Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris SOCIETAT D'ESTUDIS MILITARS. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris SOCIETAT D'ESTUDIS MILITARS. Mostrar tots els missatges
dissabte, 24 de gener del 2026
dimecres, 14 de maig del 2025
El think tank de defensa català debat com reindustrialitzar militarment el país
La Societat d'Estudis Militars critica l'acció dels partits independentistes sobre la indústria militar
Quico Sallés
12/05/2025
La Societat d’Estudis Militars (SEM), el think tank de defensa i geoestratègia català, no amaga cap debat de l’agenda actual. Així, s’ha plantejat portar cap a Catalunya el nou algoritme de les relacions internacionals: reindustrialització i el sistema de defensa del país. Per això, ha organitzat un acte a Barcelona, per dimecres d’aquesta setmana, on abordarà “la manca d’indústria militar a Catalunya” i el “vincle d’aquest fenomen amb la desindustrialització”. Una qüestió que està a la pissarra de la política mundial arran dels canvis de relacions en defensa i protecció entre la Unió Europea i els EUA, amb l’OTAN de fons, i potències industrials com la Xina marcant l’agenda internacional.
El debat, convocat al Reial Cercle Artístic de Barcelona, a dos quarts de set, comptarà amb Bernat Mallén, doctor en Economia, i del president de la SEM, Pol Molas, habitual comentarista en els mitjans de comunicació sobre diversos conflictes. El leitmotiv del debat és clar: la “virtual absència d’empreses destinades a la producció de material militar és un fet que contrasta amb els dos segles d’història industrial del nostre país”. Una realitat que aquest centre de recerca i desenvolupament, que se sustenta amb fons privats, considera que no és “casual”.
Un mercat d’Estats
La SEM parteix de la idea que no tenir indústria rellevant de Defensa a Catalunya respon a una estratègia i a una realitat geoestratègica “en tant que els clients legítims d’aquest material són els estats i, per tant, en el cas de l’Estat espanyol, aquest no ubicarà empreses d’un sector estratègic en una zona potencialment conflictiva”. Seguint aquest fil, els analistes de la SEM volen posar sobre la taula el paper dels partits independentistes en aquesta matèria que titllen de “deserció”, tot i que creuen que es podria anar més enllà qualificant-la “d’oposició frontal”. Dues actituds que “no han ajudat gaire” a construir una indústria de Defensa amb cara i ulls a Catalunya.
Paral·lelament, la SEM també posa el focus en el fet que “l’economia catalana s’ha anat desindustrialitzant durant les darreres tres dècades, amb impactes directes com el debilitament del PIB per càpita”. “Sens dubte, una indústria de defensa catalana seria una eina per revertir-ho”, sentencien per obrir el debat.
(Nota: Fotos escollides per JS)
dilluns, 6 de maig del 2024
PROGRAMA ELECTORAL D'ALIANÇA CATALANA: DEFENSA
Ser independents significa assumir els reptes de la sobirania. Aliança Catalana vol que Catalunya assumeixi amb maduresa tots els debats propis d’una nació independent. El dia que Catalunya assumeixi el control del seu territori haurà de demostrar als socis europeus que mantindrà la pau i la seguretat a la seva terra.
dissabte, 7 d’octubre del 2023
INDEPENDÈNCIA, INDEPENDÈNCIA, INDEPENDÈNCIA!
Avui fa una setmana que vaig assistir a les 1eres Jornades sobre Política Internacional i Defensa de Catalunya, organitzades conjuntament per la Societat d'Estudis Militars (SEM) i el Catalonia Global Institute (CGI). No cal dir que va ser un esdeveniment important i segurament el primer de molts d'altres que es faran en els propers anys. Això no obstant, no van merèixer l'atenció ni de TV3, ni de la resta de mitjans de comunicació del país, una absència que demostra ben a les clares com són de porucs i covards davant de dos temes clau per a la supervivència de la Nació Catalana.
Al marge d'aquest boicot mediàtic, el contingut de les ponències i els debats que s'hi produïren van ser molt interessants, que demostren com pensen aquells acadèmics i polítics que no pensen en clau autonomista, si no en clau independentista i de manera autocentrada. En vaig aprendre molt, moltíssim.
Probablement, una de les intervencions que més em va agradar és aquella que va argumentar que tot moviment d'alliberament nacional ha de tenir el següent eslògan: "Independència, Independència i Independència... i ordeneu-los en l'ordre que vulgueu". Així de clar i així de senzill a l'hora. Oi que no costa tant?
Espero assistir a les 2nes Jornades el proper any, i exigeixo que els mitjans de comunicació del país se'n facin ressò, no per interès, sinò perquè no tindran més que obligació de fer-ho.
dimarts, 5 d’abril del 2022
dilluns, 31 de gener del 2022
diumenge, 4 de juliol del 2021
diumenge, 1 de desembre del 2019
diumenge, 15 de juliol del 2018
GRAN ENTREVISTA, I SOBRETOT, GRANS RESPOSTES, A LA SEM!*
Sense projecte en política de defensa l’independentisme no és creïble
Aquesta setmana parlem amb en Pol Molas analista del CEEC del 2008-2013 (a twitter @PolMolas_SEM) i en Daniel Soler (a twitter @DaniSolerSEM) sobre el projecte en política de defensa que hauria de tenir Catalunya si vol esdevenir un estat reconegut. Són membres fundadors de la sectorial de defensa de l’ANC (2012) i de la Societat d’Estudis Militars (2014) (a twitter @estudismilitars)
Què és la SEM? Qui en forma part? Quins són els seus orígens?
La Societat d'Estudis Militars (SEM) és jurídicament una associació, tot i que la nostra vocació és la d’exercir de think-tank amb l’objectiu de generar idees i debat sobre política de defensa, al servei del país. En formen part persones de trajectòries professionals i acadèmiques molt diverses, però amb aquest objectiu compartit. Els orígens de la SEM vénen de la continuació de l’antiga sectorial de Defensa de l’ANC, tot i que prenem el nom de l’entitat històrica fundada el 1924.
Qui prepari la independència té la responsabilitat de tenir un projecte en política de defensa
Ens podrien explicar què va passar?
Exactament, vam estar treballant dins de l’ANC des de finals del 2012 fins al juliol del 2014. No volem entrar en polèmiques, però nosaltres no ens enganyem i entenem l’independentisme des de la realpolitik. Sense projecte en política de defensa l’independentisme no és creïble. Qui prepari la independència té la responsabilitat de tenir un projecte en política de defensa, defugir aquesta qüestió és una mena d’autoengany. Sense política de defensa no hi ha Estat.
Han rebut pressions d’algun tipus?
La SEM és una entitat independent, des dels inicis hem volgut finançar-nos al marge dels pressupostos de les administracions per una qüestió de principis. El fet de ser una entitat que no viu del diner públic, fa irrellevants les pressions.
Pensem que cal normalitzar el debat sobre política de defensa, perquè entenem que és cabdal per a Catalunya.
Tenen alguna relació amb el govern de Catalunya?
No, som una entitat independent. La nostra funció és posar sobre la taula obertament informació i idees per a que arribin a tothom, igual com fan think-tanks civils en altres països. Pensem que cal normalitzar el debat sobre política de defensa, perquè entenem que és cabdal per a Catalunya. Naturalment, si se’ns demana la nostra visió de les coses, l’aportem. Però convé deixar clar que la nostra agenda no va lligada a la de les institucions ni, encara menys, dels partits.
Entenc doncs que tampoc tenen relació ni amb l’ANC ni amb Òmnium. I amb els Mossos?
Amb les dues primeres entitats no hi ha cap relació estructurada, tot i que tampoc cap antagonisme. En el cas del Cos de Mossos d’Esquadra, convé entendre que nosaltres treballem en un àmbit diferent. En qualsevol estat democràtic les polítiques de defensa i les d’interior estan diferenciades i és bo que així sigui.
Malgrat els avenços, els partits polítics independentistes són encara lluny de generar projectes homologables internacionalment com va fer l’SNP a Escòcia.
Quina és la posició dels polítics catalans en els temes de defensa?
És una bona pregunta, nosaltres veiem una evolució important, positiva, en els nostres polítics. En el darrer any, el Procés ha incrementat el contacte entre la política catalana i la internacional, especialment l’europea. En moltes ocasions als catalans se’ls ha demanat què pensaven fer en el camp de la defensa, i això ha comportat un bany de realitat. Davant d’un francès o un nord-americà que en una trobada informal et pregunta sobre la defensa no es pot fer el ridícul dient que aquest tema no és important, que no pensem disposar de recursos militars, o bé que subcontractarem militars d’altres països o fins i tot, que farem que se n’encarregui la policia. Si fas això automàticament tens credibilitat zero i el teu interlocutor interpreta que el cas per la independència és un afer de política interna, electoral. Malgrat els avenços, els partits polítics independentistes són encara lluny de generar projectes homologables internacionalment com va fer l’SNP a Escòcia. Anant al detall, el PDECAT procedia del “zero absolut” en propostes sobre defensa, però en els darrers tres anys ha anat generant-ne, incloent-hi una comissió especialitzada i emmarcant el seu projecte en l’àmbit OTAN. En el cas d’ERC, que partia d’un rebuig frontal a qualsevol política de defensa, sabem que hi ha un debat intern obert. Caldrà veure com evoluciona, tot i que si el seu referent és la socialdemocràcia escandinava, fora lògic apropar-se al seu model de defensa. En el cas de la CUP, no ens consta que hi hagi debat, tot i que pels seus plantejament d’empoderament ciutadà, democràcia radical i oposició a enquadrar-se a l’OTAN i la UE, el seu referent hauria de ser Suïssa, on els agrada dir que no tenen soldats, sinó ciutadans amb uniforme.
És evident que caldria prevenir els riscos i dissuadir potencials agressors, però sense capacitats militars el principi de dissuasió no funcionaria i els riscos i amenaces, inevitablement, augmentarien.
Per tant, en una Catalunya independent unes forces armades son imprescindibles?
Sí. Si Catalunya esdevé un Estat haurà de ser capaç de controlar el seu espai aeri, marítim, terrestre i també les seves xarxes o espais cibernètics. Per a fer-ho calen unes forces de defensa amb capacitats militars. De no disposar-ne el nounat Estat tindria problemes davant d’actors, estatals o no que superessin la capacitat d’intervenció purament policial. És evident que caldria prevenir els riscos i dissuadir potencials agressors, però sense capacitats militars el principi de dissuasió no funcionaria i els riscos i amenaces, inevitablement, augmentarien. Es pot fer l’analogia amb les assegurances: no vols haver-les de fer servir mai, però està bé disposar-ne quan hi ha problemes, oi? Amb les forces de defensa passa el mateix: la dissuasió que et proporcionen potser no és mai una garantia al 100%, però sempre és bo comptar-hi, ja que ningú pot predir el futur.
Altrament, cap estat europeu voldrà tenir un “forat negre” de seguretat, un territori indefens prop de les seves fronteres. Pots adoptar diferents tipus de polítiques de defensa, però el que no pots fer és no tenir-ne cap. Una situació així seria una font de problemes que els altres estats es veurien obligats a solucionar. Si l’anticipen, podem dir adéu al reconeixement internacional. No voler disposar de forces de defensa essent independents és ja una contradicció en els termes. No és cap casualitat que no hi hagi cap país de la nostra dimensió demogràfica i marc geopolític que no disposi d’unes forces de defensa.
Saben si s’està treballant en aquest sentit?
Això no ens correspon de respondre-ho. El que és evident és que si no es deixa clara, si més no, la voluntat inequívoca de ser un soci fiable, amb unes polítiques –entre elles la de defensa– homologables a les dels estats del nostre entorn, no podem esperar reconeixements internacionals de cap mena.
Com es fa per tenir unes forces armades, què hauria de fer Catalunya? Qui ens pot ajudar en aquest sentit?
Anem per parts, com s’ha dit, cada procés d’independència té la seva pròpia casuística i el desenvolupament de la seva política de defensa no n’està pas desvinculat. No es van generar de la mateixa manera les forces de defensa de les repúbliques bàltiques que les d’Eslovènia, per posar dos exemples.
El primer que ens hem de demanar és en quin marc geopolític ens trobem, en aquest cas Europa occidental i la Mediterrània. Amb els seus riscos i amenaces. Al llibre “Política de Defensa i Estat propi” (Ed. Base, 2017) trobareu tot un capítol dedicat a aquesta anàlisi. Alhora, hi ha la subsidiarietat del tractats internacionals, els compromisos heretats de ser un Estat successor. Si s’assumeixen aquests compromisos, vol dir que som membres de l’OTAN i la UE. Aquestes organitzacions permeten compartir recursos, i per tant estalviar, en l’àmbit d’una política de defensa coordinada. Si pel que fos, s’optés per no formar-ne part, cal ser conscients que no podríem mancomunar la nostra defensa i es requeriria un model de defensa més ampli, similar al de Finlàndia o Suïssa.
Quin ens pot ajudar?
Catalunya té diverses opcions potencials, es poden discutir. Però cal ser conscients que sigui quin sigui el soci estratègic d’una Catalunya independent, la política de defensa serà vital en aquesta relació.
Pensen que pot ser un actiu diplomàtic?
No ho pensem, ho és. No hi ha cap país amb un capital diplomàtic elevat sense política ni forces de defensa, cap. Suïssa, Suècia, països capaços de mediar internacionalment en situacions complexes des de fa temps ho poden fer perquè la seva política de defensa els blinda d’influències de tercers. Altres països utilitzen intensament les seves forces armades com un actiu diplomàtic en operacions de pau, com Irlanda o en intervencions multinacionals, com Dinamarca, país que des del final de la Guerra Freda va enfocar les seves forces permanents cap a missions expedicionàries.
Caldria esperar doncs, que qualsevol govern independentista establís alguna institució on es poguessin cursar estudis sobre defensa, geopolítica, etc. en el sentit de la veritable preparació d’estructures que són al nucli del que és un Estat.
Es poden seguir estudis militars a Catalunya?
Aquesta és una molt bona pregunta, ja que ens permet disseccionar el marc mental de l’autonomisme. L’oferta acadèmica en matèria de defensa al Principat la cobreixen: A – Organismes al servei de l’interès nacional espanyol B – Pacifistes que fan una esmena a la totalitat a qualsevol tipus de política de defensa homologable. Respecte als primers no cal ni entrar-hi, però en el cas dels segons, convé preguntar-se com és que els successius governs han donat cobertura a un discurs que mina la credibilitat de Catalunya a l’exterior.
Caldria esperar doncs, que qualsevol govern independentista establís alguna institució on es poguessin cursar estudis sobre defensa, geopolítica, etc. en el sentit de la veritable preparació d’estructures que són al nucli del que és un Estat.
L’exèrcit espanyol no sembla que tingui gaires partidaris a Catalunya, com haurien de ser les forces armades de l’estat català?
En qualsevol país, els seus militars acostumen a ser un bon reflex dels vicis i virtuts de les seves societats. Un dels principals problemes amb què ens topem, encara avui, és que molta gent associa “forces de defensa” a “exèrcit espanyol”. Això també ha estat molt nociu alhora de bastir el discurs independentista. De fet, ha estat explotat de forma irresponsable per bona part de la classe política catalanista durant molt de temps. Som capaços de dir que volem ser “com Àustria o com Dinamarca”, però desentenent-nos dels seus models de defensa.
Quin paper hi tindrien les dones?
El mateix que el dels homes, la nostra societat no entendria altra cosa.
Mentre depenguem del comerç internacional i especialment del trànsit marítim per abastir les necessitats més bàsiques, caldrà disposar d’una força naval que permeti a Catalunya exercir la seva sobirania en les aigües territorials que li són pròpies, alhora que col·labori a mantenir segures les aigües internacionals.
Quins són els punts més importants perquè Catalunya estigui ben protegida?
La política de defensa s’ha de desenvolupar partint del nostre marc geopolític, i alhora assumint que no es pot predir el futur. D’una banda caldrà protegir els interessos vitals i estratègics. Per exemple, som deficitaris en la producció d’aliments i produïm un 40% dels que consumim, per tant cal tenir en compte que cereals i proteaginoses ens arriben principalment per via marítima. Respecte del subministrament energètic, el gas i el petroli suposen tres quartes parts de les fonts d’energia que emprem, i també entren majoritàriament per mar. Així, mentre depenguem del comerç internacional i especialment del trànsit marítim per abastir les necessitats més bàsiques, caldrà disposar d’una força naval que permeti a Catalunya exercir la seva sobirania en les aigües territorials que li són pròpies, alhora que col·labori a mantenir segures les aigües internacionals.
Catalunya també depèn fortament del trànsit aeri. Una potència turística ha d’assegurar a empreses i estats que exerceix un control estricte del seu espai aeri, pel que caldria una petita però professional força aèria combinada amb un eficient sistema de control basat en terra.
D’altra banda, estem veient com proliferen conflictes asimètrics i híbrids, on agents no-estatals (patrocinats o no per Estats), poden causar perjudicis greus de forma inesperada. Cal disposar de forces de caràcter convencional que permetin reduir aquest risc a zero i alhora aportar tropes en operacions internacionals. Ser recíprocs amb socis i aliats, és un factor en l’equació de la pròpia seguretat.
Quins són els passos que hauria de seguir el govern, en matèria de defensa, si realment es creuen que serem un estat?
En el context actual, el pas més important és estar ben informat i disposar de la capacitat de generar les idees necessàries per bastir un projecte sòlid i homologable en política de defensa. Sense aquest projecte la independència no és creïble i no obtindrà suports internacionals. Per a desplegar aquesta política de defensa calen eines d’Estat, de les que ara no disposem, i aquest serà un context molt diferent.
*(NOTA: Entrevista penjada a CANAL REPÚBLICA, l'11 de juliol del 2018)
divendres, 19 de gener del 2018
dimecres, 16 d’agost del 2017
LA MAJORIA DE CATALANS VOLEN QUE LA CATALUNYA INDEPENDENT DISPOSI DE FORCES DE DEFENSA*
- Un 53,1% volen que un Estat català formi part de l’OTAN
- Un 70,9% volen que participi en missions internacionals de pau
En aquest sentit, un 47,2% dels enquestats vol que una Catalunya independent es doti d’unes forces de defensa equiparables a les d’altres països europeus, mentre que un 40,5 % hi és contrari i un 12,3% dels enquestats no té opinió o no respon.
En relació a la pertinença a l’OTAN, les xifres són encara més clares i un 53,1% dels enquestats vol que un Estat català en formi part, mentre que un 30,3% n’és contrari i un 16,5% no té opinió o no respon.
Finalment, el resultat més contundent de l’enquesta fa referència a la participació d’una Catalunya independent en missions de pau internacionals en el cas que disposés de forces de defensa. En aquest punt, un 70,9% dels enquestats hi és favorable, mentre que un 19,0% no hi està d’acord i un 10,1% no respon o no té opinió.
L’enquesta té en compte diverses variables, com ara el record de vot, la ubicació en l’eix ideològic, el sentiment de pertinença nacional, el sexe, l’edat, la nacionalitat, la llengua habitual o el nivell d’estudis.
En aquest sentit, les dades indiquen que el suport a tenir forces de defensa, a formar part de l’OTAN i a participar en missions internacionals és transversal.
La SEM valora molt positivament del resultat de l’enquesta perquè demostra que Catalunya és un país amb una opinió pública equiparable a la resta de països europeus en matèria de política de defensa.
A més, la SEM també valora de manera especialment satisfactòria el fet que aquest suport a unes forces de defensa d’un Estat català sigui encara més accentuat entre els joves, les dones i les persones amb més formació, fet que fa pensar que aquest suport s’incrementarà encara més en el futur.
L’enquesta va ser duta a terme entre els dies 3 i 11 de juliol sobre una mostra de 1.600 entrevistes telefòniques fetes a tota Catalunya a persones de 16 anys i més. El marge d’error és de +-2,5%.
*(NOTA: Post penjat a l'Unilateral, el 31.07.2017)
divendres, 14 d’abril del 2017
86 ANYS DESPRÉS
Avui és l'aniversari de la República Catalana, proclamada per Francesc Macià. Llavors, vam fer història i vam trencar amb la legalitat espanyola. De l'acte de sobirania d'aquella jornada, en continuem vivint avui en dia. Fixeu-vos si va ser important.
D'aquest moment històric vull destacar dos elements. La creació d'un govern republicà català i la proposta de creació d'un cos de defensa d'aquest govern.
El primer govern de Macià
La historiografia frontpopulista, espanyolista de mena, tendeix a ignorar-lo, però el primer govern de Macià va ser el creat immediatament després de la proclamació de la República i tingué una vigència del 15 fins al 28 d'abril.
Era un govern reduït, format per Macià i set Ministres, que no Consellers.
Ventura Gassol (ERC), a Política Interior; Joan Casanovas, (ERC), flamant Ministre de Defensa; Manuel Serra i Moret (USC), Economia i Treball; Rafael Campalans (USC), Instrucció Pública; Salvador Vidal i Rossell (UGT), Obres Públiques; Manuel Carrasco i Formiguera, (PCR), Ministre de Comunicacions; i Casimir Giralt i Bullich (PRR), Ministre de Finances.
 |
| Joan Casanovas i Maristany (1890-1942) Primer i únic (de moment) Ministre de Defensa de Catalunya |
Com es pot veure era un govern pluripartidista i amb elements sindicals. Val a dir, que en les negociacions que es feren amb els republicans espanyols en els dies següents, el Ministre de Defensa, Joan Casanovas i Maristany, que més endavant arribaria a ser President del Parlament i Conseller Primer dels governs Companys, va ser el més ferm partidari de no renunciar a la República Catalana, aconsellant Macià que calia mantenir-se ferm. Un consell que L'Avi no seguí, i optà per convertir la República en Generalitat autònoma (que no autonòmica, com l'actual). La paradoxa és que, segons les Memòries de qui fou President de la República espanyola, Niceto Alcalá Zamora, si Macià hagués aguantat uns dies més la pressió, tal i com li demanava Casanovas, els republicans espanyols haurien cedit i la República Catalana s'hagués consolidat definitivament. Us imagineu com hauria canviat la història? És una lliçó històrica que, avui en dia, és més útil que mai.
La Guàrdia Cívica Republicana
Immediatament declarada la República Catalana per Macià, un seguit de patriotes es posaren a treballar amb l'objectiu de tenir una força armada que defensés la nova república d'un hipotètic (o probable) atac espanyol.
 |
| Daniel Cardona i Civit (1890-1943) |
La iniciativa la va tenir Pere M. Rossell i Vilar, i es va constituir una comissió de la que també formaven part Daniel Cardona, Miquel A. Baltà i Josep M. Batista i Roca. De seguida es van posar a les ordres de Francesc Macià. Per fer-la possible, s'havia de reclutar jovent i es van fer gestions per obrir una oficina de reclutament al primer pis del Palau de la llavors encara Diputació (després convertida en Generalitat). El químic Baltà, fundador, principal dirigent i instructor de l'antiga Societat d'Estudis Militars (1924), en fou nomenat cap. Tècnicament va ser dissenyada per Ricard Fages i Olives, en base a un document titulat Bases per a l'organització d'una milícia republicana, que va fer arribar a Macià.
És interessant assenyalar que el nou cos hauria rebut una triple influència de tradicions militar o para-militar: l'anglòfila de Batista, la francòfila (i també garibaldina) de Baltà i la germanòfila de Fages. Sense oblidar la influència insurreccionalista (irlandès) de Cardona
Lògicament, el projecte es col·lapsà arran la decisió de Macià d'acceptar la proposta de restablir la Generalitat de Catalunya, com a govern autònom.
Conèixer la pròpia història és fonamental. I avui, és una diada més que adient per fer-ho.
Glòria i Honor a tots els que van participar-hi. Sense ells no seríem on som ara.
dimarts, 19 d’abril del 2016
QUAN ESPANYA FA ELS DEURES EN DEFENSA ... I CATALUNYA VA DIENT QUE NO ELS FARÀ"*
Autor: Bernat Ferrer
Un tinent de la Marina nord-americana s'exclamava en la seva tesi de la manca de consistència dels posicionaments independentistes en l'àmbit de la Defensa. Malgrat aquesta crítica, tímidament, tant Carles Puigdemont com Artur Mas han apuntat recentment que l'Estat català haurà d'articular una "estructura de seguretat, interna i internacional, pròpia d'un país". En aquest marc, l'antiga sectorial de Defensa de l'ANC, la Societat d'Estudis Militars (SEM), explica a El Món: "Els estats funcionen com a estats, i quan el procés d'independència vagi de veritat ens preguntaran què pensem fer en matèria de Defensa. De fet, sabem que ja s'ha preguntat què pensem fer amb la part del dèficit que ens toca, i què pensem fer en l'àmbit de la seguretat."
"Espanya aporta unes capacitats X a la seguretat internacional. El que no permetrà la comunitat internacional és que aquestes capacitats siguin menys en cas de divisió de l'Estat espanyol. Si ara, per exemple, s'aporta 5, el resultat del divorci hauria de ser 4 i 1. No permetran res que vagi per sota d'això. Si no ets capaç d'assegurar la teva sobirania, ets la porta d'entrada a França, i París no ho permetrà, i el conjunt d'Europa sempre seguirà preferint l'Estat espanyol que un forat negre." Qui s'expressa en aquests termes a El Món és un dels portaveus de la SEM, que prefereix restar en l'anonimat per por a les represàlies que tem que podria patir en l'àmbit laboral.
Els diversos documents que la SEM ha elaborat sobre la Defensa catalana, de fet, eren citats per l'oficial nord-americà com una de les poques mostres de documentació consistent sobre la matèria elaborades des de l'independentisme, per bé que des d'un àmbit "amateur". Així mateix, l'entitat assegura que ha estat contactada per representants d'organismes internacionals per conèixer les seves reflexions de primera mà.
Els diversos documents que la SEM ha elaborat sobre la Defensa catalana, de fet, eren citats per l'oficial nord-americà com una de les poques mostres de documentació consistent sobre la matèria elaborades des de l'independentisme, per bé que des d'un àmbit "amateur". Així mateix, l'entitat assegura que ha estat contactada per representants d'organismes internacionals per conèixer les seves reflexions de primera mà.
"La Defensa és clau per al reconeixement internacional, és una qüestió de reciprocitat. Si vols jugar a la lliga dels grans, t'has de comportar com els grans. I fer els deures que fan tots, en la mesura de les teves possibilitats", assegura el portaveu del think tank. "De fet, l'Estat espanyol fa els deures. Si nosaltres anem dient pel món que no estem disposats a fer-los, haurem de continuar sent espanyols. La resta del món dirà que li sap molt de greu la situació del català, però els soldats espanyols, més bé o més malament, compleixen. I la comunitat internacional sap que per aquest costat d'Europa no entrarà qui sigui, quan vulgui i com vulgui."
En cas d'independència, sosté, hi haurà quatre exigències nítides: "Que siguem responsables de la nostres fronteres, de lesinfraestructures crítiques, de l'espai aeri -que ara per ara arriba fins a Múrcia- i de la zona econòmica exclusiva -que arriba fins a Marsella." Amb aquestes ramificacions territorials, avisa, la voluntat d'encetar el debat sobre seguretat no és gratuït.
Sense dades d'opinió
La SEM veu "verd" el debat polític català sobre la matèria. "La classe política evita entrar en un debat que creu que li restarà vots, quan el cert és que no hi ha cap enquesta del CEO que digui quanta gent voldria unes forces armades catalanes. Quan es faci, llavors en podrem inferir alguna cosa. Mentrestant, tot el debat està ideològicament contaminat", sostenen. I avisen: "És molt irresponsable posposar aquest discurs, perquè et genera un efecte contrari a fora."
La SEM veu "verd" el debat polític català sobre la matèria. "La classe política evita entrar en un debat que creu que li restarà vots, quan el cert és que no hi ha cap enquesta del CEO que digui quanta gent voldria unes forces armades catalanes. Quan es faci, llavors en podrem inferir alguna cosa. Mentrestant, tot el debat està ideològicament contaminat", sostenen. I avisen: "És molt irresponsable posposar aquest discurs, perquè et genera un efecte contrari a fora."
Malgrat aquesta crítica, CDC està preguntant a la seva militància què opina del futurible exèrcit català, i a MES també hi ha qui comença a reflexionar sobre la matèria. En aquest context, el portaveu del think tank avisa la militància convergent: "Si diem que complirem els tractats, el de la UE reclama ser solidaris en defensa. I l'opció que diu d'un exèrcit europeu…, el cert és que ni hi és, ni se l'espera. No pots formar part d'una entel·lèquia!" I ironitza: "Quan siguem independents, anirem a París i els direm que hem de fer l'exèrcit europeu, i es trauran la boina i diran que clar, que mai no hi havien pensat, que els catalans sóm collonuts i que gràcies per ensenyar-los el camí!"
"Malgrat la integració europea, no hi ha cap estat que estigui delegant aquesta sobirania. I fracassarà constantment la proposta d'un exèrcit europeu, perquè és el nucli dur de cadascun dels 28 estats membres", sosté el portaveu.
"Malgrat la integració europea, no hi ha cap estat que estigui delegant aquesta sobirania. I fracassarà constantment la proposta d'un exèrcit europeu, perquè és el nucli dur de cadascun dels 28 estats membres", sosté el portaveu.
"Malgrat la integració europea, no hi ha cap estat que estigui delegant aquesta sobirania. I fracassarà constantment la proposta d'un exèrcit europeu, perquè és el nucli dur de cadascun dels 28 estats membres", sosté el portaveu.
...i "subcontractar" la Defensa?
En certs ambients de l'independentisme, com es podria inferir de l'enquesta de CDC, hi sura la idea de "subcontractar" la Defensa del futurible Estat català. "Això és immoral!", s'exclamen des de la SEM. "Resulta que els pacifistes estan proposant donar suport al mercenarisme, cosa que en tots els tractats internacionals es declara com a il·legal. Resulta que Blackwater és el pitjor que hi ha, diuen, però nosaltres posarem la nostra defensa en mans d'aquesta colla de mercenaris. Perquè, al final, la qüestió és aquesta: si lluites per diners, si qui tens al davant te'n dóna més, canvies de bàndol", exposa.
I si, en comptes d'encarregar la seguretat exterior a una empresa, s'encarrega a un altre país? "Molt bé. I els morts que els posi França?", respon taxatiu. "Hem de començar a funcionar com un estat", conclou.
L'entitat també es posiciona clarament en contra de la possibilitat de militaritzar els Mossos, com suggereix el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN). "No pots agafar una gent que ha entrat en un cos amb unes condicions i passar-lo automàticament a unes altres condicions, és irresponsable", avisen. I formulen el següent cas hipotètic: "Si segresten un avió a Líbia i es dirigeix a Barcelona, com el faràs baixar? Amb l'helicòpter dels Mossos? És més, l'agent dels Mossos voldrà pujar a l'helicòpter? Perquè no és la seva feina..."
El precedent de Lituània
És evident que articular cap tipus de política de Defensa en l'actual marc autonòmic és plenament inconstitucional. Per tant, la SEM és conscient que la República catalana naixerà coixa en aquest àmbit. "Des de Catalunya no podrem aportar des del primer minut aquestes capacitats", asseveren. "I això des de fora ho saben, i ningú no ho exigirà des del minut zero", vaticinen.
És evident que articular cap tipus de política de Defensa en l'actual marc autonòmic és plenament inconstitucional. Per tant, la SEM és conscient que la República catalana naixerà coixa en aquest àmbit. "Des de Catalunya no podrem aportar des del primer minut aquestes capacitats", asseveren. "I això des de fora ho saben, i ningú no ho exigirà des del minut zero", vaticinen.
I, com a exemple, posa el cas de Lituània: "La diferència de no tenir conselleria -o ministeri- de Defensa a tenir-ne, la diferència és un DOGC. I a partir d'aquí es pot comissionar algú com a oficial, és una potestat governativa. Si en un DOGC es diu que a partir de demà hi ha un ministeri de Defensa i que es creen les Forces de Defensa de Catalunya, i a l'annex de nomenaments es designen tal i tal, aquests poden anar-se'n un any a l'acadèmia militar de Sandhurst, per exemple. I tindran la mateixa formació que tindrà un oficial júnior de l'exèrcit britànic. A Lituània ho van fer així, amb els americans. I allò era un campi qui pugui. I ara són modèlics."
I si la britànica Sandhurst no es vol posar en aquest conflicte, el Col·legi de Defensa Bàltic, o l'Acadèmia Naval de Dinamarca també podrien acollir aquests proto-militars catalans. "Si hi ha voluntat, això es pot fer.", rebla. "Tot plegat va de reciprocitat: ens reconeixeran si assegurem que complirem els nostres deures. I hem de dir que ho farem, però no pas sols. Perquè no en sabem. I si volen que complim els deures, ens han de formar. Al final, tot anirà així", exposa. "El problema és dir el que diem ara, que no farem els deures, que passarem de tot", insisteixen.
L'impacte econòmic
Creat l'Estat català, i creat l'exèrcit català… quines partides econòmiques s'hi haurien de dedicar? "A veure, de Defensa ja en paguem. No és una partida que ara, com a ciutadans de la Catalunya autonòmica, ens estiguem estalviant. Part dels nostres impostos ja van a temes de Defensa, entre 1.600 i 2.400 milions d'euros anuals, depenent de com es calculi", s'exclamen des de la SEM. Per tant, en el nou marc polític, exposen, aquesta partida no seria pas de nova creació.
A més, asseguren que actualment Catalunya pateix un greuge notable en l'àmbit militar: "El retorn és pràcticament zero: la indústria d'aviació militar catalana de la República va ser saquejada, i es va traslladar a Andalusia o Castella. S'ha exclòs Catalunya del complex industrial militar, per posar-lo a llocs on hi havia tradició industrial nul·la. Per què al Ferrol o a Cadis hi ha drassanes, i en canvi no n'hi ha a Tarragona o Barcelona? No és per casualitat. Per què es fan tancs a Santa Bárbara, a Andalusia, i no pas a Martorell? A la Pirelli de Vilanova s'hi havien fet components per a tancs."
Creat l'Estat català, i creat l'exèrcit català… quines partides econòmiques s'hi haurien de dedicar? "A veure, de Defensa ja en paguem. No és una partida que ara, com a ciutadans de la Catalunya autonòmica, ens estiguem estalviant. Part dels nostres impostos ja van a temes de Defensa, entre 1.600 i 2.400 milions d'euros anuals, depenent de com es calculi", s'exclamen des de la SEM. Per tant, en el nou marc polític, exposen, aquesta partida no seria pas de nova creació.
I, mirant nord enllà, recalca que la sueca Saab, "que de tant en tant fa cotxes", eminentment és una empresa dedicada a sistemes de Defensa. "Des de fa 70 anys que fan avions. I ara també fan submarins. Es calcula que el 80% de la facturació de Saab és de defensa, i dóna feina a 16.000 persones." I hi afegeix: "I a Nourega hi fan míssils, i els EUA estan a punt d'adquirir-los-els." "També pot evitar la fugida de cervells, si entens que la I+D en aquest camp és clau", hi afegeix.
De la mateixa manera que parlar de Defensa és tema tabú entre l'independentisme, la SEM considera que també és un factor que pot intranquil·litzar part de la ciutadania actualment dubtosa. "No parlar de com es garantirà la seguretat, o de l'impacte econòmic associat, també pot fer que molta gent no acabi de fer el pas cap a l'independentisme", valoren.
dijous, 14 d’abril del 2016
LA MARINA DELS EUA RECLAMA A LA GENERALITAT QUE EXPLIQUI COM SERIA LA DEFENSA CATALANA*
La tesi acadèmica d'un tinent sosté que l'únic informe governamental que parla de seguretat, elaborat pel CATN, és "vague". Veu "plausible" un acord d'associació Catalunya-OTAN
La secessió de Catalunya, des del punt de vista militar, ha estat matèria d'anàlisi a la renombrada Escola de Postgrau de la Marina nord-americana. El tinent Joseph Leavitt va analitzar el cas català a la seva tesi de postgrau de l'any passat, a la qual ha tingut accés El Món, i va concloure que "l'únic informe del govern català" que menciona temes de seguretat i defensa, elaborat pel Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), "és vague quant als plans militars catalans". "Hi ha escassa literatura professional sobre les implicacions de la secessió en l'àmbit de la seguretat", recalca, i posa l'accent en el fet que "els polítics catalans no han entès mai com una prioritat ni els temes de defensa ni els de seguretat quan parlen d'independència". I avisa obertament: "La situació problemàtica de Catalunya té el potencial de desestabilitzar la seguretat i la defensa de manera profunda."
La tesi de Leavitt, "Regionalism an secession" -que ha estat aprovada per l'acadèmica militar per ser difosa públicament- sosté que la proclamació unilateral de la independència per part de Catalunya "és poc probable" que sigui reconeguda per la totalitat de la Unió Europea. "Malgrat això, un acord d'associació [UE-República catalana] seria possible", considera. De la mateixa manera, creu que l'Estat català podria mantenir aquest tipus de relació amb l'OTAN: "La pertinença de Catalunya a l'OTAN també és poc probable, si Espanya no hi dóna suport, per bé que un acord d'associació sí que seria plausible."
Més enllà d'aquest vaticini final, l'oficial nord-americà es lamenta al llarg de tota la tesi de la poca consistència de la documentació oficial sobre l'assumpte, tant per part de les institucions catalanes com espanyoles i europees, fet que creu que alimenta un escenari d'imprevisibilitat innecessari. "Hi escassa literatura professional en relació amb les implicacions de la secessió en matèria de seguretat. L'única font del govern regional català que tracta sobre assumptes de seguretat i defensa en cas d'independència és un document publicat en català el 28 de juliol de 2014, que es manté vague quant als plans específics de defensa", escriu.
"Els polítics catalans no han entès mai com una prioritat ni els temes de defensa ni els de seguretat quan parlen d'independència, ni han arribat a un consens", constata, i s'exclama del fet que el llavors president, Artur Mas, hagués assegurat que "la regió no necessitarà un exèrcit en tant que Catalunya es mantindrà tant dins la UE com dins l'OTAN, organitzacions que comparteixen recursos de defensa". També és conscient que "Catalunya es troba dividida internament sobre la natura de les futures capacitats de Defensa", presentant-ho com un punt fosc de cara al futur reconeixement internacional.
L'informe del CATN a què fa referència la tesi proposa tres escenaris possibles per a la creació d'una Defensa catalana: la militarització dels Mossos d'Esquadra, la creació d'una guàrdia nacional que tingui tant funcions militars com civils, o la creació d'un exèrcit pròpiament dit. Per a l'oficial nord-americà, "oferir diverses opcions pot ser un benefici", però "si Catalunya s'independitza d'Espanya sense tenir un pla de Defensa acordat, això la situarà en una posició extremadament vulnerable".
Malgrat aquesta crítica, l'oficial nord-americà apunta que l'Estat espanyol encara ha aprofundit menys en l'assumpte: "El govern català ha elaborat diversos 'llibres blancs' analitzant possibles transicions cap a un nou estat independent, mentre que Madrid, com és comprensible, no ha publicat cap anàlisi sobre una Catalunya sobirana." També recalca que cap think tank estatal no ha tractat la qüestió.
Situació totalment inèdita a l'OTAN
"La situació problemàtica de Catalunya té el potencial de desestabilitzar la seguretat i la defensa de manera profunda", avisa obertament Leavitt, que considera que els moviments "subnacionals" que persegueixen majors quotes de sobirania "presenten a la UE i a l'OTAN nous reptes" als quals creu que s'hi hauria de fer front de manera ordenada. "Una Catalunya independent suposaria una situació sense precedents per a la UE i l'OTAN. Mai abans no hi ha hagut la partició d'un país ni de la UE ni de l'OTAN en què les dues parts hagin procurat continuar sent-ne membres", constata. I, conscient que la consulta del 9-N "no va ser vinculant", sí que considera que "les ramificacions de qualsevol referèndum posterior tindran repercussions no només a Espanya, sinó també arreu d'Europa i a d'altres institucions internacionals"
"Tot i que el Tribunal Constitucional espanyol va rebutjar cap tipus de referèndum, oficial o no, el moviment independentista català persisteix", analitza. I tot seguit avisa: "Les possibles conseqüències en matèria de seguretat dels moviments separatistes en el si dels països de l'OTAN i la UE han merescut relativament poca anàlisi, sovint com a discussions derivades de les qüestions econòmiques." I, tot i que aquest debat sí que es va encarar a Escòcia, en què el referèndum era autoritzat pel govern britànic, Leavitt avisa: "Fins i tot hi ha menys fonts que explorin les implicacions en seguretat d'un divorci no consensuat en un país de la UE o l'OTAN, com seria el cas de Catalunya."
"Es constata que la retòrica equilibrada i la documentació relacionada amb un possible secessió de Catalunya és absent,empenyent el debat als marges, fent difícil fer estimacions equilibrades en escenaris de defensa futurs", avisa. Malgrat aquesta crítica, l'oficial sí que deixa especialment bé els estudis que realitza la Societat d'Estudis Militars, l'associació hereva de la sectorial de Defensa de l'ANC.
L'escenari unilateral
"El continu silenci de la UE sobre la secessió ha estat més problemàtic del que s'havia esperat", sentencia l'oficial. I profetitza: "Ja que Madrid i Catalunya han estat incapaços d'assolir cap tipus de consens, Catalunya podria recórrer a una declaració unilateral d'independència. Malgrat això, qualsevol declaració unilateral d'independència és gairebé segur que deixaria Catalunya fora de les garanties de seguretat col·lectiva de l'OTAN i la UE", vaticina. Tot seguit, apunta que Kosovo ha fracassat en els seus intents d'afegir-se a les dues organitzacions, per bé que el país ha aconseguit un acord de relació especial amb l'OTAN que, de facto, el manté sota el seu paraigües.
"La 'via kosovar' és probable que resulti extremadament problemàtica per a Catalunya. Mentre que l'OTAN i la UE no tenen una política explícita sobre els moviments secessionistes interns en els seus estats membres, la situació més probable és que l'adhesió de Catalunya a l'OTAN i la UE seria més problemàtica que el que suggereixen defensors de la independència", avisa.
Així mateix, també es mostra especialment dur amb diversos escenaris de futur formulats des de l'independentisme, i assegura que "el debat públic a Catalunya sembla dominat pels nacionalistes catalans", que "a vegades denigren organitzacions civils que s'oposen a la independència", citant específicament el fet que ICV va acusar Societat Civil Catalana (SCC) "de tenir vincles amb el feixisme".
"Es constata que la retòrica equilibrada i la documentació relacionada amb un possible secessió de Catalunya és absent,empenyent el debat als marges, fent difícil fer estimacions equilibrades en escenaris de defensa futurs", avisa. Malgrat aquesta crítica, l'oficial sí que deixa especialment bé els estudis que realitza la Societat d'Estudis Militars, l'associació hereva de la sectorial de Defensa de l'ANC.
L'escenari unilateral
"El continu silenci de la UE sobre la secessió ha estat més problemàtic del que s'havia esperat", sentencia l'oficial. I profetitza: "Ja que Madrid i Catalunya han estat incapaços d'assolir cap tipus de consens, Catalunya podria recórrer a una declaració unilateral d'independència. Malgrat això, qualsevol declaració unilateral d'independència és gairebé segur que deixaria Catalunya fora de les garanties de seguretat col·lectiva de l'OTAN i la UE", vaticina. Tot seguit, apunta que Kosovo ha fracassat en els seus intents d'afegir-se a les dues organitzacions, per bé que el país ha aconseguit un acord de relació especial amb l'OTAN que, de facto, el manté sota el seu paraigües.
"La 'via kosovar' és probable que resulti extremadament problemàtica per a Catalunya. Mentre que l'OTAN i la UE no tenen una política explícita sobre els moviments secessionistes interns en els seus estats membres, la situació més probable és que l'adhesió de Catalunya a l'OTAN i la UE seria més problemàtica que el que suggereixen defensors de la independència", avisa.
Així mateix, també es mostra especialment dur amb diversos escenaris de futur formulats des de l'independentisme, i assegura que "el debat públic a Catalunya sembla dominat pels nacionalistes catalans", que "a vegades denigren organitzacions civils que s'oposen a la independència", citant específicament el fet que ICV va acusar Societat Civil Catalana (SCC) "de tenir vincles amb el feixisme".
Reptes a Barcelona... i a Madrid
"Una Catalunya independent s'hauria d'enfrontar indubtablement a nombrosos reptes a l'hora de mantenir les capacitats actuals de Defensa i seguretat que posseeix mitjançant la seva associació amb l'Estat espanyol", considera, avisant que la hipotètica República catalana "hauria de fer front a la tasca de desenvolupar una nova institució de Defensa, una situació que podria incrementar la seva vulnerabilitat" si més no en el curt termini. "Catalunya perdria els beneficis inherents de l'associació a la defensa comuna, tals com l'estalvi de costos associats a les economies d'escala", analitza.
Constata que Catalunya, malgrat que té molts quilòmetres de costa i dos grans ports com són Barcelona i Tarragona, "no posseeix bases navals", i que tant construir-les com dotar-se del personal qualificat per realitzar el manteniment dels vaixells de guerra requeriria del seu temps. La República catalana també "hauria de crear un servei d'intel·ligència", fet que també suposaria una amenaça per a la seguretat general durant el curt termini, creu. A més, "una sortida unilateral de Catalunya deixaria pocs experts a Catalunya amb prou experiència com per construir institucions de Defensa des de zero, o en gestionar-ne un".
Formulat tot aquest escenari d'incerteses, també apunta que el que quedés de l'Estat espanyol es veuria igualment afectat: "Catalunya no seria l'únic actor amb vulnerabilitats creixents, Madrid també es veuria significativament afectat per la pèrdua de les contribucions catalanes al pressupost espanyol de defensa". "La sortida de Catalunya d'Espanya voldria dir que la despesa espanyola en defensa patiria una retallada del 19%. I fins i tot sense la marxa de Catalunya, les actuals capacitats militars d'Espanya són deficients".
Per tot plegat, i després de recalcar la poca consistència dels estudis oficials catalans sobre Defensa, també recomana a la UE que "desenvolupi una política més explícita o que estableixi guies per encarrilar una secessió interna, fins i tot si en els primers intents només és capaç d'establir un marc mínim comú denominador, entenent la importància de trobar una solució pacífica als problemes nacionals". "Establint com a mínim un marc comú o un consens o uns principis referents a la secessió es reduiria la incertesa i es mitigaria el potencial de radicalització dels moviments secessionistes", defensa.
*Penjat al Món.cat, 14.04.2016
"Una Catalunya independent s'hauria d'enfrontar indubtablement a nombrosos reptes a l'hora de mantenir les capacitats actuals de Defensa i seguretat que posseeix mitjançant la seva associació amb l'Estat espanyol", considera, avisant que la hipotètica República catalana "hauria de fer front a la tasca de desenvolupar una nova institució de Defensa, una situació que podria incrementar la seva vulnerabilitat" si més no en el curt termini. "Catalunya perdria els beneficis inherents de l'associació a la defensa comuna, tals com l'estalvi de costos associats a les economies d'escala", analitza.
Constata que Catalunya, malgrat que té molts quilòmetres de costa i dos grans ports com són Barcelona i Tarragona, "no posseeix bases navals", i que tant construir-les com dotar-se del personal qualificat per realitzar el manteniment dels vaixells de guerra requeriria del seu temps. La República catalana també "hauria de crear un servei d'intel·ligència", fet que també suposaria una amenaça per a la seguretat general durant el curt termini, creu. A més, "una sortida unilateral de Catalunya deixaria pocs experts a Catalunya amb prou experiència com per construir institucions de Defensa des de zero, o en gestionar-ne un".
Formulat tot aquest escenari d'incerteses, també apunta que el que quedés de l'Estat espanyol es veuria igualment afectat: "Catalunya no seria l'únic actor amb vulnerabilitats creixents, Madrid també es veuria significativament afectat per la pèrdua de les contribucions catalanes al pressupost espanyol de defensa". "La sortida de Catalunya d'Espanya voldria dir que la despesa espanyola en defensa patiria una retallada del 19%. I fins i tot sense la marxa de Catalunya, les actuals capacitats militars d'Espanya són deficients".
Per tot plegat, i després de recalcar la poca consistència dels estudis oficials catalans sobre Defensa, també recomana a la UE que "desenvolupi una política més explícita o que estableixi guies per encarrilar una secessió interna, fins i tot si en els primers intents només és capaç d'establir un marc mínim comú denominador, entenent la importància de trobar una solució pacífica als problemes nacionals". "Establint com a mínim un marc comú o un consens o uns principis referents a la secessió es reduiria la incertesa i es mitigaria el potencial de radicalització dels moviments secessionistes", defensa.
*Penjat al Món.cat, 14.04.2016
Subscriure's a:
Missatges (Atom)