ENTREVISTA DORCHA LEE*

"A l'estat català li correspondria el 20% de l'equipament militar de l'exèrcit espanyol"

Aquest coronel irlandès retirat és un dels autors del llibre "Política de defensa i Estat propi" on esbossa una proposta de forces de defensa catalanes

per Pere Fernàndez

Dorcha Lee, coronel retirat irlandès, és un dels autors del llibre "Política de defensa i Estat propi". A les pàgines d'aquest llibre, onze autors reflexionen sobre la necessitat de tenir una política de defensa i unes forces armades pròpies en el cas que Catalunya acabi esdevenint un estat independent. Lee és qui s'encarrega de posar números a aquestes forces de defensa que, segons el seu parer, haurien de tenir un mínim de 24.000 efectius, entre regulars i reservistes. A més, assegura que per a Catalunya serà determinant demostrar a la comunitat internacional que es pren seriosament la seva seguretat per aconseguir suports internacionals a favor de la seva independència. "Un estat de 7,5 milions d'habitants no tindrà prou amb dir que practica el manteniment de la pau des d'una oficina".

Dorcha Lee ret homenatge al Fossar de les Moreres

Vostè considera que Catalunya ha de tenir unes forces de defensa, un exèrcit. Per què?

Catalunya necessita unes forces de defensa per defensar el país, per protegir el seu territori i la seva integritat, i per protegir els seus ciutadans. Però el primer que ha de plantejar-se Catalunya és fins on vol arribar amb aquestes forces de defensa. La qüestió de fons és: Aquest país està en pau ara, i això és tot el que sap la gent. Però en els darrers 80 anys tots els països del Mediterrani han partit guerres. Sense excepció. Per tant, quan penses sobre la necessitat d'unes forces de defensa per a un estat independent i sobirà, has de pensar a llarg termini. No només has de pensar en el que necessites ara, l'any 2017, has de projectar més endavant. I quan mires al futur has de mirar al passat i has de tenir una visió de conjunt geopolítica. Catalunya no pot ignorar la idea de la pau internacional, Catalunya és part del món. Quan t'has guanyat la independència i et converteixes en un estat independent, has d'assumir unes responsabilitats, ets part del món real. I el món real, allà fora, és un món de guerres. El diàleg polític falla i és reemplaçat per la guerra, per la violència. 

Queda clar, per tant, que Catalunya no se'n pot desentendre.

A mi m'agrada fer una analogia entre la seguretat de la llar i la seguretat nacional. A casa teva, com que no vols que hi entri ningú, tanques la porta amb clau. Però tu saps molt bé que un lladre pot forçar la porta igualment. Si realment ho vol fer, ho farà. No és absolut. Si tingués un milió de dòlars a l'interior de la casa, potser prendria més mesures, informaria els Mossos d'Esquadra, tindria un gos, o milloraria la seguretat. Les nacions es troben en la mateixa situació. No es poden defensar al 100%. Cap nació es pot defensar completament, ni els Estats Units, ni Rússia. Han d'acceptar que no poden. Què vull dir amb això? Que la idea global de tenir unes forces de defensa és, amb sort, no haver-les d'utilitzar mai en una guerra. Fixa't en Suècia. Els suecs entenen aquest concepte molt bé. I recomanaria el model suec des del punt de vista de la seva comprensió de la seguretat nacional. En 200 anys no han tingut cap guerra, han sabut gestionar la seva defensa i la ciutadania ha entès la necessitat de la seguretat nacional. Els ciutadans paguen per mantenir un bon sistema de defensa nacional, i una veritable diplomàcia... La defensa nacional ho és tot quan vols sobreviure com a nació. 

Què més aportaria a l'estat el fet de tenir unes forces de defensa com les que vostè planteja?

Si tens unes forces de defensa, tindràs una societat estable, podràs donar suport a la policia en moments de patiment, podràs participar en missions de pau internacional, el que millorarà el teu país, incrementarà les relacions diplomàtiques, i contribuirà a la teva pròpia seguretat, indirectament. Nosaltres, els irlandesos, hem anat a l'estranger a fer missions de pau per protegir el nostre propi país d'una guerra, per evitar que es produís, o perquè no s'estengués. La pau és la causa normal, però també has d'assumir que hi haurà baixes. La qüestió és que això val la pena, valen la pena les missions de pau en un cert nivell. I Catalunya ha de ser capaç de complir amb les seves responsabilitats. Un estat independent de 7,5 milions de persones no en tindria prou dient que practica el manteniment de la pau des d'una oficina, en un segon pla, a Nova York o a Ginebra. Si no tens forces de defensa, possiblement podràs sobreviure una generació, però en algun moment el sistema s'esfondrarà. I el país hi perdria moltíssim. 

En què hi perdria?

En inversió estrangera, per exemple. Per què els inversors invertirien en un país que no està proveït de forces per a la seva pròpia defensa? Espanya gasta diners en defensa, no els suficients, des del meu punt de vista, però en gasta. Si un inversor ha de triar entre Espanya i Catalunya, triarà Espanya perquè li està proporcionant aquesta seguretat. I si algú, després de la independència, es planteja invertir a Catalunya i no té aquesta seguretat dirà: anem a un altre país que tingui un exèrcit, on sapiguem que les nostres inversions no se n'aniran en orris. Un altre tema és el turisme. Si hem après una lliçó sobre l'impacte de la seguretat en el turisme, és el que ha passat després de l'atemptat a Sussa, a Tunísia. A diferència de l'atemptat de Niça, on la majoria eren francesos, a Sussa la major part eren turistes, britànics i irlandesos. Hi va haver 39 morts i desenes de ferits. Ara les víctimes estan emprenent accions legals contra les empreses turístiques que van contractar els bitllets d'avió, que van fer les reserves d'hotel i que ho van organitzar tot. I guanyaran el cas i a aquestes empreses els costarà molts milions. Les empreses turístiques s'han adonat que hauran de parar molta més atenció al lloc on envien els seus turistes. No els enviaran a un lloc on no es garanteixi aquesta seguretat.

D'acord. Necessitem un exèrcit. Però quin tipus d'exèrcit? 

Al final de tot només serà vàlida una solució catalana a una situació catalana. Aquesta és la primera cosa. Però també és bo sortir i veure quins models diferents hi ha. Hi ha moltes opcions diferents sobre la taula. Pots tenir un exèrcit de reclutes, pots tenir un exèrcit de voluntaris, pots tenir una mescla de tots dos. Però des d'una perspectiva pràctica, tu no vols gastar massa diners. Perquè hi ha altres prioritats, sobretot en temps de pau. Però a la mateixa vegada n'has de gastar una certa quantitat. El que has d'aconseguir és un nivell de dissuasió que estigui al mateix nivell que els altres països. D'altra banda les forces armades han de ser tractades tridimensionalment, han de comptar amb forces terrestres, marítimes i aèries. I has de pensar en sobirania i integritat territorial. El territori terrestre és al final la part més crítica, perquè és la part on són les infraestructures, on viu la població. Però l'espai marítim i aeri també són importants. Sense mar, sense comerç, no pots sobreviure com a estat. I si no controles el teu propi espai aeri, en algun moment passen coses. Les forces aèries han de cobrir el territori terrestre i el mar, és a dir, tot el territori que pertany a Catalunya.

Soldats catalans a Mali

Quina és exactament la seva proposta? Vostè diu al seu capítol que caldrien unes forces de defensa amb 24.000 efectius.

Jo estic a favor d'un exèrcit professional amb una reserva, format per voluntaris. Estic parlant només de 3 persones per cada 1000 habitants. Per a Catalunya això equivaldria a 16.000 militars regulars i 8.000 a la reserva. A mi em sembla que aquest és un compromís petit pel que fa a persones. Pel que fa al nivell de despesa, hauria de ser el mateix que a altres països, que per al moment és aproximadament un 1,2% del PIB nacional. D'altra banda, en el cas de les forces terrestres, has de tenir la capacitat per resistir una agressió armada. La infanteria ha de ser la base d'aquest exèrcit. En general no és necessari tenir-ne més que altres països, probablement menys que els països més grans, els quals tenen interessos estratègics a tot el món. Les vostres forces de defensa han d'estar orientades cap a la defensa local i la participació en operacions de manteniment de la pau a l'estranger. Sobre les forces aèries, penso que com a mínim es necessiten, en temps de pau, dos avions de combat, així com un esquadró d'aproximadament entre 10 i 12 avions de reacció. Finalment, pel que fa a la marina, és molt important tenir combois per combatre la pirateria, perquè realment és un problema. O l'activitat de patrulla, que entenc que també ho fan els Mossos. De totes maneres al llibre dono només indicacions. Hi ha moltes solucions diferents.

Sobre aquesta qüestió el govern català no s'ha pronunciat, argumentant, com en altres coses, que primer cal fer el referèndum i després construir la República.

Jo penso que en termes de relacions públiques has d'explicar-li a la gent com funciona tot això, i no pots amagar la part negativa, has de ser honest. Perquè al final la gent no pren una postura basant-se en un sol argument, hi ha molts altres factors. I per exemple, estem d'acord que els aspectes econòmics, en aquest procés en què es troben vostès ara, seran determinants. Perquè al final la majoria tenim famílies, i ens preocupem pel futur de les nostres famílies. Però tan important és la part econòmica com la defensa militar, perquè estem parlant de seguretat. Si tens seguretat, pots créixer i desenvolupar-te.

Vostè escriu el seu capítol assumint que Catalunya pactarà amb Espanya un referèndum. Una opció que, ara per ara, sembla molt llunyana. Canviaria la seva postura si la independència no s'aconseguís per la via pactada?

En el capítol que jo he escrit el que he fet és un parell de suposicions, al principi. Una de les suposicions és que Catalunya aconseguiria la independència a través d'un acord amb Espanya pacíficament. També he fet suposicions menors sobre la inclusió o no de Catalunya en organitzacions internacionals. Jo crec que Catalunya ha de veure al seu voltant, i valorar que és un molt bon lloc, que hi ha una bona qualitat de vida, un bon sistema de salut, que té un bon sistema educatiu, que té llibertat, que les persones es poden moure lliurement. La qüestió és fins a quin punt arrisques tot això per aquest concepte d'independència? Jo sóc una persona optimista i crec, com a irlandès, i també ho entenc i hi simpatitzo, amb el desig d'una nació d'assolir l'autodeterminació, perquè pugui decidir el seu propi futur. Però com a europeu tinc una visió diferent, estic en un conflicte, perquè no vull que Espanya s'esquerdi. M'encantaria que la solució fos beneficiosa per les dues parts. I em diràs: què podem fer? Podem tenir una nació dins una nació?

Li pregunto aleshores. Què podem fer?

Jo penso que tot és possible. La relació entre Catalunya i la resta d'Espanya hauria de ser redefinida d'alguna manera. Al Regne Unit la situació és molt més fàcil, perquè per començar, Escòcia, com també Irlanda del Nord i Gal·les, sí que està reconeguda com a nació. I de fet, en teoria, Escòcia no necessita un referèndum per sortir del Regne Unit. És el Parlament qui ha de votar la independència. Però Alex Salmond va decidir que no podia portar a la gent a aquest punt si abans no era consultada en un referèndum. La gent, avui, és més sofisticada. Estem parlant d'un temps diferent. I Catalunya també està vivint en un moment diferent. No vull especular sobre les alternatives. Jo moltes vegades he dit que el model irlandès va ser una experiència tan bona com dolenta. Vam haver de pagar un preu molt alt, i potser al final hauria estat molt millor si no hagués succeït mai.

Quin tipus d'acord, pel que fa a qüestions militars, creu que hauria de negociar Catalunya amb l'Estat?

Essencialment, a l'estat català li correspondria el 20% de l'equipament militar que té l'exèrcit espanyol, perquè és el 20% que han pagat els catalans amb els seus impostos. Aquesta és una posició de negociació, de fet és una posició legal des del punt de vista internacional. En el cas dels escocesos, ells creuen certament que ha de ser així. En el cas de la separació txecoslovaca van dividir els seus actius en funció de la seva població. Catalunya és aproximadament un 15% de la població total de l'estat espanyol, i per tant si us haguéssiu de basar en la població que representa Catalunya, hauríeu d'obtenir un 15% d'aquest equipament militar. Si ho feu en funció dels impostos, hauríeu d'obtenir el 20%. Però és clar, el govern espanyol voldrà negociar. Voldrà coses de vosaltres, de la mateixa que vosaltres voldreu coses d'ells.

Com per exemple, què?

D'entrada cal recordar que Espanya té infraestructures a Catalunya i potser voldrà mantenir-les. També podeu fer una cosa, i aquí és on vosaltres podeu fer una bona oferta, que seria oferir a Espanya la possibilitat de tenir una base naval. És un exemple. Si vosaltres els doneu això, els esteu fent un favor, perquè ells ara tenen un problema. Si Catalunya independitza, una part del Mediterrani deixa d'estar sota el seu control. I de nou, amb acords com aquest el que es fomentarà és una cooperació més estreta entre els dos estats, que penso que és com hauria de ser, perquè seria beneficiosa per tots dos.

Patrullera d'alçada irlandesa al Mediterrani, en ajuda dels refugiats

Creu que l'exèrcit català ha de ser diferent de l'espanyol?

Jo penso que el concepte d'exèrcit català hauria de ser diferent del concepte d'exèrcit espanyol, aquí hi ha l'oportunitat de fer un exèrcit més orientat a la comunitat. En essència penso que hauria de ser com l'exèrcit irlandès. Els nostres soldats al final del dia veuen les seves famílies, més del 90% viuen en la comunitat. I tenen els drets de la ciutadania, a diferència de l'exèrcit britànic, que no té els drets de la ciutadania, ells són súbdits de la reina, nosaltres som ciutadans de l'estat, i aquesta és una diferència fonamental. El model català hauria de fixar-se en el nostre model. El que no hauria de fer és com l'exèrcit britànic, que segueix enviant constantment unitats d'operació a l'estranger.

Quant de temps creu que ens costaria construir un exèrcit com el que vostè proposa i esbossa al llibre si Catalunya aconsegueix la independència?

Aquí hi ha masses "si...". Depèn. Jo diria que com a mínim es necessita entre 3 i 5 anys per començar a treballar sobre el terreny. S'ha de fer bé. Això no és una cosa que fas per un període curt, es fa per a un futur a llarg termini. Per treballar en un nivell més estratègic pot portar 20 anys. Com pots accelerar-ho? Una manera és reclutant d'altres països de la Unió Europea, no és necessari que tots siguin catalans. Jo crec que en tindria prou amb 10 anys, el que és molt poc, per un país que acaba de començar.

Una última qüestió. Com d'important serà aquesta qüestió per a obtenir reconeixements internacionals després d'una declaració d'independència?

Jo crec que has de demostrar a la comunitat internacional que et prens seriosament la seguretat i l'estabilitat d'aquest nou estat. Si decideixes optar per no tenir-ne, el que has de fer evidentment és ampliar les competències de la policia, però això no impressiona a la comunitat internacional, no et considerarà una aposta seriosa. Això no vol dir que ho has de fer immediatament. Però sí que has de mostrar que tens una idea de com vols fer-ho. Quan declares la independència no significa que automàticament ets independent. La declaració d'independència és una declaració d'intencions, l'has de construir la independència, l'has d'aconseguir. A vegades hi ha períodes de temps llargs entre la declaració i el moment que l'aconsegueixes. I en aquest impàs hi ha d'haver un consens al voltant de la qüestió de què et prens la seguretat de forma serios

*(NOTA: Entrevista publicada al MÓN, 07.05.2017)

PER UNA CATALUNYA SEGURA

Que el procés va endavant ho certifica el fet que cada cop es plantegen temes fins ara ignorats pel mainstream polític català. 

Un d'aquests temes, central, imprescindible, és el tema de la seguretat nacional i la defensa. Val a dir que és un tema al qual li he dedicat diversos posts, i no des d'ara, si no des de fa temps (1,2,3,4,5,6,7,8,9,10,11,12,13,14,15,16,17,18). La meva tesi central és que obviar un exèrcit català, és com obviar els mestres, els jutges, les infermeres, els bombers. Ras i curt, l'exèrcit és imprescindible, i de fet tenir un exèrcit, és un exemple de civilització, sense exèrcits, viuríem en una llei de la selva, diària i matant-nos els uns als altres. Punt. 

Que la Catalunya a punt de ser independent es plantegi d'una vegada i per totes aquest tema, ja és un signe de maduresa. Lògicament, en una societat on aquest tema ha estat tabú, que ignora que tot al llarg del segle XIX els moviments democràtics i republicans es delien per formar part de la Milícia Nacional, i que durant la guerra del 36-39, es va crear una Conselleria de Defensa, que va cridar lleves, etc., no és estrany que apareguin freakies dient ximpleries en contra. Ni cas.

En els propers dies assistirem, en aquest sentit, a tres actes que considero claus. Dos seran impulsats pels dos partits centrals de Catalunya, el PDeCAT i ERC, els que tenen el mandat i el deure de fer la independència. Amb ells tot és possible. Contra ells, res és possible. Qui no entengui això, ha de tornar a Primer de Polítiques... També hi haurà un presentació d'un llibre, que ja he recomanat en aquest modest i humil bloc. Vegem-ho.

11 de març

Aquest proper dissabte, ERC presenta el seu programa de Seguretat i protecció civil a la República Catalana. He de dir que les taules rodones que s'hi contemplen no acaben de satisfer-me, perquè tenen un plantejament exclusivament de seguretat interior, i no entren de ple en el tema de la defensa. Més aviat l'obvien. Hi traspua un acomplexament que tan m'indigna. Però vaja, com a mínim tracten el tema genèric, de la seguretat. Paciència.

13 de març

Aquest dia es presenta públicament el llibre Política de Defensa i Estat Propi, elaborat per diversos autors, alguns dels quals conec i hem col·laborat i compartit punts de vista. És una gran notícia que hagi aparegut. La presentació es farà a la Llibreria Documenta a les 19.30 hores.

20 de març

Finalment, el proper dia 20, a les 18.00 hores, i al Museu Marítim, se celebrarà una jornada Start Cat del PDeCAT, sota el títol La Seguretat i les nostres llibertats en el món actual. Particularment d'interès serà la segona Taula Rodona, amb ponents clarament compromesos amb el reforçament de la seguretat de la nova República. De totes maneres, trobo a faltar més atenció a temes com la ciberseguretat i la intel·ligència. 

En definitiva, el panorama és cada cop molt engrescador. Hem de tenir clar una cosa. Ens ha costat més de 300 anys recuperar la Independència. I tenim l'obligació de preservar-la per sempre més i de col·laborar per fer un món més segur que ho permeti.

NO FER EL SÒMINES

Les caragirades de la CUP, s'han fet donetes fent aprovar una moció antimilitarista al Parlament de Catalunya. Alguna gent sensible s'han esvalotat, pensant que aquesta aprovació pot perjudicar els interessos de la Independència de Catalunya, els quals van inexorablement units a la formació d'unes forces armades catalanes modernes, integrades en el sistema de seguretat nacional -una realitat que va molt més enllà de la Defensa, per cert- i predisposades a intervenir allà on se'ls ordeni, bé per defensar els interessos nacionals, bé per assegurar la pau arreu del món. 

Primer de tot, cal diferenciar entre actitud anti-militar i anti-militarista. La primera és una veritable barrabassada, i ofereix un flac favor a la causa independentista. El compromís de la República Catalana de col.laborar activament en la seguretat regional i global, mitjançant les seves pròpies forces armades, serà un element cabdal a l'hora de decidir sobre el reconeixement de la nostra Independència per part d'una immensa part dels estats que formen la comunitat internacional. De manera que poca conya. De brometes, les mínimes, en aquest tema.

Soldats estonians

Per contra, jo sóc el primer anti-militarista, perquè considero que els militars no han de tenir més influència en la societat que aquella que deriva de l'acompliment del seu deure, i de l'obediència deguda al comandament suprem, que, en darrer terme, sempre serà una autoritat política democràticament escollida. Punt. 

Segon, és evident que una cosa és l'Exèrcit espanyol, amb tota una història xopa de sang catalana vessada com a conseqüència del foc dels seus fusells. I una altra és l'Exèrcit de la Catalunya Lliure que vertebrarem en els propers temps, tan aviat com ens deslliurem de l'actuació en territori català de les institucions espanyoles, començant pel seu Rei, poders clàssics i els seus acòlits. Seran com la nit i el dia.

Precisament un dels aspectes que més orgullós em sento del document de Bases Fundacionals aprovat en el Congrés del Partit Democràtic Català, és el seu desacomplexament total respecte la necessitat de garantir la seguretat dels catalans i les catalanes i fer-ho en el marc europeu i de l'OTAN, i amb unes forces armades pròpies. I a qui li piqui, que es grati. 

Soldats austríacs

Però, potser que examinem amb detall la moció aprovada pel Parlament, i en fem una anàlisi detallada. 

Punt 1: S'insta el Govern a realitzar totes les accions necessàries davant del Ministeri de Defensa i del Institut d’Habitatge, Infraestructura i Equipament de la Defensa per reclamar el traspàs a la Generalitat, o a l'ens local corresponent, i mitjançant els instruments jurídics corresponents, del patrimoni militar de caràcter immobiliari que es trobi en desús per tal de destinar los a usos públics de caràcter civil.

Aquest punt és perfectament assumible, sobretot si l'immoble en qüestió no registra activitat  certa, està en desús. De manera que cap problema.

Punt 2: S’insta el Govern, com exercici de coherència amb els valors de la pau,que prohibeixi els actes d’exaltació d’allò militar i de legitimació de la violència i de les armes, no permetent les desfilades militars i altres actes d’aquest tipus en espais civils de Catalunya.

També assumible, atès que no cal exaltar allò militar, només amb el reconeixement corresponent n'hi ha prou. Els militars catalans no voldran moixanes. Voldran reconeixement. Qui vol legitimar la violència? Ningú. Quina parida! I respecte les desfilades i altres actes es fan en espais militars i santes pasqües.

Soldats portuguesos

Punt 3: S’insta el Govern a prohibir les maniobres militars en espais no estrictament militars, com són els casos de les maniobres que es realitzen al Parc Natural de la Serra de Collserola, al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, a la serra de l’Albera i als pobles de Sant Climent Sescebes i Talarn, entre d’altres. Així com, promoure que els ens locals, en exercici de les seves atribucions i competències ho emulin.

Totalment d'acord. Les maniobres en espais estrictament militars. On si no?

Punt 4: S’insta al Govern a desautoritzar la participació i presencia d’avions de combat a l’exposició aèria, Festa al Cel, en qualsevol municipi en el que pugui celebrar.

Ok, hi participaran avions de transport, logística, d'entrenament, helicòpters, drones... En tot cas, sempre es pot crear una altra exposició aèria alternativa.

Punt 5: S’insta el Govern a evitar la presència de l’exèrcit en qualsevol centre educatiu i de formació i evitar que tampoc sigui present a espais educatius i promocionals, com ara al Saló de l’Ensenyament, el Saló de la Infància, a Barcelona; el Saló d’Esport i Turisme de Muntanya o la Fira de Formació Professional, a Lleida; l’ExpoJove de Girona; i a l’Espai de l’Estudiant de Valls.

Perfectament salvable. A banda que es carrega l'autonomia dels centres educatius, que són ells els qui han de decidir si la volen o no, aquesta presència. Pel que fa a les grans fires esmentades, penso que han de ser elles les que han de decidir si volen que l'exèrcit català hi sigui o no. I aventuro sorpreses.

Soldats belgues

Punt 6: S’insta el Govern a no concedir ajuts i a no promoure activitats per part de l’Administració vers la indústria militar a Catalunya, incloent el suport a la R+D que sigui explícitament orientada al desenvolupament de la industria militar i armamentista.

La indústria militar i armamentista no es pot desvincular de la indústria civil, de manera que fent passar bou per bèstia grossa, solucionat.

Ja veieu com n'és de fàcil deixar que les diputades cuperes deixin de tocar el que no sona. Punt.

I és que en aquest món si hi ha quelcom important és no fer el ridícul. Ho potser sí... no fer el sòmines.

PER QUÈ CALEN MESTRES SI AMB LA XARXA ELS NENS HO SABEN TOT?*

De vegades em pregunto com pot ser que encara siguem vius, dempeus i plantant cara als nostres enemics. I no només això. A més a més, els derrotem. Però estem tan avesats a anar a la contra, que fins i tot quan guanyem, alguns, no entenen que hem guanyat i continuen parlant de desobediència, quan els que han de desobeir, ara, són els que han perdut, en el nostre cas són, naturalment, els espanyols. Per sort, ja ho comencen a fer, senyal que comprenen que han estat derrotats.

Ara, els que em preocupen no són espanyols. Aquests són el problema menor. El problema major són precisament, aquests catalans i catalanes que es foten un embolic amb això de la independència, i volen convertir-se en un tres i no res els més capdavanters del món mundial.

Llegir que no ens cal un exèrcit, a la Catalunya independent, perquè ens preparem per viure en pau, com s'ha escrit recentment, en un mitjà digital, que tot ell, per cert, ha esdevingut a hores d'ara la principal eina d'operació psicològica espanyolista contra el procés independentista, és primer de tot, d'una terrible ignorància, que voreja la irresponsabilitat manifesta, o bé un preocupant estat mental patològic del seu autor. Quan estan volant aeroports, metros, autobusos, trens, quan milers d'individus armats fins a les dents, s'estan acumulant a Líbia, probablement també a Tunis, a Algèria, i per què no, al Marroc. Quan passa tot això, dir que ens estem preparant per la pau, i que això ho digui un independentista, és fer-nos un Froilán com una casa de pagès.

Acceptar que tot això es pot gestionar exclusivament amb les forces policials, que són forces de seguretat interior, és acceptar que l'escenari del conflicte seran les nostres escoles, els nostres mercats, els nostres hospitals, els nostres camps de futbol, les nostres escoles bressol, els nostres tribunals o les nostres universitats. I diu això, i es queda tan ample, i content de ser tan pur. 

I això no és tot. És acceptar que qui posaran els morts, si s'escau, seran els nostres socis europeus. Ells i elles generosament oferiran la seva sang i la dels seus fills per salvar els catalans i les catalanes, als quals, ja se sap, això de la milícia no està fet per a ells i per a elles... Jo, perdoneu-me, però a aquest nivell de paranoia no hi estic avesat.

Per què ens calen mestres, si amb internet, les xarxes socials, els nens ja aprenen sols, lliures de qualsevol risc, tot el sant dia amorrats a les pantalles. Per què hem de necessitar una persona que aprova o suspèn els nostres fills i filles, que imposa l'autoritat a les aules...

Per què ens calen jutges, si amb la bondat innata dels catalans i les catalanes, que som gent de pau de mena, els problemes es resoldran amb una encaixada de mans i amb el respecte a la paraula donada, que és que som collonuts... Per què hem de tenir uns funcionaris que ens poden engarjolar de per vida, o per uns anys o uns mesos. 

Per què ens calen metges i infermeres, si les noves generacions tenen una qualitat de vida immensament superior a la de les generacions anteriors, si quasi es pot ben bé dir que la mort, als catalans i les catalanes, ja no ens afecta. I les malalties, tampoc, per descomptat, els catalans i les catalanes, estem fets d'una altra pasta, no ens en calen de metges i infermeres, que ens obliguen a fer llit, a prendre pastilles o medicaments, a fer dieta o rehabilitació...

La veritat sia dita, si la Independència ens cal, a banda de les raons materials, és per acabar d'una vegada amb aquesta mentalitat irresponsable que no toca quarts ni hores i que per dir-ho clarament, és un perill públic per a tots nosaltres.

*(NOTA: Post penjat al Nació Digital, 01.05.2016)

QUAN ESPANYA FA ELS DEURES EN DEFENSA ... I CATALUNYA VA DIENT QUE NO ELS FARÀ"*

Autor: Bernat Ferrer

L'antiga sectorial de Defensa de l'ANC assegura que la comunitat internacional reclamarà a l'Estat català una posició en matèria de seguretat exterior. "De fet, sabem que ja s'ha preguntat", asseguren

Un tinent de la Marina nord-americana s'exclamava en la seva tesi de la manca de consistència dels posicionaments independentistes en l'àmbit de la Defensa. Malgrat aquesta crítica, tímidament, tant Carles Puigdemont com Artur Mas han apuntat recentment que l'Estat català haurà d'articular una "estructura de seguretat, interna i internacional, pròpia d'un país". En aquest marc, l'antiga sectorial de Defensa de l'ANC, la Societat d'Estudis Militars (SEM), explica a El Món: "Els estats funcionen com a estats, i quan el procés d'independència vagi de veritat ens preguntaran què pensem fer en matèria de Defensa. De fet, sabem que ja s'ha preguntat què pensem fer amb la part del dèficit que ens toca, i què pensem fer en l'àmbit de la seguretat."

"Espanya aporta unes capacitats X a la seguretat internacional. El que no permetrà la comunitat internacional és que aquestes capacitats siguin menys en cas de divisió de l'Estat espanyol. Si ara, per exemple, s'aporta 5, el resultat del divorci hauria de ser 4 i 1. No permetran res que vagi per sota d'això. Si no ets capaç d'assegurar la teva sobirania, ets la porta d'entrada a França, i París no ho permetrà, i el conjunt d'Europa sempre seguirà preferint l'Estat espanyol que un forat negre." Qui s'expressa en aquests termes a El Món és un dels portaveus de la SEM, que prefereix restar en l'anonimat per por a les represàlies que tem que podria patir en l'àmbit laboral.

Els diversos documents que la SEM ha elaborat sobre la Defensa catalana, de fet, eren citats per l'oficial nord-americà com una de les poques mostres de documentació consistent sobre la matèria elaborades des de l'independentisme, per bé que des d'un àmbit "amateur". Així mateix, l'entitat assegura que ha estat contactada per representants d'organismes internacionals per conèixer les seves reflexions de primera mà.

"La Defensa és clau per al reconeixement internacional, és una qüestió de reciprocitat. Si vols jugar a la lliga dels grans, t'has de comportar com els grans. I fer els deures que fan tots, en la mesura de les teves possibilitats", assegura el portaveu del think tank. "De fet, l'Estat espanyol fa els deures. Si nosaltres anem dient pel món que no estem disposats a fer-los, haurem de continuar sent espanyols. La resta del món dirà que li sap molt de greu la situació del català, però els soldats espanyols, més bé o més malament, compleixen. I la comunitat internacional sap que per aquest costat d'Europa no entrarà qui sigui, quan vulgui i com vulgui."

En cas d'independència, sosté, hi haurà quatre exigències nítides: "Que siguem responsables de la nostres fronteres, de lesinfraestructures crítiques, de l'espai aeri -que ara per ara arriba fins a Múrcia- i de la zona econòmica exclusiva -que arriba fins a Marsella." Amb aquestes ramificacions territorials, avisa, la voluntat d'encetar el debat sobre seguretat no és gratuït.

Sense dades d'opinió 
La SEM veu "verd" el debat polític català sobre la matèria. "La classe política evita entrar en un debat que creu que li restarà vots, quan el cert és que no hi ha cap enquesta del CEO que digui quanta gent voldria unes forces armades catalanes. Quan es faci, llavors en podrem inferir alguna cosa. Mentrestant, tot el debat està ideològicament contaminat", sostenen. I avisen: "És molt irresponsable posposar aquest discurs, perquè et genera un efecte contrari a fora."

Malgrat aquesta crítica, CDC està preguntant a la seva militància què opina del futurible exèrcit català, i a MES també hi ha qui comença a reflexionar sobre la matèria. En aquest context, el portaveu del think tank avisa la militància convergent: "Si diem que complirem els tractats, el de la UE reclama ser solidaris en defensa. I l'opció que diu d'un exèrcit europeu…, el cert és que ni hi és, ni se l'espera. No pots formar part d'una entel·lèquia!" I ironitza: "Quan siguem independents, anirem a París i els direm que hem de fer l'exèrcit europeu, i es trauran la boina i diran que clar, que mai no hi havien pensat, que els catalans sóm collonuts i que gràcies per ensenyar-los el camí!"

"Malgrat la integració europea, no hi ha cap estat que estigui delegant aquesta sobirania. I fracassarà constantment la proposta d'un exèrcit europeu, perquè és el nucli dur de cadascun dels 28 estats membres", sosté el portaveu.

"Malgrat la integració europea, no hi ha cap estat que estigui delegant aquesta sobirania. I fracassarà constantment la proposta d'un exèrcit europeu, perquè és el nucli dur de cadascun dels 28 estats membres", sosté el portaveu.

...i "subcontractar" la Defensa? 

En certs ambients de l'independentisme, com es podria inferir de l'enquesta de CDC, hi sura la idea de "subcontractar" la Defensa del futurible Estat català. "Això és immoral!", s'exclamen des de la SEM. "Resulta que els pacifistes estan proposant donar suport al mercenarisme, cosa que en tots els tractats internacionals es declara com a il·legal. Resulta que Blackwater és el pitjor que hi ha, diuen, però nosaltres posarem la nostra defensa en mans d'aquesta colla de mercenaris. Perquè, al final, la qüestió és aquesta: si lluites per diners, si qui tens al davant te'n dóna més, canvies de bàndol", exposa.

I si, en comptes d'encarregar la seguretat exterior a una empresa, s'encarrega a un altre país? "Molt bé. I els morts que els posi França?", respon taxatiu. "Hem de començar a funcionar com un estat", conclou.

L'entitat també es posiciona clarament en contra de la possibilitat de militaritzar els Mossos, com suggereix el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN). "No pots agafar una gent que ha entrat en un cos amb unes condicions i passar-lo automàticament a unes altres condicions, és irresponsable", avisen. I formulen el següent cas hipotètic: "Si segresten un avió a Líbia i es dirigeix a Barcelona, com el faràs baixar? Amb l'helicòpter dels Mossos? És més, l'agent dels Mossos voldrà pujar a l'helicòpter? Perquè no és la seva feina..."

El precedent de Lituània 
És evident que articular cap tipus de política de Defensa en l'actual marc autonòmic és plenament inconstitucional. Per tant, la SEM és conscient que la República catalana naixerà coixa en aquest àmbit. "Des de Catalunya no podrem aportar des del primer minut aquestes capacitats", asseveren. "I això des de fora ho saben, i ningú no ho exigirà des del minut zero", vaticinen.

I, com a exemple, posa el cas de Lituània: "La diferència de no tenir conselleria -o ministeri- de Defensa a tenir-ne, la diferència és un DOGC. I a partir d'aquí es pot comissionar algú com a oficial, és una potestat governativa. Si en un DOGC es diu que a partir de demà hi ha un ministeri de Defensa i que es creen les Forces de Defensa de Catalunya, i a l'annex de nomenaments es designen tal i tal, aquests poden anar-se'n un any a l'acadèmia militar de Sandhurst, per exemple. I tindran la mateixa formació que tindrà un oficial júnior de l'exèrcit britànic. A Lituània ho van fer així, amb els americans. I allò era un campi qui pugui. I ara són modèlics."

I si la britànica Sandhurst no es vol posar en aquest conflicte, el Col·legi de Defensa Bàltic, o l'Acadèmia Naval de Dinamarca també podrien acollir aquests proto-militars catalans. "Si hi ha voluntat, això es pot fer.", rebla. "Tot plegat va de reciprocitat: ens reconeixeran si assegurem que complirem els nostres deures. I hem de dir que ho farem, però no pas sols. Perquè no en sabem. I si volen que complim els deures, ens han de formar. Al final, tot anirà així", exposa. "El problema és dir el que diem ara, que no farem els deures, que passarem de tot", insisteixen.

L'impacte econòmic 
Creat l'Estat català, i creat l'exèrcit català… quines partides econòmiques s'hi haurien de dedicar? "A veure, de Defensa ja en paguem. No és una partida que ara, com a ciutadans de la Catalunya autonòmica, ens estiguem estalviant. Part dels nostres impostos ja van a temes de Defensa, entre 1.600 i 2.400 milions d'euros anuals, depenent de com es calculi", s'exclamen des de la SEM. Per tant, en el nou marc polític, exposen, aquesta partida no seria pas de nova creació.

A més, asseguren que actualment Catalunya pateix un greuge notable en l'àmbit militar: "El retorn és pràcticament zero: la indústria d'aviació militar catalana de la República va ser saquejada, i es va traslladar a Andalusia o Castella. S'ha exclòs Catalunya del complex industrial militar, per posar-lo a llocs on hi havia tradició industrial nul·la. Per què al Ferrol o a Cadis hi ha drassanes, i en canvi no n'hi ha a Tarragona o Barcelona? No és per casualitat. Per què es fan tancs a Santa Bárbara, a Andalusia, i no pas a Martorell? A la Pirelli de Vilanova s'hi havien fet components per a tancs."

I, mirant nord enllà, recalca que la sueca Saab, "que de tant en tant fa cotxes", eminentment és una empresa dedicada a sistemes de Defensa. "Des de fa 70 anys que fan avions. I ara també fan submarins. Es calcula que el 80% de la facturació de Saab és de defensa, i dóna feina a 16.000 persones." I hi afegeix: "I a Nourega hi fan míssils, i els EUA estan a punt d'adquirir-los-els." "També pot evitar la fugida de cervells, si entens que la I+D en aquest camp és clau", hi afegeix.

De la mateixa manera que parlar de Defensa és tema tabú entre l'independentisme, la SEM considera que també és un factor que pot intranquil·litzar part de la ciutadania actualment dubtosa. "No parlar de com es garantirà la seguretat, o de l'impacte econòmic associat, també pot fer que molta gent no acabi de fer el pas cap a l'independentisme", valoren.

*(NOTA: Penjat a elMón, 16.04.2016)

LA MARINA DELS EUA RECLAMA A LA GENERALITAT QUE EXPLIQUI COM SERIA LA DEFENSA CATALANA*

La tesi acadèmica d'un tinent sosté que l'únic informe governamental que parla de seguretat, elaborat pel CATN, és "vague". Veu "plausible" un acord d'associació Catalunya-OTAN

per Bernat Ferrer14 d' Abril 2016 
La secessió de Catalunya, des del punt de vista militar, ha estat matèria d'anàlisi a la renombrada Escola de Postgrau de la Marina nord-americana. El tinent Joseph Leavitt va analitzar el cas català a la seva tesi de postgrau de l'any passat, a la qual ha tingut accés El Món, i va concloure que "l'únic informe del govern català" que menciona temes de seguretat i defensa, elaborat pel Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), "és vague quant als plans militars catalans". "Hi ha escassa literatura professional sobre les implicacions de la secessió en l'àmbit de la seguretat", recalca, i posa l'accent en el fet que "els polítics catalans no han entès mai com una prioritat ni els temes de defensa ni els de seguretat quan parlen d'independència". I avisa obertament: "La situació problemàtica de Catalunya té el potencial de desestabilitzar la seguretat i la defensa de manera profunda."

La tesi de Leavitt, "Regionalism an secession" -que ha estat aprovada per l'acadèmica militar per ser difosa públicament- sosté que la proclamació unilateral de la independència per part de Catalunya "és poc probable" que sigui reconeguda per la totalitat de la Unió Europea. "Malgrat això, un acord d'associació [UE-República catalana] seria possible", considera. De la mateixa manera, creu que l'Estat català podria mantenir aquest tipus de relació amb l'OTAN: "La pertinença de Catalunya a l'OTAN també és poc probable, si Espanya no hi dóna suport, per bé que un acord d'associació sí que seria plausible."

Més enllà d'aquest vaticini final, l'oficial nord-americà es lamenta al llarg de tota la tesi de la poca consistència de la documentació oficial sobre l'assumpte, tant per part de les institucions catalanes com espanyoles i europees, fet que creu que alimenta un escenari d'imprevisibilitat innecessari. "Hi escassa literatura professional en relació amb les implicacions de la secessió en matèria de seguretat. L'única font del govern regional català que tracta sobre assumptes de seguretat i defensa en cas d'independència és un document publicat en català el 28 de juliol de 2014, que es manté vague quant als plans específics de defensa", escriu.

"Els polítics catalans no han entès mai com una prioritat ni els temes de defensa ni els de seguretat quan parlen d'independència, ni han arribat a un consens", constata, i s'exclama del fet que el llavors president, Artur Mas, hagués assegurat que "la regió no necessitarà un exèrcit en tant que Catalunya es mantindrà tant dins la UE com dins l'OTAN, organitzacions que comparteixen recursos de defensa". També és conscient que "Catalunya es troba dividida internament sobre la natura de les futures capacitats de Defensa", presentant-ho com un punt fosc de cara al futur reconeixement internacional.

L'informe del CATN a què fa referència la tesi proposa tres escenaris possibles per a la creació d'una Defensa catalana: la militarització dels Mossos d'Esquadra, la creació d'una guàrdia nacional que tingui tant funcions militars com civils, o la creació d'un exèrcit pròpiament dit. Per a l'oficial nord-americà, "oferir diverses opcions pot ser un benefici", però "si Catalunya s'independitza d'Espanya sense tenir un pla de Defensa acordat, això la situarà en una posició extremadament vulnerable".

Malgrat aquesta crítica, l'oficial nord-americà apunta que l'Estat espanyol encara ha aprofundit menys en l'assumpte: "El govern català ha elaborat diversos 'llibres blancs' analitzant possibles transicions cap a un nou estat independent, mentre que Madrid, com és comprensible, no ha publicat cap anàlisi sobre una Catalunya sobirana." També recalca que cap think tank estatal no ha tractat la qüestió.

Situació totalment inèdita a l'OTAN 

"La situació problemàtica de Catalunya té el potencial de desestabilitzar la seguretat i la defensa de manera profunda", avisa obertament Leavitt, que considera que els moviments "subnacionals" que persegueixen majors quotes de sobirania "presenten a la UE i a l'OTAN nous reptes" als quals creu que s'hi hauria de fer front de manera ordenada. "Una Catalunya independent suposaria una situació sense precedents per a la UE i l'OTAN. Mai abans no hi ha hagut la partició d'un país ni de la UE ni de l'OTAN en què les dues parts hagin procurat continuar sent-ne membres", constata. I, conscient que la consulta del 9-N "no va ser vinculant", sí que considera que "les ramificacions de qualsevol referèndum posterior tindran repercussions no només a Espanya, sinó també arreu d'Europa i a d'altres institucions internacionals"

"Tot i que el Tribunal Constitucional espanyol va rebutjar cap tipus de referèndum, oficial o no, el moviment independentista català persisteix", analitza. I tot seguit avisa: "Les possibles conseqüències en matèria de seguretat dels moviments separatistes en el si dels països de l'OTAN i la UE han merescut relativament poca anàlisi, sovint com a discussions derivades de les qüestions econòmiques." I, tot i que aquest debat sí que es va encarar a Escòcia, en què el referèndum era autoritzat pel govern britànic, Leavitt avisa: "Fins i tot hi ha menys fonts que explorin les implicacions en seguretat d'un divorci no consensuat en un país de la UE o l'OTAN, com seria el cas de Catalunya."

"Es constata que la retòrica equilibrada i la documentació relacionada amb un possible secessió de Catalunya és absent,empenyent el debat als marges, fent difícil fer estimacions equilibrades en escenaris de defensa futurs", avisa. Malgrat aquesta crítica, l'oficial sí que deixa especialment bé els estudis que realitza la Societat d'Estudis Militars, l'associació hereva de la sectorial de Defensa de l'ANC.

L'escenari unilateral
"El continu silenci de la UE sobre la secessió ha estat més problemàtic del que s'havia esperat", sentencia l'oficial. I profetitza: "Ja que Madrid i Catalunya han estat incapaços d'assolir cap tipus de consens, Catalunya podria recórrer a una declaració unilateral d'independència. Malgrat això, qualsevol declaració unilateral d'independència és gairebé segur que deixaria Catalunya fora de les garanties de seguretat col·lectiva de l'OTAN i la UE", vaticina. Tot seguit, apunta que Kosovo ha fracassat en els seus intents d'afegir-se a les dues organitzacions, per bé que el país ha aconseguit un acord de relació especial amb l'OTAN que, de facto, el manté sota el seu paraigües.

"La 'via kosovar' és probable que resulti extremadament problemàtica per a Catalunya. Mentre que l'OTAN i la UE no tenen una política explícita sobre els moviments secessionistes interns en els seus estats membres, la situació més probable és que l'adhesió de Catalunya a l'OTAN i la UE seria més problemàtica que el que suggereixen defensors de la independència", avisa.
Així mateix, també es mostra especialment dur amb diversos escenaris de futur formulats des de l'independentisme, i assegura que "el debat públic a Catalunya sembla dominat pels nacionalistes catalans", que "a vegades denigren organitzacions civils que s'oposen a la independència", citant específicament el fet que ICV va acusar Societat Civil Catalana (SCC) "de tenir vincles amb el feixisme".

Reptes a Barcelona... i a Madrid 
"Una Catalunya independent s'hauria d'enfrontar indubtablement a nombrosos reptes a l'hora de mantenir les capacitats actuals de Defensa i seguretat que posseeix mitjançant la seva associació amb l'Estat espanyol", considera, avisant que la hipotètica República catalana "hauria de fer front a la tasca de desenvolupar una nova institució de Defensa, una situació que podria incrementar la seva vulnerabilitat" si més no en el curt termini. "Catalunya perdria els beneficis inherents de l'associació a la defensa comuna, tals com l'estalvi de costos associats a les economies d'escala", analitza.

Constata que Catalunya, malgrat que té molts quilòmetres de costa i dos grans ports com són Barcelona i Tarragona, "no posseeix bases navals", i que tant construir-les com dotar-se del personal qualificat per realitzar el manteniment dels vaixells de guerra requeriria del seu temps. La República catalana també "hauria de crear un servei d'intel·ligència", fet que també suposaria una amenaça per a la seguretat general durant el curt termini, creu. A més, "una sortida unilateral de Catalunya deixaria pocs experts a Catalunya amb prou experiència com per construir institucions de Defensa des de zero, o en gestionar-ne un".

Formulat tot aquest escenari d'incerteses, també apunta que el que quedés de l'Estat espanyol es veuria igualment afectat: "Catalunya no seria l'únic actor amb vulnerabilitats creixents, Madrid també es veuria significativament afectat per la pèrdua de les contribucions catalanes al pressupost espanyol de defensa". "La sortida de Catalunya d'Espanya voldria dir que la despesa espanyola en defensa patiria una retallada del 19%. I fins i tot sense la marxa de Catalunya, les actuals capacitats militars d'Espanya són deficients".

Per tot plegat, i després de recalcar la poca consistència dels estudis oficials catalans sobre Defensa, també recomana a la UE que "desenvolupi una política més explícita o que estableixi guies per encarrilar una secessió interna, fins i tot si en els primers intents només és capaç d'establir un marc mínim comú denominador, entenent la importància de trobar una solució pacífica als problemes nacionals". "Establint com a mínim un marc comú o un consens o uns principis referents a la secessió es reduiria la incertesa i es mitigaria el potencial de radicalització dels moviments secessionistes", defensa.

*Penjat al Món.cat, 14.04.2016