Davant l'ascens meteòric d'Aliança Catalana en les darreres enquestes i la certesa que encara creixerà més, és ben probable que s'acabi constituint una coalició opositora, espanyolista, que porti per nom Junts pel No. Serà una ironia de la història, però molts dels que van formar part de la candidatura del Junts pel Sí de fa uns anys, ara es trobaran en aquesta nova coalició l'objectiu de la qual és evitar de totes totes la victòria del partit liderat per la batllessa de Ripoll i diputada al Parlament. No cal dir que qui formaran el nucli dur d'aquesta coalició nova seran el PSOE (dir-ne PSC és una enganyifa), Junts pel Cash (dir-ne JxCAT és una presa de pèl), ER (la C ja fa temps que l'han perduda) i formacions en via de desaparició o liquidació (tipus Comuns i CUP).
Fins i tot, i per acabar-ho d'embolicar, si els espanyols ho veuen magre, i ho veuran, us ho prometo, és possible que també entri a Junts pel No el PPC (no confondre amb la Pesta Porcina Clàssica, tot i que s'hi assembla força). En el cas que entri la cosa agafarà més volada encara, perquè serà presentada com un acord entre els dos grans partits espanyols i llavors i comptarà no només amb la cobertura dels mèdia processistes catalans, sinó també dels big brothers mediàtics madrilenys i dels corresponsals internacionals instal·lats a Madrit. En aquesta situació, potser sí que el lideratge de Puigdemont trontollarà, tot i que la jugada clau de l'espanyolisme serà el seu retorn en olor de multituds, que això no obstant, serà un retorn en clau Tarradellas, per entendre'ns, amb visita obligada prèvia al cap de l'Estat, i pactar amb el govern espanyol (probablement ja llavors en mans del PP i de VOX).
Tot això passarà si Junts pel No acaba imposant-se en les properes eleccions catalanes, és clar. Però, si per contra, ho fa Aliança Catalana, l'escenari serà força diferent. Per una banda, és evident que no es poden repetir els errors del 2017, i no convertir el Parlament de Catalunya, en l'arena on es debatrà la independència, perquè ja sabem com acaba aquesta història, en mans de jutges i magistrats espanyols. No, aquest cop la crida "Els carrers seran sempre nostres" es convertirà en la clau del procés, amb concentracions multitudinàries que no hi haurà Guàrdia Civil o exèrcit que l'aturi. Ni jutge, per descomptat.
L'aixecament de l'independentisme no durarà 8 segons. Aquest serà, sense cap de mena de dubte, el primer missatge que llançarem al món. Tampoc haurem de fregir-nos quatre hores anxovats a la Plaça Sant Jaume per veure, debades, baixar la bandera estanquera en senyal de victòria. Tot això queda descartat.
I per descomptat, els nostres interlocutors no seran els espanyols ans la comunitat internacional d'estats i institucions globals, començant per l'ONU i no pas per la Unió Europea, que ja sabem com les gasten, aquests. Sense que això impliqui excloure-la, és clar, però en la seva justa mesura.
No cal dir que Junts pel No serà una veritable olla de grills. I això, precisament, és el que ens beneficiarà davant l'electoral patriota i ho haurem d'aprofitar. En conseqüència, Aliança Catalana ha de ser un formació disciplinada, ferma, robusta i que ha de tenir clar el lideratge de la seva presidenta i el compromís de les seves assemblees comarcals amb les prioritats de cada territori i en esdevenir un referent en cap cas esquitxat per la corrupció, pels i per les trepes i els xoriços, que d'aquesta mena ja els hem patit molt dins l'espanyolisme més tronat (casos del PP i del PSOE), i del processisme fracassat (Junts, ER, CUP i els Comuns).
Tenim endavant un repte: guanyar les properes eleccions i com aquell qui diu, a partir del dia següent deixar en punt mort les institucions estatutàries, o mantenir-les en estat paraplègic i passar la iniciativa al carrer, des d'on estirem tots perquè l'estaca caigui. I redéu que caurà, fins que puguem dir, com a l'obra de teatre "Hem mort el llop". I redéu que serà morta, la bèstia. I ben morta, que no s'aixecarà cap, no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada