Entrevistem el president de la Societat d'Estudis Militars per entendre millor la crisi de seguretat
Berto Sagrera
Barcelona. Dissabte, 5 de setembre de 2026.
Pol Molas, expert militar: "Fa temps que a Catalunya patim atacs com els de Ceuta, però per part de l'Estat"
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, continua exonerant públicament el Marroc de cap responsabilitat en l'entrada massiva de migrants a Ceuta els passats dies 30 i 31 de juliol, però la resta del Congrés dels Diputats té molt clar que Rabat és rere la crisi. Encara més, dimecres es va conèixer un informe de la policia espanyola que responsabilitza els gendarmes marroquins de l'allau, mentre que un altre document parla de l'alta probabilitat de noves accions hostils a l'anomenada zona grisa, un concepte relacionat amb la idea de guerra híbrida i que es caracteritza per ser una mena d'espai ambigu entre la pau i la guerra en el qual és difícil atribuir l'autoria de l'agressió.
El president de la Societat d'Estudis Militars, Pol Molas (Barcelona, 1982), posa molt d'èmfasi en aquesta idea de zona grisa a l'hora de parlar de la crisi i recorda que no es tracta d'un concepte nou. Té clar que "a Catalunya fa temps que patim atacs a la zona grisa (com els de Ceuta), però per part de l'Estat", fent referència al dèficit fiscal i a la manca d'inversions. A ElNacional.cat l'entrevistem per videotrucada per intentar entendre una mica millor aquesta crisi de seguretat a Espanya, però també parlem del tema que més li interessa: el coneixement en matèria de política de defensa al servei de l'interès nacional català. Precisament, aquest estiu es va publicar l'últim número de la Revista de Catalunya, dedicat a aquesta qüestió i que ell ha coordinat.
Hi ha una fricció entre ministeris. És lògic que el govern espanyol no vulgui entrar en un xoc diplomàtic
Aquesta setmana ha estat notícia un informe de la policia espanyola segons el qual l’entrada massiva de migrants a Ceuta va ser cosa de gendarmes marroquins. L'informe afegeix que l’objectiu d’aquests gendarmes no era migratori, sinó més aviat de desestabilització. Creu que el Marroc és al darrere d'aquesta crisi?
És una hipòtesi força plausible. De la mateixa manera que hem vist que Turquia el 2015 i, posteriorment, Rússia i Bielorússia han fet de la immigració una eina de pressió en l'àmbit de la zona grisa, el govern del Marroc ho podria haver fet perfectament. I quadra, en el sentit que tot es desenvolupa de forma molt ràpida. La gendarmeria marroquina directament desapareix i, de sobte, comença a entrar tot de gent convocada per les suposades xarxes socials espontàniament. És força sospitós.
Entén les reticències que del govern espanyol a l'hora d'assenyalar el Marroc?
El govern espanyol es troba en una disjuntiva. Més que el govern espanyol, l'aparell de l'Estat i tres ministeris concretament. D'una banda, tenim el Ministeri de l'Interior, que depèn molt dels serveis de seguretat marroquins per proporcionar informació respecte a crim organitzat i jihadisme. D'una altra, tenim el Ministeri de Defensa i el d'Afers Exteriors, que també són ben coneixedors de les intencions hostils i potencialitats del Marroc. Per tant, hi ha una fricció entre ministeris. I és lògic que no vulguin entrar en un xoc diplomàtic, ja que el primer problema el tenen dins de l'aparell de l'Estat.
L'acció dels dies 30 i 31 de juliol podria haver estat un exercici de cara a quan facin l'entrada gran
Esmentaves la zona grisa. Recentment, ha sortit un altre informe sobre la probabilitat de noves accions hostils a Ceuta i Melilla dins d'aquesta zona grisa. Què podem esperar en els següents mesos?
En els pròxims mesos no esperaria gaire, però hi ha una hipòtesi més que plausible: que l’acció dels dies 30 i 31 de juliol fos un exercici de cara a quan facin l'entrada gran. És a dir, amb aquesta acció han aconseguit tres coses. D'una banda, informació de les forces disponibles per part de l’aparell de seguretat. No dels militars, que ja saben quants n’hi ha, sinó de les forces policials. D'una altra, informació dels temps de reacció. I, finalment, de les reaccions internes i externes a favor o en contra d'Espanya. Un cop tens tota aquesta informació pots preparar amb més garanties la següent acció, en cas que vulguis actuar. Fixa't: si el Marroc hagués volgut consolidar la posició, ja sigui una operació en la zona grisa o una acció militar, hi hauria hagut l’aspecte de la logística; en aquest cas, la gent que hi van enviar no anava amb gens de proveïments, de manera que el Marroc no pretenia controlar la posició. Si l'haguessin volgut aguantar, haurien enviat la gent amb proveïments, però anaven tots amb espardenyes, no tenien menjar per aguantar uns quants dies ni aigua. Aleshores, el que podem esperar és que en aquests moments l’aparell de seguretat de l’Estat marroquí estigui fent la seva revisió post acció de cara a futures accions.
De quina mena d'accions parlem? L'informe descarta una acció militar…
D'una acció similar, però més a gran escala, com la Marxa Verda. En el cas d’una acció militar, hi ha un aspecte molt delicat, que és que l’estret de Gibraltar és un espai molt transitat. Posar-s’hi a disparar pot tenir conseqüències que vagin més enllà dels dos potencials bel·ligerants. Imaginem que hi ha intercanvis de foc amb míssils contra objectius terrestres o antiaeris… És fàcil que, en un espai tan estret, algun impactés contra algun vaixell mercant. Per tant, ràpidament hi hauria una intervenció internacional per tal d’apaivagar la situació, tot i que Ceuta no entri en el marc de garanties de l’OTAN. El Marroc és conscient d'això, de manera que els és més pràctic atacar des de la zona grisa.
L'Estat marroquí no necessita per a res ni a Rússia ni a Israel per a una acció d'aquesta mena
Les accions a la zona grisa poden ser executades per Estats, però també per agents no estatals. Descarta que hi hagi algun agent d'aquesta mena?
Quin agent no estatal hi pot tenir interès? Un agent no estatal en aquella zona seria un grup jihadista, i els grups jihadistes es dediquen a altres coses bastant més directes. Jo ho descartaria.
Sánchez evita assenyalar el Marroc, però sí que ha disparat contra Rússia i contra Israel. Hi juguen res?
Més enllà de les declaracions, diria que hi juguen ben poc. És a dir, l'Estat marroquí no necessita per a res ni a Rússia ni a Israel per a una acció d'aquesta mena. Una altra cosa és que l'Estat espanyol s'hagi antagonitzat amb Israel, però el Marroc no els necessita per a res. I Rússia està per a altres coses en aquest moment.
La zona grisa sempre ha existit i aquí no som aliens a un conflicte com aquest
Un mes després, quina lectura fa en matèria de defensa i seguretat del que va passar a Ceuta?
Els van agafar bastant per sorpresa. No des de la perspectiva de defensa, perquè en aquest aspecte tant Ceuta com Melilla disposen de guarnicions prou ben equipades per la dimensió que tenen, a banda dels reforços que arribarien ràpidament des de la Península en cas d’un conflicte obert. Però en l’aspecte d'accions de la zona grisa, no hi havia prou agents per respondre. Per la banda marroquina es van retirar els elements de seguretat auxiliar, així com la gendarmeria, i tant el Cos Nacional de Policia com la Guàrdia Civil es van veure desbordats. És un dels punts que suposo que reforçaran.
I Catalunya, què en pot aprendre?
A Catalunya, els atacs a la zona grisa fa temps que els patim, però directament per part de l'Estat. Quan es parla del dèficit fiscal, no es tracta d'una qüestió recaptatòria, sinó que és una eina per designar el poder econòmic que ha tingut el país, el pes que ha tingut des del segle XIX i fins ben entrat el XX. Tot això forma part d'una estratègia, la zona grisa sempre ha existit i aquí no som aliens a un conflicte com aquest.
La idea és que els catalans tinguem una visió i veu pròpia sobre defensa, que no estigui mediada per altres
Creu que aquest conflicte pot fer que a Catalunya ens replantegem tot un seguit de qüestions sobre defensa i seguretat?
No, això ja ve d'abans. Des de la Societat d'Estudis Militars encarreguem des del 2017 el baròmetre sobre política de defensa i preguntem sobre això, sobre si la gent estaria d’acord a tenir unes forces de defensa com les d'altres països d’Europa, sobre la pertinença o no a l'OTAN, sobre la participació en missions internacionals de les Nacions Unides… I la gent té una resposta normalitzada. Tot i que el context internacional s’ha endurit i la guerra convencional ha vingut a Europa amb la guerra russo-ucraïnesa, amb una influència clara, el cas és que la societat catalana ja tenia una visió més normalitzada del que sembla.
Justament, la crisi de Ceuta ha coincidit amb la publicació de l’últim número de la Revista de Catalunya, sobre la política de defensa, que vostè ha coordinat.
Aquest número de la Revista de Catalunya et dona una visió de 360 graus sobre la política de defensa. Arrels històriques, models comparats europeus i diferents àmbits concrets, com el de la indústria, el dels drons, les tecnologies de l'espai… Et dona una panoràmica general. La recomano a tothom, perquè hi tens de tot. Hi hem estat treballant durant un any i ha sortit un gran número. En paraules del mateix Frederic Porta, el número més ambiciós que s'ha fet fins ara. L'element subjacent a aquest número és que els catalans tinguem una visió i veu pròpia sobre defensa, que no estigui mediada per altres. Perquè si nosaltres no la tenim, algú la tindrà per nosaltres, i no necessàriament a favor dels nostres interessos.
