dimarts, 21 de gener de 2020

LA TRAMPA ESPANYOLA

La trampa espanyola consisteix en simular una polarització extrema entre la "dreta" i l'"esquerra" espanyoles. Una polarització que és inexistent, però que es promociona per engalipar uns quants despistats, que davant l'extremisme espanyolista de la dreta, cauen com a passerells en els braços de la suposada esquerra espanyola. És una estratègia de calaix, que entra en acció quan l'independentisme creix molt i amenaça l'statu quo. Llavors, es desferma una ofensiva mediàtica, suposadament progressista, que pretén denunciar la dreta espanyola i presenta el PSOE com un partit raonable, davant la catalanofòbia sense control de la dreta. Però tot és una camama. La dreta i l'esquerra espanyoles pactaran sempre en el darrer moment. I tant que pactaran! De fet, penso que l'enemic més ferotge de Catalunya i la seva independència, és el PSOE i els seus acòlits a Catalunya. Ni PPs, ni C's, ni Vox, que no es mengen un pèsol a casa nostra. En canvi, sí que ho fan els sociates, tot i que molt lluny dels seus anys olímpics.

El sorprenent és que alguns hi caiguin, de bona fe. I aquí la responsabilitat la tenen els mitjans de comunicació de masses, que juguen aquest joc. Començant per TV3, cal dir-ho.

També cal afegir el paper que històricament han fet els comunistes de manual: PSUC, Iniciativa, En Comú Podem, Comissions Obreres, tots aquest elementus, treballen a sou dels sociates, fan la feina bruta que aquests no poden fer, per no allunyar-se de la centralitat del país. Allà on no arriben els sociates, ho fan ells, i d'aquesta manera s'emporten una mica de visibilitat política i de menjadores. El seu extremisme és de cara a la galeria, però en darrer terme, sempre seguiran la veu del seu amo sociata. També de manual. La ideologia anti-feixista que propugnen i que deriva de la mentalitat de front-populista, està pensada per aturar l'estratègia del front patriòtic, és a dir, de la transversalitat independentista, a la qual volen aturar de totes totes.

No us heu de deixar entabanar pel discurset radical espanyolista. Mai no donarà lloc a una veritable revolució. L'única revolució possible és la independentista, i als fet dels darrers anys i mesos em remeto. Qui som reprimits, engarjolats, humiliats som els independentistes, no els que volen un Espanya més forta i cohesionada, com diuen Sànchez i Iglesias. Tinguem-ho clar!

dimarts, 14 de gener de 2020

President Puigdemont: “Avui la crisi catalana ha impactat profundament en els fonaments constitucionals de la UE”

REAGRUPAMENT ES FELICITA PER LA CREACIÓ DE LA TAULA UNITÀRIA INDEPENDENTISTA

·      Representa un pas més en la vertebració de la República Catalana
·      La mesa de negociació amb el govern espanyol només serà efectiva si és d’igual a igual

La Junta Directiva Nacional de Reagrupament Independentista, reunida a Barcelona, aquest dissabte, 11 de gener, vol fer públiques les següents consideracions davant l’actual situació política.
Davant la creació d’una taula unitària independentista, RCAT, considera que és producte de la dinàmica generada per la celebració del referèndum de l’1 d’octubre del 2017 i per la votació al Parlament de Catalunya de la declaració d’independència del 27 d’octubre del mateix any. Sense aquests precedents, no hauria estat possible que les forces que van votar-hi favorablement, ara acordessin com han acordat aquesta instància unitària i transversal. Recordem que la transversalitat ha estat sempre l’exigència defensada per la nostra associació. En aquest sentit, ens felicitem per la seva constitució i fins i tot considerem que representa un pas més en la vertebració de la República Catalana. Des de Reagrupament no tenim cap dubte que és el resultat de l’acció unilateral del Poble Català cap a la Independència, sense la qual no hauria estat possible. També mostrem la nostra predisposició a participar-hi.
Pel que fa a la constitució d’una mesa de negociació amb el govern espanyol, fem les següents consideracions. No tenim cap esperança que el Regne d’Espanya negociï de bona fe amb els representants catalans. Els esdeveniments dels darrers anys així ho demostren a bastament. Una negociació amb Espanya només té sentit si contribueix a cohesionar Catalunya i a fer-la més forta i decidida en la seva voluntat de construir la nostra República. Això només passarà si la negociació es fa d’igual a igual, sota la supervisió o observació internacional i on els punts a discutir siguin el reconeixement al Dret a l’Autodeterminació de Catalunya, l’alliberament dels presos polítics i la fi de la repressió. En cap cas s’acceptarà negociar cap tipus de competència o transferència, car s’entén que el simple fet de relacionar-nos d’igual a igual, implica el reconeixement espanyol de la nostra sobirania i la fi de la nostra submissió a la seva autoritat.

diumenge, 5 de gener de 2020

NOTA DE PREMSA DE REAGRUPAMENT INDEPENDENTISTA (4.1.2020)

Reagrupament insta a defensar el President Torra i l'eurodiputat Junqueras davant un nou cop d'estat espanyol
  • La inhabilitació d’un President de la Generalitat només la pot decidir el Parlament de Catalunya
  • Espanya no obeeix la sentència del Tribunal de la Unió Europa de Luxemburg
Després de l'esperable decisió de la Junta Electoral Central espanyola(JEC) de suspendre l’acta de Diputat al President de la Generalitat, Quim Torra i, per tant, donar ales a la seva inhabilitació, des de Reagrupament instem els partits independentistes a fer front comú i recuperar el més aviat possible la Declaració d'Independència aprovada el 27 d'octubre del 2017.
Reagrupament commina els grups parlamentaris de JuntsxCAT, Esquerra Republicana i la CUP, particularment, a defensar el President de la Generalitat, Quim Torra, en el ple d'aquesta tarda al Parlament de Catalunya.

Reagrupament alerta que qualsevol vacil·lació per part de membres del govern respecte la continuïtat de Quim Torra al capdavant de la Presidència, haurà de ser titllada com un acte de traïció i oportunament denunciada.
Retrat oficial del Vicepresident Oriol Junqueras (cropped).jpg
Finalment, Reagrupament considera que les victòries recents de l'independentisme en el camp de la justícia europea, són en la base de la reacció espanyola de les darreres hores, i en aquest sentit, caldrà denuncar les desobediència espanyola a les decisions dels tribunals belgues i europeu i preparar la denuncia del Regne d'Espanya al qual, si no canvia de capteniment, caldrà aplicar-li l'Article 7 del Tractat de la Unió Europea que implica la seva pèrdua de drets polítics.

Barcelona, 4 de gener de 2020.

NOTA DE PREMSA DE REAGRUPAMENT INDEPENDENTISTA (3.1.2020)


Reagrupament Independentista (RCAT) es felicita per la suspensió, per part de les autoritats judicials belgues, de l’euroordre llançada per la justícia espanyola, contra el President Carles Puigdemont i el conseller Toni Comín. Constitueix una nova i enorme victòria en el front internacional de la República Catalana, com així es demostra per l’enorme impacte mediàtic internacional i, de lluny, la notícia més rellevant d’aquest dijous passat.
Políticament, aquesta decisió esparvera el govern i partits espanyols que el que més temen és un retorn en olor de multitud del President Puigdemont a Catalunya, amb l’aval de les institucions europees. Per això, en les darreres hores s’han accentuat les conspiracions espanyolistes per evitar-lo. Lamentablement, un partit soi-disant independentista, està participant en aquestes trames. Un partit que ha fet tot el possible per evitar la investidura de Puigdemont en els darrers mesos i que, per contra, s’ha mostrat obertament favorable a la investidura de Pedro Sánchez al capdavant del govern espanyol.

RCAT fa una crida a donar el suport més ampli possible als Presidents Puigdemont i Torra i a formar un ampli front polític que aprofiti l’onada victoriosa en el context internacional per acabar de realitzar la independència proclamada el 27 d’octubre del 2017.

Barcelona, 3 de gener del 2020

divendres, 3 de gener de 2020

EL DÚMPING NACIONAL

Acabem d'assistir a un nou cas de dúmping nacional. El tercer, en els darrers mesos. Fa uns mesos, el juliol passat, ja ho vaig denunciar davant el Consell Nacional del Partit Demòcrata. M'explico.

El dúmping és una pràctica empresarial que consisteix en vendre pel preu per sota del cost. Pot semblar suïcida, però de fet no ho és. L'objectiu és derrotar la competència, si aquesta no el practica, i un cop escombrada, quan la teva empresa és l'única que es manté dempeus, lògicament en tenir el monopoli, puges el preu i et fas d'or. 

Per la seva banda, el dúmping social, que és el que practiquen els països empobrits per atraure la inversió dels països enriquits. Aquest consisteix en oferir unes condicions el més baixes possibles en termes socials (salaris), ecològiques (legislació), fiscals, etc. que representin menys costos d'inversió, de manera que el país que el practica és més atractiu per a l'empresa del país enriquit que el país que no el practica. Això fa que es produeixi una cursa cap avall (race to the bottom), on naturalment els més perjudicats són els treballadors dels estats que el practiquen, perquè estan sotmesos a unes condicions laborals, mediambientals, etc, infernals.
A Catalunya, en els darrers mesos, s'està practicant el dúmping nacional, que consisteix en la competència entre partits independentistes per veure qui ofereix unes condicions més a la baixa per pactar amb partits espanyols, sobretot amb el PSOE, de lluny, l'enemic més perillós. És una conseqüència directa del fet que l'independentisme català està dividit en, com a mínim tres partits que competeixen entre ells. Un fet que no passa, per exemple, en el cas d'Escòcia, on l'independentisme està hegemonitzat per un sol partit (no monopolitzat, però). 

Els efectes del dúmping nacional són nefastos. Després de les eleccions municipals, alguns partits independentistes van fer dúmping nacional en pactar amb els socialistes en determinats ajuntaments, alguns força referencials, fet que va enrarir molt les relacions entre ells. Tant que la resposta més contundent va ser el pacte contra-natura a la Diputació de Barcelona. Novament, els sociates van ser qui en van sortir més beneficiats. I com a resposta a aquest pacte, tenim ara el pacte d'investidura de l'espanyol Pedro Sànchez, sense cap contrapartida, on també el sociates surten beneficiats. 

La competència entre les formacions independentistes és suïcida, però és una realitat que només beneficia l'espanyolisme. Per acabar amb ella només hi ha dos camins, o un acord mutu, que a hores d'ara és quasi impossible, o que una de les opcions independentistes s'imposi definitivament a la resta. Per fer-ho, cal que sigui una opció que provoqui un rebuig a l'espanyolisme, que la tingui com a enemiga. I aquesta, tots ho sabem, només és una, sempre i que estigui encapçalada per un dirigent odiat per Espanya, i no per un mindundi que es creu el rei Sol o Nostro Senyor a la Terra. 

Suposo que m'explico.

dilluns, 23 de desembre de 2019

LA CRISI DE FILIPINES, 1898 (WITH ENGLISH SUBTITLES)

LA CRISI DE PUERTO RICO, 1898 (WITH ENGLISH SUBTITLES)

LA CRISI DE CUBA, 1898 (WITH ENGLISH SUBTITLES)

LA CRISI DE PRIM I LOSTAU, 1870-73 (WITH ENGLISH SUBTITLES)

THE SHELLING OF BARCELONA (1842) (WITH ENGLISH SUBTITLES)

LA CRISI D'ARGENTINA DE 1810 (WITH ENGLISH SUBTITLES)

LA CRISI DE 1714 (WITH ENGLISH SUBTITLES)

LA CRISI DE 1640 (WITH ENGLISH SUBTITLES)

LA CRISI DE FLANDES (WITH ENGLISH SUBTITLES)

COMUNICAT DE PREMSA DE REAGRUPAMENT SOBRE L'ACTUALITAT POLÍTICA (20.12.2019)

La Junta Directiva Nacional de Reagrupament Independentista (RCAT), reunida aquest dissabte a la seu nacional, davant els darrers esdeveniments polítics i jurídics esdevinguts, vol fer públiques les següents consideracions.
En primer lloc, com no podia ser d’una altra manera, ens felicitem per la sentència dictada pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea que el vice-president del govern de Catalunya, Oriol Junqueras, gaudeix d’immunitat en tant que membre del Parlament Europeu, consideració que també repercuteix en el President Carles Puigdemont i al conseller Antoni Comín. Una sentència que ha de portar a l’anul·lació de la condemna de Junqueras i la resta de polítics independentistes jutjats pel procés, i llur consegüent alliberament immediat.
També ens felicitem per l’alliberament de tres dels detinguts el mes de setembre, tot i que s’ha fet previ pagament d’una fermança. N’exigim la seva llibertat total i la de la resta d’empresonats per la repressió posterior al coneixement de la sentència del Tribunal Suprem espanyol.
En tercer lloc, condemnem de la forma més ferma, la condemna a inhabilitació que el Tribunal Superior de Catalunya ha dictat envers el President Quim Torra. Es tracta d’una sentència clarament polititzada i que ja era d’esperar que es produís. Enviem al President tot el nostre suport i estima per la seva actitud verament patriòtica i pel seu al·legat final que, n’estem segurs, serà estudiat a les escoles i universitats en les dècades properes com a exemple d’orgull i dignitat.
Fetes aquestes consideracions, i en relació a l’escenari que s’obre en les properes setmanes i mesos, i en la línia de les ponències polítiques aprovades en la XII (novembre 2018) i XIII (novembre 2019) Assemblees Nacionals d’RCAT, fem una crida a la vertebració d'una força transversal que, liderada pel President Puigdemont, culmini el procés i reactivi la declaració d’independència del 27 d’octubre del 2017. Tenim la certesa que només un reagrupament de totes les forces republicanes, sota aquest lideratge i aquesta fita, permetrà assolir la nostra llibertat. Es tracta d’una transició que s’ha de fer de forma immediata i sempre sota el lideratge del President Puigdemont, de manera que s’esvaeixi tota la sopa de sigles i organitzacions que existeix darrerament, i en la qual, com no podia ser d’una altra manera, RCAT es compromet a a participar.
Ateses les circumstàncies recents, encoratgem el President Puigdemont a establir les bases d’aquesta fusió, convençuts com estem, i els resultats electorals quan ell ha encapçalat les llistes així ho demostren (eleccions al Parlament del 2017 i eleccions europees del 2019), que el suport popular que suscita és molt més gran que qualsevol altra fórmula i que eixampla de forma multiplicadora el recolzament a la independència.
Per acabar, volem recordar que en la història electoral recent, s’ha donat algun fracàs sonat d’un partit històric que s’auto-enganyava respecte la seva fortalesa electoral, i que va acabar desapareixent, malbaratant un capital polític de dècades. Repetir aquesta història per segona vegada en poc temps, no serà més que una demostració de miopia política, i d’irresponsabilitat davant els deures que la situació actual ens imposa: culminar la victòria republicana i la Independència de Catalunya, per tal de proporcionar als catalans i les catalanes el benestar, la seguretat, la justícia i la cohesió socials que tots ens mereixem.

diumenge, 15 de desembre de 2019

Which makes the new EU foreign policy representative Josep Borrell a controversial figure

The new EU foreign policy chief Josep Borrell leads the EU foreign ministers meeting for the first time. But the Spanish politician also draws criticism.

So far he was one of the 28, now he is at the top: Spain's former Foreign Minister Josep Borrell i Fontelles has been the European Union's new foreign representative since 1st December and is the first to chair Monday's EU Foreign Ministers meeting. The Catalan should make EU foreign policy a global player at a time when a new world political order is emerging and bring the Member States into line with one another in foreign policy.

The 72-year-old is highly controversial in Brussels. In the matter of top EU jobs, however, he was given the high position by the criterion Spaniards and socialist. "Catherine Ashton, the first EU foreign representative, was not considered to be very assertive and charismatic," said political adviser Paul Butcher from the European Policy Center think tank in Brussels. “Federica Mogherini has had important successes but has not generated any enthusiasm. However, Borrell has the potential to be a real disaster. ”

Butcher says what many say behind the scenes in the EU institutions. Critics and supporters Borrells agree that he is very smart, dominates the foreign policy business and, unlike his predecessors, does not shy away from making himself unpopular.

The fact that he knows how to skillfully set nuances can already be seen in his announcement that he will take his first official trip to Pristina. Spain is one of the few EU countries that do not recognize Kosovo as independent and thus complicate the EU's Western Balkans policy, for which Borrell is now responsible. But he is also considered impulsive, unreasonable, arrogant and is supposed to show bullying behavior. Due to his conviction for insider trading and his unrepentant handling of it, many MEPs did not want to confirm his position. However, they could not reject him without destroying the balance at the top posts. So Borrell is now where he is.



dijous, 5 de desembre de 2019

LA REPÚBLICA QUE ESTEM CONSTRUINT*


La publicació de la sentència contra els líders independentistes, el mes d’octubre, amb unes condemnes que sumen 100 anys de presó, ha generat una resposta d’indignació popular sense precedents, amb centenars de manifestacions i iniciatives de protesta que ha convertit Catalunya en un centre d’atenció mediàtica global. Aquest escenari ha desestabilitzat Espanya i la seva imatge internacional. La combinació entre la mobilització interna de rebuig i les successives derrotes internacionals de la diplomàcia i la justícies espanyoles, l’ha col·locada en una situació ingovernable. Això ha estat possible gràcies a l’actuació d’actors com ara el Consell per la República, l’Assemblea Nacional i els Comitès de Defensa de la República, entre d’altres. Però també pel sorgiment d’altres de nous, i de manera molt principal, del Tsunami Democràtic. En poques setmanes, tot ha canviat, i la repressió espanyola ha tornat a actuar, detenint i ferint centenars de patriotes. Però no ha aconseguit afeblir el moviment republicà i independentista. Ben al contrari, l’ha reforçat i l’ha fet més resilient.

La unitat estratègica, més necessària que mai
La nostra fortalesa, la del conjunt del moviment, cal consolidar-la. En aquests darrers mesos, s’han fet passos interns positius.

S’ha enllestit la feina prèvia del Fòrum Cívic i Social per al debat Constituent, que ha de posar les bases per a l’elaboració de la Constitució de Catalunya.

També s’han començat a crear Consells Locals per la República en dotzenes de municipis, que tindran un paper clau en el control del terrritori.
Darrerament, s’ha posat de nou en funcionament l’Assemblea de càrrecs electes, amb una participació massiva, i que ha d’actuar al marge de qualsevol legalitat espanyola i també de la dinàmica política autonomista.

Per la seva banda, el Consell per la República (CPR), ha crescut políticament amb noves entitats i orgànicament, superant ja els 82.000 ciutadans censats. També ha començat a establir delegacions territorials, com la de Perpinyà, a la Catalunya Nord.

A nivell social, el moviment republicà i independentista ha obtingut dos èxits sense precedents. Per una banda, a nivell empresarial, la victòria en les eleccions a la Cambra de Barcelona ha esdevingut un terratrèmol sense precedents, que ha posat dels nervis als sectors espanyolistes dels negocis i dels mitjans de comunicació de masses. Per altra banda, a nivell dels treballador@s, l’expansió del sindicalisme nacional i de classe, amb la Intersindical-CSC, al capdavant, juntament amb la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), estan escombrant del mapa sindical, les màfies espanyoles de CC.OO i de la UGT, històricament oposades a la independència. La Vaga General del 18 d’octubre va ser un gran èxit, en aquest sentit, malgrat els intents de boicot dels espanyolistes.

Podem dir, doncs, que s’està evolucionant cap a una creixent unitat estratègica de caràcter patriòtic i social, la consolidació de la qual, depèn de la seva dimensió política.

*(NOTA: Post publicat a LA VEU DE REAGRUPAMENT, NÚM. 94, Novembre 2019)