dissabte, 18 de novembre de 2017

A LA LLISTA DEL PRESIDENT, AMB JUNTS PER CATALUNYA

M'omple d'orgull anunciar-vos que formaré part de la candidatura Junts per Catalunya, en les eleccions il·legítimes del 21D, que encapçala el President legítim de la República, en Carles Puigdemont
Vull agrair-li i, també, als companys del Partit Demòcrata, la visió àmplia, transversal, patriòtica amb què s'enfronten a una conjuntura molt delicada, caracteritzada per l'ofensiva colpista i feixista dels partits del bunker que volen esclafar-nos. No ho aconseguiran, ben al contrari, nosaltres ens imposarem i guanyarem de carrer. I és en aquest context que també vull reconèixer que molta gent, per patriotisme, ha acceptat, com en el seu moment va fer el President Mas, fer un pas al costat, en aquesta ocasió, començant pels màxims dirigents orgànics del PDeCAT. Demostren que saben copsar quan el País està per damunt del partit. 
I, com no podia ser d'una altra manera, també vull agrair el suport, la feina feta, dels companys i companyes de Reagrupament Independentista (RCAT), el qual tinc l'honor de presidir des de fa uns mesos. Ells i elles, m'han ajudat a complir la promesa que vaig fer el passat mes d'abril, quan m'escolliren. Ni més ni menys que deixar-me la pell, pel país, i per tots nosaltres. 

Doncs, ara toca de nou, fer-ho, encara un cop més. Sí, ja hem declarat la Independència, però només cal mirar la història de moltes independències anteriors i ens adonarem que les coses són més complexes del que semblen des de la distància. Per això, tenim l'obligació de tornar a la càrrega, sense por, per aconseguir una nova victòria més. Per deixar ben clar als ulls de la comunitat internacional que ens en sortirem, que la Independència ha arribat per quedar-s'hi, i que el President Carles Puigdemont és el President legítim de Catalunya, sense una engruna de dubte al respecte.
De fet, ja no som independentistes. Cal canviar el xip. Ara som demòcrates i patriotes que volem netejar implementar un nou estat, una República, on s'ha de fer net de la morralla deixada pels antics inquilins.

I guanyarem, ja podeu pujar de peus, que ho farem. Amb un somriure, sí, però amb una determinació total i absoluta. Només d'aquesta manera aconseguirem, també la llibertat dels presos polítics. I només així, construïrem un país del que ens sentirem orgullosos. Sabem que quan ens hi posem, som imparables. Ho hem demostrat després de 300 anys de resistència. Som un exemple i un referent. Guanyarem. Tots i totes sabem el que ens hi juguem. No cal que us ho recordi!

Endavant!

divendres, 10 de novembre de 2017

L'ÚNIC CANDIDAT LEGÍTIM ÉS CARLES PUIGDEMONT!

Carles Puigdemont és l'únic President legítim de la República de Catalunya. Qualsevol altre és un usurpador. Qualsevol altre, és un esclau submís a l'art. 155, a Rajoy i al Borbó. 

No hi ha discussió. Punt i final.

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS

dimecres, 1 de novembre de 2017

BRAVO, PRESIDENT

Darrerament, ja ho podeu comprovar, no estic gaire inspirat. De fet, no puc escriure. No tinc paciència de seure i fer una feina decent. No puc. 

Però avui, encara tinc corda per felicitar el President de la República, Carles Puigdemont, per la seva gesta a Brussel·les. Brillant, ha estat una feina perfecta. Amb un impacte brutal.

He de dir-te, President, que el divendres vaig estar esperant-te a Plaça Sant Jaume, a que sortissis al balcó, era el que tocava. Jo era un dels 17.000 que diuen que érem allà cantant i cridant. Però no vas aparèixer.

Ara diuen que no es van implementar les mesures corresponents, perquè els espanyols estaven preparant un bany de sang, amb la declaració d'un dels estats previstos en el 116 de la CE i el desplegament de l'exèrcit. 

No et vas veure en cor d'assumir el vessament de sang. Ho comprenc. Però si volem tenir un estat, hem de pensar en clau d'estat. Hem de canviar el xip.

Per sort, el cop d'estat espanyol, no ha estat complert. Suposo que Europa va posar com a condició unes noves eleccions. Els espanyols van caure en la trampa, les van acceptar, com a mal menor. Però ara tenim l'oportunitat de derrotar-los de nou. 

Ells són bons en els cops d'estat. Nosaltres en guanyar eleccions.

Però ara, quan els derrotem i els humiliem de nou, prou de tonteries, Ha de ser una campanya amb les coses clares. Un victòria independentista ha d'implicar el reconeixement internacional ipso facto de la independència, I això no ha de dependre d'Espanya, sino de la comunitat internacional.

Ha de ser una campanya on els receptors dels nostres missatges ha de ser el món. No Espanya. D'ella ja sabem que podem esperar.

La victòria és l'únic que importa. 

diumenge, 29 d’octubre de 2017

LA DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA (27.10.2017)


Nosaltres, representants democràtics del poble de Catalunya, en el lliure exercici del dret d’autodeterminació, i d’acord amb el mandat rebut de la ciutadania de Catalunya,

CONSTITUÏM la República Catalana com a Estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social.

DISPOSEM l’entrada en vigor de la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República.

INICIEM el procés constituent, democràtic, de base ciutadana, transversal, participatiu i vinculant.

AFIRMEM la voluntat d’obrir negociacions amb l’estat espanyol, sense condicionants previs, adreçades a establir un règim de col·laboració en benefici de les dues parts. Les negociacions hauran de ser, necessàriament, en peu d’igualtat.

POSEM EN CONEIXEMENT de la comunitat internacional i les autoritats de la Unió Europea la constitució de la República catalana i la proposta de negociacions amb l’estat espanyol.

INSTEM la comunitat internacional i les autoritats de la Unió Europea a intervenir per aturar la violació de drets civils i polítics en curs, i a fer el seguiment del procés negociador amb l’Estat espanyol i ser-ne testimonis.

MANIFESTEM la voluntat de construcció d’un projecte europeu que reforci els drets socials i democràtics de la ciutadania, així com el compromís de continuar aplicant, sense solució de continuïtat i de manera unilateral, les normes de l’ordenament jurídic de la Unió Europea i les de l’ordenament de l’estat espanyol i de l’autonòmic català que transposen aquesta normativa.
AFIRMEM que Catalunya té la voluntat inequívoca d’integrar-se tan ràpidament com sigui possible a la comunitat internacional. El nou Estat es compromet a respectar les obligacions internacionals que s’apliquen actualment en el seu territori i a continuar sent part dels tractats internacionals dels quals és part el Regne d’Espanya.

APEL·LEM els Estats i a les organitzacions internacionals a reconèixer la República catalana com Estat independent i sobirà.

INSTEM el Govern de la Generalitat a adoptar les mesures necessàries per fer possible la plena efectivitat d’aquesta Declaració d’independència i de les previsions de la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República.

FEM una crida a tots i cadascun dels ciutadans i ciutadanes de la República catalana a fer-nos dignes de la llibertat que ens hem donat i a construir un Estat que tradueixi en acció i conducta les inspiracions col·lectives.

Els legítims representants del poble de Catalunya

WELCOME TO CATALONIA

diumenge, 22 d’octubre de 2017

EL RECORD DE L'1 D'OCTUBRE*

Catalunya recordarà sempre l'1 d'octubre del 2017. No se n'anirà mai més de la nostra memòria. És per això que hem decidit dedicar aquest número de La Veu, en la seva pràctica totalitat, a la vivència que els reagrupats i les reagrupades vam tenir d'aquell dia. Els records, les imatges, els sentiments, les alegries, la repugnància de la repressió sense ni un mínim d'humanitat. En un sol dia, van confluir, com en un aiguabarreig, el millor de l'ésser humà, i el pitjor, tan pitjor que fins i tot es fa difícil qualificar d'humans aquells que van colpejar amb delit, els cossos dels nostres familiars, amics, veïns, fins i tot de gent que desconeixíem i que en poques hores vam forjar una complicitat que farà encara més forta la causa per la Independència. Vet aquí la paradoxa. Ens volien sotmesos i vam sortir més forts, amb més ganes, amb més determinació. Van superar totes les barreres imaginables d'una societat democràtica, amb el seu sadisme. I no només això. Molt pitjor, però que molt pitjor ha estat les actuacions posteriors de minimitzar-lo, ignorar-lo, amagar-lo, tergiversar-lo, fet que ha afegit sal a les ferides que havien provocat. El súmmum de la hipocresia, de la depravació humana el va protagonitzar un fiscal espanyol que va arribar a negar que s'hagués comès una repressió excessiva perquè només van resultar ferits, un 0,003% dels votants o participants en el referèndum. Reduir el dolor físic de més de 900 persones agredides impunement, és directament de psicòpata, de malalt. Un dolor que també ho és psicològic i que s'incrementa si tenim en compte el patit pels familiars, pels amics, pels coneguts. Una percepció que demostra la deshumanització de l'espanyolisme catalanofòbic. Per ells no som humans. Som una estadística. Com feien els nazis. Ni més, ni menys. La humanitat reduïda a un percentatge.
Els espanyols no tenen ni la més punyetera idea de les repercussions de tot ordre que tindrà l'1 d'octubre. Són tan cecs i sords que es pensen que poden amagar els seus crims. I qui va donar-ne el vist-i-plau va ser ni més ni menys que el propi Cap de l'Estat, amb un discurs que va ser veritablement repugnant i un exercici de cinisme que fins i tot va escandalitzar molts observadors estrangers. Ras i curt, va fer seva la repressió i el que és més greu, va donar un llum verd a les múltiples agressions espanyolistes que s'han donat darrerament a ciutats com Palma, la pròpia Barcelona, i més darrerament, a València.

L'espanyolisme s'ha cregut que pot controlar el carrer. Però com hem cridat fins a l'extenuació, centenars de milers, milions, de fet, de catalans i catalanes, “els carrers seran sempre nostres”. Tal i com es va tornar a comprovar el dia de l'aturada general, una altra apoteosi de la força del Poble Català.

I ara què?
Però, ben mirat, el que facin els espanyols no ens hauria de preocupar. Per contra, sí que ens ocupa i ens preocupa el que fem els catalans i les catalanes. I el que hem fet ha donat la volta al món, com mai abans, hem estat el centre de l'atenció mediàtica.
Em refereixo, és clar, a la compareixença del President Puigdemont al Parlament de Catalunya, en compliment del que estableix la Llei del Referèndum. La decisió presidencial de suspendre temporalment els efectes de la Declaració d'Independència, ha creat una certa perplexitat. De la seva intervenció, vam trobar a faltar concrecions, garanties, terminis pel que fa a aquesta suspensió. Tots aquests aspectes claus van estar absents. A aquesta alçada del procés, no ser conscient que la gent es mou per fites en el camí, pot arribar a ser preocupant.

Això no obstant, els espanyols, fidels a la seva manera de fer, han interpretat la suspensió com una feblesa, com una marxa enrere. I s'equivoquen, de nou. Però no els corregirem, que s'estavellin amb la seva prepotència i fatxenderia. A hores d'ara tot el món sap que Espanya ha rebutjat l'oferta de mediació. És una gran jugada, que ens ha de permetre fer el pas endavant definitiu.
I per fer-lo, caldrà que tornem a tenir coratge, com l'1 d'octubre. Coratge, valentia, determinació i decisió, perquè els espanyols, per boca del propi Rajoy ja ha tornat a amenaçar.

No ens intimidaran. I la victòria serà, de fet ja és, nostra. Com els carrers!

*(NOTA: Post penjat a LA VEU DE REAGRUPAMENT, Núm. 71, Octubre 2017)

DISCURS DE CARLES PUIGDEMONT

diumenge, 15 d’octubre de 2017

REAGRUPAMENT RECLAMA AIXECAR LA SUSPENSIÓ I PROCLAMAR LA INDEPENDÈNCIA

Reunida la Junta Directiva Nacional de Reagrupament el dissabte, 14 d’octubre, sota la presidència de Josep Sort , manifestem:
-Reagrupament Independentista reitera el suport al Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont , conscients com som que està vivint uns moments molt intensos i sotmès a múltiples pressions.
- Reagrupament Independentista li demana, en aquest sentit, que aquest mateix dilluns aixequi la suspensió de la declaració d’independència  i aquesta sigui proclamada formalment al Parlament de Catalunya .
-Els resultats del referèndum de l’1 d’octubre avalen clarament aquesta acció perquè tres milions de catalans i catalanes van votar o van veure com se'ls impedia fer-ho per part de la policia i la guàrdia civil espanyoles.
-L'aplicació de l’article 155 és ja una realitat des de fa dies i només proclamant la independència hi podrem fer front, desconnectant les institucions catalanes de l'ordenament jurídic espanyol.
-Només tindrem reconeixement i suport internacional si, primer, Catalunya es declara independent. Mai abans. Nosaltres hem de fer el primer pas i, un cop fet, no tenim cap dubte que els reconeixements es produiran.
-El poble català ha estat a l’altura en tot moment al llarg del procés i pensem que hem de continuar mobilitzant-nos amb accions al carrer i també amb campanyes que tinguin un impacte a nivell de la UE, fent valer, per exemple, el pes econòmic de Catalunya.
-Demanem al Govern de la Generalitat que atorgui la medalla d’honor i al mèrit a totes les persones ferides el passat 1 d’octubre, així com als milers de persones que van defensar els col·legis, les urnes i, per suposat, la dignitat del país.

dimarts, 10 d’octubre de 2017

DECLARACIÓ DELS REPRESENTATS DE CATALUNYA

RAJOY, ARA MATEIX

LA VIOLÈNCIA ESPANYOLA

EL CULPABLE
La violència espanyola desfermada en els darrers dies té un culpable. I és Felip de Borbó, el cap de l'estat espanyol.

D'ençà del seu missatge, que obviava qualsevol censura a la repressió policial de l'1-O, l'espanyolisme ha comprès que té barra lliure per agredir els seus enemics. I ho estan fent a Mallorca, a Barcelona i a València. I no passa res. I no passarà res.

diumenge, 8 d’octubre de 2017

DEMANO PERDÓ....

Ja sé que no queda bé demanar perdó. Però malgrat tot ho faig. I ho faig a tots aquells que em demanaren parer i jo els vaig dir que els espanyols no atacarien les urnes, ni molt menys les persones que les protegien. 

Tenia el convenciment que anaven de farol. Que marcaven paquet. 

Vaig equivocar-me, greument.

Potser és que encara quedava en algun racó meu, alguna espurna d'esperança que fossin persones humanes.

No ho són. Són bèsties, cafres, gent que mereix ser derrotats. Que necessiten ser derrotats. I ser derrotats cada cinquanta anys, pel cap baix. Perquè tenen el mal costum d'oblidar-se ràpidament de les seves derrotes, d'ignorar-les i apartar-les de la seva memòria històrica.

Només els cal un Perejil qualsevol per tornar-se a engrescar....
Si algú es pensa que la resistència no-violenta els frenarà, ja és evident que s'equivoca. O ens preparem seriosament, o les hòsties de l'1-O seran només un aperitiu.

No es tracta de filosofia, es tracta de responsabilitat. Es tracta d'intel·ligència. Ens ha costat massa arribar fins aquí, per ara arriscar-ho tot per una actitud estètica, victimista.

Els darrers dies hem viscut episodis heroics, èpics, però també d'altres que són inacceptables i indignes. 

Hem de fer el possible perquè la balança s'inclini definitivament cap als primers. Si tots ens ho proposem, no tinc cap dubte que ens en sortirem, Sense por. 

Però amb un únic objectiu: la victòria.

A SANZ ROLDAN LI QUEDEN 2 TN

Al cap de l'espionatge espanyol, el colpista Félix Sanz Roldán, màxim responsable del CNI, li queden 2 telenotícies, després del ridícul que ha fet amb el referèndum d'autodeterminació de l'1-O.

A CATALUNYA RÀDIO, 6.10.2017

Kurdistan i repúbliques bàltiques: altres processos d'independència

En les últimes dècades diversos països han fet referèndums d'independència. 

Què ha passat en les hores i en els dies posteriors a aquests referèndums? 

Parlem d'un cas molt recent: el Kurdistan iraquià, amb la periodista Amina Hussein. Parlem del cas de les repúbliques bàltiques amb el periodista Llibert Ferri, i amb el doctor en Ciència Política Josep Sort repassem altres casos de la història recent.

Escoltar el podcast