divendres, 2 d’agost de 2019

EL PRESIDENT TORRA REP UNA DELEGACIÓ DE REAGRUPAMENT


NOTA DE PREMSA

Aquest dijous una delegació de Reagrupament Independentista (RCAT) ha estat rebuda pel President de la Generalitat, el Molt Honorable Quim Torra.

Hi han estat presents el President, Josep Sort i els vicepresidents Albert Aragonès i Xavier Minguet. La trobada s’ha emmarcat en la ronda que el President de la Generalitat ha estat fent en les darreres setmanes amb partits i entitats sobre la situació política actual.

Durant la recepció, que ha durat quasi una hora, els representats d’RCAT, hem donat el nostre punt de vista del que cal fer en el context actual, i sobretot davant l’adveniment de la sentència contra els patriotes empresonats i jutjats darrerament, d’entre els quals, l'anterior Presidenta del Parlament de Catalunya, la Molt Honorable Carme Forcadell.

Des del punt de vista d’RCAT, que hem transmès al President, és imprescindible que les bases de les organitzacions independentistes i republicanes es mobilitzin coordinadament per reprendre amb força la iniciativa, tenint sempre com a punt de vista els principis que tothora han caracteritzat la nostra associació: la transversalitat ideològica i orgànica, la unilateralitat i la transparència. No és el moment dels partits i les capelletes, si no el de la unitat i la proactivitat, marcant el full de ruta. També hem deixat molt que donem tot el suport als Presidents Puigdemont i Torra, com a referents principals.

Igualment, hem deixat molt clara la nostra oposició total i ferma a qualsevol col·laboració amb els partits i entitats que van donar suport a l’aplicació del 155.

Finalment, ens hem posat a disposició del President Torra per a tot allò que consideri que podem ser d’utilitat per al desenvoluplament del full de ruta cap a la consolidació definitiva de la República de Catalunya


dijous, 1 d’agost de 2019

AVUI, REAGRUPAMENT SERÀ REBUT PEL PRESIDENT TORRA A PALAU

Avui, podem dir que és un dia històric per a Reagrupament. I en conseqüència per a l'independentisme i el republicanisme. Perquè avui, una delegació de la nostra associació serà rebuda de forma oficial pel President de la Generalitat, el Molt Honorable Quim Torra. Certament, ho serà en el marc de la ronda que està fent amb partits i entitats independentistes. I ens honora. És, no cal dir-ho, un reconeixement als darrers anys de lluita que aquesta entitat ha menat, que, com sempre hem dit, no hem estat mai els principals protagonistes (bé, potser sí entre el 2007 i el 2010), però sempre n'hem estat els guionistes. I ho continuem sent, si voleu, de forma indirecta, o, tal i com canta en Lluís Llach, "potser amb timidesa, potser sense saber-ne", però l'hem feta tan grossa, que fins i tot hem col·locat, com aquell qui diu, tot un President de la Generalitat. Però abans, ja havíem parlat de l'unilateralisme, de la transversalitat, de la transparència... us sonen aquests conceptes? Sí són o formen part del nostre ADN. I ben orgullosos que n'estem.
Els tres reagrupats que d'aquí unes hores ens trobarem amb el President, representem no només els actuals membres de l'associació, que han tingut la gosadia de mantenir-se ferms, malgrat els tombs que fa la política a casa nostra, que fa que ara perdem una flassada per una banda, i ara per una altra. Això és normal. També representem els que han quedat pel camí, de forma tan injusta i salvatge, com la pròpia vida. I en tercer lloc, també aquells que, com passa sempre amb un arbre, en algun moment van formar part de les seves arrels, del seu tronc, de les seves branques, de les seves fulles. Sense ells i elles, no hauríem arribat on hem arribat, de manera que n'assumim la seva herència, i considerem que amb ells i elles hem fet part de la història d'aquest país, dels patriotes revolucionaris que estem acabant definitivament amb la Catalunya submissa.
Ara el President ens convoca, i assistirem per donar-li el parer del que cal fer. Com es preguntava el clàssic de la revolució. Tenim molt clar que, com tot just acaba d'afirmar el President Puigdemont, "el diàleg, la negociació i el referèndum acordat avui sabem que són fantasies". Perquè Espanya és una paret. Deixem-nos de fantasies. Els nostres enemics, cada cop estan vulnerant més les seves pròpies regles del joc, i això, més d'hora que tard, petarà, si no és que ja ho ha fet ja. 
I nosaltres, amb vosaltres, hi serem, amb els Presidents, amb els nostres electes, però sobretot, amb milions de compatriotes, que rebentarem la paret, i llavors, com digué el poeta, "i llavors ho podrem tot".

dimarts, 30 de juliol de 2019

US ESPERO A MONTBLANC, AQUEST DIVENDRES!

Universitat Nova Historia
En el marc de la 6a Universitat Nova Història de Montblanc, homenatge a En Ramon Payàs, membre de la Junta Directiva de Reagrupament i difusor de les «Homilies d’Organyà, que ens ha deixat fa unes setmanes.
 A càrrec d’En Josep Sort , historiador i president de Reagrupament i de Na Teresa Casals , Creu de Sant Jordi i associada a Reagrupament.

dimarts, 9 de juliol de 2019

COMUNICAT DE PREMSA

DIEM NO A LA NOVA TRAÏCIÓ DELS LÍDERS

Reagrupament rebutja, en els termes més rotunds possibles, l’acord a la Diputació de Barcelona entre Junts per Catalunya i el PSC, partit del Bloc del 155 i responsable directe de la repressió que està patint el poble de Catalunya en els darrers mesos. Un partit responsable també de l’exili de part del govern i del President legítim, Carles Puigdemont, i de l’empresonament i realització d’un judici farsa a l’altra part del govern i a la Presidenta Forcadell i als líders de les organitzacions patriòtiques com són l’ANC i Òmnium Cultural.
Aquest acord provincial s’assoleix després d’un procés continuat d’acords previs on els partits republicans, com el propi Junts per Catalunya, però també ERC i la CUP, han anat signant acords de govern municipals i comarcals que estan escandalitzant la base republicana, que no ha deixat de mobilitzar-se quan ha estat necessari fer-ho, com es va demostrar el passat dia 2 de juliol a Estrasburg.

Aquesta clivella entre uns dirigents polítics abocats a acords amb els partits del 155, els nostres enemics declarats que propugnen la destrucció de la Nació Catalana, i una immensa base republicana que no para de créixer i que veu com la traeixen les cúpules dels partits esmentats, ens situa davant una nova Traïció dels líders, expressió que ja va emprar l’enyorat Lluís Maria Xirinachs, en referència als anys de la transició política, ara fa quaranta anys.
Davant doncs d’aquest escenari, Reagrupament diu NO i fa una crida als Presidents Carles Puigdemont i Quim Torra, a que actuïn de forma immediata per restablir la confiança del moviment republicà en els seus líders. També crida als dirigents dels partits esmentats, que corregeixin els acords assolits amb els nostres enemics espanyols, representats pels partits del 155 i, de forma molt especial, pel PSOE i el seu acòlit, el PSC, que intenta enganyar i distanciar-se de la dreta espanyola, quan són col·laboradors necessaris per a la repressió contra el Poble Català.
Reagrupament considerarà impossible el treball cooperatiu amb els partits republicans que no rectifiquin el seu col·laboracionisme amb l’espanyolisme repressor i, com no podia ser d’una altra manera, no cal dir que s’oposa de totes totes a cap mena de suport o abstenció a la investidura del líder socialista, Pedro Sánchez, al Congrés de Diputats.

Finalment, Reagrupament fa una crida a totes les organitzacions, sectors, col·lectius, a les bases patriòtiques i revolucionàries que se situen en la línia de la legitimitat de l’1 i del 27 d’octubre, a treballar conjuntament i a donar suport al Consell per la República, que en els darrers dies ha obtingut un espectacular triomf internacional on la qüestió catalana ha assolit un ressò global.

Barcelona, 8.7.2019

dijous, 4 de juliol de 2019

EL JORN DELS MISERABLES*

L’operació d’estat que ha significat la reelecció d’Ada Colau al capdavant del govern de Barcelona, amb el suport, ben esperat, dels socialistes i, l’inesperat, de Manuel Valls, aprofundeix clarament en la crisi de l’estat espanyol i en la construcció de la República Catalana. 

I això és així, perquè ha obligat els espanyols a actuar a la desesperada, contra tota lògica, i sorprenent l’opinió pública internacional, que ha vist com una suposada líder de l’esquerra més populista, era escollida gràcies als vots d’un polític desprestigiat a França i arreu del món. 
Això no és normal. Això no s’entén des d’una lògica europea, i fins i tot diríem mundial. A l’Europa progressista, això no s’hauria acceptat mai. Però és ben evident que, a Espanya, té tota la seva lògica. 

Hem assistit a una nova «Operació Salvar Espanya», i en van unes quantes. I a cadascuna d’elles, el desprestigi espanyol s’ensorra cada cop més. 

Després d’aquest episodi, només els falsos comuns poden estar satisfets. Els que ho són de debò, encara deuen d’haver caigut en un estat de depressió profunda. I no és per casualitat. Que qui estigui darrera del vot a la Colau, sigui el fons Blackstone, una de les empreses que més terrorisme immobiliari practica resulta una paradoxa. 

O potser no. Siguem realistes i pensem en clau de realpolitk. Que ja va sent hora. Deixem-nos de lliris i teletubisme. Els espanyols ens volen la pell. I el PSOE s’ha proposat fer de braç executor. I van a per totes. És a dir, el PSOE és l’enemic aferrissat de la República Catalana. I amb ell, és clar, el seu acòlit, el PSC. Aquesta constatació òbvia, de calaix, ens porta a dues reflexions que penso que són rellevants.
La primera és que l’»Operació Colau», no és més que la primera fase. Amb ella s’ha aconseguit el trencament de l’equidistància dels dirigents dels comuns i de tots aquells que esperen d’això aconseguir una menjadora, que, a partir d’ara la defensaran a matadegolla. S’ha acabat la comèdia, i el PSOE suma un nou aliat. Tots els discursets esquerranistes de la Colau i companyia s’han esvaït, engolits pel miratge de continuar ocupant les cadires. Que sense elles, la vida és molt dura. Ara, ben probablement, assistirem a actes folclòrics de radicalisme social, totalment innocus per al poder espanyol. 

Aquesta fase, serà seguida, m’hi jugo un pèsol, pel gran envit que representarà l’»Operació Borrell»**, és a dir, la presentació d’aquest individu com a candidat a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, amb l’objectiu, és que esdevingui el President de la Generalitat. I d’aquesta manera donar per acabat el procés. 

Per aconseguir aquest objectiu, el PSOE necessitarà d’un nou aliat. I aquest, tot sembla indicar-ho, seran els dirigents liquidacionistes que actualment es troben al capdavant d’Esquerra Republicana. Es veu a venir, cada cop més clar. Serà la tàctica del salami, que ja era aplicada durant la guerra freda a l’Europa sota control soviètic, i que consisteix, essencialment, en anar afeblint l’enemic, no de tot d’una, sinó tall rere tall, fins que no en quedi res, d’ell.
Resultat d'imatges de Salami urss
Això em porta a la segona reflexió. El lamentable espectacle que hem vist en els pactes postelectorals locals ens hauria de servir com un toc d’atenció. Els partits republicans, ens alguns casos, han caigut de quatre potes en la trampa espanyola. Amb l’agreujant que alguns d’ells ho han fet sense complexos, anant-se al llit municipal amb el seu major enemic. Repetim-ho: el PSOE. No entendre que davant la suposada estratègia local que han esgrimit alguns polítics de vol gallinaci, els espanyols han aconseguit quotes de poder que no es mereixien i que les faran valer que arribi el moment.

Per això, és necessari, s’imposa, no deixar entabanar-nos. Tenim una força immensa al nostre abast. 
Tenim un President a l’exili, i un a l’interior, que estan disposats a anar a per totes. Ells han de ser, de fet, són, el nostre referent. I hem d’ajudar-los a acabar la feina. La nostra batalla a Europa és més decisiva que mai. L’estem guanyant i la guanyarem, si no ens deixem fer talls, com voldrien els nostres enemics.

Amb el President Puigdemont al Parlament Europeu, els espanyols estan derrotats. Només és qüestió de no afluixar. I sobretot d’actuar amb realpolitk. Sense caure en el kumbaianisme, ni en abraçades llefiscoses.

(*NOTA: Publicat a LA VEU DE REAGRUPAMENT, NÚM.90, JUNY 2019)
(**NOTA: És evident que els darrers esdeveniments del mes de juliol, canvien molt aquest plantejament. De fet, però, demostren el grau de desesperació dels espanyols, que ja han conclòs que l'escenari del xoc serà Europa, tal i com el propi President Puigdemont sempre ha mantingut.)

divendres, 28 de juny de 2019

S'HAN DETINGUT SET TERRORISTES ESPANYOLS!

Resultat d'imatges de MERDA BANDERA ESPANYOLA
Excel·lent notícia, ja està bé que els Mossos, amb el nou Comissari en Cap, que prové d'Informació, segueixi les meves suggerències. Falta la resta, abans que s'amaguin a Seseña...

BRILLANT EN JACS!

"LA JUSTÍCIA ESPANYOLA, NO ÉS QUE SIGUI CEGA, ÉS QUE ESTÀ CARA AL SOL"

https://twitter.com/JuntsXCat/status/1144654586860515329

Resultat d'imatges de jaume alonso cuevillas

dimecres, 26 de juny de 2019

PARAULES DE COMIAT A EN RAMON PAYÀS


RAMON, PER A NOSALTRES, REAGRUPATS, ERES EL TIET,
PARAULA QUE DENOTA PROXIMITAT, COMPLICITAT, CONFIANÇA
TOT AIXÒ HO GENERAVES AMB LA TEVA FERMESA, DETERMINACIÓ, COMPROMÍS
SENSE CAP MENA DE DUBTE, ERES UN REFERENT.
SEMPRE PUNTUAL, SEMPRE MILITANT
 
CANTAVES LES 40 QUAN TOCAVA, COM HA DE SER, A LA CARA.
MAI NO OBLIDARÉ LA TEVA INTERVENCIÓ DAVANT DELS PODEROSOS
VAN QUEDAR DE PEDRA, NO SABIEN ON MIRAR...
RAMON, SI HI HA DIES PER ANAR-SE'N, TU VAS TRIAR EL TEU, NATURALMENT
QUAN BAIXA LA FLAMA DEL CANIGÓ, LA REVETLLA DE SANT JOAN, EL SOLSTICI D’ESTIU,
DIFÍCILMENT ALGÚ HAURIA FET UNA TRIA TAN ADIENT QUE SINTETITZÉS UNA VIDA DEDICADA ALS TEUS, A LES TEVES CREENCES I AL TEU PAÍS.
NO ET FALLAREM, T’HO PROMETO, T’HO PROMETEM

RAMON PAYÀS CAPELL (1948-2019)

foto de Reagrupament Independentista.

Ramon, avui t’hem dit l’últim adéu... però siguis on siguis tu saps que sempre et portarem a dins. La teva és una gran pèrdua. Per tu continuarem lluitant i treballant per fer realitat allò que tant desitjaves i que malauradament ja no podràs veure. Descansa en pau. T’estimem.

diumenge, 26 de maig de 2019

AMB EL PRESIDENT PUIGDEMONT*

La victòria republicana, en les eleccions europees del 26 de maig, encapçalada per la candidatura del President Puigdemont, serà una notícia que donarà la volta al món en un microsegon. L’opinió pública global i els dirigents polítics d’arreu, la seguiran ben atentament i en trauran les conclusions corresponents. La victòria electoral, combinada a més amb l’escàndol del judici a Madrid, que cada dia que passa, es fa més gran, generarà un efecte tsunami que el govern espanyol, no podrà deturar de cap de les maneres. Si a més, hi afegim el triomf en les eleccions a la Cambra de Comerç, que ha trasbalsat de dalt abaix, i d’esquerra a dreta, tota l’espanyolada, i la més que probable victòria a la  immensa majoria de municipis de llistes republicanes, començant per la capital, Barcelona, es dibuixa un escenari ideal per a donar el cop de gràcia definitiu. La tempesta perfecta.
Les imatges de la tornada d’en Jami Matamala, abraçat per centenars de persones, no només va omplir d’emoció. També van esdevenir les imatges que més aviat que tard, es repetiran, corregides i augmentades, fins i tot multiplicades al quadrat o al cub, quan tornin els exiliats, amb una victòria internacional sota el braç, que també forçarà, n’estic convençut, la sortida dels presos i les preses. Catalunya i Europa exerciran una pressió impossible de resistir per Espanya. Així de clar.

Per altra banda, la recuperació de la majoria parlamentària independentista, dibuixa un escenari que només pot ser modificat si una determinada força política, opta per forçar unes noves eleccions cap a la tardor o l’hivern.

Per això és tan important que els milions de patriotes que portem anys mobilitzant-nos, diguem molt clar als partits, i concretament a un, que la unitat fa la força. Que els vots de les eleccions de la primavera indiquen el camí: unitat amb el lideratge del President Puigdemont, acompanyat de la resta de caps polítics, reprenent la iniciativa allà on va quedar el mes d’octubre del 2017.
I tot això, perfectament sincronitzat amb la dimensió internacional, la que verdaderament ha ajudat a seguir endavant. Waterloo, Estraburg, Luxemburg, i naturalment, Brussel·les, seran les fites que marcaran el camí les properes setmanes i mesos.

En aquest context, el paper a jugar del Consell per la República, serà, no cal dir-ho, fonamental. Un organisme totalment al marge de la legalitat espanyola. Amb un component tecnològic que farà impossible el control dels aparells d’intel·ligència espanyols, sense «Tácitos» que valguin, que arribarà a les més altes instàncies polítiques i mediàtiques mundials. Serem una e-república, a l’alçada de països com Estònia, Suïssa, Islàndia, Irlanda, que han protagonitzat en els darrers anys, veritables gestes democràtiques. No en tinc cap dubte.

Vull demanar tots els catalans i les catalanes de la Franja de Ponent, de les Illes, del País Valencià i del Carxe, que es mobilitzin en les urnes, i que votin la candidatura del President Puigdemont. Hem de ser tots i totes que hem d’empènyer cap a la victòria. Sempre he considerat que la victòria alliberarà al 60% de la Nació Catalana, però restarà encara un 40% a mercè d’un espanyolisme venjatiu, i no ens podem desentendre, més enllà del fet que gaudiran de la ciutadania catalana, si així ho volen.

Finalment, goso fer una crida als demòcrates espanyols, que també n’hi ha, encara que sovint semblen engolits per l’espiral del silenci. Cal que tingueu clar una cosa: allò que fa més mal a deep state espanyol, és el vot a Carles Puigdemont. D’això no hi ha cap mena de dubte. De manera que, si voleu que el vostre país avanci cap a una democràcia madura, heu de votar-lo, perquè la Independència de Catalunya, serà la veritable porta que s’obrirà per acabar amb el règim borbònic, postfranquista encetat amb la Constitució del 1978.

*(NOTA: Publicat a LA VEU DE REAGRUPAMENT, NÚM. 89, MAIG 2019)

dissabte, 25 de maig de 2019

LA REPÚBLICA EN CONSTRUCCIÓ

Sense pausa, la nostra República Catalana es va construint, i aquest diumenge tenim l'oportunitat, molt important, de fer dos passos més. 

Un en el front internacional, o més aviat, europeu. Un front clau, que és on hem assolit, fins ara, les més grans victòries, sobretot, gràcies al paper dels Presidents Mas, Puigdemont i Torra. I on esperem assolir-ne més, fins i tot de definitives, quan es produeixi el seu reconeixement per part de la comunitat d'estats independents i de les organitzacions internacionals i multilaterals.

Les eleccions europees, seran, doncs, primordials per certificar un camí ple d'èxits i successos. A més, el fet que superarem, més del 50% dels vots, farà tremolar el govern espanyol, i farà veure a Europa, a la Unió Europea, que ha de prendre alguna iniciativa al respecte. Fins i tot, és probable que estats menys condicionats per la seva no pertanyença a la Unió, comencin a obrir el camí del reconeixement. Cal perseverar i reforçar el paper i la força d'una entitat que ja comença a destacar com és el Consell per la República, creat precisament per no estar supeditat a la legislació espanyola.

Les eleccions locals, també seran, no cal dir-ho, claus. Sobretot la joia de la corona, Barcelona, però també en tots i cadascun dels municipis. Que Barcelona torni a tenir un govern capdavanter en la consolidació de la República, que actuï i es comprometi com a Capital Nacional, sense subordinacions psicològiques a tercers, és estratègic. Qualsevol solució que impliqui que partits espanyols entrin en aquest govern, serà un perill mortal en aquest sentit. Cal foragitar, a Barcelona i a arreu, l'existència de governs locals espanyolistes, que sense cap mena de dubte, serien emprats com a trinxeres per oposar-se a la República i fomentarien estratègies de divisió territorial del país.

Però més enllà de les eleccions de demà, en les darreres setmanes, el país ha donat mostres de com, sense pausa, repetim-ho, la República es construeix, i qui no ho vegi, és realment idiota, aquest sí.

En l'àmbit sindical, per exemple, el creixement de la Intersindical-CSC, enfront l'oposició de Foment, i sobretot, de la màfia sindical representada per CC.OO. i UGT, és d'una importància cabdal. Literalment, el creixement del sindicalisme nacional i de classe, està fent trontollar el model social, econòmic i laboral que sorgeix dels Pactes de la Moncloa, i que té arrels clarament en la corrupció sindical franquista, no debades, els sindicats esmentats, no són més, històricament, que un negociat del Ministerio de Trabajo del govern de torn, del qual reben el principal finançament, i les instruccions polítiques corresponents. El creixement i consolidació del sindicalisme català, és una realitat, i el paper de collabo de la màfia sindical amb el Regne d'Espanya, no fa més que passar-li factura. En el sector públic, la I-CSC i altres sindicats, ja estan aconseguint bandejar els mafiosos. En el sector privat, en l'àmbit de les pimes, els èxit se succeeixen dies sí i dies també. Lògicament, la lluita més dura serà, no és cap sorpresa, en les empreses mitjanes i sobretot en les grans, on l'oposició espanyolista serà enorme, perquè si cauen bastions com la SEAT, Nissan o d'altres, implicaria la fi definitiva del model sindical post-franquista.

L'altre èxit espectacular, que confirma que estem en plena fase de construcció de la República, és la victòria en les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona. Brutal, senzillament. Aquest fet, a més, destaca perquè s'ha aconseguit des de la societat civil, i amb el suport únic, amb una aposta a tot o res, de l'Assemblea Nacional Catalana, encapaçalada per la seva presidenta Elisenda Paluziè, que representa un puntal en el manteniment de l'estratègia unilateral, davant qualsevol vacil·lació al respecte. La derrota de l'establishment empresarial espanyolista, monàrquic, autonomista, oligàrquic, etc. ha estat total i absoluta, i, per la seva novetat, representa, probablement, un pas definitiu en el canvi social, polític, econòmic en el país. A partir d'aquí, el control de la Fira de Barcelona, del Port de Barcelona i d'altres instàncies cabdals de l'economia del país és més proper. I la devaluació dels sospitosos habituals com són el Foment Nacional, el Cercle d'Economia, la Caixa, el Banc de Sabadell, et altri, que cada cop pinten menys en la societat catalana, no s'atura. Cal que les empreses capdavanteres en la construcció de la República, assumeixin el liderat que ja han abandonat aquelles que en les darreres dècades no han viscut més que del BOE i de l'IBEX 35, empreses que se centren en la tecnologia punta, el servei al país, i que de forma inexorable van abandonant sectors de poc valor afegit (turisme de baixa qualitat) i aposten per l'exportació i per una governança no hereva del model franquista.

Finalment, no podem deixar de remarcar el discurs que el President Quim Torra va fer en el lliurament de les Creus de Sant Jordi d'enguany. L'adreça va ser un elogi a la societat civil catalana, a la qual va definir com a estructura d'estat fonamental, en el sentit que ha estat imprescindible per a la resistència catalana en aquests darrers 300 anys. Quanta raó que té, el President, sense ella, i amb un estat-o dos- en contra, ara no existiríem. Amb aquest discurs, el President enllaça amb una tradició nostrada que ha fet de les entitats culturals, educatives, econòmiques, socials, incloent els sindicats, les cooperatives, les mútues, els ateneus, etc, l'autèntica columna vertebral que ha permès eixamplar el nostre país, la nostra cultura i la nostra llengua. I és que, molt sovint, ni sabem que és el que tenim per avançar i triomfar. Gràcies, President, per recordar-nos-ho!