dissabte, 12 de novembre de 2022

COMUNICAT ARRAN DE L'ANUNCI SOBRE LA REFORMA DEL DELICTE DE SEDICIÓ

Després de l'anunci sobre la reforma del delicte de sedició, el Govern del Consell de la República expressa, en aquest comunicat, que la reforma anunciada no és un pas en la resolució del conflicte polític entre l'independentisme català i l'estat espanyol i només restitueix el delicte de sedició amb un altre nom, ampliant l'abast de les conductes criminalitzables. A més, s'eixampla la base de la repressió amb la persecució penal contra la ciutadania, en especial contra l'independentisme.

El Consell, a més, mostra preocupació perquè la gent de l'1 d'octubre avui podria estar més amenaçada que abans d'aquesta reforma, perquè en aquesta estratègia no hi ha ni un gram de desjudicialització del conflicte. Hi ha una rebaixa de les penes màximes aplicables respecte a l'anterior delicte de sedició, però es continua perseguint l'independentisme, especialment les protestes de l'activisme independentista. És per això que afirmem que l'anunciada desjudicialització és un engany.

No existeix l'independentisme constitucional i, per tant, qualsevol força política que acordi o manifesti la voluntat de desenvolupar polítiques independentistes en el marc de la constitució espanyola, menteix. L'independentisme ha de continuar confrontant l'estat espanyol, però ara és evident que la confrontació no només és amb l'estat espanyol.

La intenció, feta pública pel portaveu del govern espanyol, el senyor Patxi López, d'usar aquesta reforma per a garantir l'extradició dels exiliats és un element més per rebutjar la modificació del delicte.

La reforma no ajuda en res a l'avenç del dret d'autodeterminació, és per això que no és assumible pel Consell de la República. Sempre que el Consell ha demanat coordinació estratègica ho ha fet per poder establir un acord d'acció que representi els represaliats i el conjunt de l'independentisme.

Per acabar, des del Consell de la República instem tots els agents de l'independentisme a debatre i consensuar un acord d'acció unitari que representi el conjunt de l'independentisme que ens permeti no d'haver d'assumir acords com els que ha fet ERC amb l'estat espanyol i que afecten el procés d'alliberament nacional.

GOVERN DEL CONSELL DE LA REPÚBLICA

dissabte, 22 d’octubre de 2022

Inaugurada la primera delegació exterior del Consell (22.10.2022)

 

Aquest dilluns 20 d’octubre el Consell de la República ha inaugurat la seva primera delegació exterior, en aquest cas, a Frankfurt (Alemanya). Aquesta acció s'emmarca en el Pla de Govern de la institució republicana sobre la implementació d'una Xarxa Diplomàtica internacional. A l'acte, hi va intervenir el president Carles Puigdemont, que va assegurar que “el Consell es va proposar fer el que les delegacions de la Generalitat de Catalunya no poden fer” perquè, va afegir, “si ho fan els delegats de la Generalitat els hi tancarien la Delegació i els perseguirien per malversació”. Al seu torn, el vicepresident Toni Comín va reconèixerer i agrair al delegat alemany Axel Schönberger la seva “eficàcia, ambició i compromís”. “El front internacional és imprescindible, bàsic. I el Consell necessita una xarxa diplomàtica pròpia”. Obrir aquesta delegació, assegura Comín, és molt important perquè “Alemanya és el país més influent dins de la Unió Europea i era una prioritat absoluta”.

diumenge, 9 d’octubre de 2022

DESCONVERGENCIALITZAR: 5 ANYS DESPRÉS, ARA SÍ

Els resultats de la votació a Junts per Catalunya sobre la sortida o no del govern de Pere Aragonès, ha estat molt satisfactori. Amb una participació de prop del 80% de la seva militància, més del 55% dels votants s'han decantat per sortir del govern autonomista. No puc més que felicitar-los. Heu fet un gran pas endavant.

Modestament, ja fa cinc anys que, llavors en el marc del PDECat, vaig llegir i vaig publicar l'article "Desconvergencialitzar", que, a grans trets ja avançava el que ara ha succeït: la desconvergencialització. I molt que me n'alegro. No hi havia pitjor error que el procés cap a la recreació d'una nova Convergència, que semblava dibuixar-se en l'horitzó de JuntsXCatalunya fins abans de la votació dels dies 6 i 7 d'octubre. Ara tot ha canviat, espero. Diuen que s'han afegit 200 nous militants i espero que siguin molts més en les properes setmanes. Enhorabona.

Penjo l'article de nou, per tal que el torneu a llegir o el llegiu de nou si encara no ho havíeu fet.

"Permeteu-me que innovi i proposi un nou concepte al vocabulari polític català. O potser no és nou, però sí que puc afirmar que és de collita pròpia, perquè no l'he manllevat d'altri.

Es tracta el concepte desconvergencialitzar , i el podem definir com el procés de disminució d'antics dirigents i electes convergents en la nova organtizació que, això no obstant, malda per conservar una part, la més presentable, del patrimoni polític de CDC. Aquesta nova organització és, naturalment, el PDeCAT . Som uns quants, que mai hem militat a CDC, i que per contra, o bé hem participat en la fundació del PDeCAT, o bé en el seu desplegament, dels darrers mesos. I m'agradaria que cada cop fóssim més, seria un bon senyal.


Però aquest procés d'eixamplament, ha d'anar correlacionat amb un altre, el de la presència d'associats sense passat convergent en els òrgans del nou partit. Sé que això pot ofendre molts exconvergents que durant molts anys van militar de forma sincera i honesta en aquell partit. Però només cal constatar que el fet que a hores d'ara el 100% dels responsables polítics del PDeCAT hagin militat a CDC, no és precisament un argument que afavoreixi la percepció que el PDeCAT és quelcom nou, o, com es diu sovint, una altra cosa.

I això no obstant, penso que cada cop som més que, veiem en el PDeCAT uns brots verds, un partit inequívocament independentista, i que té una percepció de Catalunya com una societat oberta, tolerant, no sotmesa a imperatius ideològics caducs, que fracassen a la major part dels estats europeus, i no gens acomplexat per dir les coses com cal, entre d'altres, que la seguretat interna i externa, ha de ser una prioritat en el moment actual.

Ens trobem que altres formacions estan en una mena de cursa a l'infern per veure qui és més d'esquerres, i qui aconsegueix eliminar de l'equació independentista el component del PDeCAT. Així no es construeix un país, no es construeix una república.

Per contra, des del PDeCAT, només cal llegir la seva ponència ideològica que es va aprovar en el congrés fundacional, on s'aposta per una república ideològicament transversal, on es poden sentir ben còmodes des de sectors socialcristians, liberals a sectors de l'esquerra no autoritària, i aquesta diversitat és el que el fa atractiu. I això és, repeteixo, el que pot atraure nova gent.


Modestament, des de Reagrupament, en el congrés fundacional, vam intentar fer un pas en aquest sentit. Els resultats són ben coneguts. Molts de nosaltres, els vam acceptar, com no podia ser d'una altra manera. D'altres no se'n van refer. Però penso que, malgrat el resultat, vam contribuir a la victòria de la regeneració democràtica i de la unilateralitat, com s'ha demostrat en els darrers mesos.

També cal reconèixer que la direcció actualment existent, una direcció jove, una nova fornada, malgrat ser 100% provinent de Convergència, està fent passos interessants. De fet, no té cap més alternativa. És això, o el fracàs del procés de transició d'un partit a l'altre, amb l'agreujant que això pot repercutir en com es posen les bases del nou estat, que sense la presència d'un flanc ideològicament no acomplexat, les pot tenir molt esbiaixades i totalment al marge dels estats europeus als que molts de nosaltres aspirem, com a mínim a equiparar-nos.

Hem de fugir dels enormes errors que es van cometre en l'elecció de Barcelona del 2015, i en les eleccions al Congrés del 2016, on es va prioritzar el tancament a l'obertura, amb uns resultats ben coneguts.

La meva crida és bàsicament a posar al mateix nivell els canvis en la societat catalana, on hi ha una sanció evident cap a l'antiga CDC, malgrat que a molts de vosaltres us sembli injust, i la construcció d'un PDeCAT adaptat a aquesta societat. Si els dos processos no van a l'hora, tindrem un problema.


Una darrera consideració. No estic demanant quotes de res. Ha de quedar molt clar. Els reagrupats, no necessitem quotes, si em permeteu, una mica l'atreviment. Estic intentant fer una anàlisi el màxim de sincera possible. Intento posar-me en la pell de molts patriotes que no són dogmàtics. Hi ha molts catalans i catalanes que esperem una proposta política que respongui a allò que volem: una Catalunya lliure, democràtica i europea, amb valors, però sense complexos. Espero que s'hagi entès".

Discurs del President de Reagrupament, Josep Sort, al Consell Nacional del PDeCAT del 10 de juny de 2017

dimecres, 5 d’octubre de 2022

Laura Borràs: "En aquests moments no és un govern de coalició sinó de col·lisió" (04.10.2022)

 

Sortir del Govern és qüestió de dignitat per Jaume Alonso-Cuevillas (05.10.2022)

"Només amb coherència i credibilitat Junts podrà recuperar el lideratge que el moviment necessita"

Quedar-se al Govern o sortir-ne? Aquesta és la qüestió que els afiliats de Junts haurem de contestar aquests propers dijous i divendres. Crec que sortir del Govern és, sens dubte, la millor opció. La millor per al país. I també la millor per al partit-moviment que encapçala el president Puigdemont.

ER no persegueix l’objectiu de la independència. O, si més no, no és el seu objectiu actual ni el creu possible a curt termini. Els republicans han situat l’horitzó a molts anys vista (dècades) o, fins i tot, per a les properes generacions. L’objectiu prioritari d’ER és, avui per avui, no és desbordar l’Estat, sinó obtenir l’hegemonia electoral per seguir governant l’autonomia.

Només així s’entén l’obsessió d’ER per “eixamplar la base” (amb discursos que tenen per objecte disputar-se vots amb el Comuns) i donar estabilitat al Gobierno d’Espanya (Taula de diàleg i suport parlamentari al Congreso). L’estratègia d’ER aigualeix l’objectiu de lluitar per la independència i ha generat divisió entre els independentistes perquè és una política de partit i no pas de país.

Amb el seu afany de consolidar l’hegemonia, ER ha estat també deslleial a l’espai independentista, amb la societat civil i amb JuntsXCat, el seu soci de Govern. Va pactar la investidura amb la CUP i va incloure-hi sotmetre’s a la qüestió de confiança que ara refusa. Ha incomplert també els principals acord amb Junts (direcció estratègica de l’independentisme, composició i contingut de la Taula de diàleg i coordinació estratègica a Madrid). Pere Aragonès no seria president sense els vots de la CUP i Junts i ha incomplert els acords amb ambdues formacions.
La Taula del diàleg (el principal acord assolit ha estat el re-traspàs del Turó de l’Home) no només no ha obtingut cap fruit (ni s’espera que passi), sinó que ha servit per explicitar la renúncia d’ER a la unilateralitat.

El suport parlamentari al PSOE ha comportat greus retallades competencials (retrocés del català, cànon de l’aigua, bombers) i econòmiques (pressupostos, inversions). I el PSOE ha aprofitat l’existència de la Taula i el suport per aparentar davant Europa que el conflicte català està ja reconduint-se (el “reencuentro”).

Les deslleialtats d’ER cap a Junts han estat també constants. Des de la no-investidura del president Puigdemont, la retirada de l’escó de Quim Torra (amb un llavors vicepresident Aragonès de braços creuats sense aplaudir el president), la suspensió sense base jurídica de la presidenta Borràs o la destitució del vicepresident Puigneró per simple rebequeria.

Entretant, Junts ha anat acceptant l’inacceptable. Sense reaccionar amb contundència a les deslleialtats. I aigualint el vi de la independència per no disgustar els suposats companys de viatge.

Conseqüència de tot plegat, amb una ER autonomista i un Junts excessivament seguidista, la desafecció cap a polítics i partits és cada dia més gran, com es constata amb la pèrdua de suport electoral.

Junts es juga ara la seva credibilitat. Quan ER no ha complert els acords signats, i deixa clar que no els pensa complir i ni tan sols respon les propostes per reconduir la situació, sortir del Govern és qüestió fins i tot de dignitat. Fent seguidisme de les polítiques autonomistes d’ER, Junts decep també al seu electoral substancialment independentista.

Si ER ha decebut un bon grapat de votants independentistes, Junts, fidel al seu esperit fundacional de moviment transversal independentista, ha de ser capaç d’oferir una alternativa il·lusionant per a tots aquells que seguim creient en l’1-O. Deixem d’aigualir el vi, desacomplexem-nos i recuperem el lideratge de l’independentisme.

Els partits no són res més que eines per aconseguir objectius polítics que millorin la vida dels ciutadans. Junts té cos de partit polític, però ànima de moviment social. I aquesta ànima de moviment d’alliberament nacional ha de prioritzar els objectius de país. I al país, desorientat i decebut, li cal una gran sacsejada per recuperar la il·lusió col·lectiva que va fer possible l’1-O.

És cert que els partits cerquen controlar les màximes quotes de poder. Però si la gestió d’un pressupost, per elevat que sigui, et fa perdre credibilitat i electors perquè l’electorat no et va votar només perquè administressis l’autonomia, és pa per a avui i gana per a demà. I això és sens dubte dolent per al moviment independentista. Només amb coherència i credibilitat Junts podrà recuperar el lideratge que el moviment necessita.

Alguns diran que abandonar el Govern en vigílies d’eleccions municipals pot ser contraproduent per al partit. En discrepo. Sense la rèmora dels socis es pot fer una campanya més sòlida i agressiva.

Les municipals les guanyen candidats creïbles, emparats per sigles que no generin rebuig. Ser al Govern no assegura bons resultats municipals. Les sigles d’un partit que renuncia a la dignitat i/o als seus ideals (o que la gent així ho perceb), resten més que sumen.

Cal revertir el desgast electoral de l’independentisme. El xiclet de la Taula de diàleg ja no es pot estirar més. El PSOE no accepta debatre-hi l’amnistia, l’autodeterminació o fins i tot la desjudicialització. Davant d’aquest fracàs, Junts ha de ser la clara alternativa.

ER, en minoria, haurà de seguir donant suport a Pedro Sánchez (pressupostos, lleis) a canvi de res, només per garantir-se la seva supervivència a Catalunya. Més pèrdua de credibilitat i desgast electoral.

Si, com va dir el president Puigdemont, l’1-O va ser possible perquè el Govern va contribuir a desbordar l’Estat, Junts ha de fer fidel a una acció política que va donar els seus fruits i va posar contra les cordes l’Estat.

Per recuperar la credibilitat, Junts ha de sortir d’aquest Govern presidit per Pere Aragonès, que ja està amortitzat i no només no genera cap il·lusió, sinó que destrueix la mobilització de l’independentisme.

dilluns, 12 de setembre de 2022

Comunicat del Consell amb motiu de l’èxit de la manifestació d’aquesta Diada Nacional 2022

 

La manifestació per la independència de Catalunya ha estat un èxit rotund, que tothom ha de tenir en compte. El missatge enviat avui per les 700.000 persones que hi han participat és nítid, i tant la política com les institucions l’han d’escoltar. No poden continuar fent política ni governant les institucions al marge d’aquesta realitat tan contundent, d’aquesta força mobilitzadora que ningú més a Catalunya té capacitat d’aglutinar.

El Consell per la República vol agrair totes les persones que han fet possible aquest èxit de país; les organitzadores i les participants. Han hagut de fer front a una campanya de desprestigi i de boicot sense precedents, sense la qual el resultat de la manifestació encara hauria estat més espectacular. Tanmateix, les crides a la desmobilització i l’intent d’estigmatització del moviment independentista han fracassat de manera estrepitosa, i haurien de convidar als seus autors a una reflexió seriosa.

La legalitat i la legitimitat del referèndum de l’1 d’octubre i de la declaració d’independència no són cap caprici ni tampoc cap fet circumstancial. El referèndum el va convocar oficialment el Govern de Catalunya i la independència la va proclamar el Parlament. Avui, a la gran manifestació que ha desafiat boicots i crides a la desmobilització, ha quedat demostrat que aquella legalitat i aquella legitimitat són a la base del procés d’independència que hem de continuar, que no hem abandonat i que no abandonarem fins al reconeixement internacional de la República Catalana. Les dificultats i la gran complexitat del propòsit no el nega ningú, però no hi ha cap altre camí.

Els qui volien girar full i oblidar que hi ha un mandat democràtic a culminar, avui han rebut un bany de realitat. El principi de realitat és tossut, i avui s’ha expressat de manera massiva, inclusiva i transversal. Tota la resta, els qui cada any han omplert carrers, places i urnes per dir «sí» a la independència, avui els volem agrair l’esforç i la convicció amb què han demostrat una força que és imprescindible per avançar. Qui en vulgui prescindir o la vulgui menystenir, no avançarà.

Govern del Consell per la República