LANDS OF GRACCUS
dilluns, 16 de maig de 2022
CATALAN GATE. DEMOCRACY UNDER SURVEILLANCE
dissabte, 14 de maig de 2022
LA VEU DE REAGRUPAMENT, NÚM. 118 (MAIG 2022)
Es presenten oficialment els primers Delegats exteriors del Consell per la República (07/05)
En la seva intervenció inicial de presentació, el vicepresident del Consell, Toni Comín ha destacat el perfil acadèmic, científic, empresarial, docent i del món de les finances que tenen el conjunt dels Delegats Exteriors nomenats avui i ha augurat que “poden dur a terme una tasca molt rellevant per arribar allà on l’autonomia catalana no pot en l’àmbit internacional”. Alhora, ha afirmat que “el que iniciem avui és molt important” en el pla del Consell d’internacionalització i influència global i ha destacat que se seguirà amb l’estratègia de cercar “llocs estratègics” com ara fora la Unió Europea i ha destacat començar a tenir presència i veu a Nova Zelanda, Nova York o l’Amèrica llatina. A més, ha recordat que en els mesos que venen hi haurà més candidats nomenats amb Delegats Exteriors arreu del món.
La reunió ha comptat també amb la presència de manera telemàtica de la consellera responsable d’Acció Internacional, Neus Torbisco.
Aquests són els 9 Delegats exteriors que s’han presentat:
Aurora Campo – Tel Aviv
Científica, Doctora en Biologia pel Museu Nacional d’Història Natural de París amb un doctorat Marie Curie. Actualment realitzant un postdoctorat en bioinformàtica amb l’Institut Volcani d’Israel i la Universitat de Califòrnia Davis amb una beca NSF.
Pau Figueras – Londres
Doctor en Física per la Universitat de Barcelona i catedràtic de matemàtiques aplicades i física teòrica a la Queen Mary University of London.
Ignasi Vich – Costa Rica
Activista independentista amb més de 15 anys de presència a Costa Rica. Va ser el primer autoinculpat pel 9N i el van seguir milers de persones. Ha participat activament en l’organització del 9N, l’1-O i altres accions per la llengua i la llibertat. Divulgador del procés català a les facultats de ciències polítiques de diferents universitats americanes.
Thomas Harrington – Nova York
És professor emèrit d’Estudis Hispànics al Trinity College de Hartford (EUA) especialitzat en moviments ibèrics d’identitat nacional i cultura catalana contemporània. A més de la seva tasca acadèmica en estudis hispànics, és un comentarista freqüent de política i cultura a la premsa nord-americana i a diversos mitjans de comunicació en llengua espanyola i catalana.
Mai Santamaria – DublinLlicenciada en finances per Chartered Accountant Ireland, Dublin City University i University of Limerick. Llicenciada en traducció i interpretació per la Universitat Autònoma de Barcelona.
Axel Schönberger – Frankfurt
Romanista i catalanista, cofundador de la Zeitschrift für Katalanistik. Traductor de diverses novel·les del català a l’alemany. Guardonat amb el Premi Josep Maria Batista i Roca — Memorial Enric Garriga Trullols per l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (2020). Membre de l’Academia Latinitati Fovendae (Roma).
Adrià Muñoz – Luxemburg
Professional del protocol, diplomàcia i hostaleria a Catalunya, Dubai i Luxemburg. Titulat Universitari en Magisteri de Llengua Estrangera per la Universitat de Girona i Tècnic Especialista Superior en Protocol i Relacions Institucionals per ESPRI.
Carina Portillo – Los Angeles
Productora i antropòloga cultural. La seva carrera s’ha desenvolupat en el camp de la gestió les finances, centrant-se en la gestió econòmica i financera de projectes audiovisuals.
Josefina Bieto – Nova Zelanda
Llicenciada en Ciències Econòmiques i Comercials per la Universitat de Barcelona i doctora per la Universitat de Massey. Va ser directora del pavelló de Nova Zelanda a l’Expo-92 de Sevilla, també ha estat directora de la junta de Transparency International a Nova Zelanda.
El Consell signa el primer conveni oficial de col·laboració amb un ajuntament català 29/04/2022
· Torres de Segre aprova al seu Ple un acord amb la institució republicana per implementar la IDR i assessorament sobre consum institucional
· Majoria transversal: els 6 regidors de govern (Junts) i 2 més de l’oposició (ERC) han votat a favor del conveni i només hi ha hagut 3 en contra del PSC
· El pla pilot servirà perquè els pròxims mesos, ajuntaments amb majoria republicana, puguin sol·licitar seguir els mateixos passos de col·laboració
Aquest divendres 29 d’abril s’ha celebrat un Ple extraordinari a l’Ajuntament de Torres de Segre (Segrià) on s’ha aprovat un Conveni de col·laboració entre el Consell per la República i l’ens municipal. De fet, s’ha demostrat que aquesta col·laboració compta amb una majoria transversal: els 6 regidors de govern i 2 més de l’oposició han votat a favor del conveni (Junts i ERC) i només hi ha hagut 3 en contra del PSC. L’acord consistirà en un pla pilot per implementar la ID Republicana en els equipaments municipals i un assessorament sobre Consum Institucional de l’ajuntament.
Ara, doncs, el Consell inicia un pla pilot per després fer-lo extensible a altres administracions locals: per una banda, es posarà en marxa el desplegament i implementació de l’ús de la Identitat Digital Republicana en equipaments i serveis municipals a Torres de Segre. Això permetrà crear una xarxa d’identificació alternativa per anar desconnectant de l’ús del DNI espanyol. Per l’altra, el Consell oferirà un assessorament sobre la contractació pública amb l’objectiu de dur a terme un consum institucional republicà. És a dir,en clau de Països Catalans, amb una perspectiva de gènere i mediambiental, respecte per la llengua i enfocada a la ciutadania.
L’alcalde del municipi, Joan Carles Miró, ha assegurat que “l’Ajuntament treballa braç a braç amb el Consell per la República” i el reconeix com a institució “hereva de l’1 d’octubre” per “fer-lo efectiu”. Ha celebrat també que sigui Torres de Segre el primer ajuntament català que inicia aquesta col·laboració i ha destacat que feia 3 mesos que “s’han preparat amb detall i discreció” tots els punts del conveni.
Al seu torn, la responsable de Política d’Acció Interior del Consell per la República, Aurora Madaula, ha reiterat que el Consell és “la primera institució republicana” i ha assegurat que l’objectiu principal és que aquest conveni institucional sigui “el primer de molts”. A més, ha insistit que aquest desplegament “forma part de l’estratègia de ruptura del Regne d’Espanya i es fa des de la transversalitat ideològica”. De fet, ha recordat que aquesta acció s’emmarca dins de l’estratègia detallada al document #PreparemNos.
Madaula ha explicat que “la IDR representa els valors que volem: democràcia directa, transparència, seguretat i noves tecnologies. Una nova República que representi els valors del segle XXI”. A més, ha afegit que “per primer cop es podrà fer servir de manera institucional”.El conseller d’Acció Econòmica i secretari del Govern del Consell, Guillem Fuster, ha argumentat que “per fer efectiva la desconnexió, cal que la institució més pròxima a la gent tingui la capacitat per enfocar la despesa pública en el marc d’una col·laboració que permeti treballar per enfortir una economia nacional”.
També, el conseller Fuster ha destacat el blindatge de seguretat amb el que compta el Consell a l’hora de fer ús de la ID Republicana: un sistema de cadena de blocs (Blockchain) i la doble validació. Així mateix, cal recordar que la mateixa Guàrdia Civil ha hagut d’acceptar que li ha estat impossible trencar la seguretat de l’app del Consell.
El pròxim 13 de maig a les 20 h del vespre a la Sala d’Actes de la plaça de Catalunya de Torres de Segre se celebrarà una Presentació pública oberta a la ciutadania on s’explicarà el conveni, com registrar-se al Consell i l’ús de la IDR.
dimecres, 4 de maig de 2022
REAGRUPAMENT DONA SUPORT A LAURA BORRÀS PER LIDERAR JUNTS PER CATALUNYA (NOTA DE PREMSA, 04.05.2022)
dimarts, 3 de maig de 2022
CARTA DEL PRESIDENT PUIGDEMONT
ARA ÉS LA TEVA OPORTUNITAT, LAURA!
divendres, 29 d’abril de 2022
dilluns, 25 d’abril de 2022
AQUEST DIJOUS, US HI ESPERO!
Comunicat del Govern del Consell sobre el #CatalanGate
El #CatalanGate ha revelat a escala mundial l'escàndol més gran de violació massiva de drets fonamentals a la Unió Europea. Catalunya i els catalans som objecte d'una causa general i d'una persecució sistemàtica, perquè l'espionatge il·legal i descontrolat ha obert la porta a la violació universal de drets fonamentals: des de la vulneració del secret mèdic fins a la del secret professional, la llibertat d'informació o el dret a la intimitat. No només als líders polítics sinó a tot el seu entorn i a totes les persones amb qui han tingut relació, siguin o no polítiques, siguin o no independentistes.
La política catalana en el seu conjunt hauria de reaccionar sense matisos i exigir mesures urgents i efectives per desarticular la trama criminal que, emparada en el poder, ha comès un delicte gravíssim contra els drets fonamentals que hauria de ser investigar per la Fiscalia general sempre tan ràpida a trobar delictes falsos contra els catalans.
En tot cas, la revelació d'aquesta trama criminal al si de l'estat espanyol i la directa responsabilitat que hi té el Govern espanyol, incapaç d'ordenar als seus poders que investiguin el crim i la malversació econòmica per poder-lo cometre, exigeixen que l'independentisme prengui mesures amb caràcter immediat:
1. Trencar tota relació política amb Espanya. Retirar el suport al Govern espanyol, trencar tots els pactes polítics que incloguin els partits espanyols que no condemnin la violència digital i la vulneració de drets fonamentals i/o que participin en Governs que es neguin a investigar la trama criminal.
2. Retirar-se de la dita taula de diàleg, per inútil, per mancada de tota credibilitat i per deslleialtat manifesta de la part espanyola.
3. Restringir les relacions amb Espanya en l'àmbit tècnic i administratiu.
4. Establir una aliança entre forces independentistes per tal que en totes les eleccions la força més votada encapçali el govern de les institucions, amb coalició de govern o sense. En el cas que no n'hi hagi prou per obtenir la presidència o l'alcaldia, totes les forces independentistes exerciran l'oposició fins a construir una alternativa victoriosa.
5. Definir una estratègia de confrontació democràtica que permeti reprendre el camí iniciat l'octubre de 2017.