dilluns, 31 de juliol de 2017

ÉS UN ACTE D'APARTHEID, ESPANYA CULPABLE!

Amb la suspensió de la reforma del reglament del Parlament de Catalunya, decretada pel TC, ens trobem davant d'un fet consumat. A Espanya s'ha institucionalitzat l'apartheid i la discriminació per raons polítiques.
Una norma que és perfectament legal en cambres legislatives regionals espanyoles i en el propi Congrés de Diputats, resulta que per art de màgia, és inconstitucional en el cas de Catalunya. Ras i curt, els catalans i les catalanes hem passat a ser ciutadans de 2a, segons el sistema polític espanyol.

No només no tenim un estatut d'autonomia ratificat per la ciutadania com estableix la legalitat, sinó que ara, objectivament, no gaudim dels mateixos drets que molts altres ciutadans de l'Estat espanyol.

Això és inacceptable i no s'ha d'acceptar de cap de les maneres. Cal ja un cop de força contundent que prepari el terreny de l'1-O, i que sigui d'una enorme trascendència. Cal trencar amb la legalitat espanyola abans del referèndum, per tal que el podem preparar amb tota la tranquil·litat que sigui possible. No podem perdre el temps.

President Puigdemon i Parlament de Catalunya, cal actuar i cal fer-ho ara,

diumenge, 30 de juliol de 2017

MIQUEL, SEMPRE FIDEL, DEP

Avui ha mort, després d'una llarga malaltia, en Miquel Mas i Albà, de Badalona, als 83 anys. Patriota de llarguíssima trajectòria independentista i marit de la Teresa Casals i Rubio, professora de català i una de les principals impulsores de Som Escola.

Tots dos van participar en l'antifranquisme. Posteriorment, s'implicaren en la creació de Nacionalistes d'Esquerra, dels quals en Miquel va ser un dels responsables a Badalona. 

Durant el 23F, en Miquel es va arriscar en amagar les fitxes de tota la militància de NE, entre les quals, per exemple, hi havia la de Lluís Llach i altres militants i dirigents, traient-les de la seu, per evitar que caiguessin en mans dels colpistes espanyols.
Posteriorment, com una part molt significativa del partit, es van incorporar a ERC, fins al 2009, que van passar a Reagrupament Independentista (RCAT). En Miquel, mentre la salut li ho va permetre, sempre va fer costat a la Teresa, que va arribar a formar part de la Junta Directiva Nacional.

És una gran injustícia que en Miquel, quan falten poques setmanes per a la consecució de la Independència, per la qual ell tan havia treballat, ens deixi. 

És ben veritat, que sense el seu compromís, la seva fidelitat, al país, avui no seríem on som ara. Li devem molt, a en Miquel, com també a molts que, com ell, patiren el franquisme i no defalliren, i després continuaren, humilment, treballant per la Llibertat de Catalunya.

Sempre Fidel, descansa en pau, Miquel. I un petó molt fort per tu, Teresa, i la resta de la família.

Demà es farà la cerimònia civil de comiat al Tanatori de Can Ruti, a les 12.00 h.

21 ASPIRANTS PER PLAÇA!

Un símptoma que anem a tot drap, és l'entusiasme que han generat les convocatòries de places públiques d'ocupació. Fa uns dies, a la nova Agència Tributària Catalana. I ara, als Mossos d'Esquadra. Dues estructures d'estat clau. Si han presentat una allau d'aspirants en ambdós casos, Naturalment, una raó és la inserció laboral. Però és l'única explicació? No, pas.Cal dir que en els dos casos es tracta de convocatòries exigents, de manera que no es pot presentar qualsevol. Les exigències i el repte seran importants. De manera, que també hi ha d'haver altres raons, i em juro un pèsol que una d'elles és el patriotisme de la nostra gent, farts de veure com els espanyols ens intenten anihilar.

En el cas dels Mossos, en la convocatòria que s'acaba de tancar, s'hi han presentat més de 10.600 aspirants per a 500 places. Això vol dir una ràtio de 21 aspirants per plaça. Qualsevol expert en recursos humans n'estaria entusiasmat. I també conscient de la seva responsabilitat. Amb aquesta ràtio, els aspirants que siguin seleccionats, hauran de ser el bo i millor de la nostra gent. Per força, no hi pot haver error possible. Ni quillos, ni fatxes, ni psicòpates violents, sinó gent centrada, gent que sap precisament que sense seguretat no hi ha llibertat, i que Catalunya necessita com l'oxigen, una policia compromesa amb el país, oberta al món, i que mai acceptaria convertir-se amb una força auxiliar de la Guàrdia Civil o de la Policia espanyoles, que és el que volen a Madrid. Tot al contrari, una policia integral, que fomenti la professionalitat i el lliurament a la societat catalana, de la qual sorgeix i a la qual es deu. Una policia que ha de ser la capdavantera en la lluita contra els grups criminals i les provocacions que pretenen desestabilitzar la societat catalana, donant-ne una imatge de desgavell, perill, violència, risc, etc, que està molt lluny de la realitat.
L'èxit d'aquesta convocatòria, em confirma que, quan arribi el moment, i arribarà, de bastir unes forces armades catalanes, no hi haurà precisament escassetat de voluntaris per a omplir les places d'oficialitat, sots-oficials i tropa, en els diferents serveis (terra, mar i aire), N'estic ben convençut. Uns militars que assumiran la defensa enfront els enemics exteriors i un paper actiu en el manteniment de la pau més enllà de les nostres fronteres, en estreta col·laboració amb els nostres aliats. Sense oblidar la protecció dels catalans arreu del món i la defensa dels nostres interessos nacionals.

En definitiva, anem bé, anem molt bé. Un cop haguem escombrat els botiflers que neguen la nostra sobirania, el proper 1-O, res no s'acabarà, sinó que començarà una nova etapa, emocionant, excitant. Una etapa que pagarà la pena viure-la.

LA RÀDIO DEL SÍ (40)

APROVADA L'AGÈNCIA DE CIBERSEGURETAT, UNA ESTRUCTURA D'ESTAT*

El Parlament de Catalunya va aprovar ahir, per una àmplia majoria, la Llei de creació de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, (ACS) l’organisme que s’encarregarà de prevenir, detectar, respondre i investigar incidents o amenaces a les xarxes de comunicacions electròniques i al sistema d’informació públics.

Segons la consellera de la Presidència, Neus Munté, la creació de l’ACS és “la base i una de les millors garanties per assolir la plenitud digital com a país”i destacà el “compromís” del Govern, del Parlament i “d’un poble, que vol poder gaudir dels beneficis del desenvolupament de la societat digital de forma segura i amb les màximes garanties possibles”.
 
Munté explicà que es tracta d’una llei “important i necessària per al país” perquè en aquest segle de la revolució digital “la ciberseguretat hi juga un paper transcendental”. Per això, el Govern, amb la voluntat de dotar-se d’una administració digital eficient i a l’abast de tothom”,fa una aposta clara per “la plena implantació de la societat digital” amb una llei que “dibuixa la historia d’un país del segle XXI que s’escriu en termes de ciberseguretat i llibertat”.

Durant la seva intervenció, Munté es referí a la tasca essencial que fan les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i el tractament que en fan les empreses, entitats i ciutadans “per a l’actual desenvolupament econòmic i social” i per garantir “la continuïtat de les activitats i oferir seguretat jurídica en les accions del ciutadà i el tràfic mercantil”.

Tanmateix, tots i els grans beneficis d’aquesta transformació, ”la societat digital es troba afectada per noves i diverses amenaces que posen en perill la seguretat de sistemes d’informació i les seves dades” i per això la ciberseguretat ha esdevingut “un pilar bàsic” del desenvolupament d’aquesta societat digital i la seva confiança vers els ciutadans.

“Catalunya té els actius i la capacitat per acollir els màxims avantatges de la revolució digital” i “vol tenir el millor actiu per evitar-ne les pitjors conseqüències.”, reblà Munté.

La nova agencia substituirà el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT). La consellera de la Presidència destacà la feina feta per aquest darrer organisme al llarg de sis anys d’existència “per garantir la seguretat informàtica de la Generalitat”tot i que els reptes de la nova societat “fan necessari disposar de més eines per assegurar la ciberprotecció” tant a l’Administració pública com a tot el país.

Investigar i analitzar ciberatacs i ciberincidents
La votació parlamentària ha tingut un resultat força sorprenent. Així, la nova agència s’ha aprovat amb el vot afirmatiu de Junts pel Sí, el PSC i CSQP. Ciutadans ha votat en contra, mentre que el PP i la CUP s’han abstingut.

L’única esmena aprovada ha estat de Junts per Sí, que dota l’ACS de la competència d’investigar i analitzar ciberatacs i ciberincidents, com el que es va patir a Catalunya, durant el 9N.

Foment de la ciberindústria catalana
En declaracions a una emissora de ràdio, Jordi Puigneró, Secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació, ha afegit que una altra conseqüència de l’aprovació de l’ACS, serà el del foment de la ciberindústria catalana. Segons el seu parer, Catalunya és una potència mundial en àmbits com els drons i la impressió en 3D, i també és capdavantera en àmbits com les Smart City o el Mobile World Congress. Però, en temes de ciberseguretat es troba més endarrerida respecte estats com Israel o Holanda. En aquest sentit, considera que l’ACS fomentarà la creació d’start ups catalanes en ciberseguretat, atès que una part de les seves activitats seran realitzades per empreses privades o mixtes.

*(NOTA: Post penjat a l'Unilateral, 13.07.2017)

TEXT DENÚNCIA CONTRA LA GUÀRDIA CIVIL

dissabte, 29 de juliol de 2017

EL GUÀRDIA CIVIL QUE MIRAVA EL RELLOTGE PER SABER QUANTES HORES LI QUEDAVEN DE DESTINACIÓ A CATALUNYA

Em sembla que ja tinc el títol de la propera novel.la negra que vull escriure, inspirant-me en els autors escandinaus... Mola?

divendres, 28 de juliol de 2017

ÉS AIXÒ!

Gràcies Farreras!

LA RÀDIO DEL SÍ (39)

CRIDEM A LA MOBILITZACIÓ GENERAL*

No puc començar millor aquesta editorial que amb la notícia que el delegat del Govern a França, el mític Martí Anglada, ha estat convidat formalment a assistir als actes de la Festa del 14 de juliol per part del govern francès. Una nova fita en el procés d'internacionalització de la causa catalana, que ha de comptar amb França com un actor clau.
Però aquesta internacionalització anirà en paral·lel a l'evolució del procés intern de reforçament de l'independentisme a la societat catalana. I en aquest sentit, les darreres setmanes han de ser de summa importància. El desvetllament de la pregunta i de la data, així com de la Llei del Referèndum d'Autodeterminació, han tingut un efecte propagador del suport a la Independència. Totes les enquestes assenyalen una victòria aclaparadora d'aquesta opció davant d'un espanyolisme que apareix clarament dividit entre els votants del No, als quals, si més no, se'ls ha de reconèixer el seu tarannà demòcrata, i els que, amb el govern espanyol al capdavant, no pensen participar en la votació, exhibint d'aquesta manera un total manca de qualitat democràtica, que considera Catalunya i els catalans com una veritable realitat subalterna, subordinada, incapaç d'autogovernar-se i a la qual no li donen marge per triar el seu futur polític. Un supremacisme antidemocràtic, en definitiva.
A ningú el sorprendrà que els espanyols que neguen a Catalunya la capacitat d'autogovernar-se se sentiran contrets a obeir la legislació emanda del Parlament de Catalunya. No obeiran ni reconeixeran ni la Llei del Referèndum, ni per descomptat la Llei de la Transitorietat jurídica que s'aprovarà en unes setmanes. Molts d'aquests espanyols es moren per donar suport a nacions en lluita arreu del món, o a sectors de l'oposició a règims en crisi, que munten simulacres de referèndums o consultes populars, però que, quan arriba al cas català, llavors es tanquen en banda.
Des de Reagrupament tenim molt clar que hem de donar tot el suport possible al nostre President, Carles Puigdemont, al nostre govern, que acaba de cohesionar-se encara més i al nostre Parlament, sorgit de les eleccions amb la participació més multitudinària possible i que compta amb una clara majoria independentista. No farem cap pas enrere. Fins i tot en farem d'endavant. Com posar-nos al servei del President i del Govern, tots i cadascun de nosaltres, per fer el que calgui. O com exigir que allò que s'ha exigit a la primera línia del govern, s'exigeixi també a la segona, on per exemple hi ha responsables amb un nivell de complicitat més que qüestionable, de manera que, per exemple, l'actual director dels mossos d'esquadra, ha de ser rellevat de forma immediata, fet que en el seu moment no va executar l'anterior conseller i que considerem que el seu substitut, d'un independentisme de llarga tradició, hauria de fer de forma immediata. Fóra una bona notícia, doncs, que el lapse de temps, d'uns pocs dies, que hi ha entre que s'escriuen aquestes línies, i que el nou número es penja a la xarxa, aquest tema ja s'hagués resolt satisfactòriament.
President Puigdemont, us reiterem el nostre suport total. S'acosten setmanes claus i d'una transcendència històrica. Tenim una enorme responsabilitat i tenim l'honor de ser-ne protagonistes. Molts que no ho veuran ens exigiran que estiguem a l'alçada de les circumstàncies, perquè ells s'hi deixaren la pell per arribar a aquest moment. Naturalment no els fallarem. I construirem una Catalunya lliure que donarem en herència als nostres descendents, els quals tindran, al seu torn, la responsabilitat de promocionar-la i enfortir-la. Per això, quan més abassegadora sigui la victòria de l'1 d'octubre, molt millor. No ho donem tot per fet, ni venguem la pell de l'ós abans de tenir-la. Cridem a la mobilització general i que cap independentista es quedi sense votar. Per la democràcia i per una Catalunya lliure!
*(NOTA: Publicat a LA VEU DE REAGRUPAMENT, Núm. 68, juliol-agost 2017)

FROM POLITICO

Catalonia

The situation: Carles Puigdemont, the president of Catalonia, has spent the last few months on a high-speed collision course with the Spanish state. He has said that “nothing will stop us” from holding an independence referendum on October 1 — a move the government in Madrid considers illegal.
Why it matters: One of Madrid’s responses to Catalan politicians calling for independence is to take them to court. Threatening people with jail time for asking for a vote is not a good look in a Continent that prides itself on its human rights record.
What could happen: Catalan officials are unlikely to back down — and neither is Madrid. Expect the war of words — and lawyers — to heat up as the mercury rises and the day of the vote gets closer, including mass street demonstrations of independence supporters and the possibility of armed forces on the streets.
The Brussels angle: The European Commission goes out of its way not to comment on the Catalonia issue, because any word it utters gets blown out of proportion by whichever of the two sides it offends. But what happens in Catalonia will be watched carefully across the bloc, including by the Flemish in Belgium, the Scots in the U.K. and Basques and other nationalists in Spain.

dijous, 27 de juliol de 2017

US HI ESPERO!

Acte a Vilafranca "La Vegueria del Penedès, de projecte a realitat, visió de futur".
La Seu d'Òmnium Cultural de Vilafranca del Penedès acollirà aquest dissabte, 29, l'acte "La Vegueria del Penedès, de projecte a realitat, visió de futur". L'acte es fa aprofitant la reunió que la Junta Directiva Nacional de Reagrupament a la població, d'acord amb la nova política de la formació de fer juntes rotatives pel territori. 
A més dels membres de la junta, presidida per en Josep Sort, hi assistiran Fèlix Simon i Jordi Sogas, membres de la Plataforma Vegueria del Penedès, Jordi Parellada, d'Òmnium Cultural i Francesc Olivella, President del Consell Comarcal de l'Alt Penedès. 
L'acte serà a les 11.30h. 
En acabat, es farà una passejada pel centre històric de Vilafranca i es pujarà al campanar de Santa Maria.

MÉS DECIDITS QUE MAI!

Magnífic titular de L'Indépendant de Perpinyà. Efectivament, més decidits que mai! Aquest és el titular que segur que atraurà l'atenció de les cancelleries de molts estats, i principalment de la pròpia França.

Ni un pas enrere! Endavant, sempre endavant!

LA RÀDIO DEL SÍ (38)

NI LA CULTURA POPULAR SE'N SALVA, DE L'ASSETJAMENT ESPANYOL*

En la seva ofensiva catalanòfoba, l’estat espanyol no s’està de fins i tot assetjar la cultura popular i tradicional catalana, sobretot quan aquesta surt a l’exterior.
Un exemple el tenim en les pressions que l’ambaixada espanyola a la República Txeca ha fet per impedir la celebració a la ciutat d’Ostrava del  XXXè Aplec Internacional – Adifolk, mostra internacional de cultura popular i tradicional catalana.
Segons el president de l’entitat, Joan Gòmez, en declaracions a diferents mitjans de comunicació, el propi ambaixador espanyol Pedro Calvo-Sotelo Ibáñez-Martín, va demanar al govern local d’Ostrava que l’esmentat aplec no se celebrés. Tanmateix, les autoritats locals s’han mantingut fermes i el programa d’actes es va desenvolupar sense cap incident, i fins i tot va resultar ser un èxit.
Comunicat d’agraïment
En un comunicat emès un cop acabat l’aplec, els seus responsables han fet públic aquest nou episodi d’assetjament envers una expressió de la catalanitat al món. Segons es llegeix en l’esmentat comunicat,
Avui diumenge, Adifolk hem volgut regalar a tots els catalans amb una ballada de sardanes de comiat.
Ho hem aconseguit tots plegats que l’Aplec d’Ostrava hagi estat un èxit.
La ciutat d’Ostrava s’ha bolcat amb nosaltres.
Un agraïment molt especial a l’Ajuntament d’Ostrava i al seu Tinent d’Alcalde que en tot moment va apostar per l’Aplec i que va defensar la celebració fins a l’últim moment. I ho diem ara que ja hem tancat l’Aplec i no hem volgut barrejar la cultura i política, però volem denunciar les amenaces de l’Ambaixada espanyola que va intentar boicotejar l’Aplec, però l’Ajuntament d’Ostrava va ser qui es va mantenir ferm per que Catalunya es fes sentir més que mai amb tota l’esplandor de la cultura catalana a la República Txeca.
El delegat de la Generalitat demana explicacions
Per via twitter, el delegat del govern de la Generalitat a Àustria, i que també s’ocupa dels afers txecs, Adam Casals, ha piulat que si es confirmen les acusacions, en demanarà explicacions i ha afegit que “Llur obligació constitucional és protegir les cultures“, en referència a les autoritats espanyoles.
El  XXXè Aplec Internacional – Adifolk

Aquest Aplec s’ha celebrat entre el 30 de juny i el 2 de juliol. La ciutat d’Ostrava l’ha acollit en el marc del festival Colours of Ostrava. Hi han participat un seguit d’entitats de la cultura popular i tradicional, tals com la Cobla Volta Món#Xàldiga (Grup Sardanista Maig), Capgrossos de CapelladesAiguabarreigCastellers de la Vila de GràciaDiables Ciutat de BarcelonaAmics Dels Gegants MontblancGegants i Capgrossos de Torroella de Montgrí, gegant Pep Ventura de Figueres Capital de la Sardana.
Això ha fet que centenars de catalans i catalanes s’hi hagin desplaçat, als quals cal afegir els familiars. No cal dir que si les autoritats locals txeques haguessin cedit a les pressions espanyols, la situació de tots els catalans que han participat en l’expedició hauria estat molt delicada. Per sort, això no ha passat i tots ells van poder desenvolupar amb tota normalitat totes les actuacions, repetim, amb un gran èxit de públic. Alguns dels assistents, fins i tot van tenir temps  de visitar l’antic camp d’extermini d’Auschwitz.

*(NOTA: Publicat a l'Unilateral, 03.07.2017)

NO HI POTS FALTAR!

49ena UNIVERSITAT CATALANA D'ESTIU A PRADA DE CONFLENT

NO HI POTS FALTAR!



dimarts, 25 de juliol de 2017

L'EDITORIAL DEL NEW YORK TIMES: LA NOSTRA MOAB*

La publicació de l’editorial del New York Times sobre Catalunya del passat divendres ha desfermat un veritable terrabastall en la política catalana, en l’espanyola i, ben probablement, a l’europea.
Tot just quan els tertulians unionistes, comentaristes i analistes, com els que apareixen reiteradament en espais com el programa de Josep Cuní, celebraven efusivament la sentència al·lucinant del Tribunal Constitucional que esborrava el nom d’Afers Exteriors de la Conselleria i es feien un panxó de riure titllant Puigdemont, Mas, Romeva i Junqueras de fracassats pel nul reconeixement internacional assolit per la causa independentista, va i apareix l’editorial del diari més important, més influent del món i exigeix al govern espanyol que no impideixi el referèndum. A més de titllar-lo de feble, sota sospita i un munt de coses més. En definitiva, una autèntica Mother of All Bombs (MOAB), en forma d’editorial. Ningú no dubta ja que hi haurà un abans i un després del 23 de juny. El referèndum de l’1 d’octubre a Catalunya sobre la seva independència ha entrat en l’agenda global. Ningú ja ho pot negar.
Europa, llegeix el New York Times?
I un actor que ha de llegir seriosament l’editorial del diari novaiorquès és, naturalment, la Unió Europea. A partir d’ara ja no s’hi val amagar el cap sota l’ala, o fer la política de l’estruç, al·ludint al típic i tòpic, i covard, “que es tracta d’un afer interior d’un Estat Membre”. Afer Interior? I en parla el New York Times? A Brussel·les han de deixar de somniar truites. Sense cap mena de dubtes, la delegació del govern, els eurodiputats i els periodistes catalans faran valdre durant els propers dies aquest article per forçar algun tipus de posicionament que vagi més enllà. Si se’n parla des de Nova York, com es pot liquidar el tema amb la declaració de sempre? O és que des de fora els han de dir com gestionar un tema que és essencialment europeu?
Espanya i els unionistes, intoxiquen
Com sempre els passa, els espanyols, quan reben una garrotada des de Catalunya, i n’han rebut unes quantes en els darrers anys, triguen a reaccionar. Com si es palpessin per comprovar que estan sencers. I és que el MOAB novaiorquès els ha deixat morts, blancs, esmaperduts. I pràcticament no han dit ni fava.
Només quan han pogut refer-se, han articulat una intoxicació, pensant que els catalans i les catalanes no sabem anglès, com és el cas del senyor Rajoy. I així han intoxicat en referència al darrer fragment de l’editorial, traduint-lo amb mala fe, tergiversant-lo i fent-lo dir el que no diu. Concretament, han intentat difondre que el New York Times es mostra partidari que els catalans i les catalanes votem no a la independència, obviant, és clar que si voten és que hi ha d’haver un referèndum. Però el diari novaiorquès no diu això ni de bon tros.
Diu que, la millor solució “per Espanya” és que se celebri el referèndum i que els catalans votin no a la Independència com ja ho han fet en el passat els escocesos i els quebequesos.
Òbviament, el New York Times reclama a Madrid el coratge que no té, perquè són covards, i saben del cert que el resultat del referèndum no seria precisament com els anteriorment esmentats, perquè per començar, Espanya no és ni el Canadà, ni el Regne Unit. Catalunya ja està fins al capdamunt d’humiliacions, amenaces, menyspreus i supremacismes. Dinou respostes negatives a negociar en són moltes, massa. Prou de fer el ximple.
I a Catalunya, alguns mèdia es fan el distret
Resulta frustrant contrastar l’editorial del New York Times, amb l’actitud submissa de les dues principals capçaleres catalanes, tan avesades a seguir els dictats del ditet del govern de Madrid, i particularment de la vice-presidenta. No cal esmentar-les, són prou conegudes. L’actitud servil de llurs respectius directors, que sovint prenen posicions molt més radicals que el propi govern espanyol, demostra que la promiscuïtat entre el poder i la premsa a casa nostra és un fet. Àdhuc, la “nostra” televisiva, en els seus diferents canals, es va cobrir de deshonor, comprant la intoxicació espanyola sobre el fals “No” dels catalans. Quina vergonya!
En definitiva, a pocs dies del 4 de juliol, quan el govern donarà més detalls sobre els propers passos, i que, casualitat o no, coincideix amb el Dia de la Independència dels Estats Units, la MOAB del New York Times ha complert la seva funció: ha capgirat l’escenari polític i ha fet saltar pels aires els arguments antidemocràtics de Madrid. Ja res no serà igual. Els espanyols estan advertits.
*(NOTA: Publicat a l'Unilateral, 26.06.2017)

A LA MEMÒRIA DEL SERGENT ANTONIO LÓPEZ


Antonio López, sergent de la Policia Municipal de Gavà, 
mort en acte de servei
DEP

LA RÀDIO DEL SÍ (36)

CRACKS, 25 ANYS DESPRÉS!

 Comparar la realitat d'avui amb la de fa 25 anys de la febrada espanyolista,em fa sentir més que orgullós com a militant independentista. Cracks, que som uns cracks!

dilluns, 24 de juliol de 2017

AVUI, NO HI POTS FALTAR!


A la seu de Reagrupament Independentists  (RCAT), al carrer Roger de Llúria, 5, 2-2, de Barcelona

dissabte, 22 de juliol de 2017

DE PET CAP A LA INDEPENDÈNCIA!

Anem de pet cap a la Independència. No hi ha cap mena de dubte. Som un tsunami i qui es posi pel mig, l'escombrarem. 

Bàsicament, aquesta és la lectura acadèmica que es pot fer del darrer Baròmetre d'Opinió Política del CEO. No cal que entrem en els percentatges. Les dades són claríssimes i ara el que hem de fer és rematar la feina. Sense cap complex. Sense cap pietat. Aquesta gent no es mereix cap mena de consideració. Són gent moralment dolenta, perversa, criminal, i no permetrem que ens robin el futur immediat.
Anar a per totes, i fins al final, és a dir, la victòria. Per fi s'han acabat els dubtes i les hesitacions. La victòria és nostra i quan la tinguem a les mans, bastirem un país de bell nou que res, repeteixo, res tindrà a veure amb el que hem patit fins ara.

La combinació de la mobilització interior, domèstica, i l'acord amb les democràcies consolidades europees, i mundials, serà, és, clau.
Els espanyols pensen que viuen aïllats del món, i que boicotejar l'economia catalana no afecta a la resta de socis europeus i mundials. Ja veurem quina cara posaran quan els Estats Units, Alemanya, França, Xina o Rússia els diguin que de tonteries les mínimes, i que el forn no està per hòsties, ni consagrades ni per consagrar.

La independència de Catalunya serà un esdeveniment tan bestial, tan rematadament bèstia, que serà estudiat arreu del món, durant molts anys. Fans del paispetitisme feu un pas al costat perquè realment feu nosa. I precisament per la seva rellevància, serà un procés ràpid, pim, pam, perquè el món i menys la Unió Europea, es pot permetre el luxe que la cosa s'eternitzi. I per descomptat, Madrid, no podrà dir ni ase ni bèstia. Què no veieu que no pinta res, enlloc del món? Un país amb un deute de més del 100% del seu PIB, què cony ha de dir? Una cosa, i només una cosa: Sí Bwana!
Compatriotes, la mobilització general serà el darrer capítol d'aquesta sèrie. Ho escombrarem tot i ho deixarem net com una patena.

Anem de pet cap a la Independència... i jo que me n'alegro!

dijous, 20 de juliol de 2017

LA RÀDIO DEL SÍ (34)

LA NOVA GENERACIÓ SORT

La nova generació Sort, bé, el costat masculí... 
Guapus, oi? (ep, en poden venir més encara...)

US HI ESPERO, AQUEST DILLUNS!

LA SEGURETAT NACIONAL EN LA CATALUNYA INDEPENDENT
Aquest dilluns, 24 de juliol, a les 19.30 h i a la seu nacional de Reagrupament Independentista (RCAT), carrer Roger de Llúria, núm. 5, 2n 2a, de Barcelona, tindré el gust de presentar en David Bajona, analista de defensa i un dels co-autors del llibre Política de Defensa i Estat Propi (Editorial Base)
Amb en David, a més de parlar del llibre en qüestió, també debatrem sobre els reptes de la Seguretat Nacional de la Catalunya independent, de manera que tots aquells i aquelles interessats en el tema, no hi podeu faltar!

Per una Catalunya Lliure i Segura!


dimecres, 19 de juliol de 2017

THE SEWERS OF THE HOME OFFICE

A VEURE... QUI ÉS EL GUAPO QUE TORNA A PRONOSTICAR LA NO-INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA?




I vosaltres, tampoc no voleu veure Catalunya independent?????


A aquest, deixeu-li que dormi en el seu Ave espanyol fadaralista, quan es desperti, ja serem independents!

SUPOSO QUE ARA TOCA ALLÒ DE TENIR RESPECTE PELS DIFUNTS... OI?

... Doncs, hi ha difunts i difunts, i aquest, de respecte, més aviat poc. Per no dir gens...
Aznar, els dies que et queden són un compte enrere... cap a la garjola...

LA UNILATERALITAT, EN MARXA*

Ha trigat, però al final, s’ha imposat. Les forces polítiques i socials que la reivindicaven es poden sentir ben orgulloses. La unilateralitat ja és aquí i ha vingut per quedar-s’hi.
Ahir, el President Carles Puigdemont, fart de les provocacions espanyoles, i més concretament, del nou Ministre de l’Interior, va decidir convocar la Junta de Seguretat de forma unilateral per al proper 3 de juliol
És una decisió inèdita, però que demostra que s’ha arribat al final del camí. Amb la seguretat dels catalans i les catalanes no s’hi juga. Ni amb la dels centenars de milers de visitants d’arreu del món que ara mateix passegen pels nostres carrers i en gaudeixen.
A Euskadi, cap problema
La Junta de Seguretat de Catalunya no es convoca des del 2009, fet que demostra la intenció política o la deixadesa per part de les autoritats espanyoles. Un fet que constrasta amb la celebració recentment de la corresponent Junta d’Euskadi. En ell, es va aprovar que l’Ertzaintza tindrà accés a l’Europol, és l’agència de la Unió Europea(UE) destinada a gestionar la informació criminal i de seguretat. Un accés que encara no és permès als Mossos d’Esquadra, per expressa voluntat del govern espanyol. Això els impedeix beneficiar-se de molta intel·ligència que és vital per evitar crims i donar un servei als ciutadans.

Precisament, fa pocs dies, el propi director de l’Europol, Robin Wainwright, declarava que mai com en aquests dos darrers anys, es fa més necessari el compartir la informació per lluitar contra el gihadisme terrorista que ha causat dotzenes de morts a Europa. Unes paraules que contrasten amb l’actitud gens col·laborativa del govern espanyol amb la Generalitat, que és qui té la competència de la seguretat ciutadana.
De 500 a 50 nous mossos
Per acabar de provocar més, un altre Ministeri espanyol, el d’Hisenda, es nega taxativament a aprovar, adduint raons pressupostàries, la nova convocatòria de 500 mossos que havia anunciat el govern català fa pocs dies. Únicament hi ha diners, diuen des de Madrid, per 50 nous agents. Una veritable presa de pèl, i l’enèsim exemple de menyspreu envers els ciutadans de Catalunya. Fa anys que no es convoquen places de Mossos i el nombre d’agents actualment en servei és manifestament insuficient per garantir les competències de seguretat. Mai s’ha arribat als 18.000 agents que es considera mínim per a fer-ho. Amb l’agreujant que ja s’estan jubilant les primeres promocions i les places que deixen no es poden cobrir, la qual cosa porta a una sobreactuació de la plantilla existent, amb els riscos evidents que això comporta.
En definitiva, el cop de puny sobre la taula del President Puigdemont, segur que farà que el proper dia 3, se segueixei de ben a prop la celebració d’aquesta Junta de Seguretat, que ben probablement, donarà el seu vist-i-plau a mantenir la convocatòria de les 500 places esmentades, i també pressionarà per a la presència internacional dels Mossos, adduint-ne un motiu de Seguretat Nacional.

*(NOTA: Post penjat a l'Unilateral, 21.06.2017)

LES CLAVEGUERES D'INTERIOR, EL DOCUMENTAL

dimarts, 18 de juliol de 2017

LA RÀDIO DEL SÍ (33)

HEM MORT EL LLOP!


Bona feina!

VA REAGRUPAMENT CARREGAR-SE ALBERT BATLLE?


La Vanguardia, 16.07

Deia, 16.07


Probablement no. Però hi va ajudar. I molt. Ara vull veure tots aquells graciosets i ressentits que de seguida que els parlen de Reagrupament, reaccionen com un dispositiu automàtic i diuen allò de però encara existeix? Qui són? Quin tip de riure que em fan aquesta canalla!

La veritat sigui dita, però, és que la nostra nota de premsa, decidida en la Junta Directiva Nacional del dissabte, i elaborada i distribuïda al llarg del diumenge, va tenir un gran impacte mediàtic, com feia temps que no passava.  I la jugada va tenir el seu premi. Dilluns la persona al·ludida decidia plegar, conscient que la seva presència en la nova administració Puigdemont cantava més que un pingüí al Sàhara. 
El Nacional, 16.07
Certament, el ja ex-director volia evitar la humiliació de ser cessat pel nou conseller, que ja havia anunciat canvis a la direcció de la conselleria i tot els números apuntaven al responsable dels Mossos d'Esquadra.
El Món, 16.07

e-notícies, 16.07


La Razón, 16.07

Vilaweb, 16.07
Directe, 16.07

Reagrupament també va tenir la seva quota mediàtica, el dilluns, atès que molts mèdia relacionaven la nota de premsa amb la dimissió. Un altre motiu d'orgull.

En definitiva, com deien aquelles, una pedra menys en el camí cap a la Independència. 

Només ens resta felicitar tots els nous consellers i sobretot desitjar molts encerts al responsable d'Interior, un independentista de pedra picada com és en Joaquim Forn i també, naturalment al nou Director General, Pere Soler, al qual no tinc el gust de conèixer, però, que sembla no ho és menys, de pedra picada, Heure-se-les amb els espanyols infiltrats als Mossos, serà tot un repte, però penso que tots plegats ens en sortirem.

El Pais, 17.07