En el moment d'escriure aquestes línies, i sobretot, quan siguin llegides, ja ens trobarem en plena campanya referendària. Potser no encara la campanya oficial, però de facto, ja estarem amb els motors a tot gas. I farem ben fet. L'u d'octubre és a la cantonada, encara que encara faltin tres mesos. L'efecte bola de neu, en plena canícula -i quin canícula!- ja és un fet. Cada setmana que passi, s'anirà incrementant i anirà agafant empenta.
Malgrat que encara queden malfiats, que pensen que tot plegat serà un déjà vu, Reagrupament no té cap mena de dubte que ara, ara sí, anem a per totes. I anem a guanyar, no només a votar. Anem a fer un poble lliure. I ho farem per la porta gran. No d'amagatotis, no amb la boca petita.
La revolució catalana del 2017 s'estudiarà a les universitats i fins i tot als instituts en els propers anys. D'arreu del món. Serem els primers que derrotarem democràticament els espanyols. Un fet històric. No perquè mai abans no hagin estat derrotats, que de fet sempre ho han estat. Si no perquè ho farem pacíficament i democràticament. Podríem dir que ho farem a l'estil Segle XXI. No dels segles anteriors.
Hi ha que es pensen que Catalunya equival a Somaliland, a Ossètia del Nord, a Abkhàzia. I alguns d'ells són gent aparentment seriosa, catedràtics, ambaixadors, etc. Però aquí els seus prejudicis els perden. La dimensió de la Independència de Catalunya serà tan brutal, que ocuparà titulars durant dies, potser setmanes i tot. Preparem-nos, perquè encara em sembla que no som conscients del que s'esdevindrà aquell dia. Els defensors de la tesi del “paispetitisme” quedaran bocabadats.
Cada dia que passa és una victòria per a la causa de la democràcia catalana. Recentment, des de Venècia i des d'Estrasburg, han clavat uns mastegots monumentals al govern espanyol pel seu capteniment poc democràtic.
Tot i que no tinc informació confirmada, estic segur que el mateix dia 1, o la matinada del 2, quan s'hagi confirmat la victòria aclaparant de la independència, ja hi haurà els primers reconeixements internacionals, que com a mínim instaran oficialment el govern espanyol a negociar els terminis de la separació i del repartiment dels actius i del passius. La pressió serà insostenible per Madrid, amb un deute públic brutal i una mala imatge internacional que tomba d'esquena.
L'estratègia de la por, de les amenaces, haurà fracassat del tot, perquè ja som persones adultes i no combreguem amb rodes de molí. Caldrà negociar el traspàs dels actius en territori català i del personal funcionarial espanyol a les noves autoritats catalanes, a no ser que optin per marxar. El poder judicial s'haurà de refer. El poder militar s'haurà de bastir quasi des de les beceroles. La seguretat interior s'haurà de reestructurar. Aquest cop sí, la pluja de milions d'euros que vindrà amb la Independència permetrà actuar en molts àmbits amb una ambició inèdita. Només en el món de l'esport, ja s'ha calculat que els clubs rebran més de noranta milions d'euros, per exemple.
Però abans de fer aquests comptes, assegurem el tret. Des de Reagrupament cridem a presentar-se voluntari per participar en el procés que ara s'acosta. Particularment, cridem els funcionaris públics catalans a esdevenir l'avantguarda del procés, fent oïdes sordes a les amenaces i xantatges de Madrid. Si se'n necessiten 4.500, que siguin 50.000 per escollir. Això només ja serà una mostra que amb nosaltres no podran.
L'u d'octubre rebentarem les urnes de paperetes de vot. I no per desobediènca, sinó per obediència i lleialtat al poble de Catalunya. Siguem-ne dignes i anem a per totes.
*(NOTA: Publicat a LA VEU DE REAGRUPAMENT, Núm. 68, Juny 2017)
