dimecres, 8 de juliol de 2020

BLANQUEJANT ESPANYA*

Les properes setmanes, i mesos, han de venir marcades per la configuració de l’anomenat bloc de ruptura, cal capdavant del qual hi ha de ser el President Carles Puigdemont i el Consell per la República. Això és de manual. Cal una estructura potent, amb un líder sòlid i dirigents decidits a donar-ho tot pel país i per la República. Qui no estigui disposat a fer-ho, per les raons que siguin, doncs que, com a mínim, no faci nosa. 

Però des de Reagrupament tenim molt clar que tot el que sigui blanquejar Espanya, és alta traïció. Per això, el reforçament del bloc de ruptura, ha de comptar amb persones, organitzacions, entitats, que no tinguin cap vacil·lació al respecte. I doncs, que estiguin disposades a arribar fins a la victòria, sense dubtes. Per exemple, considerar que la justícia espanyola serà imparcial envers qualsevol independentista que caigui a les seves mans és, a hores d’ara, no només un error, sinó una mostra de col·laboracionisme amb l’enemic. Així de clar. Així de dur. I qui gosi fer-ho, no pot ser més que considerat un agent espanyol.

S’han acabat les mitges tintes. Per sort, hi ha determinats individus que es van traient les mascaretes, i no precisament les sanitàries. I formen plataformes espanyolistes, que comptaran amb tot el suport dels serveis secrets, i d’altres, de Madrid. Però n’hi ha d’altres, que encara es diuen independentistes i, francament, generen més que dubtes.

No podem deixar que continuïn enganyant la bona gent. Cal preparar-se pel repte de les properes eleccions al Parlament de Catalunya, per tal de rebentar els que han demostrat darrerament la seva condició d’amic dels espanyols. Una actitud que ha dolgut molts patriotes que han constatat que tota la seva bona fe, s’ha vist traïda per grupuscles dirigents que només es preocupen de la seva menjadora o de mantenir un statu quo que els garanteix un nivell de vida més que benestant.
També hi ha el cas d’alguna organització que s’està convertit en una carcassa buida de contingut, però que compta amb molts patriotes que no la volen deixar morir. Reagrupament ha intentat revitalitzar-la, però els seus actuals dirigents semblen autèntics kamikazes, i la volen fer miques. Considerem que tota entitat, partit, i també aquesta, ha de seguir les directrius del President Puigdemont i del Consell per la República, si no vol passar al, diguem-ne, costat fosc de la política catalana. Fem una crida en aquest sentit, perquè nosaltres no tenim cap dubte sobre el contingut d’aquestes.

Obtenir una esclatant victòria, fer net dels qui fan nosa, ens posicionarà en la millor manera per assolir els nostres objectius nobles i democràtics. Dignes. La pandèmia que hem passat, que continuem passant, de fet, s’ha endut més de 12.000 compatriotes, molts d’ells familiars, amics, coneguts i saludats. I això ha estat possible perquè no comptem amb les eines per  protegir-nos i vetllar per la nostra gent gran.  Mireu Portugal, per exemple. Quina injustícia de vida, molts d’ells van viure sota el franquisme i el van combatre. I ara a la seva vellesa, molts han mort sols, marginats... és difícilment suportable, aquest destí tan cruel.

Per això, la nostra obligació i el nostre deure, no és defallir, sinó ben al contrari acabar la feina, rematar-la, sense vacil·lacions. La tenim ben a prop, i cal no tenir por i, sobretot, no tenir compassió dels qui ens volen sotmesos.

*(NOTA: Publicat a LA VEU DE REAGRUPAMENT, Núm. 101, Juny 2020)

diumenge, 5 de juliol de 2020

Reagrupament celebra la decisió del President Puigdemont de constituir una nova força política

5 de juliol 2020. Nota de Premsa de Reagrupament Independentista
Des de Reagrupament Independentista ens adrecem als ciutadans de Catalunya i a l’opinió pública per fer saber la nostra satisfacció per la decisió presa pel President Carles Puigdemont de constituir una nova força política. Aquest pas respon a una iniciativa proactiva per tal d’ordenar l’espai polític independentista i transversal. Recordem que aquest pas l’havíem reclamat insistentment des de Reagrupament, des de fa mesos, i ara no podem fer més que celebrar-ho.
En conseqüència, des de Reagrupament, ens mostrem totalment disposats a col·laborar-hi i a participar-hi des de la posició que el propi President Puigdemont consideri necessària. Tots els i les reagrupades són cridats a incorporar-se a la nova formació i també llancem una crida a les persones, militants o no d’altres partits, a unir-s’hi.
Apleguem forces en un projecte guanyador liderat pel President Puigdemont, l’únic capaç d’assolir una victòria espectacular, d’impacte internacional i que reactivi la dinàmica generada l’1 d’octubre i la Declaració d’Independència del 2017!

dimecres, 24 de juny de 2020

REAGRUPAMENT DEMANA SUPORT TOTAL AL PRESIDENT PUIGDEMONT I AL CONSELL PER LA REPÚBLICA

COMUNICAT DE PREMSA (20.6.2020)
Reagrupament Independentista,  davant l'actual conjuntura política, s'adreça a l'opinió pública i al conjunt de la ciutadania per a manifestar els següents extrems.
Reiterem, com ja ho hem fet en anteriors ocasions, el nostre suport total al President Carles Puigdemont i al Consell per la República. Al President Puigdemont, li demanem que encapçali la llista per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, amb una llista formada per aquelles persones que ell consideri adients i representants del moviment independentista transversal, sense sotmetre's a cap quota ni a cap dictat de cap força política.
Recordem que es compten per victòries les vegades que el President Puigdemont ha encapçalat les llistes electorals. Concretament, les de desembre del 2017, al Parlament de Catalunya, i les de maig del 2019, al Parlament Europeu. També que l'estratègia internacional impulsada per ell ha estat, de lluny, la més exitosa i la que ha provocat una derrota total de la diplomàcia espanyola.
En aquest sentit, demanem que tots els partits, associacions i organitzacions independentistes es posin al servei del President Puigdemont i al Consell per la República, i renunciïn a imposar-los condicions de cara a les properes eleccions.
La victòria incontestable en les properes eleccions al Parlament és un objectiu estratègic i hem d'aconseguir-la sense dubtes. Tothom amb el President Puigdemont i el Consell per la República i amb l'equip que considerin el més adient per la victòria definitiva.

dijous, 11 de juny de 2020

UN TÍCKET GUANYADOR!

Davant les properes eleccions al Parlament de Catalunya, cal presentar un tícket guanyador, que ajudi a reactivar la Declaració d'Independència del 2017. Com ja he dit en altres ocasions, aquesta reactivació s'ha de donar automàticament si els vots a candidatures independentistes superen el 50% dels vots emesos vàlids. És a dir, que si s'assoleix aquest resultat, i un cop constituït el nou Parlament, el nou president es compromet a presentar una moció de restabliment de la Independència votada el 2017. 

En el cas de no assolir-se, alternativament es pot optar per impulsar el procés constituent, a través de l'elaboració d'una Constitució de la República Catalana, seguint els passos del treball ja fet pel Consell Assessor que en el seu moment va presidir en Lluís Llach.

Sigui com sigui, el fet més rellevant és que cal que es repeteixi la majoria independentista al Parlament. Però ha de ser una majoria on hi hagi un lideratge clar, és a dir, on una de les tres forces independentistes obtingui uns resultats incontestables, que li permeti exercir un protagonisme sense discussió.
Lògicament, des del meu punt de vista, aquesta força ha de ser JxCAT, encapçalada pel President Carles Puigdemont. És una garantia d'èxit, com s'ha demostrat en les anteriors eleccions on ha anat de cap de llista.  
Laura Borràs, el passat juliol al seu despatx de la conselleria.

Però atès que la repressió judicial espanyola en contra d'ell, continua vigent, s'imposa, de forma realista, cercar un número 2, que pugui ocupar la Presidència de la Generalitat, i que sigui algú de garantia. A hores d'ara, penso que no hi ha cap mena de dubte, que aquest no pot ser altra persona que la Laura Borràs. També em direu que l'apartheid judicial espanyol li està buscant les pessigolles, però vaja, no crec que això sigui un obstacle. Que el 132è President de la Generalitat sigui una dona, serà un fet històric. 
Josep Costa (JxCat): "Estarà en mans de la gent exigir unitat ...

Finalment, penso que per reforçar el ticket, cal comptar amb un número 3, igualment de garantia. I, després d'una legislatura molt dura, en la qual ha destacat per la seva competència i el seu compromís, no puc deixar de pensar que aquest ha de ser en Josep Costa, actual vice-president del Parlament, que ha fet tot el possible i més per parar els peus a la presidència de la Cambra i a les seves contínues punyalades traperes contra el President Puigdemont.

Aquesta és la proposta. Lògicament, el primer que cal és l'acceptació dels tres al·ludits. A hores d'ara, ho ignoro. Però si m'he permès fer pública aquesta desiderata és perquè considero que aquestes eleccions són molt rellevants i cal obtenir una victòria el més contundentment possible, que, sobretot a escala internacional, deixi molt clara la voluntat del nostre Poble.
Per acabar, només afegir una referència al President Quim Torra. En el seu cas, ja ha dit públicament, per activa i per passiva, que no es tornarà a presentar. Però no estaria malament que acceptés un lloc simbòlic a la candidatura. No puc deixar de reconèixer el seu paper en les darrers dos anys, on s'ha hagut d'enfrontar a l'odi dels espanyols i se n'ha ensortit. Quin President més digne que hem tingut, segurament no hauríem trobat ningú més capaç de fer el paper que ell ha fet, sobretot tenint en compte que no era un polític professional, però ha demostrat ser un patriota de pedra picada. Gràcies, President!

dimarts, 2 de juny de 2020

PER MOLTES VEUS REAGRUPADES MÉS*

Reagrupar-se. Re-unir-se. Perquè ens necessitem a tots. Perquè no ens podem permetre el luxe de prescindir de ningú i perquè ens hem de reconèixer capaços d’anar junts. I hi ha moltes maneres d’anar junts, més enllà d’una llista única. No puc assegurar que sense unitat no hi haurà independència, però puc dir que pot haver-hi independència si hi anem junts. La desunió i la consegüent confrontació ha conduït a un determinat fracàs en els objectius principals de les forces independentistes. 
Per experiència pròpia puc parlar, amb agraïment, de la predisposició i bona sintonia amb Reagrupament a les eleccions municipals del 2015 quan vam acordar anar en coalició i revalidar l’alcaldia de Girona. I, més recentment, pel compromís mostrat per la majoria de reagrupats i del mateix partit adherint-se al Consell per la República, un instrument d’unitat estratègica des de l’espai lliure europeu -per tant fora del control i les conseqüents represàlies dels poders polítics i judicials espanyols- que ha de servir per acabar entre tots el que vam iniciar el Primer d’Octubre. 
Aquesta voluntat de lligar mirades transversals des de la política, però també des del món civil i saber-les conjugar adequadament ha estat un dels eixos argumentals que durant aquests anys ha defensat La Veu de Reagrupament en el centenar de números editats. Us felicito per la perseverança de mantenir activa durant més d’una dècada aquesta comunicació política i la voluntat d’explicar-hi que com més units estiguem, més forts serem per assolir el repte col·lectiu que ens hem proposat. En aquest sentit, cal recordar que hi ha una cosa que no es pot menystenir mai: la força de la gent. La unitat com a poble és molt més sòlida que la unitat merament política. No hi ha res ni ningú que pugui aturar la veu d’un poble unit cívicament alçat contra la injustícia i la repressió. 
És obvi que tot i la bona feina que es fa des del Govern de Catalunya, la política parlamentària en clau autonòmica té un recorregut cada vegada més reduït i controlat. En els propers temps caldrà altes dosis de compromís i valentia des de la societat civil per culminar el procés polític que vam començar l’octubre de 2017. Si tots i cadascú de nosaltres interioritza el ‘preparem-nos’ davant els nous embats democràtics que vindran i treballem coordinadament des de l’àmbit que ens correspon per tal que el dret a l’autodeterminació dels catalans sigui plenament respectat i reconegut, de ben segur assolirem la independència més d’hora que tard. El camí recorregut fins ara, malgrat errors, decepcions, trencadisses i patiments, és un camí fabulós, colossal, que cap generació de catalans ha fet en temps moderns. I això ho hem de posar molt en valor per encarar els propers anys. Un repte que n’estic segur llegirem en els futurs cent números d’aquest butlletí.

Carles Puigdemont i Casamajó
130è President de la Generalitat de Catalunya

*(NOTA: Publicat a LA VEU DE REAGRUPAMENT, Núm. 100, Maig 2020) 

dissabte, 16 de maig de 2020

EL PRESIDENT TORRA REP UNA DELEGACIÓ DE REAGRUPAMENT (1 agost 2019)

Tot el que és bo es fa esperar. El passat 1 d'agost, el President Quim Torra va rebre oficialment una delegació de Reagrupament, formada per una servidora, com a President, i pels vicepresidents Albert Aragonès i Xavier Minguet. Es va fer en el context de les recepcions a partits i entitats independentistes de cara a com encarrilar el procés (i molt abans de la situació de crisi sanitària i sòcioeconomica actual).

Naturalment, va ser un orgull per a la nostra associació, tal i com ja vaig escriure en aquest post. Malauradament, però, les habitual fotos de rigor que sempre es fan quan hi ha una recepció presidencial, han trigat una mica en arribar. Fins avui mateix. Però, no passa res, ja les tenim i ens encanta difondre-les arreu. Vegeu-les aquí i en altres xarxes socials.
El President Torra amb una servidora
El President Torra saluda el vicepresident primer Albert Aragonès
El President Torra saluda el vicepresident segon Xavier Minguet
Fotografia a la Galeria gòtica del Palau
Al despatx del President, poc abans de començar la reunió

divendres, 8 de maig de 2020

ESPANYA, CORONAVIRUS, ATUR I MORT*

Si se’m permet, manllevo les, sàvies paraules del President de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, que, lògicament han posat dels nervis els espanyols. D’acord, una mica retocades, però vaja, ja es veu la intenció. En el moment de redactar aquesta peça, ja són més de 9.000 els compatriotes víctimes de la ineficàcia espanyola. Una massacre. Un genocidi, que té responsables amb noms i cognoms. Es pensen que ho deixarem passar com si res, això? No, senyors i senyores. Pagareu un preu, com també pagareu tot el mal que vau fer l’1 d’octubre i tot el que hi ha penjat. 

Resulta clarificador que els espanyols, lluny de fer autocrítica, estan exacerbant fins a límits insospitats el seu odi cap a l’independentisme i particularment cap al President Quim Torra i, després de l’acte de Perpinyà, cap al President Carles Puigdemont, obviant tot el que ha passat en les darreres setmanes. Com si no tinguessin cap responsabilitat. Pitjor, encara, han caigut en una militarització demencial, amb exhibició impúdica d’uniformes, d’himnes i amb agressions a punta pala i la seva típica fatxenderia.
Dipòsit de cadàvers al pàrquing d'un tanatori per "evitar un col ...
Fins i tot, el pela-canyes d’en Pedro Sánchez no s’ha estat de treure pit i de pronunciar horroroses conferències de premsa convertides en discursos patrioters, malgrat que des d’Austràlia han determinat que Espanya és l’estat que pitjor ha gestionat la pandèmia. El pitjor! Per darrere de tota la resta dels estats analitzats. 

Per acabar-ho d’adobar, no se li acut res més que muntar uns Pactes de la Moncloa 2, amb el propòsit gens dissimulat de recentralitzar l’Estat i acabar amb el procés independentista català. Recordo que els Pactes de la Moncloa van prioritzar la lluita contra la inflació en detriment de l’atur, seguint les ordres de les institucions econòmiques internacionals. I el resultat va ser que, quaranta tres anys després, l’atur ha continuat sent l’indicador més negatiu en comparació amb la major part dels estats de l’Europa occidental.

En conseqüència, no hi ha més remei que, des de Catalunya fem el pas endavant i quant abans millor desbloquegem la Declaració Unilateral d’Independència. No podem continuar suportant la vergonya que els catalans ens incloguin en el sac dels espanyols. És inaguantable. Hem de trencar amb aquesta gent. Penso que la propera oportunitat serà en les eleccions al Parlament de Catalunya, que segurament se celebraran a la tardor d’enguany. Cal deixar ben clar que la DUI s’ha de desbloquejar si els partits independentistes obtenim el 50%+1 dels vots. I dir-ho arreu del món i en totes les llengües, perquè quedi clar i que ningú al·legui ignorància.

Lògicament, la formació d’una candidatura unitària unilateralista formada per totes les forces independentistes seria l’aposta guanyadora, amb el lideratge del President Puigdemont. Cal que això sigui una realitat, tot i que sembla més que probable que alguns se’n desmarquin. Per això és prioritari que la mobilització permanent a la que s’al·ludí a Perpinyà sigui imparable i abassagadora. La derrota espanyola ha de ser total, no als ulls d’ells, sinó de la comunitat internacional. I un cop feta real, no podem fer cap pas enrere. I sobretot caldrà plantar cara a la seva reacció histèrica que, com sempre, consistirà en proferir amenaces i fatxenderies. Sense por i sense pietat, ha arribat el moment de la veritat i demostrar que som un poble ferm i digne.

*(NOTA: Publicat a LA VEU DE REAGRUPAMENT, Núm.99, Abril 2020)

dijous, 16 d’abril de 2020

HO PAGARAN*


La gestió criminal i negligent del Govern espanyol arran l'adveniment de la pandèmia del coronavirus només pot tenir una resposta ferma i contundent: ho pagareu. Començant pel seu primer responsable, un individu incapaç de liderar res, i que no fa més que escopir discursos cansins sobre la unitat i tot el que penja. Mai s'havia vista tanta negligència, tant sensefotisme, tanta displicència, com la que es va viure a principis de març, quan milers de madrilenys es van desplaçar cap a les residències costaneres contribuint a estendre la pandèmia. Un escàndol, les conseqüències del qual, ara s'estan començant a conèixer les dades, i que assenyalen una realitat dantesca, inimaginable.

La pregunta clau, però, és: perquè el govern espanyol es nega a prendre decisions com el tancament total? Pregunta, dit sigui de passada, ben trista que ens heguem de fer nosaltres, i que demostra que encara la nostra República en construcció té feina a fer, però d'això ja en parlo més avall. La resposta a aquesta pregunta pot ser en múltiples sentits. N'hi ha un d'evident: la imatge internacional, el prestigi. Com va passar amb els rescats bancaris, el Regne d'Espanya, està obsessionat en figurar entres les principals potències del món mundial, quan ni tan sols és membre ordinari del G20 (on sí que ho són Mèxic i Argentica, per exemple), i no vol que la seva imatge quedi tacada. És una obsessió malaltissa a la que el principal think tank espanyol dedica estudis, temps i diners a punta pala.
Però n'hi ha un altre sentit que penso que és més profund i que s'està visibilitzant de manera evident en els darrers dies i setmanes. El poder fàctic de les empreses de l'IBEX, que lliguen molt curt el Consell de Ministres, i que s'oposen de forma total al tancament de les seves principals activitats econòmiques perquè això els causaria unorme perjudici empresarial en el marc global dels negocis i podrien caure víctimes dels seus competidors. Recordem que Banco Santander i el BBVA estan immerses en crisis sense precedents, per exemple. Des d'aquesta perspectiva, es veu ben evident que l'actual govern espanyol no és més que un simple titella d'aquestes grans empreses espanyoles que ara es troben en plena tempesta global, i on moltes d'elles estan immerses en procediments judicials econòmics de milions i milions d'euros. De fet, es repeteix la història dels governs del PSOE, que sempre han estat xxxxx del gran capital espanyol, en el seu intent de fer-se un lloc al món. En aquest sentit, sembla clar que la persona a tenir en compte, no és el sòmines d'en Sànchez, si no la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, que a diferència d'aquell, té una amplíssima experiència com a euròcrata.

Dit això, no puc deixar d'afegir, en la més gran de les ironies, que el govern és de coalició, i el soci petit no para de menjar-se galetes i fins i tot pretén fer punts amb la seva conversió al militarisme rampant que s'està imposant, tant a Madrid, com a Barcelona i a determinats municipis metropolitans. Amb una Ada Colau desfermada, seguint la línia del seu protector Valls, aquesta suposada esquerra transformadora està caient rendida als encants de les botes i els uniformes borbònics, patètic. Un militars, que, com mostren les rodes de premsa, cada cop tenen més pes en el dia a dia del govern espanyol, i que no seria d'estranyar, que expandeixin la seva influència en les seves estructures, objectius i finançament.

I no cal dir que l'únic que ha gosat plantar cara a aquesta ofensiva, a aquest nou 155, ha estat la figura del President Torra. Quina valentia i quina dignitat, a la qual Reagrupament dona tot el seu suport. Ja sabeu, President, que ens teniu amb vós i amb el President Puigdemont. La feina que s'aixeca és enorme i cal fer-la pel nostre bé.

No puc acabar sense enviar un record emocionat a les víctimes i els seus famíliars, us estimem i us protegirem! I també a tot els homes i dones dels sistema sanitari del país, gràcies pel vostre sacrifici, la vostra dedicació, el vostre compromís. Sou un exemple per a tots nosaltres!

*(NOTA: Publicat inicialment a LA VEU DE REAGRUPAMENT, Núm. 98, Març 2020)

diumenge, 5 d’abril de 2020

COMUNICAT DE PREMSA: NOMÉS LA INDEPENDÈNCIA SALVA VIDES

La Junta Directiva Nacional de Reagrupament Independentista s’ha reunit virtualment aquest dissabte, 4 d’abril, i ha pres les següents decisions i consideracions.

En primer lloc, manifestem el nostre ferm suport als Presidents Carles Puigdemont i Quim Torra, particularment en la seva actuació respecte la negligent i criminal actuació del govern espanyol en la gestió de la pandèmia del coronavirus en les darreres setmanes. Ambdós Presidents han portat a terme denúncies en el context internacional sobre l’actuació espanyola en instàncies com la Organització de Nacions Unides (ONU), el Consell d’Europa o la pròpia Unió Europea, atesa la nul·la efectivitat de les demandes fetes davant les instàncies espanyoles.

En segon lloc, i com a conseqüència de la negligència espanyola, no podem més que assenyalar la criminal actuació del govern espanyol del President Pedro Sánchez i dels seus aliats de Unidas Podemos, que ha provocat milers de morts. Una simple comparació amb la situació a la República de Portugal, permet veure que les defuncions a Espanya arriben a prop dels 12.000 morts, de les quals més de 2.500 a Catalunya, mentre que a Portugal tot just arriben a les 250. D’això es dedueix que la independència de Catalunya, de ben segur, hauria protegit la salut dels catalans i les catalanes de manera molt més efectiva, que la subordinació a l’Estat espanyol.


En tercer lloc, també denunciem la política d’anihilació que el Tribunal Suprem espanyol està exercint contra els presos polítics independentistes, mitjançant les pressions a l’administració penitenciària catalana, per evitar que passin el confinament a casa seva. En aquest sentit, instem la Consellera de Justícia a que faci valer els drets d’aquest patriotes i no li tremoli el pols per fer tot el possible per tal que, com tenen dret, els presos puguin anar a casa seva.

Per acabar, no podem deixar de mostrar la nostra admiració i suport al personal sanitari, d’emergència i auxiliar que es troben en primera línia en la lluita contra la pandèmia, així com el condol a totes les famílies que han perdut els seus éssers estimats, repetim, per la negligència del govern espanyol.

dijous, 19 de març de 2020

ESTAT DE MOBILITZACIÓ PERMANENT*

Escriure aquestes ratlles poques hores després de la concentració de Perpinyà, fa necessària una mínima capacitat d’abstreure’s de tota una onada de sensacions, d’emocions, de sentiments que hi vam viure tant a nivell individual com de forma col·lectiva. I, tanmateix, hem de fer-ho possible, perquè hem de preparar l’assalt final, i ho hem de fer tenint ben present tota l’experiència acumulada en els darrers anys, i ben particularment, els nostres encerts i allò que, diguem-ho en clau pedagògica, necessita millorar.

Resultat d'imatges per a "puigdemont jordi borras"

Per això cal començar pel més rellevant. Ahir va quedar ben clar qui és, sense cap mena de dubte i a anys llum de qualsevol altre, qui és el líder de la Independència Catalana, qui és el seu President, el seu capdavanter. No hi ha res, ni ningú que li faci ombra. I això malgrat que, probablement, ell mateix no ho consideri així. Però ha arribat el moment, definitiu, que assumeixi la seva responsabilitat i exerceixi, sense dubtes i vacil·lacions, aquest rol. El President Puigdemont ha d’acceptar aquest lideratge i assumir-ne les conseqüències. Ha de marcar la línia, pronunciar els mots d’ordre, triar el seu equip, la seva llista i els seus col·laboradors immediats. I cal que tothom, tant els implicats com el darrer dels activistes obeeixi i l’ajudi a la victòria.

Des de Reagrupament no consentirem que ningú li posi condicions, ni una pistola al pit, pretenent condicionar-lo en res. Li donem tota la confiança, perquè estem segurs i segures, que no ens fallarà, com no ho ha fet en els darrers temps, i si ho ha fet, ja n’ha reconegut l’error en totes les ocasions que ha tingut.

I ara, savis com bé ens hem fet, en la repressió espanyola, el poble català s’ha de continuar mobilitzant, i no ens hem de conformar en delegar la lluita a una comissió fantasmagòrica que té menys futur que un xupa-xups a la porta d’una escola.

Com va afirmar taxativament el President a Perpinyà, cal posar-nos en un estat de mobilització permanent, sense pors i sense complexos. Tornar a derrotar, per enèsima vegada, els espanyols a les urnes, és el nostre objectiu. Però aquest cop ho hem de fer sense deixar cap dubte de quina és la veu hegemònica, sense deixar cap possibilitat a cap tripartit espanyol, i com a molt a un acord independentista tot el generós que es vulgui, però on quedi clar qui té la veu cantant i que un govern , encara que sigui de coalició, no és un parlament, i qui mana és el President, i qui no accepti les seves decisions, o plega o és cessat, com es fa arreu del món amb una democràcia consolidada. A veure si actuem amb normalitat i seny.

Dit això, una altra de les idees força del discurs del President a Perpinyà, va ser el de llançar-se a controlar, efectivament, el territori. I per fer-ho, cal construir els Consells Locals per la República, organismes populars, al marge de la legislació i l’ordenament espanyol, i coordinats des del Consell per la República. A hores d’ara, d’aquests Consells Locals, ja n’hi ha més d’un centenar, però en calen, òbviament, molts més.

Des de Reagrupament fem una crida a multiplicar-los. Cal que els municipis i fins i tot els districtes de les grans ciutats tinguin aquests organismes republicans constituïts quant abans millors, que hauran d’entrar en acció quan Espanya intenti anul·lar els governs locals quan aquests se sumin a la desconnexió envers la legalitat espanyola. Com veieu, molta feina a fer, però Perpinyà marca un abans i un després en el camí cap a la victòria!

*(NOTA: Publicat a LA VEU DE REAGRUPAMENT, Núm. 97 (Febrer 2020)