ATENCIÓ! NO HI FALTEU!

 

NOTA DE PREMSA DE REAGRUPAMENT (15.02.2021)

La majoria independentista en vots i escons ha de portar a l’aixecament de la DUI

Demanem responsabilitat a Esquerra per fer possible un govern nítidament independentista

Les eleccions d’aquest 14F han demostrat altra vegada que els catalans no renunciem a la independència del nostre país. 

Com a membres de la candidatura de Junts per Catalunya, des de Reagrupament felicitem el partit pels resultats obtinguts, sobretot tenint en compte els pocs recursos amb els que comptàvem pel fet de ser un partit nou i, pel mateix fet, la poca presència als mitjans públics. 

Des de Reagrupament demanem ara a Esquerra un acte de responsabilitat i que faci possible un govern nítidament independentista i que compleixi amb el mandat de l’1 d’octubre. 

Tenim més del 51% de vots independentistes, per tant ja estem legitimats per esdevenir un estat independent. 

Ha quedat demostrat per activa i per passiva que les taules de diàleg no funcionen amb el govern de l’estat espanyol i ha arribat el moment d’aixecar la suspensió de la República Catalana. 

El poble català no tolerarà 4 anys més de vies mortes. 

Prou submissió a un estat antidemocràtic que avui mateix ja ha tolerat la suspensió del tercer grau dels presos polítics. 

Prou aguantar repressió i autoritarisme. 

Prou. 

Tenim l'oportunitat de ser i no podem esperar més. 

Per tant, repetim: responsabilitat i obediència al poble de Catalunya. 

Els ciutadans ens han donat una altra oportunitat. 

No la malbaratem.

Oficina de Premsa de Reagrupament

XERRADA VIRTUAL D'AVUI AMB EN JAUME ALONSO CUEVILLAS, EN JOSEP SORT I REAGRUPATS

AVUI, A LES 13 HORES, CONVERSA VIRTUAL DE JAUME ALONSO CUEVILLAS I JOSEP SORT

 

08/12/2020

13.00h

Zoom: https://us02web.zoom.us/j/84504293147 https://pic.twitter.com/1jn676Z10A

Us hi espero!

EL PRESIDENT TORRA REP UNA DELEGACIÓ DE REAGRUPAMENT (1 agost 2019)

Tot el que és bo es fa esperar. El passat 1 d'agost, el President Quim Torra va rebre oficialment una delegació de Reagrupament, formada per una servidora, com a President, i pels vicepresidents Albert Aragonès i Xavier Minguet. Es va fer en el context de les recepcions a partits i entitats independentistes de cara a com encarrilar el procés (i molt abans de la situació de crisi sanitària i sòcioeconomica actual).

Naturalment, va ser un orgull per a la nostra associació, tal i com ja vaig escriure en aquest post. Malauradament, però, les habitual fotos de rigor que sempre es fan quan hi ha una recepció presidencial, han trigat una mica en arribar. Fins avui mateix. Però, no passa res, ja les tenim i ens encanta difondre-les arreu. Vegeu-les aquí i en altres xarxes socials.

El President Torra amb una servidora

El President Torra saluda el vicepresident primer Albert Aragonès

El President Torra saluda el vicepresident segon Xavier Minguet

Fotografia a la Galeria gòtica del Palau

Al despatx del President, poc abans de començar la reunió

LA VEU DE REAGRUPAMENT, NÚM. 91 (JULIOL-AGOST 2019)

LA VEU DE REAGRUPAMENT, NÚM.91 (JULIOL-AGOST 2019))

Read more publications on Calaméo

REAGRUPATS ALS NOSTRES MUNICIPIS!

 L'HOSPITALET DE LLOBREGAT

L'HOSPITALET DE LLOBREGAT

VIC

GIRONA

VILAFRANCA DEL PENEDÈS

BADALONA

ELS MONJOS

EP! US ESPERO A LA PRESENTACIÓ DEL CONSELL PER LA REPÚBLICA! (24 ABRIL, 19.00 HORES)

DEMÀ, US HI ESPERO!

Laura Masvidal, esposa del conseller Joaquim Forn, serà la convidada i principal ponent a l’acte organitzat per Reagrupament Independentista on presentarà el llibre “Escrits de presó” del propi Forn.

El llibre és un dietari des del 2 de novembre de 2017 quan va entrar a la presó d’Estremera, fins al 9 de juliol del 2018, quan el traslladen a Lladoners. Els sentiments, les angoixes, les vivències de dies injustos en una situació privada de llibertat i, alhora, el desig de veure complert el seu somni d’aconseguir la República Catalana.

A més de Laura Masvidal, intervindran en l’acte el President de Reagrupament, Josep Sort i la reagrupada, filòloga, activista per la llengua i Creu de Sant Jordi, Teresa Casals.

L’acte es farà a les 19h. a la Sala Pere Casaldàliga de la Llibreria Claret, al número 5 del carrer Roger de Llúria de Barcelona.

VOLEN UN ULSTER*

Malgrat tots els 155 que es fan i es desfan, ningú no pot negar que l'1-O, el 27-O i el 21-D, van colpejar durament l'espanyolisme, que va recórrer a la suspensió de l'autogovern i a diverses onades repressives i d'assetjament que, també, s'han demostrat debades. Ara sabem que va ser la pressió internacional la que va evitar un bany de sang, l'1-O.

Però, a mesura que la República es refà de l'atzagaiada, l'histerisme espanyol es desferma cada cop més. No només no retrocedim, sinó que cada cop som més i més forts. Com ho demostra el fet que ara no tenim un sol President, sinó com aquell qui diu, en tenim dos. I ambdós ben conjuntats i en harmonia. No vols caldo...

La prova més fefaent, és que el govern espanyol ha saltat pels aires. No ha resistit la pressió internacional de regenerar-se, que sorgia de la necessitat de presentar-se com una democràcia avançada, sobretot arran de l'ofensiva catalana a Europa, a l'ONU, que deixava Espanya com un drap brut. Que és el que és.

Ja fa uns anys, sota la presidència d'Artur Mas, ens vam carregar el seu cap de l'estat, Joan Carles de Borbó, que va tirar milles quan va veure la que se li apropava. De pressa i corrents, va abdicar en el seu fill, que ni s'ho esperava, ni probablement ho desitjava.

Ara, sota la “co-presidència” de Puigdemont i Torra, ens hem carregat el president del govern espanyol. L'individu que es feia el milhomes així que podia, d'haver-nos derrotat. Anava pavonejant-se i lliurant medalles i doctorats honoris causa a aquells que considerava que l'havien ajudat a anul·lar l'enèsima “revolta catalana”. Tan cregudet ho tenia, que de cop i de sobta, s'ha vist escombrat per una situació que la seva supèrbia havia provocat. Bon vent!

L'ensorrament del règim, lògicament, s'ha vist en gran part accelerat per les sentències contundents dels tribunals de Bèlgica, Alemanya, Suïssa, Escòcia. També per la pròpia ONU i pel Consell d'Europa. Fins i tot el sancta sanctorum dels seus aliats, la Comissió Europea, ha començat a arrufar el nas. I això que encara no s'ha pronunciat el Tribunal Europeu de Drets Humans.... Serà un Big Bang espectacular.

Per això, des de les seves entranyes ja n'hi ha que comencen a reprendre la idea de muntar un Ulster, que ja en el seu moment havia proposat un tarat considerable, el cognom del qual comença per Ca i acaba per ñas.

Què vol dir muntar un Ulster? Molt senzill: fomentar l'enfrontament civil, per tal de crear la percepció que s'està en una guerra civil, i llavors desplegar l'exèrcit espanyol i altres forces paramilitars, en missió de preservar “la pau” i separar els “bàndols” en conflicte. I així posar-se la medalla de ser un exèrcit apaivagador i humanista.

Naturalment, tot és fals. I com sempre, els espanyols no inventen res de nou. Ja es va utilitzar al nord d'Irlanda, per part del Regne Unit i també s'ha utilitzat a Ossètia i a Crimea, en aquest cas per part de Rússia.

No hi ha “enfrontament civil”, sinó una continuada i pura agressió violenta per part dels espanyolistes, que intenten provocar la societat catalana amb atacs cada cop més desacomplexats. Tant que ja apareixent pintades als carrers on es demana que se superi l'única línia roja que encara no han travessat: la de matar.

No tinc cap mena de dubte que, a mesura que el nostre triomf sigui encara més contundent, més la seva paranoia s'incrementarà. I l'apel·lació a la intervenció militar no serà, lògicament, per preservar la pau, sinó per intentar acabar amb la República. D'això, no en tinc cap mena de dubte. No faran d'apaivagadors, ni de bon tros. Aniran a per nosaltres, tal i com ja cridaven el passat mes d'octubre.

Per això, és necessari fer una crida a plantar cara. No farem cap pas enrere. I, ben al contrari, anirem cap endavant, peti qui peti. És una crida que faig a tots els patriotes. I que també fa Reagrupament, lògicament. Tenim una jove república i cal protegir-la de totes totes. Però sobretot cal consolidar-la i fer-la arrelar-se en tots els pobles i viles d'aquest país nostre. Som-hi?

*(NOTA: Post penjat a LA VEU DE REAGRUPAMENT, NÚM 79, JUNY 2018)

CREAR UN ESTAT AL MARGE*

En una conferència pronunciada al Born Centre Cultural, el mes de gener del 2015, el llavors President i fundador de Reagrupament, Joan Carretero, va proposar la creació d'un “estat al marge”. Carretero entenia per aquest concepte el fet que un cop declarada la sobirania ja no es podien reconèixer mai més les institucions i les lleis espanyoles com a pròpies i que els actes realitzats per l'estat espanyol ja no podien vincular els ciutadans catalans.

Salvant les distàncies entre aquella data i l'actual, podem traçar un cert paral·lelisme entre aquella proposta i l'actual, formulada pel President Puigdemont i el grup parlamentari de Junts per Catalunya, que respon al nom de l'Espai Lliure de Brussel·les. Aquest és una de les tres potes que conformen les vies d'acció per al desplegament de la República.

Concretament, aquesta fórmula té la virtut de desenvolupar-se fora de l'àmbit d'actuació de l'estat espanyol, per la qual cosa no pot ser objecte d'assetjament com sí que ho són les institucions ubicades a l'interior.

Tal i com s'ha explicat en moltes mitjans de comunicació, l'Espai Lliure de Brussel·les està compost per la Presidència, naturalment, exercida pel propi President legítim, Carles Puigdemont.

També el composa un Consell de la República, compost pel president i per cinc membres: 2 de Junts per Catalunya, dos d'Esquerra i 1 de la CUP. Es reunirà cada setmana marcarà les iniciatives polítiques que haurà de seguir el govern de la Generalitat format a l'interior. Personalment, penso que l'òrgan hauria de denominar-se Govern de la República, i els seus membres rebre el tractament de Ministres de la República. Lògicament, aquest òrgan es reunirà a Brussel·les o, en tot cas, fora de l'estat espanyol

Finalment, el tercer òrgan de l'Espai és l'Assemblea de Representants, compost pels parlamentaris independentistes i probablement també pels diputats, eurodiputats, senadors independentistes, així com per representacions dels ajuntaments, consells comarcals i fins i tot diputacions. El propòsit és que esdevingui un òrgan de control del consell i també de dinamització en el territori i en les respectives institucions. Naturalment, quan es reuneixi en sessió plenària, ho farà també a Brussel·les.

D'entre les tasques assignades a l'Espai Lliure hi ha l'estratègia i la direcció política; la primacia i coordinació amb les estructures organitzades a l'interior; la internacionalització i denúncia de la repressió; l'impuls del procés constituent i el desplegament del projecte e-Estat, consistent en construir un “Estat a la xarxa” que inclourà des d'una “identitat digital catalana”, una moneda digital pròpia, és a dir, un bitcoin català, un model fiscal bascat en “l'smartTax”, o crear aplicacions per poder oferir una xarxa d'assistència mèdica i social. I, naturalment, un sistema de democràcia digital, inspirat en el model estonià, i un model de democràcia i ciutadania activa seguint, en aquest cas, el model suís.

Podem veure, doncs, que aquest seguit d'iniciatives s'inspira en la filosofia de l'estat al marge, que consisteix en evitar, impedir l'intervencionisme sistemàtic de les autoritats espanyoles que, havent fracassat en impedir la declaració d'independència del 27 d'octubre, fan l'impossible per evitar el que ja és inevitable, la seva progressiva pèrdua de presència i rellevància a l'interior de la Catalunya lliure i republicana. Un procés que s'anirà escolant al llarg dels propers temps.

*(NOTA: Editorial de LA VEU DE REAGRUPAMENT, Núm. 76, Març 2018)

SIGNANT EL PACTE PEL REFERÈNDUM DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS

Ahir divendres, vaig tenir el plaer de signar com a representant de Reagrupamentm el Pacte local pe Referèndum de Vilafranca del Penedès.

Va ser un acte molt emotiu, on van participar-hi una cinquantena d'entitats de la vila. Sobretot en una població molt tocada per l'assassinat d'un dels seus veïns, en Pau Pérez, en l'atac a Barcelona de la setmana passada. 

Malgrat aquest trist fet, la vida continua. És la nostra obligació, i hem de fer que tant Vilafranca com tota Catalunya tirin endavant amb democràcia i llibertat.

 Endavant!

GRÀCIES, MARTA!

GUANYAR LA NOSTRA INDEPENDÈNCIA*

En la lluita per la independència, el poble català ha anat generant organitzacions polítiques, cíviques, associacions, plataformes, que han teixit un moviment popular que, des de les darreries del segle XIX, ha anat bastint espais d'autogovern, d'auto-organització, guanyats pam a pam a un Estat que sempre ens ha volgut sotmesos i subordinats.

Ha estat un procés dur, amb molts de sacrificis, però victoriós i engrescador. Catalanitat i modernitat s'han donat la mà i continuen de forma inseparable. La Catalanitat és la fórmula per trencar amb la subordinació provinciana i messella a Espanya. La modernitat ha potenciat la catalanitat i ha fet que, a diferència d'altres nacions que no s'hi van afegir, avui Catalunya es trobi a la seva immediata accessió a la Independència.

Catalunya és la seva gent i les interaccions entre els seus individus i les organitzacions que aquests creen. Unes organitzacions que, a manca d'un Estat propi, han sorgit de la societat civil, de la cultura popular, de les iniciatives individuals, col·lectives, territorials, de persones que comparteixen empenta, voluntat de transformació, de servei, d'ambicions, desitjos, necessitats, urgències, i ho han fet sense obeir ningú, sense respondre a cap ordre, perquè no hi havia ningú que ordenés.

Durant segles, Catalunya s'ha fet a ella mateixa. La seva memòria històrica, no esborrada per dècades de repressió, actuava d'ariet per recuperar el poder públic, la República catalana, que en el seu moment ens va ser arrabassada per la força de les armes. Provincianisme, Regionalisme, Autonomisme, van ser fórmules polítiques per les quals el poble català va apostar de forma massiva i sincera, però que el pas dels anys, i sobretot l'actuació de l'Estat espanyol, va demostrar que no responien a les necessitats materials i morals peremptòries.

L'independentisme, ja present des dels inicis del catalanisme, com a opció política, va anar creixent, lentament, però sense pausa, com a resposta alternativa global. Els seus militants i activistes, durant molts anys, van patir la resposta repressiva de l'Estat, però tot i així, l'opció es va multiplicar, fins que, ja entrat el segle XXI, ha acabat esdevenint el projecte polític amb més suport dels catalans i les catalanes. Avui en dia, ens plau veure com s'ha estructurat una transversalitat independentista clarament majoritària a Catalunya, formada per activistes de tota la vida, i per sectors que havien apostat abans pel regionalisme, l'autonomisme, o per fórmules federalistes més o menys complexes, que han demostrat la seva ineficàcia per la simple raó que a Espanya, ningú no vol ser federal. Sectors, doncs, que s'han cansat d'estendre la mà o de parar la galta, de rebre l'insult, el menyspreu, de la no acceptació per part de l'Estat, del pluralisme cultural, lingüístic i que van arribar a la conclusió que per ser espanyols de primera, s'ha de deixar de ser català.

Com a nou President de Reagrupament, em sento orgullós de la història, curta però densa, que aquesta associació ha protagonitzat. Independentisme i transversalitat, així com transparència i regeneració han estat els nostres referents. Ens plau veure com cada cop hi ha més catalans que s'acosten a aquests referents. I per això, ara que ho tenim a tocar, cal deixar-s'hi la pell, fer els darrers esforços i aconseguir una fita històrica: la recuperació de la nostra sobirania, de la nostra independència, per organitzar un futur lliure als nostres ciutadans.

Cridem tothom a participar-hi, amb grandesa, generositat i complicitat, deixant enrere les actituds obstruccionistes, i fixar-nos només en allò que ens permetrà decidir amb llibertat. Contra aquells que volen governar Catalunya sense passar per les urnes, perquè la consideren més un objecte que un subjecte, no ens quedem a casa, sortim al carrer, a la xarxa, arreu per promoure i difondre la nostra llibertat. Guanyar la nostra Independència!

Josep Sort

President de Reagrupament

* (NOTA: Article penjat a LA VEU DE REAGRUPAMENT, Extra Juny 2017)

AMB EL POBLE SIKH

Ahir vaig tenir l'honor de rebre, a la seu de Reagrupament, el líder de la comunitat sikh a Catalunya, Gagandeep Sirgh Khalsa, amb motiu d'una entrevista amb el diari digital L'Unilateral. Aquesta comunitat ha estat premiada recentment amb el IV Premi Martí Gasull, en atenció sobretot a les seves activitats envers el coneixement, per part dels seus membres, de la llengua catalana.

A Catalunya, hi viuen al voltant d’uns 12.000 sikhs, sobretot a Barcelona i a les comarques gironines. Arribats des dels anys vuitanta, el 1992 van crear el primer espai de culte, el gurdwara. Avui disposen de nou temples distribuïts en diferents ciutats on reparteixen el langar (menjar gratuït) i on s’han impartit classes de català.

La Comunitat Sikh de Catalunya és la comunitat procedent del Panjab, la regió dels cinc rius del nord-est de l'Índia.

En la foto, Mercè Feliu, redactora de l'Unilateral, Gagandeep Sirgh Khalsa, i una servidora.

A IGUALADA, AMB EL SEU BATLLE...

La Junta Directiva Nacional de Reagrupament prepara el Referèndum i la Victòria del Sí

Esmorzar de treball, a Igualada amb Marc Castells, el seu batlle,

I dinar posterior, amb bona companyia

N'hi ha que beuen massa!

I d'altres que no comparteixen ...

ANEM A PER LA VICTÒRIA 

I AL BUNQUER QUE EL MATI DÉU!

UNES ELECCIONS DE SEGONA*

Les eleccions espanyoles cada cop importen menys als catalans i les catalanes. Es va comprovar el mes de desembre. I s'ha reconfirmat, si calia, en les eleccions de juny. Una participació molt a la baixa, a molta distància de les eleccions al Parlament de Catalunya. A anys llum. Aquesta és, sense cap mena de dubte, la dada més rellevant. I que representa el nivell de desconnexió creixent que tenim respecte la política espanyola. És una gran notícia. Si a Escòcia la desconnexió ja és abismal, no anem pas enrere a Catalunya respecte la resta de l'Estat.

Resulta veritablement patètic els discursos espanyolistes dels comuns que es pensen que han guanyat no se què. Mireu, només cal comparar el 1,6 milions de catalans i catalanes que vam votar Junts pel Sí amb els 0,8 milions que han votat a aquest artefacte podemita. I recordo que han baixat quasi 80.000 vots respecte el desembre, o sigui, que sent generosos, s'estanquen. I cal tenir present que, desgraciadament, una part no petita d'aquests votants, són independentistes d'extrema esquerra, que en un referèndum, probablement votarien "sí", a diferència del que faria en Xavier Domènech.

Aquesta galàxia filocolauista, doncs, va de baixa. Que ho tinguin molt clar i que no s'atreveixin a parlar en nom de tots els catalans i les catalanes. Farts i tips de les seves pocasoltades. L'altre tema, òbviament, són les forces independentistes. ERC ha continuat practicant el joc de posar-se de perfil, que tants rèdits li està donant. Totes les guitzes judicials li cauen a CDC, i les mediàtiques i de les xarxes socials, ben merescudament, a la CUP. Mentre que ella, ERC, queda més neta que una patena. S'ha tornat a demostrar que la seva força rau en la indefinició de CDC.

I és que CDC ha tornat a fer “un Trias”, en el sentit que la seva aposta per assajar d'anar per primera vegada en solitari i amb les seves sigles de partit, s'ha demostrat que no engresca la gent, més aviat al contrari. La seva negativa a fer una candidatura transversal  i tancar-se en ella mateixa, només es pot valorar tenint present que era la darrera oportunitat que tenien per fer-ho després de quaranta anys d'història.

Bé, ara que s'han esbravat, és el moment de fer les coses bé i amb seriositat. La construcció d'un nou partit independentista i transversal. De fet, això era el realment important. Les eleccions espanyoles, una nosa, que feliçment ja han passat. Des del meu punt de vista, els invents “à la Trias” s'han d'acabar d'una vegada, perquè han donat uns resultats terribles. Sobretot els que van permetre ocupar el govern local de Barcelona, a una política que té l'objectiu de carregar-se el procés independentista.

Als qui no som militants de CDC, la llagrimeta per la seva desaparició, realment, ens rellisca. No estem per a aquestes comèdies. Estem per crear una força de xoc electoral que culmini el procés independentista d'una vegada, i si pot ser, per sempre. I en aquesta força, naturalment, els que procedeixen de CDC hi tenen un lloc rellevant, però en cap cas, de monopolització. Per dir-ho més clarament, en el nou partit hi han de cabre tant els que procedim de Reagrupament, com els de Solidaritat  i, naturalment els Demòcrates, que estan fent una feina excel.lent, per cert. Si no es dóna aquesta confluència, tindrem un problema. I per que això passi, no hi ha d'haver ni una engruna de processisme, és a dir, de voluntat d'allargar innecessàriament el procés cap a la independència (com per exemple esperar que el 100% de catalans hi votaran a favor). I per descomptat, no rebutjar el recurs a la unilateralitat, conscients com suposo que som, a aquestes alçades, que els espanyols mai acceptaran cap mena d'acord o de pacte. També ha de quedar clar que l'aposta és per la Independència, i res de mitges tintes o de sobiranismes de pa sucat amb oli.

Cal tenir clar que, paradoxalment, els esdeveniments al Regne Unit, poden fer accelerar tot plegat. Escòcia ja ha demanat una interlocució directa amb la Unió Europea i aquesta porta, no podem deixar que es tanqui als nostres morros. Amb això vull dir, que no podem perdre el temps. No es tracta de ser un hiperventilat, es tracta d'aprofitar el moment. I ara, se'ns presenta un escenari que no podem desaprofitar, i que cal emprar-lo al nostre favor. Cal ser-ne conscients. I actuar en conseqüència.

*(NOTA: Post penjat al Nació Digital, 27.06.2016)

ENDAVANT!

Aquest dissabte, 7 de maig, es farà la IX Assemblea Nacional de Reagrupament . L'acte es farà a la Sala Mirador  del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) , començarà a les 10h.  

En aquesta novena assemblea es posaran a debat i es votaran tres ponències  relacionades amb el procés polític actual. Les  ponències són "Procés i independència ", "Regeneració Democràtica " i "Constitució " i han estat elaborades per tres grups de treball als que s'han inscrit diferents associats.

Penso que aquesta Assemblea té lloc en un moment molt important de la política catalana i considero que Reagrupament ha de tenir un paper a jugar per reforçar el procés independentista que estem construint entre tots plegats. Els reagrupats, com ja hem fet abans, hi som i hi serem. I ara més que mai!

La victòria és nostra!

US HI ESPERO!

L’escriptor Quim Torra , farà una presentació del seu darrer llibre “ ELS ÚLTIMS 100 METRES. El full de ruta per guanyar la República Catalana” .

L’acte es farà el proper dilluns, 11 d’abril, a les 20h.  a la Seu Nacional de Reagrupament (c/ Roger de Llúria, 5, 2-2. 08010 Barcelona) i l’introduirà el President de Reagrupament, Ignasi Planas .

La presentació és oberta a tothom  i finalitzarà amb un torn de paraules entre els assistents.