GUANYAR LA NOSTRA INDEPENDÈNCIA*

En la lluita per la independència, el poble català ha anat generant organitzacions polítiques, cíviques, associacions, plataformes, que han teixit un moviment popular que, des de les darreries del segle XIX, ha anat bastint espais d'autogovern, d'auto-organització, guanyats pam a pam a un Estat que sempre ens ha volgut sotmesos i subordinats.

Ha estat un procés dur, amb molts de sacrificis, però victoriós i engrescador. Catalanitat i modernitat s'han donat la mà i continuen de forma inseparable. La Catalanitat és la fórmula per trencar amb la subordinació provinciana i messella a Espanya. La modernitat ha potenciat la catalanitat i ha fet que, a diferència d'altres nacions que no s'hi van afegir, avui Catalunya es trobi a la seva immediata accessió a la Independència.

Catalunya és la seva gent i les interaccions entre els seus individus i les organitzacions que aquests creen. Unes organitzacions que, a manca d'un Estat propi, han sorgit de la societat civil, de la cultura popular, de les iniciatives individuals, col·lectives, territorials, de persones que comparteixen empenta, voluntat de transformació, de servei, d'ambicions, desitjos, necessitats, urgències, i ho han fet sense obeir ningú, sense respondre a cap ordre, perquè no hi havia ningú que ordenés.

Durant segles, Catalunya s'ha fet a ella mateixa. La seva memòria històrica, no esborrada per dècades de repressió, actuava d'ariet per recuperar el poder públic, la República catalana, que en el seu moment ens va ser arrabassada per la força de les armes. Provincianisme, Regionalisme, Autonomisme, van ser fórmules polítiques per les quals el poble català va apostar de forma massiva i sincera, però que el pas dels anys, i sobretot l'actuació de l'Estat espanyol, va demostrar que no responien a les necessitats materials i morals peremptòries.

L'independentisme, ja present des dels inicis del catalanisme, com a opció política, va anar creixent, lentament, però sense pausa, com a resposta alternativa global. Els seus militants i activistes, durant molts anys, van patir la resposta repressiva de l'Estat, però tot i així, l'opció es va multiplicar, fins que, ja entrat el segle XXI, ha acabat esdevenint el projecte polític amb més suport dels catalans i les catalanes. Avui en dia, ens plau veure com s'ha estructurat una transversalitat independentista clarament majoritària a Catalunya, formada per activistes de tota la vida, i per sectors que havien apostat abans pel regionalisme, l'autonomisme, o per fórmules federalistes més o menys complexes, que han demostrat la seva ineficàcia per la simple raó que a Espanya, ningú no vol ser federal. Sectors, doncs, que s'han cansat d'estendre la mà o de parar la galta, de rebre l'insult, el menyspreu, de la no acceptació per part de l'Estat, del pluralisme cultural, lingüístic i que van arribar a la conclusió que per ser espanyols de primera, s'ha de deixar de ser català.

Com a nou President de Reagrupament, em sento orgullós de la història, curta però densa, que aquesta associació ha protagonitzat. Independentisme i transversalitat, així com transparència i regeneració han estat els nostres referents. Ens plau veure com cada cop hi ha més catalans que s'acosten a aquests referents. I per això, ara que ho tenim a tocar, cal deixar-s'hi la pell, fer els darrers esforços i aconseguir una fita històrica: la recuperació de la nostra sobirania, de la nostra independència, per organitzar un futur lliure als nostres ciutadans.

Cridem tothom a participar-hi, amb grandesa, generositat i complicitat, deixant enrere les actituds obstruccionistes, i fixar-nos només en allò que ens permetrà decidir amb llibertat. Contra aquells que volen governar Catalunya sense passar per les urnes, perquè la consideren més un objecte que un subjecte, no ens quedem a casa, sortim al carrer, a la xarxa, arreu per promoure i difondre la nostra llibertat. Guanyar la nostra Independència!

Josep Sort

President de Reagrupament

* (NOTA: Article penjat a LA VEU DE REAGRUPAMENT, Extra Juny 2017)