dilluns, 29 de febrer del 2016

ELS DILLUNS AL SOL

Noi, ja portes un mes llarg al sol. No, això del bufet del teu sogre, no cola. No fotis, noi. No ens enganyes. Ara hem sabut que el dit bufet té com a clients l'ambaixada italiana, i que de fet les relacions entre ambdós és més que estreta, com ho demostra que tot quisqui que en forma part ha estat convenientment distingit amb honors de la república transalpina. Insisteixo, no cola. Tu estàs a l'aguait del pacte espanyol, a veure si pots treure alguna cosa. Tu no et rendiràs mai, i sempre estaràs al servei dels teus amos, d'aquells que et tenen agafat per on fa mal i que te'ls retorcen de tant en tant per recordar-te qui mana. És el destí de l'esclau, besar la mà que t'atonyina, sempre. Realment estàs fent bronzo. Igual et queden unes setmanes més... propera etapa? El mes de juny?

diumenge, 28 de febrer del 2016

MOLT IMPORTANT


Gran notícia que cal difondre. Fixeu-vos que a Manacor hi consten 996 víctimes i a Porreres 117 més. No tinc cap mena de dubte que molts d'elles van ser milicians que van desembarcar a Mallorca i hi deixaren la vida. Molts d'ells eren militants d'Estat Català, que van caure en combat. Una gesta gloriosa que va ser sabotejada pel Govern de la República, en en va donar l'ordre de retirada sense motiu aparent. Una decisió que va convertir l'illa en una base des d'on els avions feixistes van bombardejar Barcelona, València i moltes altres ciutats i van causar milers de morts.

OTEGI NO ES TALLA...

Del compte de Twitter d'Arnaldo Otegi, la imatge del President Artur Mas, quan faltaven quatre dies per a la seva llibertat. Ai, ai, ai, que em penso que a algunes els agafarà un cobriment de cor, sobretot perquè pensaven que es trobava a la paperera de la història (i sense necessitat d'anar a fer el paripè a la presó)!

dissabte, 27 de febrer del 2016

UNA SETMANA PER APRENDRE

Políticament parlant, la setmana que acabem de passar ha estat terrible i, a l'hora, ben aclaridora. Hem viscut en viu i en directe una operació de guerra psicològica espanyola amb totes les de les llei. Per dir-ho clar i català: les vagues propagades pel falangisme sindical, coincidint amb l'esdeveniment  que situa Barcelona, i per extensió Catalunya, com a referent mundial, si més no, durant uns dies, no són més que el producte de l'acció dels serveis d'intel.ligència espanyols. Punt. Aquí, del que es tractava és que la globalització de Catalunya, és a dir, la seva plena desespanyolització, no sigui vista pels propis catalans i catalanes com un fet alliberador, positiu i engrescador, si no més aviat com un episodi negatiu, polèmic. Un enuig, en definitiva. És això, i només això, i no cal buscar-li més raons, ni paranoiques explicacions ideològiques. No hem de combregar amb rodes de molí. Baixar al detall, a les raons que han mogut a les vagues, és perdre'ns en el detall. Perquè sempre hi ha una raó per fer una vaga. Sempre hi haurà algú que vol modificar l'statu quo per a sortir-ne beneficiat. Però, aquesta setmana no hi havia només unes vagues, impulsades per uns treballadors que cobren 30.000 euros i oposades per uns executius que en cobren 60.000 o més i tot. (Als ulls de la immensa part del món, un conflicte entre rics, dit sigui de passada). 

No, aquesta setmana, precisament aquesta, i no cap altra més, els esclaus d'Espanya, els mateixos que estimen les cadenes que els subjecten, més encara, que pensen que les cadenes ja són un òrgan més del seu cos, com els braços o les cames, han executat amb precisió prussiana una operació estratègica per ensorrar la imatge d'una Catalunya, encapçalada per la seva capital, Barcelona, com a país global, capdavanter, internacional, innovador, desenvolupat, etc, etc. I ho han fet des de diversos fronts. Des dels sindicats, des de les empreses públiques, des del periodisme, i perquè no dir-ho, des del propi govern de Barcelona, en mans d'una ni-ni que té carta blanca per fer i desfer de manera més que sospitosa. I des d'uns tribunals inquisitorials que no paren de provocar i actuen en estratègia de gota malaia.

I, també, cal dir-ho. Aquesta setmana que, malgrat tot ha estat un èxit global, també s'ha vist tacada per la inacció del govern de Catalunya. Un govern acomplexat, amb una consellera del ram que es preocupa més de portar xapes que d'allò que s'ha de preocupar. Amb un conseller d'interior que li tremolen les cames quan algú li deixa anar un penjament (si bé cal reconèixer que la Seguretat, garantida pels Mossos d'Esquadra i les policies locals ha estat excel.lent). Amb una portaveu que no difon amb contundència quin és el parer del govern, i doncs, sembla que aquest, en ple conflicte, estigui missing in action. I, en definitiva, amb un president i un vice-president, que, si més no, des de fora, semblen que facin la guerra cadascú per la seva banda.
Cal tenir clar que l'objectiu espanyol és emmerdar Catalunya. És difondre la idea que Catalunya no es pot valdre per ella sola, que necessita Espanya per anar bé. I que l'associació Catalunya amb èxit, prosperitat, benestar, seguretat, cohesió, etc, és falsa si no compta amb la seva subordinació a Espanya. És la infantilització permanent de Catalunya que ha d'anar de la mà del papà i mamà Espanya, que un dia li clava una hòstia, i al dia següent l'amanyaga. I és tan senzill com això. 

Allò que és intolerable per Espanya és una Catalunya, amb una Barcelona al capdavant, triomfadora, exitosa, plena, lliure, sense la crossa espanyola. Això no ho pot tolerar. Els catalans i les catalanes només podem ser feliços, diuen, si som espanyols. La felicitat de l'esclau que besa la mà de qui l'atonyina. Cal tenir clar que tota la campanya desfermada contra el turisme, sobretot a Barcelona, és perquè s'està consolidant una Marca Catalunya -amb l'empenta de Barcelona, naturalment- que bat i derrota definitivament la Marca Espanya. Jo, prefereixo tenir una Barcelona plena de xinesos, russos, pakistanesos i romanesos que d'espanyols, què voleu que us digui. Els primers s'adaptaran a les nostres lleis... si veuen que som seriosos i les fem complir sense tremolaments de cames. Els segons, amb les excepcions corresponents, que n'hi ha, encara que sovint no es veuen, no paren d'intentar imposar el seu supremacisme multisecular i convertir-nos en una província més, subordinada als interessos de la seva oligarquia empresarial-burocràtica i financera de la seva capital.
El millor que podem dir d'aquesta setmana que acabem de passar és que malgrat el mal gust de boca, ens n'hem ensortit. Barcelona i Catalunya han tornat a estar al centre del món. Però cal aprendre la lliçó d'enguany. Per al proper any, entre el 27 de febrer i el 2 de març del 2017, dates que encara cauen dins el període del 18 mesos, caldrà que res del que ha passat ara es torni a repetir, caldrà tenir-ho tot preparat per que ens trobarem a les portes de la Llibertat. I no valdrà a badar.

dijous, 25 de febrer del 2016

CATALONIA VOTES #87 IS OUT!


VALORAR L'AUTORITAT (MANUEL CRUELLS)

Reprodueixo un apartat (no arriba a capítol) de l'opuscle Catalunya, Entitat Política, de Manuel Cruells, escrit el 1966, ara fa, doncs, tot just 50 anys. El seu contingut, a grans trets, és d'una rabiosa actualitat, paradoxalment.

VALORAR L'AUTORITAT

(...) Hem d'aspirar, ja des d'ara, almenys en les nostres possibilitats de país sense Estat, que tots participin orgànicament a l'activitat nacional, com també a les riqueses que aquesta activitat engendra. Tinguem present que tots els esforços per reconstruir l'autoritat política serien inútils si no sabem organitzar una societat; com també ho serien si intentàvem establir un sistema lògic i just de relacions econòmiques i socials sense donar-li una estructura política sòlida. Vull dir que un país sense un Estat propi sempre estarà abocat a les divisions, a les debilitats, sempre serà fàcil de provocar-hi malestar social, sempre serà fàcil de provocar-hi egoismes que destrueixin l'harmonia que lògicament hi ha d'haver entre les nostres classes socials.
No es constituirà mai un Estat políticament fort en una col.lectivitat on persisteixi l'espoliació econòmica, i l'opressió social i les revoltes que elles engendren. I mai no farem una societat feliç d'homes lliures d'una nació abocada per la seva feblesa a la humiliació, a tota mena d'invasions; o si la deixem al caprici de l'Estat que la domina.

I cal que fem un país fort. Més que mai l'ordre i l'activitat en la producció demanen institucions que assegurin la unió i la solidaritat entre els ciutadans. Això són elements indispensables per a la solidesa, per a la força i per a l'eficàcia del nostre país.

I més que mai la força i l'eficàcia d'un país són les garanties de les conquestes socials hagudes o de les conquestes socials futures. Cal que comprengui això la burgesia catalana i que també ho comprenguin els obrers catalans. Sense unes institucions catalanes pròpies, sense un mínim de sobirania i de poder, a Catalunya mai no hi haurà seguretat social; i mai no hi haurà una continuïtat en l'expansió econòmica. Tot, absolutament tot, dependrà del caprici d'uns altres. Prou que ho hem vist en aquests anys passats que s'han posat traves a l'expansió econòmica catalana; i quan ha convingut s'han creat conflictes socials artificials.

Davant la situació actual de la comunitat catalana només hi veiem una solució. Una solució que ha d'ésser radical: transformar l'estructura de la societat catalana. El que ha desfet Catalunya ha estat sempre la seva divisió, i aquesta divisió encara persisteix. Cal que les dretes i les esquerres, cal que els burgesos i els obrers, cal que tots els ciutadans se sentin solidaris d'una mateixa societat, cal que superin velles rancúnies, vells odis, velles incomprensions, velles opressions, etc., etc. Només així es podrà trobar un punt de coincidència per a transformar l'estructura de la societat catalana. Tots els catalans, blancs i negres i vermells i del color que sigui, passats els moments passionals i d'interessos que els divideixen i els fan a vegades enemics i traïdors, senten tots, almenys en un punt sentimental, el mateix per la comunitat catalana. Cal que almenys aquest sentiment sigui més fort que els seus estats passionals i que els seus interessos. I els ajudi a comprendre que, de cara al futur, només entre catalans han de resoldre les seves diferències.
Transformar l'estructura de la societat catalana; almenys en les circumstàncies actuals, fer-ho present en totes les consciències. Hem de comprendre tots que aquesta transformació, potser una simple injecció de vitalitat, ha d'estar d'acord amb les tendències profundes del sentir dels catalans, amb les tradicions de tolerància i comprensió mútua, amb l'estil de vida i civilització i, fins i tot, en un cert sentit, amb l'opinió catalana que la reclama.

Que sigui un bé o un mal, estem en un temps en el qual l'home del carrer opina i ha entrat en la vida pública. No podem concebre, doncs, la transformació de la societat catalana en la imposició d'una part de la societat damunt de l'altra, en la imposició del que es diu ara grups de pressió, semisecrets, o confessionals, o una altra cosa, damunt l'opinió pública. Cal una transformació profunda de la societat catalana que tingui, o pugui tenir, l'adhesió entusiasta, o almenys el judici favorable, de la part més gran del poble català. Pot obtenir-se això? I com?

INDIGNANT!

No hi ha cap excusa. I no penso amagar el cap sota l'ala i dir que no passa res. Perquè la situació que s'ha esdevingut a Girona, és veritablement indignant. Que el fet que les quatre ciutats que són capital de província, estiguin controlades per Espanya és, literalment, intolerable.
A Barcelona, el tumor colauita fa i desfà com vol. Més aviat desfà. Gràcies a una desastrosa campanya electoral menada per l'anterior batlle, primer. I després als complexos dels dos partits d'esquerra catalans, que donen oxigen a una formació que només compta amb 11 escons sobre 45 (o 47 ara no recordo). Increïble. Tot el que està passant a Barcelona aquests darrers dies, per no dir setmanes i mesos, és patètic. I imperdonable.
A Lleida, ja ho sabem, aquest insult a la intel.ligència, que hi ha com a paer, ha pactat i ha rendit la ciutat als espanyols i, aquest sí, sense cap tipus de complex, està atemptant contra el català i fomentant l'espanyolisme, amb l'exèrcit espanyol inclòs. Una estratègia que, no només el PSC no pensa corregir, si no que està generalitzant a nivell nacional. Un partit, per cert, cada cop més espanyol i allunyat de la centralitat sobiranista de Catalunya.
A Tarragona, el batlle socialista, embogit amb la borratxera dels Jocs del Mediterrani, i emmerdat en problemes judicials, no ha tingut cap dubte en pactar amb els espanyols del PP, i amb les deixalles duranistes (un regidor). Tampoc sense complexos. Espanyol hasta las cachas que deia Ortega y Gasset.
I finalment, el darrer episodi del drama, ara a Girona, la que sempre pressumia d'estar menys bruta d'espanyols, va i el nou fenòmenu de batlle pacta el cartipàs amb dues formacions espanyolistes, que són veritables marcians a nivell local. Això, senyor Mas, és refundació? És fundació de res? Cert que els socis republicans locals són una fauna, diríem, especial, però realment calia arribar a aquests extrems?

La credibilitat del nou projecte que impulsa el President Mas està en joc a Girona. Ho sento, però la cosa és així. El senyor Ballesta, si continua per aquest camí, no pot formar part del nou projecte, això està claríssim. 

Si ens pensem que podem tirar endavant el procés amb els governs locals d'aquestes quatre ciutats, entre elles la Capital Nacional!, mediatitzats pels partits espanyols és que és de bojos! 

A Espanya ni aigua, que ells bé que també ho fan a la inversa.

dimecres, 24 de febrer del 2016

LA CROSTA SOCIATA I EL TUMOR COLAUISTA

L'episodi de la vaga del metro ha demostrar ben a les clares que els espanyols estan disposats a engegar-ho tot a rodar abans de rendir-se. No és cap novetat. Només que cal estar preparats.

Que l'aristocràcia dels treballadors es mobilitzi contra la precarització és lògic. No volen perdre els seus privilegis. Amb sous de més de 30.000 euros anuals, per apretar botonets en uns vagons que quasi funcionen sols, naturalment no volen veure perillar el seu estatus. És el mateix que passa amb els treballadors de la SEAT, de TV3, de moltes de les empreses de l'IBEX, amb els catedràtics de la pública que cobren sous més que arregladets, fet que no els impedeix segregar discursos ultraesquerranosos... I per no parlar de la burocràcia sindical, que viu d'allò més bé... Una servidora tenia claríssim que no cedirien. Després de l'exemple de la CUP, estava clar que anaven a per totes.
Però no penso que sigui adient carregar els neulers sobre els que, teòricament, són els febles. No, aquí hi ha un responsable directe i un de principal. El responsable directe és, sense cap mena de dubte Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). Aquesta empresa pública és un autèntic cementiri d'elefants sociates, i els seus actuals gestors, uns passerells com una casa de pagès. TMB no ha actuat amb responsabilitat, ha deixat que el conflicte es pudrís i arribés a una situació insostenible. L'estratègia és molt clara: deixar que es degradi el conflicte i després intentar emmerdar la Generalitat, que tòtila com és, mediarà i acabarà emportant-se totes les hòsties. Però és que és de manual! Sempre ho han fet, això. Com quan les protestes estudiantils de fa uns anys. Els rectors, anaven de durs, no cedien, la situació es degradava i llavors havia de sortir la Generalitat a posar ordre, i de passada rebia de valent. Sobretot quan recorria a accions contundents. 

A veure si ho entenem, l'empresa, per definició, ha de procurar que el conflicte no esclati en tota la seva cruesa. Per responsabilitat. I si cal seure 24 hores, es fa. I si són 48, també. O més. I ha de fer una cosa més: ha de desarmar d'arguments als representants sindicals per evitar que ells es vegin temptats d'aixecar-se. Si cal, la victòria ha d'arribar per esgotament. Punt. 
Però a ningú no se li escapa, que l'empresa i els seus gestors, són un manats per part del poder polític que els controla, que no és altre que el govern local de Barcelona, és a dir, la fada Colau. La responsable principal de tot el pollastre. L'autèntic tumor de la política catalana a hores d'ara. Jo és que encara no entenc com amb només 11 regidors pot arribar a tenir tant poder, i sobretot tanta visibilitat mediàtica. Hi ha partits polítics que han de replantejar si és intel.ligent donar oxigen a aquesta ni-ni. 

Bé, sí que ho entenc. El tumor colauista, que ara intentarà eixamplar-se per tota Catalunya (aixxx que ara no podran fer noubarrisme!) és un invent espanyolista, un frankenstein per evitar el triomf de l'Independentisme. 

Pels colauistes, el MWC 2016, sobra. Com el turisme multinacional a Barcelona, també. Ells volen una Barcelona ben espanyola, sobretot si és disfressa de republicana, sobretot si del que es tracta és de sacrificar a seva catalanitat, com està passant amb la Plaça Llucmajor.
En definitiva, entre una aristocràcia proletària que per imposar les seves exigències és capaç de tot, més el femer sociata i el tumor colauista, és evident que Catalunya necessita fer una esbandida. Calen uns institucions, siguin un comitè d'empresa, sigui una empresa pública, sigui un govern local -oimés si és el de la Capital Nacional- en mans de gent compromesa amb el país, és a dir, amb la seva gent. I per aconseguir-ho cal que tots aquells que ens sentim compromesos, ens mobilitzem en aquests moments decisius. No valen ni estripades, ni excuses. Ni tampoc cometre errors, com en el passat, que ens han costat molts cars. Ens hi juguem molt. Ens ho juguem tot.

dilluns, 22 de febrer del 2016

ELS DILLUNS AL SOL

A mi no m'enganyes, Duran! Aquesta camama de treballar pel bufet del teu sogre, és molt, però que molt cutre! Què et penses que ens mamem el dit... o la mà sencera. Au, passa, passa, que encara està buscant la porta giratòria adient per al teu ego, i que et permeti, això sí, continuar els teus repetits viatges al Carib, no fos cas que perdessis els bons costums.

dissabte, 20 de febrer del 2016

TERCER MOOC AL SAC!

Tercer MOOC (Massive Open Online Course) que he acabat, amb Certificat i tot. De fet, el vaig acabar el mes de desembre, però arran d'uns problemes burocràtics, no m'han enviat el Certificat del Curs fins ara. Aquest curs ha estat molt diferents dels dos anteriors. I no només pel tema de la llengua (en espanyol), i del contingut (geopolítica i governança global), sinó perquè semblava giravoltar exclusivament a major glòria i honor de Javier Solana, màxim responsable del curs. Fins i tot a vegades feia vergonya aliena la manera com ell mateix es posava d'exemple de gran líder global. Aquest detall a banda, sí que és cert que, com en els dos anteriors, m'ha servit per aprendre alguns aspectes que fins ara no havia treballat, de manera que m'ha estat útil, que és del que es tracta.

PRESIDENT PUIGDEMONT WITH CHINA CONSUL GENERAL, Mr HENG TANG

BARCELONA'S CONSULAR CORPS RECEPTION (11.02.2016)

PRESIDENT PUIGDEMONT WITH THE US CONSUL GENERAL IN BARCELONA, MARCOS MANDOJANA

BARCELONA'S CONSULAR CORPS RECEPTION (11.02.2016)

dijous, 18 de febrer del 2016

A MESSAGE TO THE WORLD... FROM CATALONIA

The coordinator of ANC’s international chapter, Liz Castro, delivered a message to the world in English at the end of the massive pro-independence demonstration in Barcelona. She explained: ‘We, the people of Catalonia, for the forth year in a row, came together in a massive demonstration with a message to all democratic societies in the world. We want our own independent state’

CATALONIA VOTES #86 IS OUT!


dimecres, 17 de febrer del 2016

AVUI S'ESCAU RECORDAR...

... que el Parlament té a la seva disposició l'aprovació de la Declaració Unilateral d'Independència...

dimarts, 16 de febrer del 2016

BRUTAL

Brutal, acabo de veure el documental sobre el Borbó i just quan el volia penjar pels meus alumnes, va i l'esborren...

DES DEL QUEBEC*

Le triste décès de la grande dame catalane Muriel Casals
J'ai appris hier avec consternation le décès de Muriel Casals i Couturier. Née le 6 avril 1945 à Avignon en France, celle-ci a succombé aux blessures résultant d'un accident de vélo qu'elle conduisait à Barcelona. Élue sur la liste de Junts pel Si le  27 septembre 2015, la nouvelle élue et ancienne présidente d'Omnium cultural s'était récemment vu confiée par le Parlement catalan la responsabilité de présider la Commission chargée d'élaborer la Constitution de la future République catalane indépendante.
Le peuple catalan est en deuil de cette grande dame qui aura lutté pour l'émancipation linguistique et culturelle ainsi que pour l'indépedance de son peuple. J'ai eu rencontrer Muriel Casals lors des deux missions d'observation du Parti Québécois sur la consultation popualire du 9 novembre 2015 et l'élection plébiscitaire du 27 septembre 2015. Elle était une francophile et une amie du Québec.
Sa nation soeur est aussi en deuil et je transmets aux Catalans et Catalans, et aux proches de Muriel Casals, les condoléances de notre peuple québécois.
Muriel Casals
(1945-2016)
*(NOTA: Extret del web de Daniel Turp, professor universitari i conseller del líder del Partit Quebequès)

SHAKESPEARE GOT IT WRONG!...

... It was King Lio!

INTERESSANT

El projecte que impulsa el President Mas m'interessa cada cop més. Considero que si es fa ben fet i no es té cap feblesa a tallar amb els errors del passat, pot significar la llavor de la gran força política que vertebri la Catalunya independent en els propers deu, quinze anys. La fermesa, la decisió i l'empenta han de ser trets consubstancials a aquest nou projecte. L'esquerra catalana, per la qual em refereixo a ERC i a la CUP, són opcions que encara no han trencat amb Espanya i estan acomplexades, fet que les invalida per a liderar amb garanties el procés. El President Mas ha demostrat amb fets, no amb paraules, que per ell Catalunya és el primer. I així els espanyols ho han entès. Cap, repeteixo, cap dels actuals dirigents de les dues opcions de l'esquerra catalana han arribat tan lluny com ell. Si el seu projecte aconsegueix ser prou transversal per tal que ens sentim còmodes persones que sempre ens hem considerat progressistes i anti-dogmàtics, no hi haurà color sobre quin serà el nostre projecte polític. Endavant!

dilluns, 15 de febrer del 2016

UN ALTRE DILLUNS AL SOL

I què n'és de dura la vida, passant els dilluns al sol, oi Josep Antoni? Ja no parlen de tu, La Vanguardia ja ni t'esmenta ni et defensa. Ara el teu becari, l'Espadaler, intenta fer alguna cosa, però vaja, tu ja ho saps, està a anys llum de la teva experiència. El nen Muntanyola parla de coitus interruptus, si se n'ha de ser de malcriat, tu això ni saps el que és, oi? I no pots deixar de mirar els teus camarades bascos, que en el seu congrés intenten fer la viu viu ara que els xiulen les orelles amb l'imminent alliberament, després d'anys de segrest, d'Arnaldo Otegi. Uixxx que ara es radicalitzaran i llavors tu, si que et quedaràs ben sol. Sol com un mussol. Aguantaràs fins al proper dilluns? O entraràs a la porta giratòria? 

diumenge, 14 de febrer del 2016

MURIEL CASALS AL PARLAMENT

Penso que és interessant escoltar i veure la breu intervenció que Muriel Casals va fer com a Presidenta de la Comissió d'Estudi del Procés Constituent en el Parlament, el 28 de gener passat. Hi traspua unes enormes ganes de fer feina i també una actitud oberta i favorable a la participació. No sé si va ser la darrera de les seves intervencions parlamentàries, però en certa manera constitueix una mena de testament polític.

DESCANSA EN PAU, MURIEL

Sou molts els que marxeu quan tot és a tocar

divendres, 12 de febrer del 2016

QUIN GUSTÀS...

... veure la inauguració de la L9Sud sense la contaminació de la representació espanyola!

dimarts, 9 de febrer del 2016

"PUIGDEMONT M'HA ENCARREGAT CONTACTES PER INTERNACIONALITZAR EL PROCÉS", ARTUR MAS

MARCELA TOPOR

La campanya xenòfoba, espanyolista, sense aturador i que cada cop augmenta més, no va dirigida, paradoxalment, contra una dona que fa política. No senyora. Va dirigida contra una periodista, romanesa i declaradament independentista catalana, muller de l'actual President de la Generalitat, Carles Puigdemont. És la Marcela Topor, que presenta un espai de televisió en anglès, Catalan Connections a El Punt-Avui TV

Se li ha dit de tot. La xenofòbia espanyola contra ella campa al seu aire: s'hi suma tant la catalanofòbia pròpia dels espanyols (i només dels espanyols), com l'odi envers els romanesos. El fet, a més que sigui políglota, i que parlés abans el català que l'espanyol, en tant que forastera, senyal de ser una persona amb sensibilitat, no ha fet més que augmentar la rancúnia espanyola, que va a més cada dia, cada setmana que passa. 

I la veritat sigui dita, jo no trobaria un exemple més reeixit d'una dona catalana quan assolim la Independència: intel.ligent, independent, valenta, políglota (incloent naturalment l'anglès i el francès), que estima Catalunya i la vol lliure... i que no l'engalipen amb sopars de duro espanyolistes, car, sap perfectament de quin peu calcen els espanyols i les espanyoles. 
Naturalment, la Topor no és l'únic objecte d'ira dels espanyols. L'altra dona que està en el punt de mira, no és de les que es pavonegen com a LGPM, i en fan un espectacle lamentable i àdhuc gosaria dir repugnant. No. És el cas de la Carme Forcadell, l'actual Presidenta del Parlament de Catalunya. D'ella, n'odien el seu compromís, la seva determinació, la seva radicalitat, fins i tot, fins i tot, gosaria dir que rebutgen el seu català, atès que és el més allunyat possible del catanyol amb el què ens martiritzen els partits del búnquer, dia sí i dia també.

Paradoxalment, aquests atacs cavernaris, de l'espanyolisme tant de dretes com d'esquerres, no atrauen l'atenció dels mèdia. I és que atacar els independentistes continua sortint gratis. Encara, però no per molt temps.

ÉS AIXÒ!

Francesc Vallès: ‘La CUP ja no és un partit d’esquerres si avala els pressupostos’

En Francesc Vallès sempre m'ha semblat un referent del sociata sense escrúpol, cínic, traïdor i espanyol hasta las cachas que deia Ortega y Gasset. Que aquest individu gosi entabanar la CUP, però, no és el més rellevant d'aquesta notícia. De fet, aquest pobre home fa la seva feina, es guanya el sou, per ofrenar noves glòries a Espanya.

No això no és el més rellevant, ni el més noticiable...

El més rellevant és que aquesta notícia recull la quintaessència de la campanya de bombardeig sistemàtic que Espanya llança damunt de la CUP, i no només de la CUP, val a dir-ho, que intenta contraposar Independència amb l'esquerra i la justícia social. 

I el més fort, és que això acomplexa els cupaires i a d'altres que van molt d'esquerranosos. El greu és que aquesta pantomima, aquesta manipulació, aquesta demagògia fa forat en la ment de persones sense fermesa, sense una fortalesa mental.

Perquè si la tinguessin, escupirien a la cara d'aquest individu perfectament menyspreable, que deixaria en calces, quant a demagògia al propi Coscubiela, que ja és dir. 

Perquè si la tinguessin li dirien al tal Vallès "de quina esquerra parles, nen?", de l'espanyola que vol mantenir els treballadors catalans espoliats i sense recursos, o de la catalana que vol una República on els catalans tinguem tots els nostres recursos a l'abast per proveir benestar i seguretat a la nostra gent? Perquè això de les "esquerres", així, a seques, què vol dir, exactament? 

En definitiva, sembla el súmmum de la hipocresia, de la presa de pèl, de l'enganyabobos, que un espanyol com una casa de pagès, pretengui donar lliçons a la CUP de res. Però elles, embogides, igual hi cauen en l'ensarronada. I aquest, lamentablement, és el veritable drama.

EL TUMOR

Diguem-ho clar i sense embuts. Ada Colau és el tumor de la política catalana. Un autèntic frankenstein, en el sentit que és un personatge de laboratori, dissenyat especialment per intentar fer fracassar la Independència. El seu ni-nisme és només comparable al seu odi envers el projecte de fer lliure el poble català. Com sempre, l'espanyolisme utilitza Barcelona per anar contra Catalunya. Ja ho van fer a principis del segle XX amb els lerrouxistes, després els franquistes, amb el porciolisme i més endavant els sociates amb el maragallisme olímpic. Ara ho intenten de nou amb el colauisme, que fa del noubarrisme, per entendre'ns, la seva referència ideològica. 
El més increïble de tot és la feblesa sobre la que governa. I el fàcil que seria desmuntar-la d'una vegada. Però vés per on els partits d'esquerra catalans, és a dir, ERC i la CUP, li riuen les gràcies. Arriben en alguns casos a límits de vergonya aliena. I ella, dia sí i dia també, els menysprea, els margina, els insulta. I ells es queden tan panxos, com si sentissin ploure.

Més preocupant encara és que la pròpia Generalitat també li doni cove i la tractin com una persona civilitzada, quan de fet és una fera ferotge que si en té la possibilitat, acabaria amb ella.

Ara, embogida pels resultats de les eleccions espanyoles, ja planifica una candidatura per a tot Catalunya. Naturalment, no triomfarà, si entenem per triomf, guanyar, però sí que pot fer mal. Per això és fonamental parar-li els peus en sec.
I a hores d'ara, l'únic polític que ho ha dit, clar i català, és, per descomptat, Artur Mas. Ho va dir en el seu discurs davant el darrer Consell Nacional de CDC. Ho podeu veure en aquest mateix bloc, uns posts més enrere. 

Concretament, va emprar les paraules adients, les que una servidora hagués emprat si m´ho haguessin preguntat.

Per això és tan important preparar una projecte polític desacomplexadament independentista. I això és el que proposa Mas. I això és el que, a hores d'ara, són incapaços d'oferir ERC i la CUP, atrapats en la trampa de l'engrunisme i dels flower-power. 

Cal ser durs i a l'hora, sobretot, intel.ligents. I no deixar-nos ensarronar pels discursos bonistes que, de fet, són malignes, perquè intenten contraposar independència amb justícia social. Com ho fa l'impresentable d'en Coscubiela, el qual no ha dubtat fins i tot a emprar la seva pobra mare com a carn de canó propagandista. Aquests estalinistes reciclats, no enganyen ni al tato. 

Colau és un tumor, i cal extirpar-la abans que sigui massa tard i s'estengui per teixits sans però a l'abast del discurs bonista i engrunaire. És una necessitat i un deure el fer-ho. I el farem.

dilluns, 8 de febrer del 2016

S'HA DE SER MOLT MISERABLE!

...Per fer servira una mare malalta com a carn de canó de la política més baixa

ELS DILLUNS AL SOL

Un nou dilluns, i en Josep Antoni continua de cara al sol. Ha conegut altres companys de dissort, com n'Herrera, o la Dolors, a banda, és clar d'en Javier i en Luís. Aquesta setmana, però ha corregut la brama, que un amic seu, de Tarragona, ha trobat un cau, que li ha ofert en Josep-Fèlix, al costat, de l'Alejandro. Ell se n'alegra, pel seu amic, però, la seva il.lusió no eixuga ni de bon tros, el seu dessassossec per no haver trobat la "seva" porta giratòria. Caldrà esperar encara una setmana més? 

dissabte, 6 de febrer del 2016

ARTUR MAS AL CONSELL NACIONAL DE CDC

CAL UNA OFENSIVA GENERAL!

Algunes idees:

1.El Parlament ha de legalitzar i dignificar l'estelada com un símbol de Catalunya

2.Cal canviar el nom a TV3, abandonar aquest nom espanyol.

3. Il.legalitzar el PP com a banda mafiosa i criminal

4. Promoure la supressió de l'Audiència Nacional, i de la seva actuació a Catalunya

5.Actuar amb tots els recursos possibles, i mentre s'escaigui, contra el Tribunal Constitucional.

6. Declarar com a non-grates totes les persones que figuren en la línia de successió de la Corona espanyola, des de la primera, fins a la darrera. Començant per l'actual titular.

7.Iniciar accions judicials contra els impulsors de la concentració espanyolista de la Plaça Sant Jaume on es va exhibir simbologia feixista.

8.Obrir una causa general contra el feixisme espanyol a Catalunya

9.A veure si ERC i la CUP es desacomplexen d'una vegada. Cal esclafar la Colau.

dimecres, 3 de febrer del 2016

EN HOMENATGE

En homenatge a l'agent dels mossos mort en acte de servei

dilluns, 1 de febrer del 2016

EI, HO HEM PETAT!

Aquest mes de gener que acabem de deixar enrere ha estat el que ha registrat més accessos en aquest modest i humil bloc. Ras i curt, ho hem petat! Hem matxacat l'anterior marca. I ho hem fet possible per la vostra fidelitat, i perquè no dir-ho, per la meva perseverança, ratllant la tossuderia.

Senzillament, moltes gràcies, i a continuar fotent canya, que encara queda feina a fer, i fins i tot, molt a l'esquerra, se n'albira de feixuga i llefiscosa, però ens hi posarem i, no tinc cap dubte, ens en sortirem.

Endavant!

ELS DILLUNS AL SOL

Una altre dilluns que el pobre senyor Josep Antoni Duran i Lleida passa al sol. Fixeu-vos-hi com pateix, pobret. Encara no ha trobat la seva porta giratòria. I mentre no en perd l'esperança, mor d'enyorança per la 3a via desapareguda.