ELS DILLUNS AL SOL

La ressaca de la setmana passada encara et dura, Josep Antoni... Que el teu escuder, en Font, et plantés, ha estat dur. Vol dir que estàs en perill. En Luis i en Javier ho saben. I tu saps, que quan detectin l'ocasió propícia, igual acaben amb tu. Què trist finalitzar un currículum tan rellevant com una rata de claveguera... Abandonat, ignorat... I recordes quan tothom et demanava, et buscava... Ja és que per no sortir, ni surts als papers de Panamà... Però com pot ser, si hi surt tothom!

Pel que fa a l'ocurrència del noi, de l'Espadaler, em refereixo, a presentar-se a les eleccions espanyoles, què faràs? Tindràs prou coratge per baixar de nou a l'arena? O ja saps que t'esperen tan amics com enemics, amb el coltell a les dents, preparats per a tallar-te el coll així que puguin. Que els polítics, i tu ho saps prou bé, no tenen res a envejar a la teva parella de col.legues amb els que prens el sol...

Ara potser et fas un tip de riure amb la topada entre CDC i els teus ex-companys de partit, sí home! aquells que t'han deixat en pilota picada, amb una mà al davant i una altra al darrere! No facis el ronso, que saps perfectament de qui parlo. 

Riu, ara que encara pots, perquè aviat ni tan sols això podràs. 

ELS DILLUNS AL SOL

Passen els dies... i sense notícies del Panamà, oi Duran? Ja se sap que a la taula d'en Bernat... Potser millor, així, els teus dos col·legues no estaran tan excitats amb la probabilitat de fer-te cantar què se'n van fer dels 19 milions de forat, que m'han dit que frisen per preguntar-t'ho, a la seva manera, en Luís i en Javier. Que juraria que no és la dels advocats, precisament.

ELS DILLUNS AL SOL

S'han de tenir moltes penques per anar a l'acte d'homenatge i record d'en Carrasco i Formiguera, un independentista de pedra picada que si pogués s'aixecaria i et faria una cara nova, Duran! Però vés, el pobre Duran ja ha superat totes les pantalles de la decència i la vergonya aliena, i a més a més, ara, estant tots els dilluns al sol, tot li rellisca... Si més no, aparentment. 

I dic aparentment, perquè no és cap secret que l'homenet, guarda un bri d'esperança que de Madrid, d'on si no (bé, és clar, a banda de Panamà), li arribi una bona notícia, en forma de noves eleccions, o del que sigui, però que el torni a posar en la roda de la política. Treballar per can sogre és una putada, i ja n'està ben tip. A més, en Luís i en Javier cada dia que passa el miren més malament, des que saben el forat dels 19 milions... que pensen que els enganya i que alguna picossada deu tenir... La veritat és que els voldria perdre de vista... però vés per on, cada dilluns, i ja en fa uns quants, coincideixen cara al sol. I espera que ara pujaran les temperatures i el sol de la primavera i, sobretot, el de l'estiu deixarà tots ben torradets, i no hi haurà corbata, americana ni camisa de màniga llarga que aguanti... Només de pensar-hi, en Josep Antoni es posa malalt... 

ELS DILLUNS AL SOL

Ja és ben bé allò que n'hi ha que neixen amb una flor al cul, eh? I, sense cap mena de dubte, en Josep Antoni n'és un d'ells. En Luis i el Javier no se'n saben avenir, com al seu company de dilluns al sol, la setmana passada li van fer un homenatge, que es veu que hi va anar mooolta gent, no independentista, naturalment. I fins i tot m'atreviria a dir que ni tan sols sobiranista. I és que, és clar, s'havien de pagar els serveis prestats durant dècades. 

Però l'alegria de l'aturat de luxe, sogre al marge, és trista i dolguda. I poques hores després de la festassa, on, sense cap dubte, el Josep Antoni es va emocionar, es feia pública que el seu xiringuito té un forat de 19 milions d'euros. Sí, sí, 19, tu! I la pregunta és, com quatre gats mal comptats poden generar 19 milions d'euros de deute? Són moltes suites al Palace, això, oi? 19 són molts milions! I no és que vulgui fer llenya de l'arbre caigut, com una amiga m´ha retret darrerament, no, és que estem parlant d'un massa forestal equivalent als boscos de Bialoweza, pel cap baix... Al Luis i al Javier, en assabentar-se'n, els ha pujat la mosca al nas i fins i tot han començat a fer plans... que si segrest express... perquè els 19 quilos han de ser per algun lloc, recony! En Josep Antoni, per apaivagar-los els ha explicat no sé què d'un preconcurs d'acreedors, però ells, lògicament no han entès un borrall i, pitjor encara, s'han pensat que amb aquest vocabulari els volia aixecar la camisa... Jo no donaria un duro pel coll d'en Duran... I això que els del Polònia, seguint sense cap mena de dubte, els raonaments d'aquest modest i humil bloc, l'han tornat a treure, aprofitant el rampell de neo-duranisme que es va donar la setmana passada... Però la pregunta es manté: continuarà en Josep Antoni el proper dilluns al sol? O li hauran tallat la gola? Vés a saber...

ELS DILLUNS AL SOL

A mi no m'enganyes, Duran! Aquesta camama de treballar pel bufet del teu sogre, és molt, però que molt cutre! Què et penses que ens mamem el dit... o la mà sencera. Au, passa, passa, que encara està buscant la porta giratòria adient per al teu ego, i que et permeti, això sí, continuar els teus repetits viatges al Carib, no fos cas que perdessis els bons costums.