S'han de tenir moltes penques per anar a l'acte d'homenatge i record d'en Carrasco i Formiguera, un independentista de pedra picada que si pogués s'aixecaria i et faria una cara nova, Duran! Però vés, el pobre Duran ja ha superat totes les pantalles de la decència i la vergonya aliena, i a més a més, ara, estant tots els dilluns al sol, tot li rellisca... Si més no, aparentment.
I dic aparentment, perquè no és cap secret que l'homenet, guarda un bri d'esperança que de Madrid, d'on si no (bé, és clar, a banda de Panamà), li arribi una bona notícia, en forma de noves eleccions, o del que sigui, però que el torni a posar en la roda de la política. Treballar per can sogre és una putada, i ja n'està ben tip. A més, en Luís i en Javier cada dia que passa el miren més malament, des que saben el forat dels 19 milions... que pensen que els enganya i que alguna picossada deu tenir... La veritat és que els voldria perdre de vista... però vés per on, cada dilluns, i ja en fa uns quants, coincideixen cara al sol. I espera que ara pujaran les temperatures i el sol de la primavera i, sobretot, el de l'estiu deixarà tots ben torradets, i no hi haurà corbata, americana ni camisa de màniga llarga que aguanti... Només de pensar-hi, en Josep Antoni es posa malalt...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada