dissabte, 16 de maig de 2020

EL PRESIDENT TORRA REP UNA DELEGACIÓ DE REAGRUPAMENT (1 agost 2019)

Tot el que és bo es fa esperar. El passat 1 d'agost, el President Quim Torra va rebre oficialment una delegació de Reagrupament, formada per una servidora, com a President, i pels vicepresidents Albert Aragonès i Xavier Minguet. Es va fer en el context de les recepcions a partits i entitats independentistes de cara a com encarrilar el procés (i molt abans de la situació de crisi sanitària i sòcioeconomica actual).

Naturalment, va ser un orgull per a la nostra associació, tal i com ja vaig escriure en aquest post. Malauradament, però, les habitual fotos de rigor que sempre es fan quan hi ha una recepció presidencial, han trigat una mica en arribar. Fins avui mateix. Però, no passa res, ja les tenim i ens encanta difondre-les arreu. Vegeu-les aquí i en altres xarxes socials.
El President Torra amb una servidora
El President Torra saluda el vicepresident primer Albert Aragonès
El President Torra saluda el vicepresident segon Xavier Minguet
Fotografia a la Galeria gòtica del Palau
Al despatx del President, poc abans de començar la reunió

divendres, 8 de maig de 2020

ESPANYA, CORONAVIRUS, ATUR I MORT*

Si se’m permet, manllevo les, sàvies paraules del President de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, que, lògicament han posat dels nervis els espanyols. D’acord, una mica retocades, però vaja, ja es veu la intenció. En el moment de redactar aquesta peça, ja són més de 9.000 els compatriotes víctimes de la ineficàcia espanyola. Una massacre. Un genocidi, que té responsables amb noms i cognoms. Es pensen que ho deixarem passar com si res, això? No, senyors i senyores. Pagareu un preu, com també pagareu tot el mal que vau fer l’1 d’octubre i tot el que hi ha penjat. 

Resulta clarificador que els espanyols, lluny de fer autocrítica, estan exacerbant fins a límits insospitats el seu odi cap a l’independentisme i particularment cap al President Quim Torra i, després de l’acte de Perpinyà, cap al President Carles Puigdemont, obviant tot el que ha passat en les darreres setmanes. Com si no tinguessin cap responsabilitat. Pitjor, encara, han caigut en una militarització demencial, amb exhibició impúdica d’uniformes, d’himnes i amb agressions a punta pala i la seva típica fatxenderia.
Dipòsit de cadàvers al pàrquing d'un tanatori per "evitar un col ...
Fins i tot, el pela-canyes d’en Pedro Sánchez no s’ha estat de treure pit i de pronunciar horroroses conferències de premsa convertides en discursos patrioters, malgrat que des d’Austràlia han determinat que Espanya és l’estat que pitjor ha gestionat la pandèmia. El pitjor! Per darrere de tota la resta dels estats analitzats. 

Per acabar-ho d’adobar, no se li acut res més que muntar uns Pactes de la Moncloa 2, amb el propòsit gens dissimulat de recentralitzar l’Estat i acabar amb el procés independentista català. Recordo que els Pactes de la Moncloa van prioritzar la lluita contra la inflació en detriment de l’atur, seguint les ordres de les institucions econòmiques internacionals. I el resultat va ser que, quaranta tres anys després, l’atur ha continuat sent l’indicador més negatiu en comparació amb la major part dels estats de l’Europa occidental.

En conseqüència, no hi ha més remei que, des de Catalunya fem el pas endavant i quant abans millor desbloquegem la Declaració Unilateral d’Independència. No podem continuar suportant la vergonya que els catalans ens incloguin en el sac dels espanyols. És inaguantable. Hem de trencar amb aquesta gent. Penso que la propera oportunitat serà en les eleccions al Parlament de Catalunya, que segurament se celebraran a la tardor d’enguany. Cal deixar ben clar que la DUI s’ha de desbloquejar si els partits independentistes obtenim el 50%+1 dels vots. I dir-ho arreu del món i en totes les llengües, perquè quedi clar i que ningú al·legui ignorància.

Lògicament, la formació d’una candidatura unitària unilateralista formada per totes les forces independentistes seria l’aposta guanyadora, amb el lideratge del President Puigdemont. Cal que això sigui una realitat, tot i que sembla més que probable que alguns se’n desmarquin. Per això és prioritari que la mobilització permanent a la que s’al·ludí a Perpinyà sigui imparable i abassagadora. La derrota espanyola ha de ser total, no als ulls d’ells, sinó de la comunitat internacional. I un cop feta real, no podem fer cap pas enrere. I sobretot caldrà plantar cara a la seva reacció histèrica que, com sempre, consistirà en proferir amenaces i fatxenderies. Sense por i sense pietat, ha arribat el moment de la veritat i demostrar que som un poble ferm i digne.

*(NOTA: Publicat a LA VEU DE REAGRUPAMENT, Núm.99, Abril 2020)