diumenge, 26 de maig de 2019

AMB EL PRESIDENT PUIGDEMONT*

La victòria republicana, en les eleccions europees del 26 de maig, encapçalada per la candidatura del President Puigdemont, serà una notícia que donarà la volta al món en un microsegon. L’opinió pública global i els dirigents polítics d’arreu, la seguiran ben atentament i en trauran les conclusions corresponents. La victòria electoral, combinada a més amb l’escàndol del judici a Madrid, que cada dia que passa, es fa més gran, generarà un efecte tsunami que el govern espanyol, no podrà deturar de cap de les maneres. Si a més, hi afegim el triomf en les eleccions a la Cambra de Comerç, que ha trasbalsat de dalt abaix, i d’esquerra a dreta, tota l’espanyolada, i la més que probable victòria a la  immensa majoria de municipis de llistes republicanes, començant per la capital, Barcelona, es dibuixa un escenari ideal per a donar el cop de gràcia definitiu. La tempesta perfecta.
Les imatges de la tornada d’en Jami Matamala, abraçat per centenars de persones, no només va omplir d’emoció. També van esdevenir les imatges que més aviat que tard, es repetiran, corregides i augmentades, fins i tot multiplicades al quadrat o al cub, quan tornin els exiliats, amb una victòria internacional sota el braç, que també forçarà, n’estic convençut, la sortida dels presos i les preses. Catalunya i Europa exerciran una pressió impossible de resistir per Espanya. Així de clar.

Per altra banda, la recuperació de la majoria parlamentària independentista, dibuixa un escenari que només pot ser modificat si una determinada força política, opta per forçar unes noves eleccions cap a la tardor o l’hivern.

Per això és tan important que els milions de patriotes que portem anys mobilitzant-nos, diguem molt clar als partits, i concretament a un, que la unitat fa la força. Que els vots de les eleccions de la primavera indiquen el camí: unitat amb el lideratge del President Puigdemont, acompanyat de la resta de caps polítics, reprenent la iniciativa allà on va quedar el mes d’octubre del 2017.
I tot això, perfectament sincronitzat amb la dimensió internacional, la que verdaderament ha ajudat a seguir endavant. Waterloo, Estraburg, Luxemburg, i naturalment, Brussel·les, seran les fites que marcaran el camí les properes setmanes i mesos.

En aquest context, el paper a jugar del Consell per la República, serà, no cal dir-ho, fonamental. Un organisme totalment al marge de la legalitat espanyola. Amb un component tecnològic que farà impossible el control dels aparells d’intel·ligència espanyols, sense «Tácitos» que valguin, que arribarà a les més altes instàncies polítiques i mediàtiques mundials. Serem una e-república, a l’alçada de països com Estònia, Suïssa, Islàndia, Irlanda, que han protagonitzat en els darrers anys, veritables gestes democràtiques. No en tinc cap dubte.

Vull demanar tots els catalans i les catalanes de la Franja de Ponent, de les Illes, del País Valencià i del Carxe, que es mobilitzin en les urnes, i que votin la candidatura del President Puigdemont. Hem de ser tots i totes que hem d’empènyer cap a la victòria. Sempre he considerat que la victòria alliberarà al 60% de la Nació Catalana, però restarà encara un 40% a mercè d’un espanyolisme venjatiu, i no ens podem desentendre, més enllà del fet que gaudiran de la ciutadania catalana, si així ho volen.

Finalment, goso fer una crida als demòcrates espanyols, que també n’hi ha, encara que sovint semblen engolits per l’espiral del silenci. Cal que tingueu clar una cosa: allò que fa més mal a deep state espanyol, és el vot a Carles Puigdemont. D’això no hi ha cap mena de dubte. De manera que, si voleu que el vostre país avanci cap a una democràcia madura, heu de votar-lo, perquè la Independència de Catalunya, serà la veritable porta que s’obrirà per acabar amb el règim borbònic, postfranquista encetat amb la Constitució del 1978.

*(NOTA: Publicat a LA VEU DE REAGRUPAMENT, NÚM. 89, MAIG 2019)

dissabte, 25 de maig de 2019

LA REPÚBLICA EN CONSTRUCCIÓ

Sense pausa, la nostra República Catalana es va construint, i aquest diumenge tenim l'oportunitat, molt important, de fer dos passos més. 

Un en el front internacional, o més aviat, europeu. Un front clau, que és on hem assolit, fins ara, les més grans victòries, sobretot, gràcies al paper dels Presidents Mas, Puigdemont i Torra. I on esperem assolir-ne més, fins i tot de definitives, quan es produeixi el seu reconeixement per part de la comunitat d'estats independents i de les organitzacions internacionals i multilaterals.

Les eleccions europees, seran, doncs, primordials per certificar un camí ple d'èxits i successos. A més, el fet que superarem, més del 50% dels vots, farà tremolar el govern espanyol, i farà veure a Europa, a la Unió Europea, que ha de prendre alguna iniciativa al respecte. Fins i tot, és probable que estats menys condicionats per la seva no pertanyença a la Unió, comencin a obrir el camí del reconeixement. Cal perseverar i reforçar el paper i la força d'una entitat que ja comença a destacar com és el Consell per la República, creat precisament per no estar supeditat a la legislació espanyola.

Les eleccions locals, també seran, no cal dir-ho, claus. Sobretot la joia de la corona, Barcelona, però també en tots i cadascun dels municipis. Que Barcelona torni a tenir un govern capdavanter en la consolidació de la República, que actuï i es comprometi com a Capital Nacional, sense subordinacions psicològiques a tercers, és estratègic. Qualsevol solució que impliqui que partits espanyols entrin en aquest govern, serà un perill mortal en aquest sentit. Cal foragitar, a Barcelona i a arreu, l'existència de governs locals espanyolistes, que sense cap mena de dubte, serien emprats com a trinxeres per oposar-se a la República i fomentarien estratègies de divisió territorial del país.

Però més enllà de les eleccions de demà, en les darreres setmanes, el país ha donat mostres de com, sense pausa, repetim-ho, la República es construeix, i qui no ho vegi, és realment idiota, aquest sí.

En l'àmbit sindical, per exemple, el creixement de la Intersindical-CSC, enfront l'oposició de Foment, i sobretot, de la màfia sindical representada per CC.OO. i UGT, és d'una importància cabdal. Literalment, el creixement del sindicalisme nacional i de classe, està fent trontollar el model social, econòmic i laboral que sorgeix dels Pactes de la Moncloa, i que té arrels clarament en la corrupció sindical franquista, no debades, els sindicats esmentats, no són més, històricament, que un negociat del Ministerio de Trabajo del govern de torn, del qual reben el principal finançament, i les instruccions polítiques corresponents. El creixement i consolidació del sindicalisme català, és una realitat, i el paper de collabo de la màfia sindical amb el Regne d'Espanya, no fa més que passar-li factura. En el sector públic, la I-CSC i altres sindicats, ja estan aconseguint bandejar els mafiosos. En el sector privat, en l'àmbit de les pimes, els èxit se succeeixen dies sí i dies també. Lògicament, la lluita més dura serà, no és cap sorpresa, en les empreses mitjanes i sobretot en les grans, on l'oposició espanyolista serà enorme, perquè si cauen bastions com la SEAT, Nissan o d'altres, implicaria la fi definitiva del model sindical post-franquista.

L'altre èxit espectacular, que confirma que estem en plena fase de construcció de la República, és la victòria en les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona. Brutal, senzillament. Aquest fet, a més, destaca perquè s'ha aconseguit des de la societat civil, i amb el suport únic, amb una aposta a tot o res, de l'Assemblea Nacional Catalana, encapaçalada per la seva presidenta Elisenda Paluziè, que representa un puntal en el manteniment de l'estratègia unilateral, davant qualsevol vacil·lació al respecte. La derrota de l'establishment empresarial espanyolista, monàrquic, autonomista, oligàrquic, etc. ha estat total i absoluta, i, per la seva novetat, representa, probablement, un pas definitiu en el canvi social, polític, econòmic en el país. A partir d'aquí, el control de la Fira de Barcelona, del Port de Barcelona i d'altres instàncies cabdals de l'economia del país és més proper. I la devaluació dels sospitosos habituals com són el Foment Nacional, el Cercle d'Economia, la Caixa, el Banc de Sabadell, et altri, que cada cop pinten menys en la societat catalana, no s'atura. Cal que les empreses capdavanteres en la construcció de la República, assumeixin el liderat que ja han abandonat aquelles que en les darreres dècades no han viscut més que del BOE i de l'IBEX 35, empreses que se centren en la tecnologia punta, el servei al país, i que de forma inexorable van abandonant sectors de poc valor afegit (turisme de baixa qualitat) i aposten per l'exportació i per una governança no hereva del model franquista.

Finalment, no podem deixar de remarcar el discurs que el President Quim Torra va fer en el lliurament de les Creus de Sant Jordi d'enguany. L'adreça va ser un elogi a la societat civil catalana, a la qual va definir com a estructura d'estat fonamental, en el sentit que ha estat imprescindible per a la resistència catalana en aquests darrers 300 anys. Quanta raó que té, el President, sense ella, i amb un estat-o dos- en contra, ara no existiríem. Amb aquest discurs, el President enllaça amb una tradició nostrada que ha fet de les entitats culturals, educatives, econòmiques, socials, incloent els sindicats, les cooperatives, les mútues, els ateneus, etc, l'autèntica columna vertebral que ha permès eixamplar el nostre país, la nostra cultura i la nostra llengua. I és que, molt sovint, ni sabem que és el que tenim per avançar i triomfar. Gràcies, President, per recordar-nos-ho!

dimarts, 14 de maig de 2019

LLISTA DE JUNTS PER CATALUNYA AL PARLAMENT EUROPEU

Llista Junts per Catalunya

1. Carles Puigdemont Casamajó
2. Antoni Comín Oliveres.
3. Clara Ponsatí Obiols.
4. Erika Casajoana Daunert.
5. Gorka Knörr Borràs.
6. David Coromina Juncà.
7. Eduard Aleix Sarri Camargo.
8. Alistair Ian Spearing Ortiz.
9. Antònia Font Tous.
10. Meritxell Cardona López.
11. Josep Maria Llop Rigol.
12. Antoni Rodrigo (Roderic) Tost.
13. Nereida Edo Cárdenas.
14. Hadar Ayxandri Sintorres.
15. Ana Catarina Vidinhas Oliveira.
16. Xavier Vilalta Isanta.
17. Josep Vicent Guia Marin.
18. Víctor Solé Ferioli.
19. Carlota Canut Farré.
20. Remei Picart Gardella.
21. Lídia Busom Lleonart.
22. Andrés Da Silva Jaime.
23. David Ramey Ramirez.
24. Jeannine Abella Chica.
25. Roger Mestre Fàbregas.
26. Nadine Abi-Saleh.
27. Roser Colomé Solé.
28. Stefania Zanier.
29. Joan Maria Piqué Fernández.
30. Joan Mir Obrador.
31. Victòria E. Molina Fernández.
32. José Maria Carré.
33. Laia Comerma Calatayud.
34. Joan Babeli Shawa.
35. Meritxell Coma Vernet.
36. Laura Delgado Zambrano.
37. Miquel Àngel Cullerés Balagueró.
38. Lowieina Andrea (Laura) De Haan.
39. Aleix Ponsatí Coll.
40. Alexandre Fenoll Cruells.
41. Neus Bou Castro.
42. Clàudia Cots Casas.
43. Sergi Senpau Rovira.
44. Ramon Minoves Pujols.
45. Aleix Ruiz Ferrando.
46. Sussana Maria Bazan Lopez.
47. Manel Suñé Mataoui.
48. Iris Albert Bau.
49. Alexandre Gonzalo Blay.
50. Santiago Vilanova Tane.
51. Mònica Pastor Portero.
52. Henry Michael Ettinghausen.
53. Aurora Madaula Giménez.
54. Joan M. Vallvé Ribera.
Suplents:
1. Joan Carles Mas Noguera.
2. Jan Buti Lozano.
3. Jordi Noguera Mestanza.
4. Laia Villajoana Presas.
5. Lluna Baltasar Comellas.
6. Àngel Ollich Castanyer.
7. Lluís Antoni Climent Oliveras.
8. Josep Sillero Parejo.
9. Clara Tarrida Felip.
10. Clàudia Garcia Novellon.

REAGRUPATS ALS NOSTRES MUNICIPIS!

 L'HOSPITALET DE LLOBREGAT
L'HOSPITALET DE LLOBREGAT
VIC
GIRONA
VILAFRANCA DEL PENEDÈS

BADALONA
ELS MONJOS