Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris JUNTS PER CATALUNYA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris JUNTS PER CATALUNYA. Mostrar tots els missatges

dimecres, 15 d’abril del 2026

HÒSTIA PUTA, QUIN GRANDÍSSIM RIDÍCUL DE JUNTS, QUIN FRACÀS MÉS ESPECTACULAR!!!!!

 

El Congrés tomba la llei de Junts per prohibir el burca i cedir competències en seguretat a Catalunya

El PSOE proposa una comissió d’estudi sobre el vel integral mentre PP i Vox descarten cedir més competències a la Generalitat


Llegir la resta de l'article del Nacional.

dimarts, 7 de juny del 2022

Es pot tombar la DIBA.(2), del blog Sara-Lídia Ester (06.06.2022)

Amb el cap fred, són bones notícies per l’independentisme.

Vaig publicar un article un cop acabat el congrés nacional de JuntsxCat a Argelers i no me’n desdic de la meva anàlisi, ni una coma. Però cal fer una analítica més profunda i en fred, d’on està l’independentisme de JuntsxCat en aquests moments.

A la CUP, que és una agrupació antisistema, està la facció Poble Lliure, que poca cosa pot fer sola.

A ERC ja tenim clar que ha perdut a independentistes que tenen pressa. Ja no se’n parla d’aquest full de ruta i augmenten sense control ex-càrrecs del PSC que abracen la tècnica d’aquesta erkivegència del peix al cove i l’hegemonia territorial, amb promeses futures de tenir càrrecs a dojo.
Però a JuntsxCat, un cop fet l’anàlisi del moment en calent, i amb una radiografia de contrast en fred, ‘independentisme té moltes possibilitats de donar-li la volta a truita en la segona part del congrés nacional, això no obstant s’ha de treballar de valent. La mala notícia és que queda poc temps i molta feina per fer.

Per començar s’ha de deixar a casa la innocència, perquè això és una guerra política, on s’està intentant que cap partit polític tingui projecció independentista. Això està sent molt més evident des dels indults concedits als nostres presos polítics. Molta xerrameca de república, de ho tornàrem a fer, i som incapaços de lligar res coherent des de fa anys.

1/ L’independentisme, que és el 70% de la militància de Junts, només va votar el 10% perquè no volia llista única. Volia una proposta en ferm cap a la independència, amb propostes contundents i un full de ruta explícit. Però el que va veure, va ser més del mateix.
El 60% de l’independentisme de Junts que no va votar, vol fer un pas endavant i per això va fer un pas enrere.

2/ La bona notícia per l’independentisme és que tot el turullisme va votar en massa, i ja s’ha vist que són, una minoria poc sorollosa durant el procés però efectiva. És normal, fa anys que es coneixen perquè treballen plegat i estan ben organitzats. L’independentisme, en canvi, és molt viu dins de Junts, només cal donar-li veu, i un full de ruta explícit. La Laura Borràs representa la transversalitat i l’octubrisme, la militància li està fent saber per activa i per passiva, que no val a badar presidenta!

3/ No es pot crear il·lusió si tens por, o no creus prou en el teu projecte, i durant el congrés nacional hi havia molta por i molta tensió, disfressada amb focus molt potents de llum i falses abraçades.
Tinc la fotografia de les ovacions a Saldoni, Sánchez i Turull en la retina, i que no corresponen a les dades de Primàries.

4/ Tots coneixem, i en les municipals és dóna més, a polítics que han canviat de partit al llarg d’aquests anys i segueixen en la mateixa cadira. I tots sabem com funciona aquest clientelisme. I aquests sempre voten continuar asseguts.

5/ El 60% restant que jo explico en l’article anterior que ha castigat a la Laura Borràs, ho dic així perquè als militants del turullisme, ja els hi va bé aquesta situació. I és un avís i una dada fonamental si es vol revertir la situació.
Queda la segona part del Congrés, i si no es posen les cartes boca amunt, l’independentisme haurà perdut per deixadesa, del front independentista de Junts.

6/ Candidats potents del secretariat van ser minimitzats en vots de manera explícita i, per tant, al que diuen les dades és que alguns es van saltar la lleialtat de la llista unitària, consistent en votar-se mútuament. Però ei! Aquí pau i després glòria.
Tampoc s’entén la foto de la persona més votada, quan la idea del congrés nacional era la certificació d’una aliança de forces, de bon rotllo i no una carrera d’obstacles per aconseguir el poder i el territori, que és el que ha estat.

7/ Nota informativa pels independentistes de Junts. Heu parlat alt i clar, ara cal posar-se a treballar de valent i exigir moviments. La independència no es fa ni des dels despatxos ni des de la crítica exclusiva a les xarxes, es fa al carrer.
Però la militància també podeu fer arribar la vostra pressió, per la via de les vegueries i comarques. La feina és entre tots. Utilitzeu el poder que teniu, com heu fet en el congrés nacional quan no heu volgut fer servir el vostre vot, per validar una falsa unitat, que no té un projecte explícit independentista, que posi en alerta a l’imperi espanyol. Aquest és el veritable termòmetre de la situació.

8/ La idea del congrés era sumar, i sembla que s’ha fet de tot per dividir fins al punt d’intentar eliminar l’1octubre en directe, tot i que TOTHOM tenia les paraules adequades per repetir-les durant tota la jornada. República, exiliats, referèndum, confrontació, etc. sense moure un pas més enllà del que fa ERC, el soci de govern que ja ha donat signes evidents d’estar més a prop de Turull i Sánchez, que de Borràs.

És la vella política, que torna a mostrar la seva cara més lletja.
Però no es poden fer desaparèixer els vots de primàries, només perquè no han volgut assistir a un espectacle on ja estava decidit el final de la funció.

En el fons, el congrés nacional ha servit per saber que el sostre turullista es força baix i que si es treballa bé aquesta informació, el projecte pot acabar ofegat en l’immobilisme, perquè conta quasi exclusivament de càrrecs públics i privats.

Atenció que l’abstenció és un avís a navegants per les pròximes eleccions, de qualsevol mena. I alerta, que l’independentisme dins de Junts és molt viu, i pot decidir un gran full de ruta o la desaparició del partit en un temps rècord.

Ha guanyat la DIBA.(1), del blog Sara-Lídia-Ester, (04.06.2022)

He vingut al congrés nacional de JuntsxCat a Argelers, com a convidada, per donar-vos en directe tota la informació que disposo. Us faré cinc cèntims amb els enllaços de Twitter, vídeos de totes les intervencions (un curro tot el dia amb el mòbil). La resta en aquest article amb les meves impressions del que he vist. Moviments estranys des d’ahir. Corredisses perquè algú no té bones intencions. Em pregunto qui es posa en política pensant que és com un xiquipark i no un territori en guerra.
Certament, la Laura Borràs ha estat la tercera persona més votada de Junts, per darrera de l’Anna Erra i del Jordi Turull i això explica moltes coses. La meva opinió és que la llista unitària era un regal enverinat que li van saber vendre molt bé a la presidenta Borràs. I la militància independentista, l’ha castigada per acceptar-la i s’ha quedat a casa. La militància que té càrrecs públics ha decidit mantenir-se al costat del PdeCat.

També ha quedat molt clar que Jordi Sánchez ha marxat del secretariat, però Saldoni es queda i en bona posició. Avui sorprenentment ha rebut per part de la militància una gran ovació, quan s’ha dedicat a ser tap de peticions i expedients de tota mena.
En fí…
D’aquí a juliol i abans de la segona part del congrés nacional, la part de #JuntsXLaDiba es voldrà menjar el peix petit, més aviat que tard. És així de trist.
Ara només cal esperar a que la fruita maduri i caigui de l’arbre.

Però si havia alguna possibilitat de que no s’aturés el procés d’independència, avui s’ha esvaïda.
Espanya pot descansar tranquil.la.

Tant de bo m’equivoqui, però torno a casa intraquil.la, perquè quan tinguem la sentència del TJUE, que serà pels voltants de setembre, que digui que fer un referèndum no és delicte, el procés d’independència haurà estat eliminat de la nostra memòria i ningú tindrà pebrots de reivindicar-lo.

Si creieu que no tinc raó, és tan fàcil com que Juntsxcat trenqui amb la DIBA, demà mateix. No passarà, perquè precisament, qui va votar ahir són majoritàriament els de la DIBA. I una pregunta que em faig. Perquè la gent paga una quota si els importa un rave quina direcció ha de prendre el seu partit?

Votar és imprescindible, SEMPRE.

diumenge, 13 de setembre del 2020

L'INDEPENDENTISME D'ESQUERRES SEMPRE HI HA ESTAT*

11 de setembre de 1901: una Diada entre reixes

La transversalitat independentista és l’estratègia clau per assolir la victòria. La història dels moviments independentistes victoriosos, reeixits, està farcida d’exemples al respecte. A Europa, a l’Àfrica, a Amèrica, a l’Àsia. En podríem fer una enciclopèdia. També és cert, que podem trobar casos que no segueixen aquesta pauta. Concretament, hi ha exemples en què una organització independentista va eliminar les seves competidores ideològiques, tot i ser igualment independentistes, abans de derrotar el seu enemic nacional i conquerir la independència.
En el cas català, la transversalitat independentista ha estat reivindicada per moltes organitzacions al llarg de la història del nostre moviment patriòtic. Pot semblar sorprenent, doncs, que ara algú torni a reivindicar un independentisme d’esquerres, sobretot si tenim en compte que en la darrera dècada, la transversalitat independentista ha donat enormes victòries electorals i polítiques i ha posat l’Estat espanyol en una posició de descrèdit i feblesa extrems. Avui en dia Espanya és un problema per a la Unió Europea i per a la democràcia i la defensa i promoció dels drets humans, gràcies a la lluita tenaç i democràtica de l’independentisme català. I hem d’aconseguir que ho sigui encara més.
L'estelada: Origen i evolució
L’estratègia espanyola per fer front a la nostra ofensiva segueix clarament principis de la guerra contra insurgent com són la decapitació i la fragmentació. Decapitació dels líders independentistes via la seva neutralització, de moment, a través de judicis i empresonaments. Però és l’intent de fragmentar l’independentisme el que ens interessa en aquest article. Concretament l’estratègia dels serveis d’intel·ligència espanyols i dels seus més potents think tanks, consisteix a dividir el moviment independentista entre un bloc de dreta i un d’esquerra i d’aquesta manera acabar amb la transversalitat que ha demostrat ser plenament eficient, com deia abans. En aquesta estratègia, compten amb la col·laboració entusiasta de partits dits d’esquerra, dels mass mèdia, de les centrals sindicals espanyols i dels seus subordinats a Catalunya. Qualificar Junts per Catalunya de ser la dreta independentista catalana, o titllar Carles Puigdemont fins i tot de peronista, com ho ha fet algun analista desencaminat, demostra el grau de nerviosisme i de desesperació en què es troben. Molt més greu, però, és que partits catalans i particularment algun alt dirigent polític de casa nostra, no es cansi de titllar Junts per Catalunya com el centre dreta català. Sobretot perquè es dona la paradoxa que el seu partit, que se suposa que representa el centre esquerra català, s’ha convertit en la nineta de la premsa espanyolista de dretes, de la banca espanyolista i, sobretot, del principal partit espanyol que ocupa la presidència del govern espanyol.
Davant aquesta guerra ideològica desfermada al llarg de les darreres setmanes i que tot apunta que anirà a més a mesura que s’acostin les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya, milers de catalans i catalanes que ens considerem independentistes i d’esquerres i que ens sentim plenament representats per Carles Puigdemont i per Junts per Catalunya, per la seva estratègia transversal i la voluntat d’assolir com més aviat millor la independència, hem decidit plantar cara a la guerra psicològica empresa per Espanya i els seus acòlits a Catalunya. Volem una República de Catalunya lliure i el més progressista possible, que garanteixi una justícia social, un benestar i una seguretat a tots els ciutadans i totes les ciutadanes. I això només serà possible si treballem braç a braç amb altres compatriotes amb els quals també compartim gran part d’aquests principis i necessitats per a garantir el nostre futur com a poble i com a nació. L’independentisme d’esquerra no aspira a l’exclusivitat en la construcció de la nova República, però sí a tenir un protagonisme juntament amb  la resta d’independentistes i amb Carles Puigdemont com el seu president.
*(NOTA: Publicat a l'Unilateral, 9 de setembre del 2020)

diumenge, 2 d’agost del 2020

COMUNICAT DE LA CANDIDATURA «QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL»


Atesa la resolució de la Mesa del Congrés que ha decidit no acceptar la nostra candidatura a l’Executiva Nacional per «defectes de forma», fet que desvirtua en gran part la raó de presentar la candidatura, anunciem que RETIREM la candidatura a la Secretaria General formada pels tres membres restants.

Igualment, volem fer constar el suport a la candidatura encapçalada per en Jordi Sànchez com a Secretari General, de la qual valorem el seu equilibri, el seu pluralisme i la vàlua dels seus components, que serà un equip competent per fer front el futur i fer de Junts un partit polític que sabrà triomfar.

Finalment, remarcar que la decisió del President Puigdemont d’impulsar el nou partit, la considerem del tot encertada i la que ens portarà el més aviat possible cap a la Independència.

Atentament,

Josep Sort i Jané
Enric Solé i Codina
Maria Teresa Vilarrasa i Rosell

Catalunya, 2 d’agost del 2020

dimarts, 14 de maig del 2019

LLISTA DE JUNTS PER CATALUNYA AL PARLAMENT EUROPEU

Llista Junts per Catalunya

1. Carles Puigdemont Casamajó
2. Antoni Comín Oliveres.
3. Clara Ponsatí Obiols.
4. Erika Casajoana Daunert.
5. Gorka Knörr Borràs.
6. David Coromina Juncà.
7. Eduard Aleix Sarri Camargo.
8. Alistair Ian Spearing Ortiz.
9. Antònia Font Tous.
10. Meritxell Cardona López.
11. Josep Maria Llop Rigol.
12. Antoni Rodrigo (Roderic) Tost.
13. Nereida Edo Cárdenas.
14. Hadar Ayxandri Sintorres.
15. Ana Catarina Vidinhas Oliveira.
16. Xavier Vilalta Isanta.
17. Josep Vicent Guia Marin.
18. Víctor Solé Ferioli.
19. Carlota Canut Farré.
20. Remei Picart Gardella.
21. Lídia Busom Lleonart.
22. Andrés Da Silva Jaime.
23. David Ramey Ramirez.
24. Jeannine Abella Chica.
25. Roger Mestre Fàbregas.
26. Nadine Abi-Saleh.
27. Roser Colomé Solé.
28. Stefania Zanier.
29. Joan Maria Piqué Fernández.
30. Joan Mir Obrador.
31. Victòria E. Molina Fernández.
32. José Maria Carré.
33. Laia Comerma Calatayud.
34. Joan Babeli Shawa.
35. Meritxell Coma Vernet.
36. Laura Delgado Zambrano.
37. Miquel Àngel Cullerés Balagueró.
38. Lowieina Andrea (Laura) De Haan.
39. Aleix Ponsatí Coll.
40. Alexandre Fenoll Cruells.
41. Neus Bou Castro.
42. Clàudia Cots Casas.
43. Sergi Senpau Rovira.
44. Ramon Minoves Pujols.
45. Aleix Ruiz Ferrando.
46. Sussana Maria Bazan Lopez.
47. Manel Suñé Mataoui.
48. Iris Albert Bau.
49. Alexandre Gonzalo Blay.
50. Santiago Vilanova Tane.
51. Mònica Pastor Portero.
52. Henry Michael Ettinghausen.
53. Aurora Madaula Giménez.
54. Joan M. Vallvé Ribera.
Suplents:
1. Joan Carles Mas Noguera.
2. Jan Buti Lozano.
3. Jordi Noguera Mestanza.
4. Laia Villajoana Presas.
5. Lluna Baltasar Comellas.
6. Àngel Ollich Castanyer.
7. Lluís Antoni Climent Oliveras.
8. Josep Sillero Parejo.
9. Clara Tarrida Felip.
10. Clàudia Garcia Novellon.

dijous, 30 de novembre del 2017

US HI ESPERO!

Junts per Catalunya presenta dijous al Penedès la candidatura per Barcelona

L’acte tindrà lloc a les 17.00 hores a la Masia d’en Cabanyes, a Vilanova i la Geltrú


Junts per Catalunya presentarà demà dijous, 30 de novembre, els candidats penedessencs que formen part de la llista de Barcelona a les eleccions del 21 de desembre. La presentació tindrà lloc a les 17 hores a la Masia d’en Cabanyes, a Vilanova i la Geltrú.

Participaran en l’acte la directora de campanya, Elsa Artadi, i els candidats Eduard Pujol, Neus Lloveras, Maria Senserrich, Ramon Riera, David Martínez i Josep Sort.

DADES DE L’ACTE:

ACTE: Presentació de la candidatura de JuntsxCat per Barcelona al Penedès

DIA: Dijous 30 de novembre

HORA: 17 hores

LLOC: Masia d’en Cabanyes (Camí Ral, s/n). Vilanova i la Geltrú.

Resultat d'imatges de junts per catalunya

dissabte, 18 de novembre del 2017

A LA LLISTA DEL PRESIDENT, AMB JUNTS PER CATALUNYA

M'omple d'orgull anunciar-vos que formaré part de la candidatura Junts per Catalunya, en les eleccions il·legítimes del 21D, que encapçala el President legítim de la República, en Carles Puigdemont
Vull agrair-li i, també, als companys del Partit Demòcrata, la visió àmplia, transversal, patriòtica amb què s'enfronten a una conjuntura molt delicada, caracteritzada per l'ofensiva colpista i feixista dels partits del bunker que volen esclafar-nos. No ho aconseguiran, ben al contrari, nosaltres ens imposarem i guanyarem de carrer. I és en aquest context que també vull reconèixer que molta gent, per patriotisme, ha acceptat, com en el seu moment va fer el President Mas, fer un pas al costat, en aquesta ocasió, començant pels màxims dirigents orgànics del PDeCAT. Demostren que saben copsar quan el País està per damunt del partit. 
I, com no podia ser d'una altra manera, també vull agrair el suport, la feina feta, dels companys i companyes de Reagrupament Independentista (RCAT), el qual tinc l'honor de presidir des de fa uns mesos. Ells i elles, m'han ajudat a complir la promesa que vaig fer el passat mes d'abril, quan m'escolliren. Ni més ni menys que deixar-me la pell, pel país, i per tots nosaltres. 

Doncs, ara toca de nou, fer-ho, encara un cop més. Sí, ja hem declarat la Independència, però només cal mirar la història de moltes independències anteriors i ens adonarem que les coses són més complexes del que semblen des de la distància. Per això, tenim l'obligació de tornar a la càrrega, sense por, per aconseguir una nova victòria més. Per deixar ben clar als ulls de la comunitat internacional que ens en sortirem, que la Independència ha arribat per quedar-s'hi, i que el President Carles Puigdemont és el President legítim de Catalunya, sense una engruna de dubte al respecte.
De fet, ja no som independentistes. Cal canviar el xip. Ara som demòcrates i patriotes que volem netejar implementar un nou estat, una República, on s'ha de fer net de la morralla deixada pels antics inquilins.

I guanyarem, ja podeu pujar de peus, que ho farem. Amb un somriure, sí, però amb una determinació total i absoluta. Només d'aquesta manera aconseguirem, també la llibertat dels presos polítics. I només així, construïrem un país del que ens sentirem orgullosos. Sabem que quan ens hi posem, som imparables. Ho hem demostrat després de 300 anys de resistència. Som un exemple i un referent. Guanyarem. Tots i totes sabem el que ens hi juguem. No cal que us ho recordi!

Endavant!