dilluns, 16 d’abril de 2018

REAGRUPAMENT EXIGEIX MODIFICAR LA LLEI DE PRESIDÈNCIA I INVESTIR CARLES PUIGDEMONT COM A PRESIDENT DE LA REPÚBLICA CATALANA

La Junta Directiva Nacional de Reagrupament Independentista, reunida aquest dissabte a Lleida, arran dels darrers esdeveniments que s'han esdevingut en el país i a l'estranger recentment, fa públic el seu posicionament al respecte.
En primer lloc, RCAT reconeix com a President legítim a Carles Puigdemont i Casamajó, escollit en el seu moment pel Parlament de Catalunya, i ratificat clarament en les eleccions del darrer 21 de desembre, al capdavant de la candidatura Junts per Catalunya.
En conseqüència, exigim la modificació de la llei de Presidència al Parlament i la seva immediata investidura com a President de la República catalana.
En el mateix sentit demanem que s'implementi al més aviat possible la formació del Consell de República en l'anomenat Espai Lliure de Brussel·les i format pel President i pels representants dels tres partits republicans i que actuarà en un context de plena llibertat, com a referent polític en la construcció de la República de Catalunya. També en aquest sentit, considerem que la formació de l'Assemblea de Representants, constituïda pels càrrecs electes, és de summa importància, perquè comptarà amb plena llibertat per a la vertebració de la República.
També felicitem les autoritats judicials alemanyes per decretar l’alliberament del President Puigdemont i agraïm el posicionament de molts polítics i mitjans de comunicació alemanys per donar suport a aquesta decisió. També a gran part dels ciutadans alemanys que han demostrat el seu suport al nostre President.
Per descomptat, exigim l'alliberament de la resta de presos polítics catalans i el lliure retorn dels exiliats. No podem més que felicitar  les autoritats escoceses, belgues i suïsses per la seva actuació en favor dels drets polítics i civils dels patriotes catalans assetjats judicialment per Espanya. Fem una crida a la comunitat internacional perquè aturi l’ofensiva jurídico-judicial espanyola.
RCAT es congratula també de les decisions preses per organismes de defensa dels drets humans de l'ONU a favor dels drets polítics i civils de Jordi Sànchez i que representen una desqualificació en tota regla del sistema polític i judicial espanyol. I també, en la mateixa línia, de les sentències recents emeses pel Tribunal Europeu dels Drets Humans, que revisen les sentències emeses tant pel Tribunal Suprem com pel Tribunal Constitucional espanyols.
RCAT crida també a les forces polítiques catalanes a consolidar la República declarada el passat 27 d'octubre pel Parlament de Catalunya, i més concretament, fa una apel·lació directa a les formacions republicanes en el següent sentit:
Al Partit Demòcrata Europeu Català (PDECAT), a no separar-se ni un mil·límetre del suport al President Puigdemont. Qualsevol dubte al respecte el convertirà en part del problema i no de la solució. Com a organització associada, RCAT considera que el PDECAT ha de demostrar una lleialtat total i completa al President legítim.
A Esquerra Republicana de Catalunya, la comminem a deixar d'escoltar les propostes espanyolistes de creació de fronts d'esquerres, que no són més que cants de sirena de l'espanyolisme. L'experiència demostra que les propostes espanyolistes adreçades a trencar la transversalitat ideològica del moviment republicà (abans independentista) acaben sempre en fracàs, perquè les formacions espanyolistes no estan disposades a reconèixer l'autodeterminació del Poble de Catalunya.
A la CUP-CC, felicitem per la seva decisió d'implicar-se finalment en les institucions nacionals, amb la seva predisposició de ser present a la Mesa del Parlament i de mostrar-se desacomplexadament partidària de tornar a investir el President Puigdemont. Igualment l'engresquem a aprofundir en aquesta línia, tenint sempre present el seu pes en l'actual bloc republicà, fet que no vol dir que renunciï a res, però sí que tingui en compte de forma desacomplexada i sincera, l'actual correlació de forces.
RCAT també vol fer pública la seva satisfacció per l'elecció d'Elisenda Paluziè, com a nova Presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana. Es tracta d'una patriota de pedra picada, amb una militància independentista que es remunta a molts anys enrere, i una persona altament capacitada i qualificada, amb una formació global i que no genera cap dubte sobre el seu compromís polític fins a les darreres conseqüències.
Reagrupament ha celebrat avui la Junta Directiva Nacional a Lleida, on hem visitat el museu de la ciutat i l'exposició dels presos polítics de Santiago Sierra i hem fet una fotografia a la bifurcació de la via del tren de Sant Llorenç de Montgai, escenari del cartell de promoció del referèndum de l'!-O.
Lleida, 14 d'abril 2018
Aniversari de la Proclamació de la República Catalana pel President Francesc Macià

dijous, 5 d’abril de 2018

CREAR UN ESTAT AL MARGE*

En una conferència pronunciada al Born Centre Cultural, el mes de gener del 2015, el llavors President i fundador de Reagrupament, Joan Carretero, va proposar la creació d'un “estat al marge”. Carretero entenia per aquest concepte el fet que un cop declarada la sobirania ja no es podien reconèixer mai més les institucions i les lleis espanyoles com a pròpies i que els actes realitzats per l'estat espanyol ja no podien vincular els ciutadans catalans.
Salvant les distàncies entre aquella data i l'actual, podem traçar un cert paral·lelisme entre aquella proposta i l'actual, formulada pel President Puigdemont i el grup parlamentari de Junts per Catalunya, que respon al nom de l'Espai Lliure de Brussel·les. Aquest és una de les tres potes que conformen les vies d'acció per al desplegament de la República.
Concretament, aquesta fórmula té la virtut de desenvolupar-se fora de l'àmbit d'actuació de l'estat espanyol, per la qual cosa no pot ser objecte d'assetjament com sí que ho són les institucions ubicades a l'interior.
Tal i com s'ha explicat en moltes mitjans de comunicació, l'Espai Lliure de Brussel·les està compost per la Presidència, naturalment, exercida pel propi President legítim, Carles Puigdemont.
També el composa un Consell de la República, compost pel president i per cinc membres: 2 de Junts per Catalunya, dos d'Esquerra i 1 de la CUP. Es reunirà cada setmana marcarà les iniciatives polítiques que haurà de seguir el govern de la Generalitat format a l'interior. Personalment, penso que l'òrgan hauria de denominar-se Govern de la República, i els seus membres rebre el tractament de Ministres de la República. Lògicament, aquest òrgan es reunirà a Brussel·les o, en tot cas, fora de l'estat espanyol
Finalment, el tercer òrgan de l'Espai és l'Assemblea de Representants, compost pels parlamentaris independentistes i probablement també pels diputats, eurodiputats, senadors independentistes, així com per representacions dels ajuntaments, consells comarcals i fins i tot diputacions. El propòsit és que esdevingui un òrgan de control del consell i també de dinamització en el territori i en les respectives institucions. Naturalment, quan es reuneixi en sessió plenària, ho farà també a Brussel·les.
D'entre les tasques assignades a l'Espai Lliure hi ha l'estratègia i la direcció política; la primacia i coordinació amb les estructures organitzades a l'interior; la internacionalització i denúncia de la repressió; l'impuls del procés constituent i el desplegament del projecte e-Estat, consistent en construir un “Estat a la xarxa” que inclourà des d'una “identitat digital catalana”, una moneda digital pròpia, és a dir, un bitcoin català, un model fiscal bascat en “l'smartTax”, o crear aplicacions per poder oferir una xarxa d'assistència mèdica i social. I, naturalment, un sistema de democràcia digital, inspirat en el model estonià, i un model de democràcia i ciutadania activa seguint, en aquest cas, el model suís.

Podem veure, doncs, que aquest seguit d'iniciatives s'inspira en la filosofia de l'estat al marge, que consisteix en evitar, impedir l'intervencionisme sistemàtic de les autoritats espanyoles que, havent fracassat en impedir la declaració d'independència del 27 d'octubre, fan l'impossible per evitar el que ja és inevitable, la seva progressiva pèrdua de presència i rellevància a l'interior de la Catalunya lliure i republicana. Un procés que s'anirà escolant al llarg dels propers temps.

*(NOTA: Editorial de LA VEU DE REAGRUPAMENT, Núm. 76, Març 2018)