dijous, 5 d’abril de 2018

CREAR UN ESTAT AL MARGE*

En una conferència pronunciada al Born Centre Cultural, el mes de gener del 2015, el llavors President i fundador de Reagrupament, Joan Carretero, va proposar la creació d'un “estat al marge”. Carretero entenia per aquest concepte el fet que un cop declarada la sobirania ja no es podien reconèixer mai més les institucions i les lleis espanyoles com a pròpies i que els actes realitzats per l'estat espanyol ja no podien vincular els ciutadans catalans.
Salvant les distàncies entre aquella data i l'actual, podem traçar un cert paral·lelisme entre aquella proposta i l'actual, formulada pel President Puigdemont i el grup parlamentari de Junts per Catalunya, que respon al nom de l'Espai Lliure de Brussel·les. Aquest és una de les tres potes que conformen les vies d'acció per al desplegament de la República.
Concretament, aquesta fórmula té la virtut de desenvolupar-se fora de l'àmbit d'actuació de l'estat espanyol, per la qual cosa no pot ser objecte d'assetjament com sí que ho són les institucions ubicades a l'interior.
Tal i com s'ha explicat en moltes mitjans de comunicació, l'Espai Lliure de Brussel·les està compost per la Presidència, naturalment, exercida pel propi President legítim, Carles Puigdemont.
També el composa un Consell de la República, compost pel president i per cinc membres: 2 de Junts per Catalunya, dos d'Esquerra i 1 de la CUP. Es reunirà cada setmana marcarà les iniciatives polítiques que haurà de seguir el govern de la Generalitat format a l'interior. Personalment, penso que l'òrgan hauria de denominar-se Govern de la República, i els seus membres rebre el tractament de Ministres de la República. Lògicament, aquest òrgan es reunirà a Brussel·les o, en tot cas, fora de l'estat espanyol
Finalment, el tercer òrgan de l'Espai és l'Assemblea de Representants, compost pels parlamentaris independentistes i probablement també pels diputats, eurodiputats, senadors independentistes, així com per representacions dels ajuntaments, consells comarcals i fins i tot diputacions. El propòsit és que esdevingui un òrgan de control del consell i també de dinamització en el territori i en les respectives institucions. Naturalment, quan es reuneixi en sessió plenària, ho farà també a Brussel·les.
D'entre les tasques assignades a l'Espai Lliure hi ha l'estratègia i la direcció política; la primacia i coordinació amb les estructures organitzades a l'interior; la internacionalització i denúncia de la repressió; l'impuls del procés constituent i el desplegament del projecte e-Estat, consistent en construir un “Estat a la xarxa” que inclourà des d'una “identitat digital catalana”, una moneda digital pròpia, és a dir, un bitcoin català, un model fiscal bascat en “l'smartTax”, o crear aplicacions per poder oferir una xarxa d'assistència mèdica i social. I, naturalment, un sistema de democràcia digital, inspirat en el model estonià, i un model de democràcia i ciutadania activa seguint, en aquest cas, el model suís.

Podem veure, doncs, que aquest seguit d'iniciatives s'inspira en la filosofia de l'estat al marge, que consisteix en evitar, impedir l'intervencionisme sistemàtic de les autoritats espanyoles que, havent fracassat en impedir la declaració d'independència del 27 d'octubre, fan l'impossible per evitar el que ja és inevitable, la seva progressiva pèrdua de presència i rellevància a l'interior de la Catalunya lliure i republicana. Un procés que s'anirà escolant al llarg dels propers temps.

*(NOTA: Editorial de LA VEU DE REAGRUPAMENT, Núm. 76, Març 2018)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada