L’auge recent del Parti Québécois (PQ), encapçalat pel seu líder Paul St.-Pierre Plamondon, ha estat motiu de sorpresa i debat al Québec i fora d’ell. Un partit que semblava condemnat a la marginalitat política ha tornat a ser rellevant, especialment entre els joves. A Catalunya, el portal VilaWeb li ha dedicat un article signat per Xavier Solano que intenta explicar les claus d’aquest ressorgiment. Però en fer-ho, el mitjà ha passat per alt —o ha volgut amagar— una part fonamental d’aquesta història: el gir antiimmigració del PQ, que s’ha convertit en un dels pilars centrals del seu discurs actual.
L’article de VilaWeb descriu el nou impuls del partit sobiranista com el resultat d’una modernització: un lideratge més fresc, una comunicació més eficaç i una connexió emocional renovada amb la idea de nació quebequesa. Tot això és cert, però l’anàlisi és incompleta.
El text no aborda el que, objectivament, ha estat un dels motors del creixement del PQ: una agenda nacionalista que vincula la preservació de la identitat i de la llengua francesa amb la reducció dràstica de la immigració.
Aquesta omissió no és menor. En un moment en què molts mitjans internacionals assenyalen que el partit de Paul St.-Pierre Plamondon ha fet un gir clar cap a posicions molt restrictives sobre la immigració, sorprèn (o no) que un digital català com VilaWeb prefereixi no entrar-hi.
D’ençà del 2023, el PQ ha construït un discurs segons el qual el nivell actual d’immigració “posa en perill” la cohesió social, la llengua i el model quebequès. En el seu document Un Québec libre de ses choix, el partit proposa:
-Reduir dràsticament la immigració temporal, limitant-la a la meitat en quatre anys.
-Rebaixar el nombre d’immigrants permanents a uns 35.000 anuals, molt per sota de les xifres federals.
-Seleccionar preferentment immigrants francòfons o provinents d’estades temporals al Québec.
-I fins i tot, en declaracions públiques, substituir mà d’obra immigrant per robots i automatització.
Relacionat amb l’agenda antiimmigracionista del partit, cal afegir que el PQ no s’amaga de defensar la laïcitat del Québec, però no ho fa contra l’Església Catòlica sinó contra l’islamisme que s’ha introduït les darreres dècades en aquesta nació francòfona de l’Amèrica del Nord a través de la immigració. Sense anar més lluny, el líder del PQ fa retuits de publicacions a X de l’antropòloga francesa Florence Bergeaud-Blackler, coneguda per posar al descobert els plans dels Germans Musulmans per islamitzar Occident.
Aquesta agenda no és una anècdota. És el nucli del nou missatge del PQ, que presenta la immigració com una amenaça al “model nacional quebequès” i justifica la seva reducció com una mesura “de supervivència lingüística”. El discurs, doncs, no és simplement cultural: és identitari i restrictiu, en la línia de la nova dreta europea i occidental. Que el principal partit indepedentista quebequès adopti aquest discurs és una alenada d’aire fresc que serveix per renovar les idees dels partits independentistes occidentals.
Per què VilaWeb ho amaga?
Hi ha diverses possibles explicacions per aquest silenci calculat:
1. VilaWeb ha estat històricament un mitjà alineat amb l’independentisme d’esquerres. Exposar que un dels principals partits independentistes del món occidental -que a més està demostrant ser exitós- ha girat radicalment cap a la dreta i ha abraçat una línia dura antiimmigració seria reconèixer una contradicció incòmoda dins el mateix marc ideològic.
2. Tal com hem dit abans, explicar que el PQ ha crescut gràcies a un discurs antiimigració trencaria aquest relat romàntic i obligaria a fer una lectura més autocrítica del propi independentisme.
3. VilaWeb, com altres mitjans d’esquerra, ha criticat l’auge de la dreta identitària a Europa. Reconèixer que un partit sobiranista pot compartir elements d’aquest discurs posaria en risc el seu relat de “progrés i obertura” vinculat a la causa nacional.
El discurs del PQ ja no és el del Québec “progre” dels anys noranta. Ara parla de “protegir el francès”, de “reduir la pressió demogràfica” i de “restituir el control sobre qui entra”. És un canvi de paradigma molt important. Ara el multiculturalisme naíf del passat ha estat substituït per un discurs de reducció dràstica de la immigració i de tancament de fronteres.
En el ressorgiment del Parti Québécois hi ha diversos factors en joc. Però ignorar-ne un d’essencial i clau —el seu radical gir contra la immigració massiva— és enganyar el lector. VilaWeb, en el seu afany per presentar el PQ com un exemple d’èxit independentista, ha optat per silenciar el nítid antiimigracionisme del seu discurs.
NOTA: Primer publicat aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada