Els espanyols es caracteritzen per (a) no tenir cap mena d'originalitat, (b) bé, tenir-ne una, la previsibilitat.
En l'anterior post ja vaig esmentar la referència al Quebec. El vot ètnic espanyol, és un vot nacionalista, que obvia l'eix ideològic de dreta i esquerra. Ara ja sabem qui són els nacionalistes al Parlament de Catalunya. Com al Quebec en el referèndum del 1995, quan els anglòfons votaren en bloc contra la Independència. Ara, els espanyols han votat en bloc a favor del que des del primer moment es va establir que havia de ser el cavall guanyador espanyolista, i es van sacrificar els altres dos. Cal reconèixer que han actuat amb una disciplina prussiana.
Ara, també com al Quebec, els unionistes supremacistes tornen a la càrrega. Amb un nou recurs: el particionisme. És que no inventen res, els xavals!
Tornen a copiar els anglòfons del Quebec, que també en el seu moment van jugar al particionisme, exigint la divisió de l'illa de Montreal: la part occidental pel Canadà i l'oriental pel Quebec Sobirà.
I no es conformaven amb això, també demanaven l'Outaouais (regió quebequesa que limita amb Ontàrio, i més concretament amb la capital federal, Ottawa, on viuen molts funcionaris federals procedents de la resta de províncies canadenques) i l'Estrie, una altra regió quebequesa fronterera amb els Estats Units i on històricament els anglòfons han tingut un cert pes, i la capital de la qual és Sherbrooke.
Fins i tot n'hi ha que exigien una franja territorial que travessés el Quebec d'oest a est per tal de connectar Ontàrio amb les províncies atlàntiques.
Com podem veure, ja estava tot inventat. Però els espanyols, enrabiats com estan de les hòsties que els fotem cada 2 per 3, han tret la pols a una frikada que ja feia anys que corria amb més pena que glòria per la xarxa, i han decidit, en una operació perfectament coordinada, donar-li una empenta mediàtica i digital. Només així s'explica que la mateixa notícia aparegués en tots els mitjans de la brunete el mateix dia. El Mediastorm en estat pur.
Lògicament, no perdré ni un segon, en debatre la frikada, ni tan sols en esmentar-la. No sóc idiota.
Però penso que l'episodi és rellevant, perquè demostra que no han pogut pair la derrota i que empraran tot el que sigui al seu abast per intentar fer-nos mal.
De fet, l'anècdota haurà de servir perque els partits republicans, prenguem consciència, que la possibilitat d'un diàleg amb aquesta gent, és impossible, si no tenen un ganivet al coll. O un revòlver al cap. No hi ha res a fer.
L'important: la Mesa del Parlament
Una resposta immediata és procedir a l'elecció d'una Mesa del Parlament purament republicana, amb la Presidenta Forcadell al capdavant si es veu amb cor de continuar. Ni un sòmines espanyol ha d'embrutar aquest òrgan. Penso que la proporció adient seria 2 membres del JxCAT, 2 membres d'ERC, 1 membre dels QWERTY i 1 de la CUP.
El dels QWERTY no ho acabo de tenir clar. Lògicament, no són de fiar. I malgrat l'hòstia electoral que han rebut, encara van de gallets. Alternativament, es podria substituir per un altre del JxCAT.
Pel que fa a la CUP, haurien de deixar d'anar de purs i celestials i assumir tasques de gestió parlamentària. Penso que aquest cop no es cauria en purismes estètics i acceptarien el repte.
Ara, els espanyols, ni en pintura, a la Mesa. Ha de quedar molt clar. I si es cedeix en això, serà un molt mal senyal. Penso que a aquestes alçades de la pel·lícula, fer-ho seria un enorme error que, atès el que ens hi juguem, i sobretot, el que es juguen els presos, no ens ho podem permetre.
La integritat de Catalunya és una realitat que està a prova de campanyes mediàtiques. De fet, allò que ens ha d'ocupar, és assolir una Pàtria completa, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Com diuen els clàssics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada