dimarts, 21 d’agost del 2018

SUÈCIA ES PREPARA PEL CAS DE GUERRA O CRISI

Aquest document ha estat distribuït pel govern de Suècia entre els seus ciutadans. Es tracta d'una informació pública sobre què fer en cas que es produeixi una situació d'agressió militar o de crisi. Denota, lògicament, la creixent preocupació que en aquest país es té respecte les amenaces externes (per exemple, des de Rússia) o internes (per exemple, terrorisme). Com és sabut, els suecs aposten per l'estratègia de Defensa Total, que implica la mobilització de recursos militars i civils adreçats a fer front a l'agressió en concret.

Penso que és interessant fer-hi un cop d'ull, sobretot en el nostre context actual, on és obvi que l'aposta d'Espanya per encetar una guerra híbrida contra Catalunya és ja un fet. La multiplicació d'atacs nocturns per escamots armats acabarà, més d'hora que tard, amb un incident greu, àdhuc sense marxa enrere, i hem d'estar preparats.


dimecres, 15 d’agost del 2018

AVANCEM*

Les properes setmanes, els propers mesos, seran decisius per a la definitiva consolidació de la República. Les contínues victòries en el front internacional assenyalen clarament el camí a seguir. El ritme és tan vertiginós que genera un doble efecte.

Per una banda, hi ha catalans que són víctimes del vertigen. No saben gestionar, literalment, el ritme brutal dels esdeveniments, i per això fins i tot intenten alentir el procés, perquè tenen la sensació que es descontrola. Però no poden. I acaben superats pel procés. Com li ha passat a la Marta Pascal, que ha estat descavalcada. És una demostració fefaent que les bases ja no combreguen amb rodes de molí. És el mateix que li passarà, n'estic segur, a en Roger Torrent, una persona que ja ha esgotat la paciència de moltes persones. A aquestes alçades de la pel·lícula, poca broma, qui no vagi a per totes, qui només aposti pel postureig, millor que s'aparti. De debò, no hi ha lloc per als qui vacil·len, per als qui no estan disposats a anar fins a la victòria.
L'altre efecte ha estat sobre els espanyols. Se saben derrotats, humiliats, rebutjats, per Europa. I d'aquí, d'aquest ensorrament, no fan més que sorgir reaccions desesperades, pròpies de gent que ha perdut el seny, que busquen, desesperadament, la provocació, la bronca, la violència física. Els seus representants polítics, no tenen el valor de parar-los els peus, ben al contrari, els donen barra lliure. Es pensen que el terrorisme espanyol ens aturarà. Van ben equivocats. No són conscients que tenen les mans lligades per la Unió Europea.... i per la determinació dels patriotes catalans. Les actituds paranoiques de l'Arrimadas, de l'Iceta i del Garcia Albiol, o les de Casado, Rivera, per no parlar dels Borbons, o de tota la colla socialista, amb els Sànchez, Borrell, la Susana Díaz, l'Alfonso Guerra, sense oblidar l'intervencionisme cada cop més descarat del govern aragonès, i del qual, algun dia, haurem de parlar i decidir què fem, assenyalen, clarament, que estan dels nervis. Fins i tot la Colau s'apunta al carro dels desesperats, premiant a una periodista que incita cada dia a l'odi des de la televisió...

I malgrat tot, avancem.

Avancem amb el President Puigdemont, que ha sortit victoriós contra la justícia feixista espanyola. I ho ha fet amb classe. L'impacte internacional de la seva estratègia ha estat enorme, i ha demostrat que la seva actuació era la correcta, enfront la d'aquells que van apostar per l'estratègia espanyola, de vol gallinaci, i que es pensaven que no patirien les consqüències dels seus actes, perquè en el fons, com s'ha demostrat, no se'ls creien, i pensaven que els espanyols no se'ls prendrien seriosament. És la diferència entre els que s'ho juguen tot, i els que van de farol.

Ara el President Puigdemont, conjuntament amb el President Torra, i en Jordi Sànchez, han impulsat la Crida Nacional per la República. Un moviment transversal de persones, no d'organitzacions, que té per objectiu rematar la jugada. No podem no ser-hi. Des de Reagrupament, ja hem donat suport a la iniciativa, i anunciem que hi participarem com el primer. Cal superar les estructures caduques dels partits tradicionals, tinguin dos o més de vuitanta anys.
L'estudi comparat dels moviments independentistes reeixits, demostren que cal una unitat, que adquireixi l'hegemonia i es converteixi en el referent i l'interlocutor vàlid tant a nivell internacional com amb l'enemic, espanyol en aquest cas. Un enemic que s'ha de derrotar i obligar-lo a negociar, no per voluntat pròpia, sinó perquè no té més remei.

Intentar assumir una interlocució des de la feblesa amb l'objectiu de deslegitimar l'organització hegemònica, no només és patètic, irresponsable i penós. És també una estratègia que aposta per la continuïtat del patiment de la nostra gent. I això, tard o d'hora, s'ha de pagar.

*(NOTA: Post penjat a LA VEU DE REAGRUPAMENT, NÚM. 80, Juliol-Agost 2018)

dissabte, 4 d’agost del 2018

CATALAN BEACH (FROM WIKIPEDIA)

In 1704, during the capture of Gibraltar by an Anglo-Dutch combined operation, an expedition landed there of around 350 Catalans followers of Charles of Austria and commanded by Prince Georg von Hessen Darmstadt (Catalonia's deputy and delegate of Charles of Austria) and general Joan Baptista Basset. They most likely came to Gibraltar in at least five ships, as among the lists of Catalan expeditionaries there are five vessel owners (from Arenys de MarBarcelonaCubellesMataró, and Sant Feliu de Guixols). The Catalans formed two companies, an artillery company (called "Catalan Battery") and an infantry company of mountain fusiliers (called "Catalan Company of Miquelets",commanded by captain Jaume Burguy). Both protected the isthmus of Gibraltar and attacked mountain areas of the Rock against Spanish grenadiers. Some of the surnames of the Catalans who participated in the conquest are: Andreu, Armenter, Auger, Basset, Bertran, Besart, Boix, Bonavida, Bosch, Burguy, Canovas, Caramany, Carreras, Casamitjana, Castells, Cateura, Clavell, Constans, Corrons, Cortès, Esplugas, Estanyol, Estaper, Esteve, Fabregas, Ferrer, Fonollós, Fontanet, Freixes, Frutó, Gil, Goy, Llofriu, Llopis, Martí, Massana, Matalonga, Mulet, Navarro, Nebot, Oliver, Ortas, Pausà, Pi, Pons, Pujol, Rabassa, Ribas, Roca, Rossell, Roset, Rovira, Ruaix, Salvat, Sanromà, Serrallonga, Siurana, Soler, Trebó, Trias, Trullàs, Vidal, Virolà, Viudes.
Subsequently, the conquest, some of these Catalan soldiers settled in Gibraltar, after the departure of the majority of troops used in the conquest, and helped establish the first military checkpoint of Gibraltar. The Catalan Alfons de la Capella, lawyer of the Royal Council of Catalonia, became a judge in Gibraltar. The Catalan Josep Corrons was appointed Alcaide of the Sea (responsible for the harbour) and later was appointed Sergeant Major of Gibraltar. The Catalan Andreu Martí (one of the first to take the stronghold of the port in the conquest of the Rock) was responsible for directing the work of the prisoners after the conquest. The Catalan Jeroni Fàbregas was responsible for the distribution of ammunition.
In the 1705 siege, the Catalan soldiers fought again in defence of Gibraltar, especially in an area then called "Catalan Guard" or "Catalan Post" in Wolf's Leap (Johann Argathelu map at first third of the eighteenth century, Gabriel Bodenehr map 1720, Johann Bowles brothers map 1727, etc.).
In 1709, Catalan Josep Valls, a Gibraltar resident, collaborating with Catalan traders Salvador Feliu de la Penya, Joan Verivol, Josep Grasses, and Josep Boigues, created a commercial company called "Companyia Nova de Gibraltar" (New Company of Gibraltar), in order to replace the monopoly of Cádiz in ocean trade, that would endure until 1723

divendres, 3 d’agost del 2018

DESPRÉS DE L'ASSEMBLEA DEL PDECAT*

Un cop el PDECAT ha celebrat la seva Primera Assemblea Nacional, Reagrupament Independentista en fa la següent valoració:

 Primer.  Els acords presos en l'esmentada assemblea ofereixen un balanç ambivalent. De forma molt positiva cal valorar la dimissió de la fins llavors Coordinadora General, Marta Pascal. Si no s'hagués produït, hauria posat el partit en una situació de desaparició quasi segura.
 Positives van ser també les declaracions del nou President, David Bonvehí, en el sentit que “si ets del PDECAT has de formar part de la Crida (Nacional per la República)”, fet que demostra un clar arrenglerament amb el President Puigdemont, tal i com sempre hem defensat des de Reagrupament.
 En canvi, en el passiu de l'Assemblea, cal esmentar que es va constatar que una part significativa de la militància del PDECAT encara no s'ha desfet del “gen convergent” ni ha assumit el canvi de xip que implica el “gen pdecat”. El rebuig a la “immediatesa”, el pacte entre “famílies convergents” o la referència als 40 anys feta per la dimissionària coordinadora general, representen un marc mental d'aquell que no és conscient del moment en què es viu.
 Segon.  Pel que fa al pacte per l'executiva nacional, entre les “famílies convergents”, famílies totalment enfrontades ideològicament, no augura un futur tranquil a la formació. Cal recordar que s'han produït episodis tan lamentables com la no expulsió de Santi Vila, el vot al candidat espanyol Sànchez en la moció de censura o el menyspreu reiterat als diputats de Junts per Catalunya i al propi President legítim. Episodis protagonitzats per un sector que, lamentablement, continuarà en la nova executiva.
 El pacte entre les “famílies convergents” ha deixat fora a Reagrupament, atès que no només no n'és una, sinó que el seu objectiu és acabar amb les restes del neo-autonomisme i del possibilisme que encara pretenen, inútilment, capgirar la direcció de la història. Així, per exemple, l'aposta per un nou govern espanyol, és tornar a caure en la trampa del poli bo i el poli dolent i no ser conscient que sense el PSOE no hauria estat possible l'aplicació del 155 i l'onada de terrorisme espanyol que actualment es dona a Catalunya.

 Tercer.  Valorem com a molt positiu i significatiu el resultat obtingut per la candidatura a l'executiva encapçalada per David Torrents i Lola Mata. Si en l'assemblea de fundació del PdeCAT, la llista d'RCAT va obtenir un 12%, la presentada per aquests dos companys va aconseguir-ne el 29%, tendència que assenyala una progressiva presa de consciència de les bases del partit i una resposta als sectors més reaccionaris. Cal tenir en compte, també, que un 22% de la militància del partit, no procedeix de l'antiga CDC. Enhorabona companys!
 Quart.  Atesos els resultats de l'Assemblea del PDECAT i el nou escenari polític, Reagrupament obrirà un procés de reflexió que culminarà amb la celebració de la seva XII Assemblea Nacional, cap a la tardor, on a banda de confirmar la seva plena integració en la Crida Nacional per la República, es valorarà la continuïtat de la seva associació amb el PdeCAT.
*(NOTA: Comunicat emès el 23 de juliol del 2018)