COMUNICAT DE PREMSA

DIEM NO A LA NOVA TRAÏCIÓ DELS LÍDERS

Reagrupament rebutja, en els termes més rotunds possibles, l’acord a la Diputació de Barcelona entre Junts per Catalunya i el PSC, partit del Bloc del 155 i responsable directe de la repressió que està patint el poble de Catalunya en els darrers mesos. Un partit responsable també de l’exili de part del govern i del President legítim, Carles Puigdemont, i de l’empresonament i realització d’un judici farsa a l’altra part del govern i a la Presidenta Forcadell i als líders de les organitzacions patriòtiques com són l’ANC i Òmnium Cultural.

Aquest acord provincial s’assoleix després d’un procés continuat d’acords previs on els partits republicans, com el propi Junts per Catalunya, però també ERC i la CUP, han anat signant acords de govern municipals i comarcals que estan escandalitzant la base republicana, que no ha deixat de mobilitzar-se quan ha estat necessari fer-ho, com es va demostrar el passat dia 2 de juliol a Estrasburg.

Aquesta clivella entre uns dirigents polítics abocats a acords amb els partits del 155, els nostres enemics declarats que propugnen la destrucció de la Nació Catalana, i una immensa base republicana que no para de créixer i que veu com la traeixen les cúpules dels partits esmentats, ens situa davant una nova Traïció dels líders, expressió que ja va emprar l’enyorat Lluís Maria Xirinachs, en referència als anys de la transició política, ara fa quaranta anys.

Davant doncs d’aquest escenari, Reagrupament diu NO i fa una crida als Presidents Carles Puigdemont i Quim Torra, a que actuïn de forma immediata per restablir la confiança del moviment republicà en els seus líders. També crida als dirigents dels partits esmentats, que corregeixin els acords assolits amb els nostres enemics espanyols, representats pels partits del 155 i, de forma molt especial, pel PSOE i el seu acòlit, el PSC, que intenta enganyar i distanciar-se de la dreta espanyola, quan són col·laboradors necessaris per a la repressió contra el Poble Català.

Reagrupament considerarà impossible el treball cooperatiu amb els partits republicans que no rectifiquin el seu col·laboracionisme amb l’espanyolisme repressor i, com no podia ser d’una altra manera, no cal dir que s’oposa de totes totes a cap mena de suport o abstenció a la investidura del líder socialista, Pedro Sánchez, al Congrés de Diputats.

Finalment, Reagrupament fa una crida a totes les organitzacions, sectors, col·lectius, a les bases patriòtiques i revolucionàries que se situen en la línia de la legitimitat de l’1 i del 27 d’octubre, a treballar conjuntament i a donar suport al Consell per la República, que en els darrers dies ha obtingut un espectacular triomf internacional on la qüestió catalana ha assolit un ressò global.

Barcelona, 8.7.2019

COM AL QUEBEC (2): L'ESTRATÈGIA PARTICIONISTA

Els espanyols es caracteritzen per (a) no tenir cap mena d'originalitat, (b) bé, tenir-ne una, la previsibilitat. 

En l'anterior post ja vaig esmentar la referència al Quebec. El vot ètnic espanyol, és un vot nacionalista, que obvia l'eix ideològic de dreta i esquerra. Ara ja sabem qui són els nacionalistes al Parlament de Catalunya. Com al Quebec en el referèndum del 1995, quan els anglòfons votaren en bloc contra la Independència. Ara, els espanyols han votat en bloc a favor del que des del primer moment es va establir que havia de ser el cavall guanyador espanyolista, i es van sacrificar els altres dos. Cal reconèixer que han actuat amb una disciplina prussiana.

Ara, també com al Quebec, els unionistes supremacistes tornen a la càrrega. Amb un nou recurs: el particionisme. És que no inventen res, els xavals! 

Tornen a copiar els anglòfons del Quebec, que també en el seu moment van jugar al particionisme, exigint la divisió de l'illa de Montreal: la part occidental pel Canadà i l'oriental pel Quebec Sobirà. 

I no es conformaven amb això, també demanaven l'Outaouais (regió quebequesa que limita amb Ontàrio, i més concretament amb la capital federal, Ottawa, on viuen molts funcionaris federals procedents de la resta de províncies canadenques) i l'Estrie, una altra regió quebequesa fronterera amb els Estats Units i on històricament els anglòfons han tingut un cert pes, i la capital de la qual és Sherbrooke.

Fins i tot n'hi ha que exigien una franja territorial que travessés el Quebec d'oest a est per tal de connectar Ontàrio amb les províncies atlàntiques.

Com podem veure, ja estava tot inventat. Però els espanyols, enrabiats com estan de les hòsties que els fotem cada 2 per 3, han tret la pols a una frikada que ja feia anys que corria amb més pena que glòria per la xarxa, i han decidit, en una operació perfectament coordinada, donar-li una empenta mediàtica i digital. Només així s'explica que la mateixa notícia aparegués en tots els mitjans de la brunete el mateix dia. El Mediastorm en estat pur.

Lògicament, no perdré ni un segon, en debatre la frikada, ni tan sols en esmentar-la. No sóc idiota. 

Però penso que l'episodi és rellevant, perquè demostra que no han pogut pair la derrota i que empraran tot el que sigui al seu abast per intentar fer-nos mal.

De fet, l'anècdota haurà de servir perque els partits republicans, prenguem consciència, que la possibilitat d'un diàleg amb aquesta gent, és impossible, si no tenen un ganivet al coll. O un revòlver al cap. No hi ha res a fer.

L'important: la Mesa del Parlament

Una resposta immediata és procedir a l'elecció d'una Mesa del Parlament purament republicana, amb la Presidenta Forcadell al capdavant si es veu amb cor de continuar. Ni un sòmines espanyol ha d'embrutar aquest òrgan. Penso que la proporció adient seria 2 membres del JxCAT, 2 membres d'ERC, 1 membre dels QWERTY i 1 de la CUP.

El dels QWERTY no ho acabo de tenir clar. Lògicament, no són de fiar. I malgrat l'hòstia electoral que han rebut, encara van de gallets. Alternativament, es podria substituir per un altre del JxCAT.

Pel que fa a la CUP, haurien de deixar d'anar de purs i celestials i assumir tasques de gestió parlamentària. Penso que aquest cop no es cauria en purismes estètics i acceptarien el repte.

Ara, els espanyols, ni en pintura, a la Mesa. Ha de quedar molt clar. I si es cedeix en això, serà un molt mal senyal. Penso que a aquestes alçades de la pel·lícula, fer-ho seria un enorme error que, atès el que ens hi juguem, i sobretot, el que es juguen els presos, no ens ho podem permetre.

La integritat de Catalunya és una realitat que està a prova de campanyes mediàtiques. De fet, allò que ens ha d'ocupar, és assolir una Pàtria completa, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Com diuen els clàssics.

DISCURS PRESIDENTA FORCADELL

UNA ABRAÇADA, PATRIOTES

Conec en Josep Lluís Salvadó (i al seu germà bessó, fins i tot els confonia), des de la dècada dels 80, quan militàvem plegats al Bloc d'Estudiants Independentistes, del qual vaig ser fundador i President, però sobretot al MDT-Front Patriòtic que després es convertí en el partit Catalunya Lliure. Ja llavors, els Salvadó brothers destacaven, i no només per la seva alçada. Després, la política i la vida ens allunyà, però des que va ser nomenat al Departament d'Economia i Finances, sempre he seguit la seva trajectòria amb interès. I ja havia constatat, abans del seu segrest pels espanyols que la seva eficàcia no havia disminuït. Ell ha estat la clau de la creació de l'Agència Tributària de Catalunya, i per això els espanyols l'odien. 

Però són idiotes si es pensen que seran capaços de doblegar un ebrenc de cap a peus com ell. Com la pròpia Forcadell, la gent de les terres de l'Ebre són indestructibles (i ho sé per experiència familiar, també, la meva àvia ho era. I tenia més ous que tota la Guàrdia Civil i la Policia Nacional plegades).

Josep Lluís i resta de companys, content que estigueu al carrer de nou. Lluitem per la independència aquests dies, proclamem la victòria i després ja serà el moment de passar comptes amb els teus inquisidors!

Una Abraçada!

I AMB EL SOMRIURE, LA INDEPENDÈNCIA!*

Permet-me, Lluís, que manllevi i modifiqui, el títol de la teva bonica cançó. Ens trobem a poques setmanes del referèndum del dia 1 d'octubre. I acabem de passar per una experiència traumàtica com la d'un atemptat indiscriminat, vil, covard, que ens ha commocionat, a nosaltres i a tot el món. Excepte, naturalment, a Espanya, on no s'ha fet ni una sola manifestació de solidaritat digna d'aquest nom. Perquè el que ha estat pitjor, en termes polítics, és el post-atemptat. Amb una reacció d'odi catalanòfob sense precedents, com a mínim en moltes dècades. La rancúnia que han demostrat contra els Mossos d'Esquadra, en veure'ls actuar de forma eficient en la neutralització immediata dels terroristes, ha estat immensa. I tanmateix, semblava que tot estava com planificat. Si s'hagués produït una carnisseria encara més gran, amb dotzenes de morts, si s'hagués portat a terme el pla inicial dels terroristes, de ben segur que s'hauria decretat el Nivell 5 d'alerta terrorista, i amb ell el desplegament de l'exèrcit espanyol... I a ningú se li escapa, què hauria comportat això, en el desenvolupament del referèndum... Algú es va quedar curt o algú altre va fer marxa enrere. Probablement, mai sabrem tota la veritat, o en tot cas, trigarem molt en saber-la.

Però, malgrat les intencions dels espanyols, el Govern de Catalunya i les forces polítiques que li donen suport en el procés, no han variat el rumb ni un mil·límetre, en una mostra de fermesa i determinació per les quals el felicitem.

Probablement, quan aquest exemplar es pugui llegir, ja s'haurà aprovat una o les dues lleis de la desconnexió. La del Referèndum, segur, la de la Transitorietat, és possible que també. En les hores prèvies a aquesta votació transcendental, el President Puigdemont ha demanat tranquil·litat. I somriure, afegiria jo, seguint la cançó. Perquè no aconseguiran entabanar-nos amb les seves intoxicacions mediàtiques, amb els seus atacs per tots els canals possibles. No caurem en el seu parany. La seva desesperació, els seus estirabots, són la demostració més fefaent de la nostra victòria.

En aquest context, però, en l'hipotètic cas que els espanyols volguessin acabar amb la voluntat democràtica del poble català, és més que evident que disposem d'una pòlissa d'assegurança de la qual, des de Reagrupament sempre n'hem fet bandera: la declaració unilateral d'independència (DUI). Certament, hauríem preferit utilitzar-la com a primer recurs, un cop constatada que hi havia una majoria parlamentària independentista, fet que ja s'hauria pogut fer fa molts mesos. Però vam acceptar que quant més suport a la Independència, més sòlids i ferms seran els fonaments del nou estat, de la nova república. Vam acceptar la via del referèndum, fins i tot el pactat amb l'estat espanyol... Però ara ja som al cap del carrer, ni pactat, ni romanços. Ara ja no hi ha excuses.

Si el Govern espanyol vol impedir fàcticament el referèndum, no hi ha més resposta, que una solemne i contundent Declaració Unilateral d'Independència, entre d'altres raons perquè serà impossible cap altre recurs.

Presidents Puigdemont i Forcadell, sempre estarem al vostre costat i a les vostres ordres, i segur que estareu a l'alçada de les circumstàncies. Per això ens tindreu, allà on ens necessiteu, amb un somriure, per la Independència!

*(NOTA: Post penjat a LA VEU DE REAGRUPAMENT, NÚM. 70, SETEMBRE 2017)

COMUNICAT DE REAGRUPAMENT INDEPENDENTISTA AL POBLE CATALÀ

Reunida la Junta Directiva Nacional de Reagrupament Independentista, sota la presidència de Josep Sort, a la ciutat de Barcelona, Capital Nacional de Catalunya, considera que:

des de la seva fundació, Reagrupament Independentista ha tingut per referent estratègic del seu programa, l'aprovació per part del Parlament de Catalunya, d'una Declaració Unilateral d'Independència (DUI).

Que, això no obstant, ha col·laborat lleialment amb altres forces polítiques per tal d'aconseguir un referèndum amb el suport més ampli possible, i si podia ser, pactat amb el govern espanyol.

Que aquesta estratègia del referèndum pactat ha estat dinamitada pel govern espanyol, davant l'astorament i la incomprensió internacionals.

Que el govern espanyol, sembla determinat a anar encara més lluny, i és per això que:

Si, al llarg de les properes hores o dies l'estat espanyol respongués al procés democràtic d'autodeterminació que està portant a terme el poble català, amb mesures inhabilitadores, de repressió de la voluntat popular, de qualsevol mesura que atempti contra la democràcia catalana,

Reagrupament fa una crida al President de la Generalitat, a la Presidenta del Parlament, i als partits independentistes, a aprovar solemnement una Declaració Unilateral d'Independència de Catalunya.

Igualment, Reagrupament es posa a les ordres de les autoritats legítimes de Catalunya i convidem la resta de forces polítiques i socials catalanes a fer el mateix.

Només la mobilització massiva podrà impedir les mesures anti-democràtiques del govern espanyol.

Catalunya, Endavant!

Barcelona, 3 de setembre 2017

NOU INSULT DE TV3 AL PROCÉS

El dia d'avui serà, sense cap mena de dubte recordat amb vergonya, per alguns, amb ràbia per d'altres, amb tristor per a molts. I ho serà perquè, des de TV3 s'ha decidit apuntar i disparar a matar contra el procés. Una feina pròpia de serveis d'intel·ligència, que estan aconseguint que aquest canal es converteixi en el principal enemic de la independència, en consonància amb el paper d'altres mitjans de comunicació, als quals ja em vaig referir en un post anterior.

Els Matins, de nou

Avui als Matins, la impresentable conductora Lídia Herèdia ha dedicat un publireportatge a la fiscalia espanyola, entrevistant un fiscal molt progressista, ell, que després de dir totes les tonteries de rigor, ha acabat fent un elogi, quasi emotiu ni més ni menys que a un sospitós habitual com és l'ex-fiscal Carlos Jiménez Villarejo, que va ser un dels que va portar el cas Banca Catalana. Quina casualitat, oi? el dia que tothom va ple de la notícia de la mare superiora, va i el personatge aquest reivindica la memòria, i l'odi africà, que en Villarejo sempre ha tingut pels Pujol. 

Lògicament, suposo que està clar, a aquestes alçades de la pel·lícula, que l'objectiu no és Pujol, sinó el procés. Perquè els espanyols pensen que atacant Pujol i destruint-lo, es destrueix el procés. 

Forcadell a les tantes, i sota judici

Però, més greu encara, és aquesta nova punyalada trapera que es cometrà avui a partir de les 22.45 hores, quan s'emeti un especial informatiu titulat, significativament, Presidenta del Parlament, a judici?

Primer de tot, l'hora. A les 22.45 h., per imperatiu de Champions. Però què cony ens importa una Champions on ja no juga el Barça, ni ens va ni ens ve res de res! Però s'avantposa a un programa sobre la segona autoritat de la nació, que està sent assetjada judicialment i mediàticament per defensar els drets dels diputats catalans a actuar amb llibertat.

Per acabar-ho d'adobar, la publicitat  de l'informatiu, diu que es "dona veu a tots els implicats en el judici a Carme Forcadell", fatxandejant, doncs, de neutralitat informativa, que vol dir que quatre grups parlamentaris aniran a sac contra ella, un la defensarà i un altre probablement dirà que sí, però que amb la revolució tot solucionat. En definitiva, canya a la Carme i per un tub.

En definitiva, nou exemple d'afebliment de la imatge institucional de la Presidenta del Parlament per part de l'estratègia espanyolista, que té clar que els dos objectius a abatre són ella i el President. 

Si ahir sentia fàstic i repugnància per per La Vanguàrdia i El Periódico, avui se'm multiplica per 1000 totes dues, i com diu en López Bofill, juro que tindré memòria quan toqui, respecte els responsables d'aquesta intoxicació i d'aquesta operació de guerra informativa que pretén acabar amb el procés independentista, Ho juro.

FÀSTIC, REPUGNÀNCIA...

Avui, per segon cop, la Presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell haura de trepitjar el Palau de Justícia, en defensa de la inviolabilitat parlamentària. És una situació greu que vulnera la separació de poders. És un exemple de com l'autoritarisme espanyol s'està estenent cada cop més. 

Si això hagués passat en un país normal, els dos diaris principals d'aquest país normal, ho haguessin tret en portada. Però, òbviament, no estem en un país normal. En primer lloc, perquè això no passaria, i doncs, no seria notícia,

Però en aquest país no normal, els directors dels diaris obeeixen mansament les directrius de la vicepresidenta d'un altre govern, que els diu què han de posar i què no, què han de treure a la portada i què no.

El ditet de la la Soraya SS és un veritable diktat que enquadra com s'ha de portar a terme la guerra en el front mediàtic contra l'independentisme. Mireu-los com tots, els directors, ganàpies com són, interioritzen les ordres rebudes. I se les fan seves, com a bon dats que són.

És tant el fastic, la repugnància, el menyspreu que sento per aquesta gentussa, que l'única manera de superar-ho és comprometre'm encara més en aconseguir la Independència i fer net. Com ha escrit en López Bofill, jo també tinc memòria, I espero que aquesta gent ho pagui vivint i veient com proclamem la Independència el més aviat possible. Vull que visquin molts anys dins la Catalunya independent, que triguin en morir. No els demano que canvïin d'opinió. Més mal del que han fet ja no poden fer, però que vegin com els seus néts i, encara millor besnéts, els menyspreïn com ara molts alemanys ho fan amb els seus ascendents. (Això, és clar, si no els tornen a abandonar davant de l'altar -gòtic- o la jutgessa, -gòtica?). Que es canvïin el nom, que l'estigma de ser un collabo se'ls mengi per dins, que no dormin, perquè en el seu dia van ser mercenaris d'Espanya, que van amagar l'operació d'assetjament contra una Presidenta escollida democràticament pel poble català.

Carme, estic amb tu, perquè ets la Presidenta de tots, la que ha demostrat que tens una infinita paciència amb gent que t'odia, que et voldria callada, submissa, colonial. I això no ho aconseguiràs. Estic amb tu, estem amb tu. Fins a la victòria. Per la Democràcia, la Dignitat i la Independència! 

ESPANYA TOLERA ELS POSTCOMUNISTES, PERÒ NO ELS INDEPENDENTISTES*

Sense aturador. La justícia espanyola no descansa i treballa a preu fet. I ho fa cada cop amb més desacomplexament i pràcticament sense guardar les formes. La nova querella contra Carme Forcadell i els altres tres membres de Junts pel Sí de la Mesa del Parlament, n’és la prova més fefaent. Ahir es coneixia que la Fiscalia de Catalunya, per ordre directa de la Fiscalia General de l’Estat presentava una segona querella contra la Presidenta del Parlament, Carme Forcadell i també contra el Vicepresident primer Lluís Corominas i les secretàries Anna Simó i Ramona Barrufet, tots quatre de la candidatura de Junts pel Sí. La querella es presenta per desobediència i prevaricació, concretament per haver permès l’aprovació per part del Parlament de la resolució del Pla que contempla la celebració del referendum per la independència.

En compareixença davant dels mitjans de comunicació, els quatre querellats, per boca de la pròpia Forcadell, han denunciat el caràcter ideològic del procediment judicial. Fins i tot, afegeixen que aquesta segona querella té la virtut de deixar per escrit que no respon a actes sinó per ideologia.

Nuet no querellat

La sorpresa, que de seguida s’ha convertit en indignació, ha saltat quan s’ha comprovat que la querella no afecta un cinquè membre de la Mesa, Joan Josep Nuet, de Catalunya Sí Que es Pot, que malgrat haver votat en el mateix sentit que els anteriorment esmentats, la Fiscalia ha decidit deixar-lo al marge. L’argument que sustenta aquesta decisió que pretén justificar que la justícia tracta de forma diferent persones que realitzen accions idèntiques és, pura i simplement de caràcter ideològic, és a dir, el fet que els quatre querellats són independentistes i es comporten com a tals, mentre que el diputat, i secretari de la Mesa, Nuet, no. Concretament, les paraules que utilitza l’escrit del fiscal, segons ha transcrit algú mitjà, per justificar aquesta decisió, és que troba, en l’actuació parlamentària prèvia de Nuet, “la falta de sumar al proyecto político de ruptura unilateral con el sistema constitucional…”, això és que en votacions anteriors, Nuet no havia votat en clau independentista. I deixa entendre que, probablement el diputat postcomunista s’hauria equivocat a l’hora d’exercir el seu vot favorable de la ja esmentada resolució. Es tracta, doncs, clarament no de castigar una actuació, sinó una ideologia, un projecte polític.

Val a dir que el propi Nuet, ha estat el primer que ha sortit al pas d’aquesta decisió de fiscalia, i ha deixat ben clar que va votar de forma plenament conscient, i ha mostrat la seva solidaritat amb els seus companys de Mesa.

La Fiscalia, ha demanat que s’acumulin les dues querelles contra Forcadell, perquè hi troba una evident relació. Recordem que la primera querella, que afecta exclusivament a la Presidenta, també es va presentar pels mateixos càrrecs, fa referència al fet que va permetre la votació de les conclusions de la Comissió d’estudi sobre el procés constituent.

La CUP s’ofereix

Una demostració fefaent de com l’ofensiva judicial espanyola està provocant efectes no previstos la tenim en el fet que, de forma quasi immediata, un cop coneguda la querella, la CUP s’ha ofert a ocupar un lloc en la Mesa del Parlament. Cal recordar que en el moment de la seva constitució, després de les eleccions del 27S, la CUP va rebutjar-hi ser present, tot i que Junts pel Sí li ho va oferir. Va ser, a més, un rebuig ostensible, formulat molt de cara a la galeria, i que va provocar que des del grup majoritari se li recriminés la falta de coratge d’assumir responsabilitat.

A hores d’ara, però, i com dèiem, arran dels reiterats atacs judicials espanyols, sembla que les reticències abans existents han desaparegut del tot. Una bona notícia per a la unitat independentista.

(NOTA: Post penjat a l'Unilateral, el 24.02.2017)

ONADA DE CRÍTIQUES A ESPANYA PEL JUDICI DEL 9N*

Si la imatge democràtica d’Espanya ja trontollava abans del judici del 9N, que avui acabarà al Palau de Justícia de Barcelona, un cop s’aixequi la sessió, es pot ben bé dir que després ha quedat a l’alçada del betum, és a dir, per terra. Això si més no és el que pensen, i declaren, diversos eurodiputats que l’han seguit d’aprop i que no se’n saben avenir que això passi en un estat membre de la Unió Europea. Tots ells critiquen la judicialització de la política.

Val a dir que aquesta percepció negativa de la democràcia espanyola, malalta, segons el President Puigdemont, pot eixamplar-se si tenim en compte els judicis encara pendents. El de finals de febrer contra Francesc Homs, tal i com es va conèixer dimecres, i sobretot, al que probablement haurà de fer front la Presidenta (en actiu) del Parlament, Carme Forcadell. La rellevància d’aquest darrer procés és tan gran, que molt probablement pot convertir-se en la causa detonant d’un definitiu acte d’unilateralitat del govern i el parlament catalans.

En declaracions al servei en anglès de l’Agència Catalana de Notícies (ACN o CNA), diversos eurodiputats han volgut deixar palès el seu malestar pel judici que avui acaba i pels que vindran en les properes setmanes i mesos.

Els eurodiputats que no es tallen

Com és propi d’una cultura política fermament consolidada i no d’una que no ho està, els eurodiputats que més han seguit el procés en general, i el judici del 9N en particular, no s’han tallat gaire a l’hora de fer-ne una valoració.

Csaba Sógor, és un eurodiputat romanès, però d’origen hongarès com assenyala el seu nom. Membre del Grup Popular Europeu, el més important del Parlament Europeu, emfasitza el paper que ha de jugar la Unió Europea en el contenciós entre Catalunya i Espanya, atès que té bones, però també males experiències. En aquest sentit, afirma que, com en el cas de Kosovo, ha d’ajudar a resoldre el problema, sempre emfasitzant “la pau, el diàleg i la negociació”. I afegeix que “de vegades no és possible viure plegats i llavors nous acords han de ser establerts i respectats“. Com a exemple, posa el cas de la regió de Székely, a Romania, on també es va celebrar un referèndum, però que no comportà cap persecució judicial. I conclou que “tot referèndum és un senyal d’alerta a la majoria que alguna cosa no funciona en el país i que ha de ser discutida i resolta“.

Mark Demesmaeker, eurodiputat flamenc, membre de l’eurogrup Reformista i Conservador Europeu i militant de la Nova Aliança Flamenca (NVA), també remarca el paper que la UE ha de jugar-hi i recorda que “un conflicte polític ha de ser resolt de forma política, de forma democràtica a través del diàleg i no enviant polítics als tribunals perquè no agrada la seva opinió“. Per l’eurodiputat flamenc, “Espanya s’allunya cada cop més dels valors de la UE i no entenc el seu silenci. La UE va ser fundada sota els valors democràtics i el respecte a l’estat de dret“. I alerta que si un Estat Membre no acompleix aquests, “els altres 27 haurien de reaccionar, però no ho fan“. I conclou “Obliden que els ciutadans de Catalunya tenen el dret a decidir sobre el seu propi futur. Si la UE no respecta aquest principi, perdrà cada cop més suport“.

Marisa Matias, eurodiputada de l’eurogrup de l’Esquerra Unida Europea-Esquerra Verda Nòrdica, considera que “si no hi ha una solució legal que permeti els catalans decidir sobre la seva autonomia, llavors s’ha de crear“. I considera que “és necessari que hi hagi un referèndum perquè els catalans puguin decidir si volen ser independents o no“. La portuguesa es mostra crítica amb el fet que “no és correcte que es jutgi algú per posar urnes” i que “no és just respondre un problema polític amb els tribunals“.

La també portuguesa Ana Gomes, membre del Grup Socialista, el segon més important de l’Europarlament, afirma que “el judici del 9N no s’hauria d’haver produït mai” i afegeix que “no dissuadeix els partidaris de la independència, ans ben al contrari“.

Finalment, Ivan Jakovcic, de l’Aliança dels Liberals i Demòcrates d’Europa, desitja que la situació millori respecte el present i recorda que “Mas va ser escollit democràticament i és una persona molt important a Catalunya, Espanya i Europa“. Afegint que espera “que hi hagi un diàleg raonable entre el govern central de Madrid i el govern de Barcelona“

*(NOTA: Post penjat a l'Unilateral, el 10.02.2017)

CATALOGNE: PROCÈS CONTRE FORCADELL ET MAS. HONTE À L'ESPAGNE!

Mario Beaulieu et Rhéal Fortin, députés du Bloc Québécois

Ceux qui s’opposent au droit à l’auto-détermination des peuples sont prêts à bien des bassesses. Le nouvel ambassadeur du Canada en Allemagne, Stéphane Dion, nous l’a montré avec son odieuse Loi sur la clarté qui prétend que les Québécois ne peuvent décider seuls d’une éventuelle question référendaire.

Pire, cette loi, toujours en vigueur, faut-il le rappeler, avec l’assentiment des partis fédéralistes à Ottawa renie un principe phare de la démocratie, celui du 50% plus un. Ottawa veut un résultat référendaire qu’il considère clair sans préciser ce que ça signifie exactement.

Bref, le départ de Stéphane Dion est l’occasion pour les démocrates du Québec de se rappeler le mal qu’il a fait à notre droit fondamental comme peuple de décider seul de notre avenir.

Mais même Stéphane Dion n’aurait pas été jusqu’à vouloir emprisonner le président de l’Assemblée nationale qui aurait permis le vote sur un projet de loi sur la tenue d’un référendum. Même lui n’aurait pas été jusqu’à vouloir interdire au premier ministre du Québec de siéger pendant dix ans s’il proposait un référendum aux Québécois sur l’indépendance. C’est pourtant ce qui se passe en Espagne.

La présidente du parlement catalan, un poste non-partisan dans un parlement, rappelons-le, Carme Forcadell, est accusée d'avoir permis le débat et le vote qui ont débouché sur la nouvelle stratégie devant mener à un référendum sur l'indépendance de la Catalogne en 2017. Un vote évidemment suspendu par le tribunal constitutionnel à la demande du gouvernement espagnol.

Parallèlement, aujourd’hui, s’ouvre le procès contre l’ex-président de la Catalogne, Artur Mas, accusé de désobéissance civile parce qu’il a consulté la population catalane sur l’indépendance en novembre 2014. Résultat : 80% des Catalans ont dit oui à l’indépendance. S’il devait être reconnu coupable, Artur Mas serait passible de 10 ans d'inéligibilité et de l'interdiction d'exercer une fonction publique.

Le gouvernement espagnol a donc décidé d’utiliser les tribunaux pour faire destituer la présidente de l’assemblée nationale catalane parce qu’elle a permis un débat démocratique dans son parlement et pour tuer la carrière politique d’Artur Mas parce qu’il a consulté la population. Ces deux procès sont des procès contre la démocratie et contre la volonté du peuple catalan. Une véritable honte.

On ne peut prétendre être démocrate, on ne peut prétendre défendre le droit des peuples à leur souveraineté, sans s’indigner du geste du gouvernement espagnol. Est-ce que le gouvernement du Québec et celui du Canada vont condamner l’attaque du gouvernement espagnol contre le droit des Catalans à décider de leur avenir? Ou est-ce qu’ils vont se taire, dans un silence complice, préférant voir la démocratie attaquée en Espagne plutôt que de paraître soutenir les Catalans?

On connaît déjà la réponse. Face à la volonté d’indépendance des peuples, Ottawa est prêt à sacrifier un peu de démocratie. On l’a vu avec la Loi sur la clarté, on l’a vu avec le love-in et le scandale des commandites et on le voit avec le silence face à l’accusation contre Carme Forcadell et Artur Mas.

Pas nous. Le Bloc Québécois condamne le geste du gouvernement espagnol contre la démocratie catalane et réitère que tous les peuples ont droit à l’autodétermination.

L’indépendance d’un peuple, décidée par ce peuple, est toujours légale et légitime. C’est vrai pour la Catalogne et c’est vrai pour le Québec.

*(NOTE: Publié dans L'Autjournal, 08.02.2017)

REMARKS IN PARLIAMENT BY THE PRESIDENT OF CATALONIA GOVERNMENT ON THE 9N TRIAL

Barcelona, 8 February 2017

Today, there is a Member of Parliament who is not able to attend this plenary session, and itis not due to an illness nor has she taken leave. In these moments, our companion, Irene Rigau, is being tried together with our former colleagues who held the highest positions of governmental responsibility in our country: President Artur Mas and Vice President Joana Ortega. They are being tried, accused of the crime of being faithful to the instructions of this Parliament, which was also faithful to the instructions given by the citizens.

Therefore this Parliament, in its first plenary session called and held since the trial of November 9th of 2014, cannot proceed as though nothing has happened. It cannot look the other way or remain indifferent about the fact that, at this moment, there are political leaders being prosecuted for allowing 2.3 million citizens to take part in that event, and who conveyed a loud and clear message of wanting to solve a political problem by voting, through the ballot.

I have requested the floor so that this exceptional situation is put on record in the Chamber that represents the people of Catalonia, and also to convey some considerations that go beyond this moment in time as I express the growing concerns that are at the centre of Catalan society as a whole. An immense majority of Catalan society, whatever their thoughts are on what the relationship between Catalonia and Spain should be like, has visibly shown an exemplary democratic attitude. We have also made evident our will to protect fundamental rights and we have done so on every occasion, like no one other: In the rejection of terrorism, opposing the war in Iraq, rebelling against the government’s lies about the 11-M attacks, and, in these last five years, in a manner that has no precedent in Europe, in the demand for the right to vote.

This recentralising drift, accelerated and worsened by the ruling against the Statute of Catalonia, and the previous campaign eleven years ago that collected signatures against it, confirm the structural problem deteriorating Spain’s democracy. A democracy that sends to the courtroom the people responsible for such an edifying and healthy event like the 9-N, a day which created such deep and noble sense of citizenship, is a democracy that has fallen ill.

And this goes far back.

It did not come out unscathed during the transition and now it is losing credibility at the hands of forces that we know have always been there, despite that for many years we thought they had left or had been reconverted. Today, Spain’s democracy has allowed itself a political trial against the former president of Catalonia and two members of his government without blushing or asking itself what the global public opinion is asking. Yesterday, an article of a leading media outlet assured that the trial “is not something one would expect to see in Europe”. A few hours later, the influential Internacional Liberal expressed, yesterday afternoon, in very blunt terms: this trial is a “farce” and a “spectacle”. MEPs from different countries have also expressed enormous concern about the path the Spanish state is following.

Yet, as you can see, the Spanish political system is not in distress. There is nothing that worries it. It has the main opposing party completely submitted to the governing party. It has another party that already acts at its behest, yesterday liberal, today social democrat, and tomorrow, whatever is necessary to guarantee the placidity of the government. It has the support of the media, public and private, who, if necessary, take care of wedging its position with a wall of disinformation and, at times, actual manipulations and lies to make it difficult for Spanish society to contrast the propaganda they are being served.

President Mas, Vice President Ortega and Minister Rigau are guilty of having trusted in Parliament, and believing in the idea that in democracy the first thing is to serve and listen to the citizens that make it possible. Without them, there may be government, there may be legality, there may be tribunals, but there is no democracy or liberty. A democracy that doesn’t care what its citizens think or want is incomplete, it is lacking, it is confined to limits that are out of the people’s hands. Looking back at the events prior to November 9th one can see that for many years now there has been a majority in the polls and in Parliament that wants to decide its own future. It also confirms that there is an appeal for dialogue in order to resolve this conflict permanently as well as a willingness to reach agreement.

To all of this, there is neither dialogue, nor proposals. Instead, trials and threats. And a democracy of a variable intensity, regulated at the convenience of the ruling majority.

Consequently, the State can cynically disobey court rulings, including the Constitutional Court’s, without even the slightest of injunctions. It violates up to 34 rulings, some very sensitive such the ones relating to school grants or the 0.7% in personal income tax ruling, yet nothing happens: When the State breaches these rulings, it seems the rule of law is strengthened.

In 2016, the European Parliament issued a report that denounces Spain as the third Member State with the most open cases of European Law infringements. But nothing happens.

The citizens of Catalonia that exhibit their support for the former president are considered coercers of justice and seem to have fewer rights than a former talk-show guest and former senior official of the State who recommends a good execution by firing squad for President Mas, or than a newspaper director, who first accuses and then sets a verdict the courts should give despite the trial not being over. Needless to say, recommending execution by firing squad for the President of Catalonia isn’t even condemned, and putting pressure on the courts with a front page of a newspaper is seen with absolute normality.

The normality of impunity. Because in Spain the President of the Catalan Government can go on trial for providing the ballots boxes, but the minister responsible for the Yak-42 is relocated to State Council. Because one can alter election results with false reports produced and paid for with reserve funds to destroy the reputation of President Mas or Mayor Trias, and yet no one gets even a miserable fine. How is it that a conspiracy from the Minister of Interior and the existence of political police are revealed but everything gets dismissed in court? How come there are heads of police with foreign bank accounts to their name with assets and money that you would need thirty lifetimes of police wages to justify them, and yet no prosecutor or police unit bursts into anyone’s house with the media warned of it beforehand?

How can you fall into indecency by associating the conference in Brussels with the death of a child while the same party prevents anyone from knowing exactly what personal expenses have been paid for with the former Head of State’s reserve fund? This is money that comes from the pockets of modest families, the unemployed, the self-employed, business owners, civil servants… Public funds that we don’t even know if they have been used properly, or how much has been used on suspicious expenses that have nothing to do with “what the people concerned about” or “the people’s issues”.

How is it that you can sponsor the Francisco Franco Foundation and pay tribute to the Blue Divison, while you accuse the President of the Catalan Government of being a Nazi for providing the ballots?

Why can you console and accompany a convict of State terrorism, but will not tolerate the accompaniment of those accused of allowing a pacific and exemplary participative process?

They say all of this is legal. And because it is legal it is democratic. However, the 9-N, because they believe it wasn’t legal, then it is not democratic? With these standards, being a conscientious objector would be antidemocratic, so would defending the rights of homosexuals to adopt, and to oppose the, perfectly legal, evictions of families with children but no means would be considered an inadmissible act to pressure the courts.

It is for this reason that Spain’s democracy has fallen ill. Maybe they think they will cure it through threats and intransigencies. I think this makes it worse.

This trial will be judged by history, just as the ruling against the Statute was and just as this obtuse rejection to discuss about what is happening between Catalonia and Spain will be, because things are happening. To not want to talk about it is a mistake and an irresponsible decision, because it is this that we need to talk about. Dialogue requires willingness. If one can be an interlocutor between Donald Trump and everything Latin America, North Africa and the Middle East represents, one should be even more capable of be an active interlocutor with Catalonia.

Members of Parliament, let us talk. Now that that we can and want to. Will you?

Carles Puigdemont Casamajó

President of the Government of Catalonia

6F: ENS JUTGEN A TOTS!

L'OFENSIVA JUDICIAL ESPANYOLA A TOT DRAP*

Les darreres vint-i-quatre hores han estat farcides de notícies relacionades amb la juridicialització del procés independentista per part de l’estat espanyol, que cada dia que passa sembla més obsessionat per intentar aturar-lo, malgrat que, com ho demostren les enquestes aparegudes recentment, aquest gaudeix d’una salut de ferro, amb una immensa majoria de catalans i catalanes favorables a la celebració del referèndum d’independència.

No a les declaracions de Rajoy i Català

El tribunal que jutjarà Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau aquest mes de febrer, i del qual L’Unilateral, ja en va parlar en un article recent, va rebutjar, segons es va saber ahir, la sol·licitud de les defenses de cridar a declarar el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i el ministre de justícia, Rafael Català. La raó per la qual es demanava aquestes declaracions era per reforçar la idea que l’Estat va tenir una actitud passiva davant la celebració del 9N, i que inicialment va optar per menystenir-lo i no donar-li rellevància política. Ambdós polítics, en els dies immediatament posteriors, van fer declaracions a la premsa en aquest sentit.

Es confirma, d’aquesta manera, la línia dura del tribunal, format pels Magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús Maria Barrientos Pacho, Carlos Ramos Rubio i Eduardo Rodríguez Laplaza, que fa apuntar cap a una sentència condemnatòria. El propi President Artur Mas, ha fet en les darreres hores, declaracions públiques on deixa entreveure la seva opinió que serà condemnat, i doncs inhabilitat.

Concretament, en una conferència pronunciada a Palma de Mallorca, per invitació de l’Obra Cultural Balear, i davant de més de dues-centes persones, considera que el judici servirà per crear un clima favorable i victoriós respecte el referèndum, afegint que hi ha la possibilitat, si així ho decideix el President Puigdemont, que es pugui avançar, atès que el mes de setembre és el termini màxim.

Mas també s’ha mostrat disposat a recórrer totes les instàncies judicials espanyoles la seva previsible condemna, però ha posat la màxima esperança en les instàncies judicials internacionals, i particularment, en el Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg, i que ja en diverses ocasions ha condemnat l’Estat espanyol per violació dels drets humans.

Una possible condemna impediria, també, que fos novament candidat a unes eleccions sota la legislació espanyola. Això no obstant, ja en anteriors ocasions ha declarat que no descarta presentar-se com a candidat a la Presidència d’una República Catalana.

Nou anys d’inhabilitació per a Francesc Homs

Una segona notícia relacionada amb el 9N, és la sol·licitud per part de la fiscalia del Tribunal Suprem espanyol, de nou anys d’inhabilitació per a Francesc Homs, també en relació a la consulta del 9N. La demanda respon a les acusacions de prevaricació i desobediència al Tribunal Constitucional. Homs és jutjat al Tribunal Suprem, perquè en ser diputat al Congrés, és aquest l’òrgan jurisdiccional competent per jutjar-lo.

La reacció d’Homs a la notícia ha estat immediata i força contundent. Amb frases com aquestes “Quant més altes seran les penes, més gran serà la victòria“, “A mi els de l’Estat espanyol no em faran plegar. Ells anuncien que volen que plegui i jo no penso plegar“, “A mi em faria fàstic formar part d’un govern on per posar urnes t’inhabiliten i on per manipular policia i Fiscalia et donen càrrecs“, aquesta última en referència, òbviament, a l’ex-Ministre de l’InteriorJordi Fernàndez Díaz.

Possible nova querella contra Forcadell i altres

I encara més. També s’acaba de saber que aviat es presentarà una nova querella contra la Presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i altres quatre membres de la Mesa, per permetre la tramitació i la votació del nou full de ruta aprovat el 6 d’octubre, durant el darrer debat de política general. A més de Forcadell, també es dirigeix contra Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet, tots tres del grup majoritari a la cambra, és a dir, JuntsXSí, i també per Joan-Josep Nuet, del grup Catalunya Sí Que Es Pot (CSQP). És significatiu aquest darrer cas, perquè és el primer polític d’aquesta formació que pot ser condemnat arran del procés independentista. Nuet és el Coordinador General d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), un dels partits que formen la candidatura. Fins ara, els polítics que s’han vist implicats en procediments judicials pertanyien al PDeCAT, a ERC i a la CUP (a nivell municipal).

Amb aquesta possible nova querella que afecta a Forcadell, queda ben pal·lès que l’Estat espanyol és absolutament sord a les protestes que cada cop s’estan estenent més al conjunt d’Europa i arreu, sobre el seu processament en tant que Presidenta d’un Parlament democràticament elegit. Un fet que posa la democràcia en perill, com també està passant a Turquia, Hongria o Polònia en els darrers temps.

(NOTA: Post penjat a l'Unilateral, el 12.01.2017)