ONADA DE CRÍTIQUES A ESPANYA PEL JUDICI DEL 9N*

Si la imatge democràtica d’Espanya ja trontollava abans del judici del 9N, que avui acabarà al Palau de Justícia de Barcelona, un cop s’aixequi la sessió, es pot ben bé dir que després ha quedat a l’alçada del betum, és a dir, per terra. Això si més no és el que pensen, i declaren, diversos eurodiputats que l’han seguit d’aprop i que no se’n saben avenir que això passi en un estat membre de la Unió Europea. Tots ells critiquen la judicialització de la política.

Val a dir que aquesta percepció negativa de la democràcia espanyola, malalta, segons el President Puigdemont, pot eixamplar-se si tenim en compte els judicis encara pendents. El de finals de febrer contra Francesc Homs, tal i com es va conèixer dimecres, i sobretot, al que probablement haurà de fer front la Presidenta (en actiu) del Parlament, Carme Forcadell. La rellevància d’aquest darrer procés és tan gran, que molt probablement pot convertir-se en la causa detonant d’un definitiu acte d’unilateralitat del govern i el parlament catalans.

En declaracions al servei en anglès de l’Agència Catalana de Notícies (ACN o CNA), diversos eurodiputats han volgut deixar palès el seu malestar pel judici que avui acaba i pels que vindran en les properes setmanes i mesos.

Els eurodiputats que no es tallen

Com és propi d’una cultura política fermament consolidada i no d’una que no ho està, els eurodiputats que més han seguit el procés en general, i el judici del 9N en particular, no s’han tallat gaire a l’hora de fer-ne una valoració.

Csaba Sógor, és un eurodiputat romanès, però d’origen hongarès com assenyala el seu nom. Membre del Grup Popular Europeu, el més important del Parlament Europeu, emfasitza el paper que ha de jugar la Unió Europea en el contenciós entre Catalunya i Espanya, atès que té bones, però també males experiències. En aquest sentit, afirma que, com en el cas de Kosovo, ha d’ajudar a resoldre el problema, sempre emfasitzant “la pau, el diàleg i la negociació”. I afegeix que “de vegades no és possible viure plegats i llavors nous acords han de ser establerts i respectats“. Com a exemple, posa el cas de la regió de Székely, a Romania, on també es va celebrar un referèndum, però que no comportà cap persecució judicial. I conclou que “tot referèndum és un senyal d’alerta a la majoria que alguna cosa no funciona en el país i que ha de ser discutida i resolta“.

Mark Demesmaeker, eurodiputat flamenc, membre de l’eurogrup Reformista i Conservador Europeu i militant de la Nova Aliança Flamenca (NVA), també remarca el paper que la UE ha de jugar-hi i recorda que “un conflicte polític ha de ser resolt de forma política, de forma democràtica a través del diàleg i no enviant polítics als tribunals perquè no agrada la seva opinió“. Per l’eurodiputat flamenc, “Espanya s’allunya cada cop més dels valors de la UE i no entenc el seu silenci. La UE va ser fundada sota els valors democràtics i el respecte a l’estat de dret“. I alerta que si un Estat Membre no acompleix aquests, “els altres 27 haurien de reaccionar, però no ho fan“. I conclou “Obliden que els ciutadans de Catalunya tenen el dret a decidir sobre el seu propi futur. Si la UE no respecta aquest principi, perdrà cada cop més suport“.

Marisa Matias, eurodiputada de l’eurogrup de l’Esquerra Unida Europea-Esquerra Verda Nòrdica, considera que “si no hi ha una solució legal que permeti els catalans decidir sobre la seva autonomia, llavors s’ha de crear“. I considera que “és necessari que hi hagi un referèndum perquè els catalans puguin decidir si volen ser independents o no“. La portuguesa es mostra crítica amb el fet que “no és correcte que es jutgi algú per posar urnes” i que “no és just respondre un problema polític amb els tribunals“.

La també portuguesa Ana Gomes, membre del Grup Socialista, el segon més important de l’Europarlament, afirma que “el judici del 9N no s’hauria d’haver produït mai” i afegeix que “no dissuadeix els partidaris de la independència, ans ben al contrari“.

Finalment, Ivan Jakovcic, de l’Aliança dels Liberals i Demòcrates d’Europa, desitja que la situació millori respecte el present i recorda que “Mas va ser escollit democràticament i és una persona molt important a Catalunya, Espanya i Europa“. Afegint que espera “que hi hagi un diàleg raonable entre el govern central de Madrid i el govern de Barcelona“

*(NOTA: Post penjat a l'Unilateral, el 10.02.2017)

NOU RIDÍCUL INTERNACIONAL D'ESPANYA, ARA AMB LETÒNIA*

Nou episodi de derrota internacional d’Espanya i del seu servei diplomàtic, un dels òrgans estatals més elitistes i, val a dir, més costosos que paguem els ciutadans, catalans inclosos, naturalment.

El passat dia 2, es feia públic un comunicat de l’Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció (KNAB) de Letònia, en el qual s’afirmava que no s’havia trobat cap evidència que assenyalés que l’any 2013, el llavors Primer Ministre Valdis Dombrovskis hagués cobrat un sis milions d’euros, per fer unes declaracions favorables a la Independència de Catalunya.  Aquesta acusació va ser llançada des de la polèmica revista Interviu, el mes de febrer del 2016, citant fonts policials espanyoles, concretament vinculades a la no menys polèmica Unidad de Delincuencia Económica y Fiscal (UDEF).

Les declaracions de Dombrovskis  van ser fetes en una entrevista a l’Agència Catalana de Notícies, publicades immediatament després de la celebració de la Via Catalana, la qual va tenir un gran impacte internacional, particularment, per raons històriques, en els països bàltics, que són els que la van inspirar. Dombrovskis hi va dir que el govern de Letònia estaria disposat a reconèixer la independència de Catalunya “si és un procés legítim” i va rematar amb un “per què no?“. Aquelles declaracions van motivar una reacció per part del govern espanyol, que va protestar davant l’ambaixador letó, Janis Eichmanis. Però la tensió no va anar més enllà en aquell moment.

Això no obstant, quan Interviu va treure la notícia de la suposada corrupció de Dombrovskis per part de l’independentisme català, dos anys i mig després, la notícia va agafar una dimensió encara més àmplia, atès que llavors ja havia deixat de ser Primer Ministre del seu país i ocupava -i continua ocupant- ni més ni menys que un càrrec tan rellevant a escala europea, com és el de Vicepresident de la Comissió Europea i Comissari de l’Euro i del Diàleg Social. Les acusacions espanyoles van motivar un clar posicionament de la Comissió en la seva defensa, tot rebutjant-les.

Això no obstant, les autoritats letones van iniciar una investigació al respecte, que finalment ha donat un resultat negatiu, de manera que no s’ha trobat cap prova que Dombrovskis hagués cobrat cap quantitat de diners per fer aquelles declaracions.

Val a dir que la notícia ha aixecat una certa conya entre els mèdia letons, que han comparat la policia espanyola a la, segons alguns comentaristes, la matusseria tradicional dels serveis policials russos.

Expulsió del cònsol honorari a Barcelona

Aquest episodi, però, no ha estat l’únic que ha provocat una topada entre ambdós estats. Més recentment, en concret, el passat mes d’octubre, el govern espanyol va expulsar el Cònsol Honorari de Letònia a Barcelona, en Xavier Vinyals, considerant-lo una “persona no acceptable per al desenvolupament de les funcions consulars“. El motiu d’aquesta actuació va ser, segons fonts espanyoles, que Vinyals va fer penjar una bandera estelada en el balcó de la façana del consolat. Vinyals ho negà, i va declarar que la seva expulsió era deguda a la seva ideologia independentista catalana, fet que, lògicament, era mal vist pels espanyols. Letònia es va indignar amb l’actitud espanyola i es va negar a cessar-lo, limitant-se a informar-lo que Madrid li havia retirat unilateralment l’exequàtur per exercir les funcions consolars, i en conseqüència havia de cessar en la seva activitat.

El ressò d’aquesta expulsió es va fer sentir pocs dies després al Parlament Europeu, on diversos eurodiputats letons van condemnar de forma duríssima l’actitud del govern espanyol. Així, per exemple, l’eurodiputat Roberts Zile, antic Ministre de Finances, va advertir el govern espanyol  que “s’equivoca lluitant brutalment i criminalitzant una nació que vol ser independent”, afegint que, “encara és pitjor quan això perjudica les relacions diplomàtiques”. Per concloure dient que “Sóc prou vell per recordar quan la bandera del meu país era il·legal i la seva exhibició durament castigada. Els separatistes catalans no són pocs, i les seves opinions han de ser tingudes en compte”.

Com una taca d’oli

Ambdós episodis demostren clarament com el procés independentista català està cada cop més present en la política europea. A hores d’ara, en tres parlaments d’Europa, ja s’han format sengles intergrups que segueixen de ben a prop els esdeveniments a Catalunya, sobretot en relació a l’estratègia espanyola de judicialització del debat polític i a la seva negativa d’acceptar la celebració d’un referèndum d’independència de forma pactada, com sí que va acceptar en el seu moment el govern del Regne Unit de la Gran Bretanya respecte d’Escòcia.

*(NOTA: Post penjat a l'Unilateral, 10.01.2017)