I AMB EL SOMRIURE, LA INDEPENDÈNCIA!*

Permet-me, Lluís, que manllevi i modifiqui, el títol de la teva bonica cançó. Ens trobem a poques setmanes del referèndum del dia 1 d'octubre. I acabem de passar per una experiència traumàtica com la d'un atemptat indiscriminat, vil, covard, que ens ha commocionat, a nosaltres i a tot el món. Excepte, naturalment, a Espanya, on no s'ha fet ni una sola manifestació de solidaritat digna d'aquest nom. Perquè el que ha estat pitjor, en termes polítics, és el post-atemptat. Amb una reacció d'odi catalanòfob sense precedents, com a mínim en moltes dècades. La rancúnia que han demostrat contra els Mossos d'Esquadra, en veure'ls actuar de forma eficient en la neutralització immediata dels terroristes, ha estat immensa. I tanmateix, semblava que tot estava com planificat. Si s'hagués produït una carnisseria encara més gran, amb dotzenes de morts, si s'hagués portat a terme el pla inicial dels terroristes, de ben segur que s'hauria decretat el Nivell 5 d'alerta terrorista, i amb ell el desplegament de l'exèrcit espanyol... I a ningú se li escapa, què hauria comportat això, en el desenvolupament del referèndum... Algú es va quedar curt o algú altre va fer marxa enrere. Probablement, mai sabrem tota la veritat, o en tot cas, trigarem molt en saber-la.

Però, malgrat les intencions dels espanyols, el Govern de Catalunya i les forces polítiques que li donen suport en el procés, no han variat el rumb ni un mil·límetre, en una mostra de fermesa i determinació per les quals el felicitem.

Probablement, quan aquest exemplar es pugui llegir, ja s'haurà aprovat una o les dues lleis de la desconnexió. La del Referèndum, segur, la de la Transitorietat, és possible que també. En les hores prèvies a aquesta votació transcendental, el President Puigdemont ha demanat tranquil·litat. I somriure, afegiria jo, seguint la cançó. Perquè no aconseguiran entabanar-nos amb les seves intoxicacions mediàtiques, amb els seus atacs per tots els canals possibles. No caurem en el seu parany. La seva desesperació, els seus estirabots, són la demostració més fefaent de la nostra victòria.

En aquest context, però, en l'hipotètic cas que els espanyols volguessin acabar amb la voluntat democràtica del poble català, és més que evident que disposem d'una pòlissa d'assegurança de la qual, des de Reagrupament sempre n'hem fet bandera: la declaració unilateral d'independència (DUI). Certament, hauríem preferit utilitzar-la com a primer recurs, un cop constatada que hi havia una majoria parlamentària independentista, fet que ja s'hauria pogut fer fa molts mesos. Però vam acceptar que quant més suport a la Independència, més sòlids i ferms seran els fonaments del nou estat, de la nova república. Vam acceptar la via del referèndum, fins i tot el pactat amb l'estat espanyol... Però ara ja som al cap del carrer, ni pactat, ni romanços. Ara ja no hi ha excuses.

Si el Govern espanyol vol impedir fàcticament el referèndum, no hi ha més resposta, que una solemne i contundent Declaració Unilateral d'Independència, entre d'altres raons perquè serà impossible cap altre recurs.

Presidents Puigdemont i Forcadell, sempre estarem al vostre costat i a les vostres ordres, i segur que estareu a l'alçada de les circumstàncies. Per això ens tindreu, allà on ens necessiteu, amb un somriure, per la Independència!

*(NOTA: Post penjat a LA VEU DE REAGRUPAMENT, NÚM. 70, SETEMBRE 2017)