Quan ni tan sols havia posat un peu al Parlament de Catalunya, Sílvia Orriols ja havia aconseguit sacsejar el panorama polític de casa nostra. Aquesta ripollesa, una ‘outsider’ de lèxic vernacle, ja havia esfondrat els murs de correcció política que durant dècades han eximit els responsables públics catalans d’haver d’abordar debats incòmodes. Problemàtiques socials que han crescut a l’ombra d’una ignorància deliberada fins a tornar-se fora de control i que, com va veure’s diumenge, han esdevingut prioritàries per a bona part de la ciutadania europea.
I, precisament, el dia en què s’estrenava com a diputada, es feia evident la segona gran fita assolida per Orriols. Fou durant l’emissió a la cadena espanyola La Sexta d’una entrevista que la líder d’Aliança Catalana havia concedit al programa vespertí d’El Intermedio. En pantalla es projectà un diàleg de poc més de sis minuts entre la periodista Andrea Portero i la batllessa de Ripoll, en què destaquen les reiterades rèpliques de l’entrevistadora a les respostes de la seva interlocutora.
Encara que aquesta actitud de confrontació cerqués únicament fer-se perdonar per l’audiència i els col·legues de professió pel fet de donar veu a l'”extrema dreta”, assistim a un espectacle tan gratificant com anòmal. Una periodista exercint com a tal i un polític català que compareix davant el “quart poder”. És l’estil incissiu que ara fa dos mesos també exhibí Gemma Nierga enfront de la mateixa Orriols i que anirà a més. La ripollesa genera interès, aporta audiència i augmenta les interaccions. Però cal justificar que se li dona espai, escenificant que se li està desmuntant el relat.
Sigui com sigui, Sílvia Orriols ha fet reviscolar per moments una professió moribunda. A Catalunya, ostatge de la subvenció. Li ha recordat a la premsa les funcions d’escrutini sobre el discurs públic i de contrapès respecte del poder que li són pròpies i havia abandonat. Un compromís envers la ciutadania que sembla haver recuperat, això sí, només en presència de la de Ripoll.
Portero rebatia una de les afirmacions d’Orriols, fent referència a què no pot vincular-se delinqüència amb immigració perquè les dades oficials de la policia no inclouen l’origen dels infractors. El retret l’adreçava contra l’entrevistada, en comptes de qüestionar-se l’absència d’aquesta variable a les estadístiques publicades per les autoritats. Una flagrant ocultació d’informació, que no només és contrària als principis de transparència que hauria d’observar qualsevol societat sanejada, sinó que també distorsiona la comprensió de la realitat, impedeix la formulació de diagnòstics acurats i condueix a intervencions públiques equivocades.
NOTA: Negretes meves (JS)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada