AIXÒ DEFINEIX L'ACTUACIÓ DE TV3, AVUI!

EL TÀNDEM PUIGDEMONT-JUNQUERAS RESPON SANCHÍS*

Ahir per la nit, TV3, Catalunya Ràdio i la xarxa, van emetre un entrevista amb un format realment innovador, si més no que se sàpiga. El director de TV3, Vicent Sanchis, entrevistà conjuntament el President Carles Puigdemont i el vice-president Oriol Junqueras. Probablement rere aquest format hi havia la voluntat de mostrar una cohesió a prova de bomba entre els dos polítics, pertanyents, com és ben sabut a dues forces polítiques com són, respectivament, el PDeCAT i ERC. El simbolisme del moment arribà a quotes poc comunes quan ambdós entrevistats es mencionaven l’un amb l’altre, no pel seu nom o cognoms, sinó pel seu càrrec institucional, és a dir, per “president” i “vice-president”. L’emissió, en rigorós directe, es va fer des del Pati dels Tarongers, del Palau de la Generalitat, fet que va comportar que les campanades, d’una gran contundència, també tinguessin un protagonisme auditiu, sobretot quan van tocar les hores (les deu i les onze), així com els quarts. Després d’un dia xafogós com pocs, on milers de catalans i catalanes s’havien rostit al sol de Montjuïc, en el moment que, probablement, a molts ja els bullien les parts del cos que no s’havien cobert, la sensació de frescor de nit d’estiu que desprenia l’emissió, era si més no, un consol.

Sanchís sota la lupa

Probablement, tant com els entrevistats, qui estava sota la lupa de molts, era el propi entrevistador, recentment nomenat responsable del canal televisiu i, de forma totalment sense precedents, ja reprovat pel Parlament, quan encara no havia ni pres una sola decisió. En aquest sentit, les preguntes van ser incisives fins a cert punt, si bé, en alguns moments, la pressió augmentava subtilment, sobretot a l’hora d’intentar incidir en les diferències ideològiques entre ambdós entrevistats. Lluny però de la vehemència que probablement hauria exhibit una Terribas, o la mala llet típica d’una Herèdia. A diferència d’elles o, per exemple, de Josep Cuní, Sanchis no va voler assumir cap protagonisme en l’emissió, conscient que l’important eren els altres i no pas ell. Fet que s’agraeix, tips com estem de tant periodista-estrella, que s’entossudeix en assumir un rol que no li pertoca.

Coordinació

Com a bons ciclistes, Puigdemont i Junqueras, es van anar rellevant en les respostes. Quan un semblava afluixar, l’altre donava més canya i responia amb fermesa, de manera que clarament es va visualitzar que estan en plena sintonia, i sense una escletxa que els separi. També va resultar significativa, la poca referència, per no dir nul·la, que es va fer a la CUP i fins i tot a l’espai dels comuns, com deixant entendre que a aquestes alçades, el procés ja avança per ell mateix, i qui intenti controlar-lo, perilla de ser esclafat o que li passi per damunt.

Preguntes i respostes

Respecte la pregunta referendària, que ha estat una de les grans protagonistes de la setmana, Junqueras va afirmar que “el text va arribar tot sol. No hi va haver cap discussió”. Per la seva banda, Puigdemont va dir que un cop desvelades la pregunta i la data, “organitzarem un referèndum amb totes les garanties, el convocarem i aplicarem el resultat”.

Davant la previsible reacció de Madrid, ambdós polítics tenen clar que aquesta és irrellevant, atès que “només acceptarem la inhabilitació del Parlament de Catalunya” (Puigdemont), i que “no ens poden inhabilitar a tots. I si m’inhabiliten a mi, ningú no em trobarà a faltar” (Junqueras).

Quant a dos dels temes que ja s’apunten com a cavalls de batalla, és a dir, el funcionaris i les pensions, les respostes van ser igualment contundents i en perfecta sincronització. Així, Puigdemont, va respondre que “qui està posant en risc els funcionaris no som nosaltres, són aquells que amenacen”. Pel que fa a les pensions, Junqueras va aportar el seu millor coneixement, dient que “Podem garantir que no han de patir perquè tenim una economia dinàmica… Creixem més del doble que la mitjana d’Europa”. 

Potser la frase que més transcendència va tenir la va pronunciar el President Puigdemont, quan va dir que “l’única possibilitat que hi hagi eleccions autonòmiques és que guanyi el no”, una claríssima picada d’ullet a la participació en la campanya del referèndum per part dels sectors demòcrates que es mostren partidaris del no a la Independència, però que lògicament tenia per objectiu acabar amb qualsevol boicot a la celebració de la consulta, conscient que l’espanyolisme està dividit entre aquestes dues estratègies. Deixant clar, però, que “els referèndums aquí, i a totes les democràcies, es guanyen per un vot“.

El moment més delicat, però, va ser el del tema de la corrupció, on lògicament, Junqueras va treure pit, recordant els 86 anys de puresa al respecte del seu partit, mentre que Puigdemont, va haver de fer equilibris per separar CDC del PDeCAT, recorrent a una referència implícita, se suposa, al cas Gordó, quan afirmà que “el compromís contra la corrupció és total. El PDeCAT ha fet un posicionament molt clar prenent mesures que no són agradables”. Tanmateix, va caure en la temptació d’engegar el ventilador quan va dir que a “A l’estat espanyol hi ha una veritable indústria de la corrupció”, una frase que, sorprenentment, no va ser matisada pel seu vice-president, qui, per contra, li va llançar un cable de socors afirmant que “la corrupció ens fastigueja sempre i el paper del president en aquesta qüestió és clar i evident“.

Finalment, en referència a la possibilitat de negociar amb Madrid, Puigdemont va ser clar en el sentit que “demanaré d’anar al Congrés dels Diputats per explicar com hem arribat fins aquí si volen escoltar, no hi aniré a fer cap proposta”.

*(NOTA: Post penjat a l'UNILATERAL, el 12.06.2017)

ENTREVISTA PUIGDEMONT I JUNQUERAS A TV3

ELS MATINS DE TV3 PROTAGONITZA UN NOU ESCÀNDOL

Nou escàndol protagonitzat pels Matins de TV3, amb la inefable Lídia Herèdia al capdavant. Avui ha dedicat 32 minuts, a entrevistar a l'anterior ministre d'afers exteriors espanyol, en Garcia Margallo, per tal que fes publicitat del seu llibre, i de passada, llancés unes quantes amenaces i acoquinés l'audiència amb les seves demandes d'intevenció policial, judicial o la que sigui per impedir el proper referèndum d'independència.

Cal dir-ho clarament, es tracta d'una operació de guerra psicològica, que cal emmarcar en el context de la propera conferència que el President Puigdemont farà a Madrid (per cert, no la podria fer a Nova York, Roma, Berlin, Moscou....?), per tal de condicionar-la. 

El que resulta a més altament significatiu és que la durada ha estat molt més llarga que les entrevistes anteriors, fetes a responsables en actiu, que tenien una durada mitjan de 22 o 23 minuts, si bé la de la Consellera de Treball, només va durar 17 minuts. Resulta xocant, que els afers socials es tractin en tant poc temps, si són allò que realment interessa a la gent, com l'Herèdia no s'ha cansat de matxacar al llarg de tots aquests darrers anys. Per contra, l'entrevista a un ex-ministre, espanyol i espanyolista, se li dedica el brutal espai de 32, quasi 33 minuts, per dir penjaments, amenaces, fatxenderies, sobre el procés!

Això no pot continuar així. Repeteixo hi ha una campanya concertada contra el procés independentista, que es desenvolupa des de dins de TV3, i s'ha d'aturar immediatament. No pot passar ni una setmana més això!

Cal fer alguna cosa al respecte!

DUCK AND COVER! APARTEU LES CRIATURES!

Mare de Déu Senyor, demà pot passar qualsevol cosa. 

En Franco i l'Herèdia en la mateixa pantalla!

Duck and Cover!

Terratrèmol al Japó? Míssil balístic nord-coreà? Ni de conya!

Ja saben que demà a TV3 hi ha el tàndem Franco i Herèdia i ja es preparen!

NOU INSULT DE TV3 AL PROCÉS

El dia d'avui serà, sense cap mena de dubte recordat amb vergonya, per alguns, amb ràbia per d'altres, amb tristor per a molts. I ho serà perquè, des de TV3 s'ha decidit apuntar i disparar a matar contra el procés. Una feina pròpia de serveis d'intel·ligència, que estan aconseguint que aquest canal es converteixi en el principal enemic de la independència, en consonància amb el paper d'altres mitjans de comunicació, als quals ja em vaig referir en un post anterior.

Els Matins, de nou

Avui als Matins, la impresentable conductora Lídia Herèdia ha dedicat un publireportatge a la fiscalia espanyola, entrevistant un fiscal molt progressista, ell, que després de dir totes les tonteries de rigor, ha acabat fent un elogi, quasi emotiu ni més ni menys que a un sospitós habitual com és l'ex-fiscal Carlos Jiménez Villarejo, que va ser un dels que va portar el cas Banca Catalana. Quina casualitat, oi? el dia que tothom va ple de la notícia de la mare superiora, va i el personatge aquest reivindica la memòria, i l'odi africà, que en Villarejo sempre ha tingut pels Pujol. 

Lògicament, suposo que està clar, a aquestes alçades de la pel·lícula, que l'objectiu no és Pujol, sinó el procés. Perquè els espanyols pensen que atacant Pujol i destruint-lo, es destrueix el procés. 

Forcadell a les tantes, i sota judici

Però, més greu encara, és aquesta nova punyalada trapera que es cometrà avui a partir de les 22.45 hores, quan s'emeti un especial informatiu titulat, significativament, Presidenta del Parlament, a judici?

Primer de tot, l'hora. A les 22.45 h., per imperatiu de Champions. Però què cony ens importa una Champions on ja no juga el Barça, ni ens va ni ens ve res de res! Però s'avantposa a un programa sobre la segona autoritat de la nació, que està sent assetjada judicialment i mediàticament per defensar els drets dels diputats catalans a actuar amb llibertat.

Per acabar-ho d'adobar, la publicitat  de l'informatiu, diu que es "dona veu a tots els implicats en el judici a Carme Forcadell", fatxandejant, doncs, de neutralitat informativa, que vol dir que quatre grups parlamentaris aniran a sac contra ella, un la defensarà i un altre probablement dirà que sí, però que amb la revolució tot solucionat. En definitiva, canya a la Carme i per un tub.

En definitiva, nou exemple d'afebliment de la imatge institucional de la Presidenta del Parlament per part de l'estratègia espanyolista, que té clar que els dos objectius a abatre són ella i el President. 

Si ahir sentia fàstic i repugnància per per La Vanguàrdia i El Periódico, avui se'm multiplica per 1000 totes dues, i com diu en López Bofill, juro que tindré memòria quan toqui, respecte els responsables d'aquesta intoxicació i d'aquesta operació de guerra informativa que pretén acabar amb el procés independentista, Ho juro.

UN "JO" PREGUNTO AMB POLÈMICA*

L’emissió del programa de TV3 “Jo pregunto”, emès aquest diumenge va camí de provocar un veritable escàndol quan s’ha sabut que la immensa major part dels suposats ciutadans que finalment han participat, adreçant directament preguntes al President Puigdemont, ocupaven llocs de responsabilitat o significats en determinats partits polítics, plataformes veïnals, organitzacions de la societat civil molt significades, etc. Eren doncs, amb comptades excepcions, ciutadans ben poc anònims, ans persones que s’havien significat en els debats polítics, socials, lingüístics, etc que tenen lloc en els darrers temps en la societat catalana. Molt lluny, doncs, d’allò que la pròpia cadena de televisió havia estat propagant en la publicitat del programa en els dies anteriors, segons la qual, els ciutadans que preguntarien al President, eren gent normal sorgida d’un procés de selecció previ, que havia consistit en dos debats ciutadans, els participants en els quals -que s’havien presentat voluntàriament- havien acabat escollint entre ells els dotze que finalment participarien en el programa en directe.

Societat Civil Catalana, l’ANJI, Ciudadanos…

Concretament entre els dotze suposats ciutadans normals que han tingut l’oportunitat de preguntar directament el President Puigdemont, caldria esmentar la presència de: Un membre del comitè d’empresa de Delphi, una membre de la sectorial de Gent Gran de Societat Civil Catalana, un Director de Serveis de l’Ajuntament de Rubí, un membre de l’ANJI Manresa, una portaveu veïnal de l’edifici Venus de Sant Adrià del Besòs, el delegat de la Unió de Pagesos de Les Garrigues, el portaveu adjunt dels Comuns a Reus, una delegada sindical de Metges de Catalunya, una interventora de Ciudadanos, el cap de llista d’ICV a Manresa i un portaveu de la PAH de Sagrera. Amb l’agreujant que quan TV3 en feia la presentació individualitzada de cadascun d’aquests casos concrets, no s’esmentava en cap cas aquestes pertanyences socials o polítiques, sinó que es limitava a referir-se a la seva situació laboral, personal, aficions, etc.

Un precedent: el debat FAVB-BTV del 2015

A mesura que la xarxa social anava identificant la relació d’aquests ciutadans suposadament anònims amb les entitats, partits o plataformes esmentades, s’ha estès una sensació de déjà vu. En concret ens referim al debat ciutadà que va organitzar conjuntament la Federació d’Associació de Veïns de Barcelona (FAVB) i Barcelona Televisió (BTV), el 8 de maig del 2015, on els candidats a les eleccions municipals a Barcelona que s’havien de celebrar poc després es van sotmetre a les preguntes de suposats ciutadans, també anònims, que després van resultar ser tots ells, responsables d’entitats veïnals totes afiliades a la FAVB. El debat va donar una gran empenta a la candidata Ada Colau, que va jugar en cap amic, i va interrompre sense pietat les intervencions del llavors alcalde i candidat a la reelecció Xavier Trias. I dues dades també significatives.

La primera que el President de la FAVB en aquell moment, era ni més ni menys que en Lluís Franco Rabell. De fet, aquest debat va ser una de les seves darreres actuacions com a tal President, perquè poc després dimitia per presentar-se candidat a les eleccions al Parlament de Catalunya del 27S, per la candidatura Catalunya Sí Que Es Pot (CSQEP), molt propera a la pròpia Colau.

La segona és que el debat va ser en gran part ideat pel recentment nomenat director de BTV, el periodista Sergi Vicente, que en als anys anteriors havia estat el corresponsal de TV3 a la Xina.

Puigdemont se’n surt

Malgrat aquesta selecció curiosa de ciutadans que van interpel·lar directament el President Puigdemont, sota la moderació dels periodistes Carles Prats i Lídia Herèdia, les respostes del President Puigdemont van ser en general força reeixides i no el van posar en cap moment en un compromís. A més, va donar uns quants titulars que segur que seran analitzats al llarg de la propera setmana. Una setmana, per cert, que compta amb un esdeveniment clau com és la conferència que faran Puigdemont, Junqueras i Romeva a Brussel.les i que ha posat dels nervis als espanyols.

Concretament, ha afirmat que “fer un estat no és una cosa senzilla. Espanya té més de 3.300 tractats internacionals que hem de transposar”. Respecte la dimensió internacional, ha dit que “a Europa sorprèn l’immobilisme espanyol” i que les autoritats catalanes han deixat molt clar que “el referèndum es farà, encara que no hi hagi pacte amb l’Estat”.

Quant a altres temes, Puigdemont s’ha mostrat contundent i això ha fet que rebés continuats aplaudiments dels 200 espectadors asseguts a les butaques del Teatre Conservatori deManresa. Així, respecte a la fiscalitat, se li ha entès tot quan ha dit que “hi ha comunitats que paguen mobles amb l’esforç fiscal dels catalans“. Quant a la llengua, que “A Catalunya no hi ha cap ciutadà que desconegui el castellà i sí que n´hi ha que desconeixen el català”. Especialment incisiu s’ha mostrat a l’hora de replicar episodis d’enfrontaments generats pel procés, quan ha dit que “El poble català sempre s’ha expressat de manera cívica i cap propaganda pot desdibuixar això”. Finalment, respecte el seu futur polític ha volgut desfer malentesos i ha dit que ell continuarà “fins al final de la feina“.

Impacte a Internet

El programa ha tingut un fort impacte a la xarxa, i particularment al twitter, amb el hashtag#jopreguntotv3 que ha generat milers de piulades i ha arribat a ser trending topic.

*(NOTA: Publicat a L'Unilateral, 23.01.2017)

LA MANIPULACIÓ ESPANYOLISTA DE TV3

Tot i que ja s'ha escrit molt, no puc deixar de fer-ho. Cal dir-ho ben clar i ben rotund. Diumenge vam assisitir a l'atac més greu al procés per la independència que estem desenvolupant en els darrers anys.

I no es va fer des de Madrid. O si més no, directament des de Madrid, sinó des del rovell de Catalunya, i més concretament, des d'una de les més importants estructures d'estat que ara mateix tenim. Em refereixo, és clar a TVC, a Televisió de Catalunya i al seu canal estrella, que no és altre, lògicament, que TV3.

El programa #jopregunto on dotze suposats ciutadans anònims i angelicals, havien de preguntar el President Puigdemont sobre allò que realment interessa a la gent, es va convertir en una trampa brutal, que només la perícia del President va evitar que acabés en un veritable desastre.

Perquè la major part d'aquests suposats ciutadans normals, no ho eren ni de bon tros. Eren persones clarament vinculades a moviments polítics, socials, amb una agenda pròpia, que va quedar molt clara tant en el fons com en la forma, amb un tracte menyspreatiu cap al President inimaginable en cap país democràtic normal.

Va ser realment una experiència repugnant, que a més han tingut la barra de justificar-la els mateixos protagonistes, començant per aquest escurçó que porta per nom el de Lídia Herèdia, que deixaria la serp d'Adam i Eva en una becària qualsevol.

Si el que es volia és que ciutadans normals preguntessin el President, no es va aconseguir ni de lluny. Més aviat semblaven fiscals de règims totalitaris, intentant matxacar un acusat sotmès a un judici sumaríssim.

Cal exigit responsabilitats. Cal exigir que rodin caps. Cal arrencar aquestes males herbes que no tenen més obsessió que acabar amb una televisió nacional i convertir-la en una versió de La Sexta, plena de multicultis, espanyolistes, i catalanòfobs, plens d'auto-odi i que només esperen una trucadeta que qualsevol televisió de merda de Madrid, per fer el salt, com una Arrimadas qualsevol.

El PDeCAT ja n'ha demanat responsabilitats. Ben fet, és el que pertoca. No en deixarem passar ni una.

La República que estem construint serà duríssima amb aquesta escòria. No hi haurà ni por ni pietat amb aquesta gentola. 

ELS ESPIES A TV3

Programa interessant, però amb mancances i aspectes qüestionables. Entre ells, l'aparició del troglodita Félix Sanz Roldán, cap del CNI i un dels executors de l'Operación Catalunya, de guerra psicològica contra el procés independentista. També molt enfocat cap al tema del terrorisme gihadista, però que també podria haver estat enfocat cap a la guerra psicològica o el tema de la corrupció financera i econòmica. I el front mediàtic.

Poca presència d'especialistes catalans, i sí de tota la colla espanyola que han anat creixent en els anys de l'aznarisme. No s'analitzen les mancances d'intel·ligència que va donar lloc al 11M, per exemple. O els desastres d'Iraq. 

Com sempre els espanyols pressumint que són cracks mundials en la lluita contra el terrorisme, quan tot ha estat gràcies a l'ajuda dels Estats Units (després del 2001) i de França.

El reportatge té la bondat de demostrar que cal desenvolupar uns serveis d'intel·ligència al servei de Catalunya. Les declaracions del Comissari Castellví, són interessants, sobretot la seva negativa a esmentar quines són les localitats catalanes mes proclius a desenvolupar episodis de radicalització gihaddista. Malgrat això, jo tinc molt clares a les que es referia elípticament. Però tampoc les diré per no estigmatitzar-les.

Un altre element interessant és la referència a l'INTCEN, al qual, modestament, jo he dedicat una certa atenció en alguns posts a geopolitica.cat (1, 2 i 3)

HISTERISME ESPANYOL PER LA CAVALCADA A VIC*

L’ofensiva espanyolista per la crida feta per l’ANC i Òmnium d’Osona, d’assistir a la cavalcada de Reis amb fanalets i estelades, demostra clarament l’estat anímic alterat i la por que tenen davant la mobilització independentista. Cal tenir en compte que la d’enguany no era la primera vegada que es feia l’esmentada crida. De fet, ja fa quatre anys que es convocava els assistents a l’esdeveniment a portar-los. Passa, però, que aquest cop, la cavalcada vigatana es transmetrà en directe per TV3, i això ja són paraules majors. Ens trobem, doncs, davant una nova mostra d’obsessió contra el canal públic de l’espanyolisme militant, que el vol controlar de totes totes. En aquest sentit, cal recordar que ara fa uns pocs dies, la cap de l’Oposició al Parlament de Catalunya, Inés Arrimadas, en una entrevista precisament a TV3, exigia que s’hi fessin programes en llengua espanyola. Per altra banda, estudis recents han constatat el percentatge de tertulians unionistes als programes de debat polític, tant a TV3 com al 324, se situa al voltant del 40%, fet que contrasta amb la pràctica inexistència de tertulians independentistes en les cadenes espanyoles, tant públiques com privades.

Els habituals es posen les botes

La reacció dels mitjans espanyolistes, popularment coneguts com la Brunete Mediática, no s´ha fet esperar. Capçaleres com El Mundo, La Razón, ABC, El Pais, així com els canals televisius, les ràdios i els diaris digitals espanyolistes, no han deixat passar l’ocasió per carregar contra la convocatòria de les organitzacions patriòtiques catalanes. Lògicament, la seva línia argumental ha anat en el sentit de fomentar la divisió de la societat civil, d’instrumentalitzar les criatures, de manipular-les, etc.

La rèplica des dels sectors independentistes ha consistit bàsicament en omplir les xarxes socials de mil-i-una fotos de nens espanyols vestits de guàrdies civils, legionaris, policies, militars, fent la salutació feixista, inundats de banderes espanyoles, moltes d’elles feixistes, o bé sent instruïts en l’ús d’armes.

A nivell polític, tant el PP, com C’s, com fins i tot UPyD, han anunciat iniciatives parlamentàries, no només a Catalunya, sinó fins i tot també a Brussel.les.

TV3 mantindrà la retransmissió

Les pressions dels partits espanyolistes van en el sentit d’anul·lar la retransmissió per part de TV3. Això no obstant, els responsables de la cadena ja han anunciat que la decisió estava presa des del mes de novembre, i que no pensen fer-se enrere.

*(NOTA: Article aparegut a l'Unilateral, 04.01.2017)

ELS SERVEIS INFORMATIUS DE TVC FANS DE MADRID

Fins als ous dels serveis informatius de TVC. Jo no sé si és per les vacances, o per quina raó, però ja fa tres dies seguits, tres, que els informatius de TVC, a través de TV3 i el 324 que no deixen passar l'oportunitat de parlar de notícies locals de Madrid, sobretot relacionades amb les actuacions decretades per la batllessa megaxupiguai Carmena.

Però, això què és. És que Madrit és el centre del món mundial que ens hi hem de referir dia sí i dia també? TVC és una empresa podemita?

Per acabar-ho d'arreglar, només m'ha faltat veure, a quarts de nou, un titular del 324 que deia Dos presidents sense entesa, en referència a sengles missatges de Cap d'Any de Puigdemont i Rajoy... Entenc, doncs, que els serveis informatius de TVC practiquen l'equidistància entre ambdós presidents, oi? Fixeu-vos fins a quin límit arriba l'auto-odi que pateixen els pobles sotmesos, que pensen que els seus botxins són bona gent! És tan intolerable i fan venir tantes basques... Si a això afegim que la quota de tertulians espanyolistes a TV3 i al 324, ronda entre el 40 i el 50% i que en alguns programes la supera, mentre que a TVE, per no parlar de les privades, la corresponent quota de tertulians independentistes no arriba al 10%, si és que arriba al 5%, només podem concloure que el sobredimensionament mediàtica de l'espanyolisme és brutal i aclaparador. Per no parlar del cas de la premsa escrita, on La Vanguardia i El Periódico ja fa temps que són hooligans del CNI i de l'Operació Diàlogo...

Per sort, aquest desolador panorama mediàtica se supera amb la fermesa de la mobilització patriòtica de milers de catalans i catalanes, que ni estem cansats, ni defallirem. Perquè una cosa és el món virtual o digital, que té els seus avantatges. Però una altra, és la gent, al carrer, lluitant pel seu futur, en tots i cadascun dels pobles i ciutats de Catalunya. I enfront això, no hi ha mèdia espanyolista que valgui. Que s'apartin les criatures. Que s'apartin els Hernàndez i Carol, els Cuní, els Vidal-Folch, Bassets, les Barceló, Herèdies, Nierga, Griso, els Francino i Évole, de tot pelatge. Contra nosaltres no podreu. Sapigueu-ho i accepteu-ho!

OPERACIÓ DIÀLEG O 7è DE CAVALLERIA AL RESCAT?

La nova operació Diàleg, llançada des de Madrid no és res més que una enganyifa de cara a la galeria, impulsada per tot l'aparell mediàtic habitual i amb la inestimable col.laboració dels mitjans catalans, i de forma ben especial, per TV3, com veurem més endavant.

La derrota de l'espanyolisme civil

First things first. Els enormes fracassos del 12O i del 6D, han certificat que l'espanyolisme civil que pretenia plantar cara al moviment cívic per la independència, ha estat derrotat amb total contundència. Aquí qui té el carrer és l'independentisme, Qui guanya a les urnes, democràticament, és l'independentisme. Els catalans i les catalanes que volem un país lliure, un país que no estigui sotmés i espoliat per una voluntat aliena. La derrota espanyola, una derrota democràtica, ha estat contundent. 

Per això, la gran operació d'estat que ha significat la reelecció de Rajoy com a President, amb el pacte entre PP, PSOE i C's té com a prioritat intentar capgirar aquesta dinàmica. I atesa la inutilitat de les forces espanyolistes sobre el terreny, és a dir, les delegacions catalanes d'aquests partits, s'ha recorregut a l'operació, diguem-ne, "7è de cavalleria", amb l'aterratge en paracaiguda de la vicepresidenta Sàenz de Santamaria a Barcelona, amb el seu despatxet de marres. 

Diguem-ho alt i clar: La sobrepresència de la vicepresidenta és una operació de rescat, a la desesperada, per evitar l'enfonsament moral, anímic, espiritual dels espanyolistes a Catalunya. És la demostració fefaent que, malgrat que voldríem que fos més imminent, estem guanyant la partida, que ja som al cap del carrer. Paradoxalment, el govern neo-fatxa del PP, amb la col·laboració plena del PSOE i dels palanganeros de C's, està seguint la mateixa lògica del govern republicà espanyol durant la guerra, particularment, quan es va traslladar a Barcelona, perquè temia que si no en perdria el control. 

L'espanyolisme ha estat derrotat electoralment, democràticament, civilment. I a Madrid desconfien totalment que els liders espanyolistes locals, l'Arrimadas, l'Iceta i en Garcia Albiol, siguin capaços de capgirar aquesta dinàmica. Possiblement, sí que tenen més confiança en els empresaris espanyolistes, tots sabem quins són, en la seva capacitat de fer xantatge i guerra psicològica. Però en els polítics, si més no, en els actuals, ni gota. Però els empresaris tenen diners, però, no tenen vots, o no suficients vots. Per això i només per això, la vicepresidenta espanyola, es disposa a fer servir el seu despatxet de marres com a contrapoder de la Generalitat sobre el terreny. 

La Declaració Unilateral d'Independència és la pedra angular

On la derrota espanyolista no s'ha produït, però, és en dos fronts claus. El front mediàtic i el front judicial. De fet, si encara respiren els espanyols és precisament perquè tenen aquests recursos al seu abast. Sobretot el segon, que el tenen quasi en monopoli, i dic quasi, perquè recordo que els fiscals de Catalunya es van oposar al processament de Mas i companyia, en el seu moment, i tots ells van ser liquidats, o se'ls va ignorar olímpicament. Però, si no és total, el seu control és pràcticament total. És el gran obstacle que cal superar, i, la veritat sigui dita, penso que és errònia l'estratègia de la desobediència que sembla imposar-se, i en la que la CUP sembla portar la veu cantant. Ho he dit milers de vegades i no em cansaré de dir-ho. Cal seguir l'estratègia de l'obediència al Poble Català i a les institucions catalanes, i no la de la desobediència a Espanya! I és que presentar com un atac a la democràcia el fet que es detingui un ciutadà o un càrrec electe perquè s'ha negat a comparèixer a una citació judicial, no s'entén, com a mínim d'entrada, i per això, es necessita explicar-ho, i això ho complica tot. Fins i tot, penso que ha arribat el moment que l'estratègia de l'obediència, faci un pas endavant i comenci a marcar paquet, i a marcar les línies vermelles, 

Per fer-ho però, hi ha una prèvia: els polítics no poden exigir obediència als ciutadans, és a dir, que es mullin per la independència, si ells abans, no són els primers en mullar-se. I l'instrument clau per a fer-ho és un i només un: l'aprovació al Parlament de Catalunya de la Declaració Unilateral d'Independència, acompanyada, si cal, de la signatura de tots els diputats i diputades que la votin amb expressa acceptació de la seva coresponsabilitat política. Només si hi ha aquest pas previ de trencament amb la legalitat espanyola, poden els polítics catalans independentistes exigir a la resta de catalans, inclosos els funcionaris, per descomptat, que obeeixin totes i cadascuna de les disposicions aprovades pel Parlament, el Govern i els Ajuntaments de Catalunya. I correlativament, procedir a la destitució, si s'escau, de tots aquells que es neguin a obeir les disposicions emanades de la nova legalitat i la nova legitimitat catalana, emanada de l'expressió democratica de les urnes. Punt.

La traïció de TV3 i els altres

L'altre front obert, i pel qual encara respiren els espanyols a Catalunya, és el mediàtic. Tot i només abastar una part petita de l'audiència catalana, que la podem situar entre el 15 i el 20%, TVC, amb els seus canals TV3 i 324, arriba a més del 30 o 40% pel que fa a la informació, als telenotícies, de manera que és la principal proveïdora de notícies, i particularment, de notícies polítiques a Catalunya. No pas l'única, naturalment, atès que tant la resta de cadenes de televisió, els diaris, les ràdios i Internet, també n'aporten. Doncs bé, en els darrers temps, i d'una manera descarada, estem presenciant en les seves tertúlies i en els seus telenotícies, un sobredimensionament de l'espanyolisme mediàtic que contrasta amb la seva presència real en la societat catalana. En moltes tertúlies de TV3 i el 324, fins i tot els espanyolistes tenen més presència no només que els independentistes, sinó també dels referendistes, és a dir, dels partidaris de fer un referèndum, siguin o no partidaris de la independència. És tan descarat, que cada cop fa més mandra seguir-les. 

Un altre sobredimensionament de l'espanyolisme a TV3 es dóna en la cobertura dels patètics actes celebrats per les seves organitzacions polítiques i civils que, malgrat convocar un nombre irrisori de torrentes gaudeixen de cobertures mediàtiques brutals en els TNs. Si per cada acte independentista on assisteixen 50, 100, 200 persones, els TNs dediquessins els 2 o 3 minuts que dediquen als actes espanyolistes amb aquests nombres, els TN haurien de durar 3 o 4 hores com a mínim.

No cal dir que la situació de sobredimensionament mediàtic de l'espanyolisme és encara més gran en la resta de canals, ràdios, diaris, excepte, potser a Internet. 

No vull acabar aquesta reflexió sense referir-me a altres actors claus en la societat catalana com són el Barça, la Caixa i el Banc de Sabadell. 

Pel que fa al primer, és públic i notori que l'actual Junta és plena d'espanyolistes i, no en tinc cap dubte, d'agents del CNI. El Barça és la marca catalana més global. Això li dóna una dimensió estratègica que a més es va associar amb la de la catalanitat desacomplexada de la mà del President Joan Laporta (2003-2010). Això va aixecar totes les alarmes, i es va portar a terme una campanya d'assetjament i enderrocament, amb la col·laboració entusiasta dels poders mediàtics tradicionals (La Vanguardia, El Periódico). De totes maners, el caràcter eminentment popular del club, el fet que no s'hagi convertit en una societat anònima, ha impedit, que hagi esdevingut una eina contra la independència. Però les juntes post-Laporta, han aconseguit mantenir un perfil baix en la seva catalanitat.

Pel que fa a les dues entitats financeres, és públic i notori el seu borbonisme desacomplexat, sobretot en el cas de la primera, i en el suport que la segona ha donat a la consolidació dels C's, des dels seus primers anys. No hem d'oblidar que el seu actual cap de comunicació, relacions institucionals i subdirector general, és el periodista Ramon Rovira, que durant la seva etapa com a conductor del programa d'anàlisi i debat polític Àgora, al Canal 33, entre els anys 2002 i 2007, ja destacava per sobredimensionar mediàticament els impulsors d'aquesta, llavors naixent, formació.

RABELL, EL LOUIS DE FUNÈS DEL 27S

L'entrada en escena en la política catalana de Lluís Rabell, el cap de llista de la candidatura espanyolista CSQ(n)P, no ha pogut ser més accidentada. Procedent de la FAVB, tradicional planter del sociatisme més desacomplexat i fatxenda, el seu penúltim servei a la causa va ser co-organitzar aquell infumable debat de candidats a les eleccions locals de Barcelona transmès per BTV. La seva televisió amiga, segons sembla. Va ser una trampa amb totes les de les llei per al sòmines d'en Trias, que hi va caure de quatre potes. Els suposats ciutadans  que des del públic van fer preguntes als candidats eren, tots ells, destacats membres de la Junta de la FAVB o companys de viatge. Va ser un veritable escàndol, amb la connivència del director nou de trinca de l'esmentat canal, en Sergi Vicente, tot just retornat de la corresponsalia de TV3 a la Xina. I és que, sempre, alguna cosa queda, i el xaval va acomplir la feina amb una precisió oriental.

Un cop nomenat cap de llista, desplaçant elements tan preocupants com la nena Ubasart, el fenomenu del Fachin, i sobretot, a la monja Forcades, en Rabell no ha perdut cap oportunitat de fer el ridícul, quan no el patètic. Perquè s'ha de ser patètic per intentar justificar amb arguments pretesament d'esquerres, la continuïtat de la submissió de Catalunya a Espanya, que té com a conseqüència més evident, la impossibilitat de fer polítiques socials i econòmiques eficients i adreçades a les necessitats més peremptòries per als Catalans i les Catalanes que en tenen menester. 

Per mi, en Rabell, cada cop que bada la boca, i fa el ridícul amb aquella contundència i sense cap tipus d'acomplexament.... què voleu que us digui, em recorda al Louis de Funès de la meva infantesa i adolescència! Sí senyor, un Louis de Funès amb tots els ets i els uts, un tio que no es tallava, convençut que té tota la raó del món i totalment al marge de la resta de la societat, excepte d'aquells que li riuen les gràcies.

I per acabar-ho d'adobar no puc més que traçar un total paral.lelisme entre la seva obsessió contra l'Artur Mas, amb la de Funès contra el dolent de les seves pel.lícules, que no era un altre que el temut Phantomàs. 

Hòstia de déu, si les coincidències no enganyen, avui això ho petem...

GRAN, ENORME, BRUTAL, ARTICLE D'EN BAÑOS...

Querida Cris 

Antonio Baños

Querida Cris,

Ante todo decirte que estoy bastante enfadado contigo. Y lo estoy porque aún espero que cumplas tu promesa de ir a hacernos unos callos a uno de esos sitios buenos (y baratos) que tú siempre encuentras. Pero en fin, seguiré hambriento y esperante. 

Te escribo a raíz de tu divertida intervención el otro día en 8tv frente a nuestro “presi” Eduardo Reyes. Bastante graciosa. Me gustó muchísimo la comparación que hiciste de nosotros con: “el primer negro que salió en TV3 hablando catalán”. Estoy totalmente de acuerdo. De hecho en un show mío en el CCCB el mayo pasado ya vinculé el black power con el cat power y el resultado fue muy cachondo. Igual que ellos, saliendo de los ghettos y dando la mano a gente que vivía de espaldas. Buena metáfora la tuya. 

Cristina Fallarás

En Súmate, nos vamos dando cuenta cómo aquella vieja “gauche caviar” tiene especiales y dolorosos sarpullidos cada vez que se topa con nosotros. Como los de Xavier Sardá en RAC1 por ejemplo, cuando el hombre acabó destemplado y cargado de tics clasistas. Hay un manifiesto displacer ante la evidencia de que el colectivo charna ya no encaja en aquel viejo, setentero y confortable cliché de Solé Tura o Juan Marsé: esos charnegos inocentes e incultos pero buenos proletarios y mejores personas que votan a la izquierda siempre en castellano para defenderse de unos burgueses catalanoparlantes que los explotan y los alienan. Unos charnegos que viven en Catalunya pero como leales españoles, porque la sangre remota es más poderosa que la comunidad presente (básicamente se trata de la tesis de aquel manifiesto de los 2.300 que firmara Amando de Miguel o Jiménez Losantos). El mito de Xarnatown, el lugar en el que Catalunya es sólo una autonomía leal a Felipe frente al opresor Pujolista que dice ser nación solo para robar nuestras plusvalias. El lugar donde se dice “plegar” y “rachola” y con eso se satisface el conocimiento de “lo catalán”. Un poco de Feria de Abril, un poco de butifarra y un mucho de folklore para mantener “las dos almas” de Catalunya separadas política y culturalmente. Lo nuestro y lo suyo. Un país, dos comunidades. Los “negros” en castellano y los “blancos” en catalán. Cómodo. 

También entiendo perfectamente que tu comentario iba dirigido a la “burguesía catalana” que, según tú, nos ve como objeto de curiosidad y risión. Sin embargo nuestra experiencia diaria (y desde hace ya muchos meses) es exactamente la contraria. El catalanismo más orgánico y clásico lo que ha hecho es darnos facilidades, calidez y buen rollo. Es más, Súmate ha servido, como me expresaba con vehemencia un alto cargo de Òmnium, para que ellos se diesen cuenta de que han perdido la viveza, el entusiasmo y el contacto con la calle que Súmate aporta. Trabajan con nosotros sin paternalismo ni condescendencia. Sin cambiarnos de idioma o ideología. Guay. 

Eduardo Reyes

Y sin embargo, muchos de esas “izquierdas españolas” tan cosmopolitas e internacionales a las que debemos confiar, según tú, nuestras vidas y futuro, no han parado de llamarnos (desde España y desde aquí) de nazis a subnormales, traidores o idiotas. Muchas de esas izquierdas españolas a las que deberíamos pertenecer por cuestión sanguínea, o porque lo dice nuestro DNI, nos han insultado y negado la existencia de forma reiterada. O peor, nos han sonreído displicentes en el mejor de los casos (y te lo digo de primera mano). Por lo tanto, si lo que pretendías era discriminar una vez más entre “ellos” y “nosotros”, catalanes y castellanos, llegas tarde. Los nuestros son todos aquellos que exigen votar, que quieren un nuevo país y a los que no les da miedo una catalanidad plena y nueva. Vengan de donde vengan. Vivan donde vivan. 

Total, que aparece Súmate y empiezan los cortocircuitos. Se rompe el plan. Y empiezan los nervios como con Sardá que acabó preguntando al borde de la histeria si admitiríamos a alguien que hablase catalán o algún licenciado en ingeniería. Y ahora tú con lo de los negros... 

Los nervios son normales. Desde esa perspectiva, y perdóname Cris, clasista, un negro hablando catalán es un exotismo, una risa para los intelectuales de verdad que saben hablar muchos idiomas. El negro que hablaba catalán en TV3 es una burla pintoresca del orden natural de las clases. Como un charna indepe. Como un proletario indepe. El problema aparece cuando no hay un sólo negro ni un solo charnego independentista. El problema aparece cuando estas personas “singulares” se organizan e intervienen políticamente. Y cuando lo hacen para suturar esa fractura, esa distancia en la que muchos nos querían mantener: inmigrantes contra catalanes de toda la vida. Y es exactamente eso lo que el proceso es. La sutura de las diferencias a través de la exigencia de nuestra soberanía política (no culturalista ni idiomática). 

Jiménez Losantos

El lío aparece cuando la cosa no va de identidades y cuando lo que se reclama es la soberanía popular y el voto. Proceso destituyente y nueva constitución. Cuando se va hacia una República y una nueva ciudadanía. Catalanas ¿De dónde si no? Y ahí os perdéis y acudís al “último cliché”: Tenéis buenas intenciones y buena fe pero os engaña y manipula la burguesía de siempre. Antes Pujol y ahora Mas. Os engañan porque vosotros no sois más que unos inocentes charnegos todo corazón pero incapaces de hacer política sin esos “progres ilustrados” que nos representaban tan bien. Más paternalismo, más condescendencia. 

No somos folklore, Cris, somos política. Y somos calle y somos urna y somos la catalanidad entendida más allá del provincialismo y la casa regional. Somos pueblo soberano. En castellano, catalán, mandarín y urdú.

Desde mi punto de vista, el primer negro que habló catalán en TV3 fue un gran tipo. Un tipo que decidió que, para él y sus hijos, éste iba a ser su país. Y entendió que hablar catalán era una buena idea porque le permitía prosperar, hacer más amigos, entender lo que se dice y escribe y por ello participar de la vida en común de forma plena. Lo alejó de cualquier ghetto. Un tipo que sabía que el catalán no le obligaba a dejar de hablar wolof, mandinga o castellano. Para nosotros, la comparación con primer negro que habló catalán en TV3 no es un exotismo o una burla. Es un gran modelo que te agradezco. 

Un modelo a seguir como el de aquella primera negra que sentó en los asientos delanteros de un autobús en Montgomery, Alabama. Como el primer negro que meó en un váter de blancos de Johanesburgo. El primer negro que habló catalán en TV3. Exacto, esos somos nosotros. 

Los primeros que no cumplen sumisos con el papel que se les había asignado. Que se rebelan a la tutela benevolente de los pijiprogres de aquí y allí. Siempre vigilantes a mantener el régimen del 78. Siempre atentos a que no se mezclase lo charna con lo catalufo. Cada uno con su clientela, como debe ser. 

Rosa Parks

Somos los primeros negros que llevamos estelada y gritamos independencia en castellano. Los primeros que pensamos en una catalanidad soberana y libre que nos permita desobedecer a la tiranía del gobierno de Madrid y visitar a la familia en el pueblo sin ningún problema y al mismo tiempo. Los primeros negros que rompen el cliché, que denuncian a las oligarquías de allí y a las de aquí. Que se solidarizan y se manifiestan con la gente de aquí y la de allí. Que está en las diadas y en las mareas. Con Gamonal y con Arenys de Munt. Los primeros que están dando una solución masiva, popular y democrática al colapso borbónico. 

Eduardo Reyes, el primer charnego independentista que habla en la tele es, efectivamente, igual que el primer negro que habló en TV3. Como el primer gay en salir públicamente del armario, como la primera mujer en licenciarse en una universidad. Somos lo mismo. Parte de un futuro que os rompe cómodos esquemas. Desde tu perspectiva somos pintorescos, lo sé. Pero desde la nuestra, el primer negro y Eduardo Reyes no somos lo singular, somos la nueva normalidad, la nueva mayoría. La nueva catalanidad forjada en las calles, asambleas y colectivos independentistas. Una catalanidad republicana, popular, masiva y multilingüe. 

Dijiste en tu intensa intervención televisiva que temías que “el procés” lo llevara Artur Mas de la mano. De hecho y paradójicamente, eso es lo que están esperando que pase, como agua de mayo, las izquierdas borbónicas: que haya un pacto, un diálogo, un acuerdo entre Mas, Rajoy, Rubalcaba, Fainé, Rossell y todas las élites y oligarquías catalanas y españolas. 

Problema en las calles, solución en los despachos. Tranquila Cris porque seremos nosotros, “los negros”, los charnas, los de las calles y asambleas, los de la estelada y la marea los que no lo permitiremos. Nosotros exigimos votar precisamente para que ellos no pacten. Eso, Cris, es más que evidente. Así que te invito a formar parte del nuevo Black-Cat Power. Gente que no somos tal y como deberíamos ser y que hace lo que no deberíamos estar haciendo. 

Cada vez somos más los negros hablando catalán en TV3... 

Salud y República Catalana 

Antonio Baños 
Socio de Súmate Comisión de Comunicación de Súmate 

Y sobre todo, tu amigo 

EL FÀSTIC, NAUSEABUND, DE TV3

TV3 és de vacances. El país es commou, i la televisió nostrada com si plou. Més "3" que mai. Ja he escrit que una de les primeres mesures a prendre amb la Independència, és canviar-li aquest nom tan fastigosament espanyol. Com el de l'equip de futbol, del qual, per cert, és la seva principal caixa de ressonància i, perquè no dir-ho, baló d'oxigen.

En plena tempesta política, i TV3 en serveis mínims, deixant que les televisions espanyoles monopolitzin el debat públic i l'agenda públic. Avui he fet l'esforç d'aguantar més de tres minuts la tertúlia d'Antena3: insuportable, però amb un plantejament políticament claríssim.

I TV3 de vacances. No tenen la més mínima dignitat per reaccionar davant una situació sobrevinguda. Pobre d'aquell que decidís una mobilització d'emergència. El titllarien de tot. 

Doncs bé, queda apuntat: a la llibreteta, al pen, i al núvol.

TREMOSA MASSACRA EN DIRECTE A TV3 LA LÍDIA HERÈDIA

No calen comentaris. Només cal veure el vídeo i comprovar la distància sideral entre un català civilitzat i culte i una espanyola cafre i cutre. No hi ha hagut color. No hi ha discussió. Silenci. En homenatge a la Intel.ligència. De menyspreu per la ignorància i la maldat moral.

SOCIALDEMÒCRATES CATALANS, RECONSTRUIU-VOS!*

De l’entrevista a l’Oriol Junqueras a TV3 en vaig treure la conclusió que per a la seva formació, el moment actual és l’ideal per aconseguir la… reconstrucció de l’espai socialdemòcrata a Catalunya. Això, si més no, explica els esforços per donar empara a tots els socialistes orfes que es van trobant pels camins i les cantonades dels pobles, viles i comarques del país. He de confessar que aquesta tasca de voltor per alimentar-se de les deixades d’un cadàver l’han apresa molt bé dels seus competidors d’Iniciativa. Suposo que el contacte tripartit fa que els vicis s’encomanin els uns als altres.

Si fóssim en una conjuntura electoral “normal”, aquesta acció de voltorejar seria perfectament comprensible en la lògica de la competència interpartidista. Ja se sap la dita que diu que “on mengen tres, mengen dos de puta mare”. Doncs això. Passa, però, que no estem en una conjuntura “normal”, oi? Més aviat en una conjuntura jo diria que extrema, i més si tenim en compte els darrers esdeveniments impulsats pel govern espanyol.

Llavors, en una conjuntura extrema, tancar els ulls al context, i pensar només en un mateix, em sembla d’una irresponsabilitat molt i molt greu. I una irresponsabilitat greu és bandejar la formació d’una llista unitària –o el més unitària possible, no siguem innocents-, posant com a excusa –de mal pagador- les declaracions sempre tronades i provocadores d’en Duran i Lleida. Estic segur que aquest quan va assabentar-se de les respostes de Junqueras, devia saltar d’alegria, i amb ell tota l’espanyolada. Sobretot perquè afebleix encara més Artur Mas que, desenganyem-nos, és l’objectiu a abatre per part d’Espanya. Com en el seu moment ho fou Lluís Companys.

El clam del sobiranisme civil, protagonista de les mobilitzacions més massives que mai s’han donat a favor de la independència, a favor d’una unitat per a les eleccions europees, sembla que no tindrà resposta. És una molt mala notícia, i perdem una altra oportunitat de marcar a porteria buida. Perquè tothom sap que una llista unitària, o quasi, guanyaria per golejada. 

Anem jugant a la ruleta russa, anem…

*(NOTA: Post penjat al Nació Digital, 03.02.2014)