Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris BARÇA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris BARÇA. Mostrar tots els missatges
dimarts, 20 d’abril del 2021
dissabte, 20 de maig del 2017
25 ANYS DES DE MONTREAL ESTANT
Una servidora va veure el partit d'avui fa 25 anys, la de la Primera Champions, des de Montreal estant, en un bar de l'Avenue du Parc, juntament amb altres catalans i amics quebequesos. Allà era l'hora de dinar, i entre hamburguesa i hamburguesa, ho vam passar de conya!
Del Dream Team, sempre recordo la figura de Hristo Stòitxkov, el més gran, el més valent, el més de tot.
Quins records! Els propers 25 anys ja seran la rehòstia!
divendres, 10 de març del 2017
CRACK, NEN, ETS UN CRACK!
Aquesta és la piulada que vaig penjar el dia 15 de febrer, quan tot déu, quan tots els catalanets de merda malparlaven del Barça. Quan tots aquells i aquelles que van de patriotes de tota la vida, a la primera de canvi, els tremolen les cames i els peten els dits.
Realment m'agradaria que hi hagués més gent normal. I no tanta merda víctima de 300 anys de submissió, que quan els espanyols aixequen la veu, o fan campanyes per terra, mar i aire, per la xarxa i pels tribunals, acoten el cap, i callen com a putes.
Realment, la meva autoestima ha crescut, modestament i humil, com sempre, i això que d'aquí unes hores seré una mica més...savi.
dijous, 9 de març del 2017
dimarts, 14 de febrer del 2017
dissabte, 10 de desembre del 2016
OPERACIÓ DIÀLEG O 7è DE CAVALLERIA AL RESCAT?
La nova operació Diàleg, llançada des de Madrid no és res més que una enganyifa de cara a la galeria, impulsada per tot l'aparell mediàtic habitual i amb la inestimable col.laboració dels mitjans catalans, i de forma ben especial, per TV3, com veurem més endavant.
La derrota de l'espanyolisme civil
First things first. Els enormes fracassos del 12O i del 6D, han certificat que l'espanyolisme civil que pretenia plantar cara al moviment cívic per la independència, ha estat derrotat amb total contundència. Aquí qui té el carrer és l'independentisme, Qui guanya a les urnes, democràticament, és l'independentisme. Els catalans i les catalanes que volem un país lliure, un país que no estigui sotmés i espoliat per una voluntat aliena. La derrota espanyola, una derrota democràtica, ha estat contundent.
Per això, la gran operació d'estat que ha significat la reelecció de Rajoy com a President, amb el pacte entre PP, PSOE i C's té com a prioritat intentar capgirar aquesta dinàmica. I atesa la inutilitat de les forces espanyolistes sobre el terreny, és a dir, les delegacions catalanes d'aquests partits, s'ha recorregut a l'operació, diguem-ne, "7è de cavalleria", amb l'aterratge en paracaiguda de la vicepresidenta Sàenz de Santamaria a Barcelona, amb el seu despatxet de marres.
Diguem-ho alt i clar: La sobrepresència de la vicepresidenta és una operació de rescat, a la desesperada, per evitar l'enfonsament moral, anímic, espiritual dels espanyolistes a Catalunya. És la demostració fefaent que, malgrat que voldríem que fos més imminent, estem guanyant la partida, que ja som al cap del carrer. Paradoxalment, el govern neo-fatxa del PP, amb la col·laboració plena del PSOE i dels palanganeros de C's, està seguint la mateixa lògica del govern republicà espanyol durant la guerra, particularment, quan es va traslladar a Barcelona, perquè temia que si no en perdria el control.
L'espanyolisme ha estat derrotat electoralment, democràticament, civilment. I a Madrid desconfien totalment que els liders espanyolistes locals, l'Arrimadas, l'Iceta i en Garcia Albiol, siguin capaços de capgirar aquesta dinàmica. Possiblement, sí que tenen més confiança en els empresaris espanyolistes, tots sabem quins són, en la seva capacitat de fer xantatge i guerra psicològica. Però en els polítics, si més no, en els actuals, ni gota. Però els empresaris tenen diners, però, no tenen vots, o no suficients vots. Per això i només per això, la vicepresidenta espanyola, es disposa a fer servir el seu despatxet de marres com a contrapoder de la Generalitat sobre el terreny.
La Declaració Unilateral d'Independència és la pedra angular
On la derrota espanyolista no s'ha produït, però, és en dos fronts claus. El front mediàtic i el front judicial. De fet, si encara respiren els espanyols és precisament perquè tenen aquests recursos al seu abast. Sobretot el segon, que el tenen quasi en monopoli, i dic quasi, perquè recordo que els fiscals de Catalunya es van oposar al processament de Mas i companyia, en el seu moment, i tots ells van ser liquidats, o se'ls va ignorar olímpicament. Però, si no és total, el seu control és pràcticament total. És el gran obstacle que cal superar, i, la veritat sigui dita, penso que és errònia l'estratègia de la desobediència que sembla imposar-se, i en la que la CUP sembla portar la veu cantant. Ho he dit milers de vegades i no em cansaré de dir-ho. Cal seguir l'estratègia de l'obediència al Poble Català i a les institucions catalanes, i no la de la desobediència a Espanya! I és que presentar com un atac a la democràcia el fet que es detingui un ciutadà o un càrrec electe perquè s'ha negat a comparèixer a una citació judicial, no s'entén, com a mínim d'entrada, i per això, es necessita explicar-ho, i això ho complica tot. Fins i tot, penso que ha arribat el moment que l'estratègia de l'obediència, faci un pas endavant i comenci a marcar paquet, i a marcar les línies vermelles,
Per fer-ho però, hi ha una prèvia: els polítics no poden exigir obediència als ciutadans, és a dir, que es mullin per la independència, si ells abans, no són els primers en mullar-se. I l'instrument clau per a fer-ho és un i només un: l'aprovació al Parlament de Catalunya de la Declaració Unilateral d'Independència, acompanyada, si cal, de la signatura de tots els diputats i diputades que la votin amb expressa acceptació de la seva coresponsabilitat política. Només si hi ha aquest pas previ de trencament amb la legalitat espanyola, poden els polítics catalans independentistes exigir a la resta de catalans, inclosos els funcionaris, per descomptat, que obeeixin totes i cadascuna de les disposicions aprovades pel Parlament, el Govern i els Ajuntaments de Catalunya. I correlativament, procedir a la destitució, si s'escau, de tots aquells que es neguin a obeir les disposicions emanades de la nova legalitat i la nova legitimitat catalana, emanada de l'expressió democratica de les urnes. Punt.
La traïció de TV3 i els altres
L'altre front obert, i pel qual encara respiren els espanyols a Catalunya, és el mediàtic. Tot i només abastar una part petita de l'audiència catalana, que la podem situar entre el 15 i el 20%, TVC, amb els seus canals TV3 i 324, arriba a més del 30 o 40% pel que fa a la informació, als telenotícies, de manera que és la principal proveïdora de notícies, i particularment, de notícies polítiques a Catalunya. No pas l'única, naturalment, atès que tant la resta de cadenes de televisió, els diaris, les ràdios i Internet, també n'aporten. Doncs bé, en els darrers temps, i d'una manera descarada, estem presenciant en les seves tertúlies i en els seus telenotícies, un sobredimensionament de l'espanyolisme mediàtic que contrasta amb la seva presència real en la societat catalana. En moltes tertúlies de TV3 i el 324, fins i tot els espanyolistes tenen més presència no només que els independentistes, sinó també dels referendistes, és a dir, dels partidaris de fer un referèndum, siguin o no partidaris de la independència. És tan descarat, que cada cop fa més mandra seguir-les.
Un altre sobredimensionament de l'espanyolisme a TV3 es dóna en la cobertura dels patètics actes celebrats per les seves organitzacions polítiques i civils que, malgrat convocar un nombre irrisori de torrentes gaudeixen de cobertures mediàtiques brutals en els TNs. Si per cada acte independentista on assisteixen 50, 100, 200 persones, els TNs dediquessins els 2 o 3 minuts que dediquen als actes espanyolistes amb aquests nombres, els TN haurien de durar 3 o 4 hores com a mínim.
No cal dir que la situació de sobredimensionament mediàtic de l'espanyolisme és encara més gran en la resta de canals, ràdios, diaris, excepte, potser a Internet.
No vull acabar aquesta reflexió sense referir-me a altres actors claus en la societat catalana com són el Barça, la Caixa i el Banc de Sabadell.
Pel que fa al primer, és públic i notori que l'actual Junta és plena d'espanyolistes i, no en tinc cap dubte, d'agents del CNI. El Barça és la marca catalana més global. Això li dóna una dimensió estratègica que a més es va associar amb la de la catalanitat desacomplexada de la mà del President Joan Laporta (2003-2010). Això va aixecar totes les alarmes, i es va portar a terme una campanya d'assetjament i enderrocament, amb la col·laboració entusiasta dels poders mediàtics tradicionals (La Vanguardia, El Periódico). De totes maners, el caràcter eminentment popular del club, el fet que no s'hagi convertit en una societat anònima, ha impedit, que hagi esdevingut una eina contra la independència. Però les juntes post-Laporta, han aconseguit mantenir un perfil baix en la seva catalanitat.
Pel que fa a les dues entitats financeres, és públic i notori el seu borbonisme desacomplexat, sobretot en el cas de la primera, i en el suport que la segona ha donat a la consolidació dels C's, des dels seus primers anys. No hem d'oblidar que el seu actual cap de comunicació, relacions institucionals i subdirector general, és el periodista Ramon Rovira, que durant la seva etapa com a conductor del programa d'anàlisi i debat polític Àgora, al Canal 33, entre els anys 2002 i 2007, ja destacava per sobredimensionar mediàticament els impulsors d'aquesta, llavors naixent, formació.
dijous, 19 de maig del 2016
diumenge, 20 de desembre del 2015
dimecres, 16 de desembre del 2015
dissabte, 21 de novembre del 2015
QUATRE GOLS COM LES QUATRE BARRES!
Definitivament, hem passat pantalla d'aquesta gentussa!
"Eeeeehhhhh, al TC, al Consejo de Estado, váis!"
divendres, 28 d’agost del 2015
AMERICAN HERO... AND BARÇA SUPPORTER
US Airman 1st Class Spencer Stone, one of the heroes that foiled a massacre in Paris recently, is also a Barça supporter, as it can be seen in this picture.
Mr. Spencer got lightly injured. However, a few days after, he was awarded with Legion d'Honneur by French President, François Hollande.
dilluns, 8 de juny del 2015
diumenge, 7 de juny del 2015
EL PERIÓDICO, COM L'ABC
El Periódico de Catalunya, com el diari Abc, no dedica la seva portada a la victòria del Barça i a la demostració de catalanitat desacomplexada que es va viure ahir a Berlin, amb tot el Món mirant-ho i sense la presència ni d'una sola bandera espanyola, ni, naturalment, del Borbó, ni del corrupte President de Govern espanyol.
És enormement significatiu que El Periódico de Catalunya coincideixi en destacar, per això, la celebració del dia de les Forces Armades espanyoles, fet que ens confirma que la línia espanyolista d'aquest diari no té aturador. El seu paper en el procés cap a la Independència és clarament obstruccionista i espanyolista.
Tampoc El Pais fa cap referència en la seva portada a la victòria del Barça. Però això no és cap novetat. Senzillament, és el reconeixement del que es va viure ahir. Que Catalunya no és Espanya,
NO SPANISH FLAGS....
No Spanish flags, no Spanish King, no crooked Spanish Prime Minister, today will assist to UCL final, because Barça is Catalan not Spanish
dissabte, 30 de maig del 2015
QUI ES TRENCA EL PIT AMB LA XIULADA?
I pareu compte amb el militar, tancant els ulls i amb una ràbia continguda que està a punt d'esclatar! Ai, quin gust, redéu! (per cert, us imagineu la Fava Colau a la llotja???).
Vídeo espectacular de twitter!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)