Els espanyols s'estan
obsessionant pel tema del futur (immediat) de l'exèrcit català. És, sense cap
mena de dubte, un bon senyal. Piquem on fa mal. És normal que així sigui. Només
cal tenir en compte els següents fets:
1. El Regne d'Espanya no pot fer
front a les compres que ha fet en els darrers anys per valor de 30.000 milions
d'euros en material militar. Senzillament, no pot.
2. El Regne d'Espanya ha fet el
ridícul, de fet. fa el ridícul, arreu del món. Ha estavellat tres, repeteixo,
tres Eurofighters, un avió que com aquell que diu no s'equivoca mai... doncs
els espanyols ho han aconseguit. Són uns cracks.
3. El mateix passa amb els
submarins que s'enfonsen, el vaixell que és incapaç d'oferir ajuda humanitària
a les Filipines, els avions VIP que s'espatllen dia sí i dia també.
4. El Regne d'Espanya posa dels
nervis els seus aliats. La darrera és l'ajuda a la flota russa al Mediterrani.
I el més patètic és que ho fan seguint l'estela dels francesos. Però només cal
recordar el paperot espanyol en temes com Kosovo, Crimea, Ucraïna. A banda del
desprestigi de la Monarquia, del propi Rajoy, de Cañete, d'Alvarez...
Avui precisament, es publica un
reportatge al diari ABC sobre les vuit desgràcies que passaran quan Catalunya
assoleixi la Independència, en l'àmbit de la defensa i la seguretat.
Naturalment, després de
llegir-ho m´he hagut de netejar tota la cara, que la tenia plena de sang. Ja se
sap que si obres les pàgines de l'ABC, vessa sang i et taques amb tota
seguretat. Si intentes evitar-ho, i el consultes per la xarxa, les pantalles no
aguanten i escupen tanta sang que quedes tot xop. És la inevitable memòria
històrica d'aquest diari, que no perdona.
Pel que fa a les vuit
desgràcies, repassem-les breument:
1. En primer lloc la despesa
inicial per construir les forces de defensa de la República de Catalunya, jo
les calculo en 5 miliards, no en 4, durant els primers deu anys. Després
s'aniran reduint fins arribar a percentatges semblants als països referencials,
que estarien al voltant de l´1.4% del PIB, això en el cas que els espanyols no toquessin massa el que no
sona i es comportessin com a bons aliats i veïns. La suposada inviabilitat no
la veig per enlloc, tenint en compte que amb la independència es recuperarien
els 16 miliards de l'espoli fiscal.
2. La mania aquesta que la
República de Catalunya serà un paradís pel crim organitzat, ja exposada pel
ministre freaky Fernàndez, no té cap mena de credibilitat, ja que es basa en la
premissa del més absolut ostracisme del nou estat. Aquesta premissa fa riure en
un món tan interdependent, i encara més en un país com Catalunya que rep
milions de turistes d'arreu del món cada any. Cap país del món mundial donarà
suport a la postura espanyola de convertir Catalunya en una mena de forat negre,
tant en l´àmbit de la seguretat, com de la defensa, com de l'economia. Fa
riure. I el més evident. és que només es tracta d'un argument per impedir la
independència, atès que un cop assolida, Espanya voldrà de totes totes que la
República de Catalunya formi part de totes les instàncies internacionals, per
la seva seguretat i pel seu benestar. És significatiu, en aquest sentit, el fet
que es reconegui que en tot cas, serà una absència temporal. Que ni això. Entre
d'altres raons perquè el crim organitzat està molt ben acomodat a la Costa del
Sol i a Madrid.
3. Les polítiques migratòries de
la República Catalana quedaran més que reforçades amb la independència, ja que
no dependran del joc brut practicat des de Madrid, i naturalment estarà
plenament coordinades amb els organismes europeus i mundials. A banda del fet,
que les practicades pel Regne d'Espanya no són precisament un exemple de res. O
sí, de com es pot matar impunement éssers humans que busquen una oportunitat.
4. La protecció de les fronteres
nord i litoral, estarà perfectament garantida per les forces de seguretat
catalanes, entre d'altres raons perquè amb la independència s'incrementaran
sensiblement el nombre de Mossos d'Esquadra, de la Policia Local, i es crearà
l'Agència d'Intel.ligència de Catalunya amb els seus serveis exteriors i
interiors que vetllaran exclusivament pel benestar i la llibertat dels
catalans.
5. La preparació i la formació
dels agents de seguretat no només no perdrà qualitat, sinó que en guanyarà, no
només perquè es mantindrà en els òrgans internacionals, sinó per l'exemple ja
donat per l'actual Institut de Seguretat Pública de Catalunya, al llarg dels
darrers anys. A més la formació s'enriquirà amb la creació de nous centres i la
seva implicació amb el món universitari i amb el conjunt de la societat.
6. L'argument del menor control
del terrorisme gihadista, provinent d'un país que va ser incapaç de prevenir un
dels majors atacs comesos per aquests grups, no mereix cap comentari. Silenci
prudent.
7. Tornem-hi amb el tema de la
delinqüència. Bé, la major porta d'entrada dels narcos i altres grups
organitzats té un nom. I es diu Barajas.
8. I sobre l'exclusió de
Catalunya de l'OTAN, no cal ni perdre un minut.
En definitiva, com es pot veure,
els espanyols porten una empanada mental de considerables dimensions. Suposo
que quan es topin de cara amb el principi
de la realitat, tindran gent preparada per entomar-ho i actuar amb una mica
de racionalitat.
