dimarts, 17 de setembre del 2013

FINS A LA VICTÒRIA, JORDI-CARLES!

Fa unes poques hores que m'han donat la notícia de la mort d'en Jordi-Carles Burillo i Roig. M'he quedat glaçat. Com pot ser que ara que estem a tocar de la victòria, els més bons no la puguin gaudir. És tan injust, i tan imbècil!

En Jordi-Carles era un home de trinxera. Només cal llegir aquesta breu presentació personal, tot i que només fa referència al seu vessant professional. Caldria afegir els seus trenta i escaig anys d'activisme polític i social! A diversos partits, organitzacions, associacions, lluitant sempre pels drets nacionals, socials i lingüístics.

Tinc molts records d'aquests anys, en alguns vam coincidir molt, en d'altres no tant. Però per damunt de tot era una persona com cal, compromès, ferm, treballador...

Descansa en pau, amic, compatriota. La Victòria serà també teva.

3 comentaris:

  1. Va ser professor meu durant 1 any, se'm farà estrany no veure'l pels passadissos del IES Francesc Macià, de tot cor descansi en pau senyor Burillo

    ResponElimina
  2. Jo el vaig tenir de profe quan començava, per allà al 1991, i em va donar a conèixer la sociolingüística, que sempre més m'ha passionat...
    No coneixia el seu perfil militant...
    Llàstima no haver coincidit després amb ell ;-)

    ResponElimina
  3. Jo vaig ser companya al Institut durantels darrers 3 anys. Va ser un bon company, generós, atent, compromès en la seva feina com a docent. Mai t'oblidare Jordi! Gràcies perquè sempre formaràs part de la meva vida! Fins aviat company!

    ResponElimina