Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris BARCELONA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris BARCELONA. Mostrar tots els missatges

diumenge, 27 d’agost del 2017

COMUNICAT DE REAGRUPAMENT INDEPENDENTISTA AL POBLE CATALÀ (i al món)

Reunida a Barcelona, Capital de Catalunya, a data 26 d'agost del 2017, la Junta Directiva Nacional de Reagrupament Independentista, encapçalada pel President, Josep Sorts'adreça al Poble Català mitjançant el següent comunicat.

Catalunya, i concretament les poblacions de Barcelona i Cambrils, han estat objecte d'atacs terroristes abjectes que han provocat 15 morts i dotzenes de ferits.

Que enviem als familiars dels assassinats i als ferits la nostra més humana abraçada i condol, la nostra solidaritat i suport.

This solidarity is also extensive to all the foreigners and their families that were killed or injured by the criminals, and to all the 35 countries they belong to. This number shows that Catalonia is a welcoming and peace-loving country, that receives people from around the World.
Felicitem, en aquest sentit, als Mossos d'Esquadra, des del seu màxim comandament fins al darrer agent, per aquesta actuació exemplar que ha estat mundialment reconeguda i ha generat un orgull per a aquesta institució i per a la catalanitat, demostrant la capacitat d’actuar com un Estat.

Que fem extensives aquestes felicitacions als altres cossos i organismes que van intervenir en els moments crítics, com les Policies Locals respectives, els serveis d'emergència, els de protecció civil, els equips mèdics i hospitalaris, etc.

També als centenars de ciutadans anònims, catalans i d'arreu del món que van ajudar in situ als ferits, a aquells que van anar de forma immediata a fer donació de sang, als que d'alguna manera o altra van ajudar i van contribuir a gestionar la crisi produïda pels atemptats.

També al propi President de la Generalitat, al Conseller d'Interior, per liderar el país en uns moments tan durs. També als governs locals de Barcelona, Cambrils i altres municipis que també han vist trasbalsada de forma dramàtica la seva quotidianitat, com els de Ripoll i Alcanar.

Que, si bé tenim molt clar que els responsables directes, els assassins ja estan o morts o empresonats, el coneixement posterior de com es van desenvolupar els atacs, assenyala clarament que l'Estat espanyol, a través dels seus responsables polítics, dels serveis d'intel·ligència, policials i judicials van tenir un paper clau en permetre que es donessin les condicions per a la realització d'aquests atacs assassins i covards, privant els Mossos de la informació que tenien al seu abast.
També blasmem el paper d'una gran part dels mitjans de comunicació espanyols i, encara més greu, d’alguns de catalans que, sense cap mostra de sensibilitat i d'humanisme, s'han llançat a una ofensiva fastigosa i miserable per embrutar el paper del Mossos d'Esquadra.

Rebutgem també el comportament indigne del Cardenal Omella, que lluny de ser un exemple de pau i reconciliació va protagonitzar un episodi lamentable de sectarisme polític, sense cap engruna de sensibilitat humana i en total contradicció amb els plantejaments principals de la doctrina cristiana, que molts catalans i catalanes segueixen.

Que considerem denigrant el comportament de l'actual cap de l'estat i la seva consort, fent un ús propagandístic, en benefici propi, dels infants ferits en l'atemptat.
És per tot plegat que exigim que, de la forma més immediata possible, així que es donin les condicions polítiques i legals, s'obri una investigació per depurar responsabilitats legals i imposar les indemnitzacions corresponents a aquells que, per acció o per omissió, van fer possible aquests terribles esdeveniments.

We ask for an International Inquiry Commission in order to bring before the International Justice any responsibility committed for a State, particularly the Kingdom of Spain.

Finalment, cridem a tots els catalans i catalanes a participar massivament i amb estelades amb crespons negres a la manifestació que començarà d’aquí a unes hores a Barcelona, amb el lema “No tinc por”.

dilluns, 26 de desembre del 2016

QUANTS CENTENARS DE MILERS, QUANTS MILIONS DE FEDERALISTES S'HAN MANIFESTAT DES DE FA ANYS PELS CARRERS DE CATALUNYA?

Les sensacions que em va deixar el Pacte Nacional pel Referèndum no són positives. Tot i això, continuo donant-li suport, perquè el full de ruta es manté i no hi ha cap sortida per la tangent. Però, com sempre, sembla que ens volguem complicar la vida. Com sempre, amb la porteria buida, en comptes de xutar, ens dediquem a fer virgueries al límit de l'àrea.

El sobredimesionament polític i mediàtic de l'Ada Colau, en particular, i els Comuns, en general, és un total i absolut error. No els necessitem per guanyar el referèndum. Sobretot si, per tenir-los al nostre costat, ens hem de menjar les seves exigències. 
Em podeu respondre la pregunta del titular, si us plau? Em sembla increïble que una partits que representen centenars de milers, milions de catalans que s'han mobilitzat com mai en els darrers anys, es posi de genolls davant d'una minoria, com la que representen aquesta gent. Quina manca de dignitat! Quina vergonya aliena! Quin enorme despropòsit. Condicionar el procés a aquesta gent.

Però el més terrible de tot és el xec en blanc que se'ls ofereix. Van d'estrelles del rock, xupen càmara, i a sobre no han de donar res a canvi:

Han compromès el seu suport a un referèndum unilateral, si fracassa el pactat?
No, no i mil vegades no!

És a dir, estaran marejant la perdiu 2,3,6 mesos, els que calguin i quan ja no tinguin més recorregut, no reconeixeran que l'unilateralitat és el camí, i tornaran a la casella de sortida i tal dia farà un any. Intentaran boicotejar el calendari del mes de setembre, naturalment...

- Se'ls ha exigit res, per exemple, construir una majoria sobiranista al govern de Barcelona (BEC, PDECAT, ERC, CUP), estable, fent fora els sociates?
No, no i mil vegades no!

Això permetria posar novament Barcelona a l'avantguarda del procés, fins i tot impulsant l'entrada a l'AMI, que seria, no tinc cap dubte, en aquestes condicions, una brutal victòria independentista, de ressò global, i un impuls al referèndum nacional.
Res de tot això ha passat. I ara tindrem mesos de puges i baixes, de Madrid fins a la sopa, de Carmenes, d'Errejóns, de Domènech, de Rabells, com si ells fossin el centre del punyetero món. Quin panorama més dantesc.

Algun politòleg haurà d'estudiar, no pas jo, com, vivint en una atmosfera independentista, anem i ens fem un Froilan com una casa de pagès, i donem oxigen a aquests bufons, que mai, repeteixo, mai, votaran per la Independència, Un psiquiatre, potser diagnosticaria un problema de complex d'inferioritat... el fet de no saber assumir que s'ha guanyat, pot resultar difícil en persones que tenen un tarannà fatalista, derrotista, pessimista...

dilluns, 31 d’octubre del 2016

DEL SOFT AL HARD: PRESENTACIONS CONFIRMADES

Em plau anunciar que ja hi ha dues presentacions confirmades del meu darrer llibre Del Soft al Hard. Catalunya, la Independència i els Afers Exteriors.
La primera serà el 14 de novembre, a les 19.15 hores, a la Sala Pere Casaldàliga de la Llibreria Claret, de Barcelona, al carrer Roger de Llúria, 5 (a tocar de Plaça Urquinaona). A més d'una servidora, hi intervindrà l'Àlex Calvo,(foto) que és l'autor del pròleg. especialista en geopolítica i estudis estratègics i militars.
També està confirmada la presentació el dia 26 de novembre, a les 18.00 hores a la Llibreria Muntanya de Llibres, de Vic, carrer Jacint Verdaguer, 31, i on també participarà l'Eva Solé, coneguda patriota vigatana.
No cal dir que a tots aquells que hi podeu assistir, us hi esperem!

Altres presentacions s'estan lligant i ja s'anunciaran oportunament en aquest bloc. Naturalment si algú o alguna ho pot organitzar en la seva comarca, municipi o barri, i amb molt de gust hi aniré, només cal que es posi en contacte.

Finalment, us recordo quines són les llibreries a les quals a hores d'ara es pot comprar el llibre:

Alibri (Barcelona)
Ona Llibres (Barcelona)
Llibreria Claret (Barcelona)
Llibreria l'Odissea (Vilafranca del Penedès)
Llibreria La Cultural (Vilafranca del Penedès)
Llibreria Cuscó (Vilafranca del Penedès)
Endavant!

dimecres, 21 de setembre del 2016

VISCA EL BORBÓ ALBÀ

Demà al pregó del poble contra el pregó de l'auto-odi espanyolista. Visca el Borbó Albà!

diumenge, 29 de maig del 2016

LA BARCELONA DE GOMORRA I EL PIU

Ahir vaig veure el 6è episodi de la sèrie Gomorra, que, com és ben sabut, tracta de la camorra napolitana, basada en el treball investigador de Roberto Saviano. L'episodi en qüestió, però, té la particularitat que es troba ambientat quasi en la seva totalitat en la ciutat de Barcelona. Una Barcelona que apareix rendida a les diferents màfies, italianes, russes, i on els polítics locals, semblen ser més fàcilment corruptibles que un crio davant d'un xupa-xups.

Hi ha, però, un moment sublim, que és quan el protagonista fa aturar el xofer i comença a anotar els noms que apareixen en els cartells electorals del carrer, atès que coincideix, que hi ha eleccions regionals a Catalunya. 

Però el més extraordinari és que en un dels cartells, apareix la foto d'una candidata veterana, anomenada Eulàlia Cases i Santos, la qual, i això és el punt culminant, pertany a un partit polític que porta per nom PIU

I què cony és el PIU? Vés a saber, podem fer suposicions, però la veritat és que els guionistes de la sèrie no s'hi han trencat gaire el cap. O és un missatge subliminal respecte una determinada força política? O és que pensaven amb en Duran i Lleida? O amb el capo di tutti capi?

No ho sé, però veure la imatge que es té de Barcelona des de l'altra banda de la línia de l'horitzó sempre és interessant, encara que no t'acabi d'agradar del tot.
Per cert, el capítol sencer es pot veure pel you tube.

dissabte, 27 de febrer del 2016

UNA SETMANA PER APRENDRE

Políticament parlant, la setmana que acabem de passar ha estat terrible i, a l'hora, ben aclaridora. Hem viscut en viu i en directe una operació de guerra psicològica espanyola amb totes les de les llei. Per dir-ho clar i català: les vagues propagades pel falangisme sindical, coincidint amb l'esdeveniment  que situa Barcelona, i per extensió Catalunya, com a referent mundial, si més no, durant uns dies, no són més que el producte de l'acció dels serveis d'intel.ligència espanyols. Punt. Aquí, del que es tractava és que la globalització de Catalunya, és a dir, la seva plena desespanyolització, no sigui vista pels propis catalans i catalanes com un fet alliberador, positiu i engrescador, si no més aviat com un episodi negatiu, polèmic. Un enuig, en definitiva. És això, i només això, i no cal buscar-li més raons, ni paranoiques explicacions ideològiques. No hem de combregar amb rodes de molí. Baixar al detall, a les raons que han mogut a les vagues, és perdre'ns en el detall. Perquè sempre hi ha una raó per fer una vaga. Sempre hi haurà algú que vol modificar l'statu quo per a sortir-ne beneficiat. Però, aquesta setmana no hi havia només unes vagues, impulsades per uns treballadors que cobren 30.000 euros i oposades per uns executius que en cobren 60.000 o més i tot. (Als ulls de la immensa part del món, un conflicte entre rics, dit sigui de passada). 

No, aquesta setmana, precisament aquesta, i no cap altra més, els esclaus d'Espanya, els mateixos que estimen les cadenes que els subjecten, més encara, que pensen que les cadenes ja són un òrgan més del seu cos, com els braços o les cames, han executat amb precisió prussiana una operació estratègica per ensorrar la imatge d'una Catalunya, encapçalada per la seva capital, Barcelona, com a país global, capdavanter, internacional, innovador, desenvolupat, etc, etc. I ho han fet des de diversos fronts. Des dels sindicats, des de les empreses públiques, des del periodisme, i perquè no dir-ho, des del propi govern de Barcelona, en mans d'una ni-ni que té carta blanca per fer i desfer de manera més que sospitosa. I des d'uns tribunals inquisitorials que no paren de provocar i actuen en estratègia de gota malaia.

I, també, cal dir-ho. Aquesta setmana que, malgrat tot ha estat un èxit global, també s'ha vist tacada per la inacció del govern de Catalunya. Un govern acomplexat, amb una consellera del ram que es preocupa més de portar xapes que d'allò que s'ha de preocupar. Amb un conseller d'interior que li tremolen les cames quan algú li deixa anar un penjament (si bé cal reconèixer que la Seguretat, garantida pels Mossos d'Esquadra i les policies locals ha estat excel.lent). Amb una portaveu que no difon amb contundència quin és el parer del govern, i doncs, sembla que aquest, en ple conflicte, estigui missing in action. I, en definitiva, amb un president i un vice-president, que, si més no, des de fora, semblen que facin la guerra cadascú per la seva banda.
Cal tenir clar que l'objectiu espanyol és emmerdar Catalunya. És difondre la idea que Catalunya no es pot valdre per ella sola, que necessita Espanya per anar bé. I que l'associació Catalunya amb èxit, prosperitat, benestar, seguretat, cohesió, etc, és falsa si no compta amb la seva subordinació a Espanya. És la infantilització permanent de Catalunya que ha d'anar de la mà del papà i mamà Espanya, que un dia li clava una hòstia, i al dia següent l'amanyaga. I és tan senzill com això. 

Allò que és intolerable per Espanya és una Catalunya, amb una Barcelona al capdavant, triomfadora, exitosa, plena, lliure, sense la crossa espanyola. Això no ho pot tolerar. Els catalans i les catalanes només podem ser feliços, diuen, si som espanyols. La felicitat de l'esclau que besa la mà de qui l'atonyina. Cal tenir clar que tota la campanya desfermada contra el turisme, sobretot a Barcelona, és perquè s'està consolidant una Marca Catalunya -amb l'empenta de Barcelona, naturalment- que bat i derrota definitivament la Marca Espanya. Jo, prefereixo tenir una Barcelona plena de xinesos, russos, pakistanesos i romanesos que d'espanyols, què voleu que us digui. Els primers s'adaptaran a les nostres lleis... si veuen que som seriosos i les fem complir sense tremolaments de cames. Els segons, amb les excepcions corresponents, que n'hi ha, encara que sovint no es veuen, no paren d'intentar imposar el seu supremacisme multisecular i convertir-nos en una província més, subordinada als interessos de la seva oligarquia empresarial-burocràtica i financera de la seva capital.
El millor que podem dir d'aquesta setmana que acabem de passar és que malgrat el mal gust de boca, ens n'hem ensortit. Barcelona i Catalunya han tornat a estar al centre del món. Però cal aprendre la lliçó d'enguany. Per al proper any, entre el 27 de febrer i el 2 de març del 2017, dates que encara cauen dins el període del 18 mesos, caldrà que res del que ha passat ara es torni a repetir, caldrà tenir-ho tot preparat per que ens trobarem a les portes de la Llibertat. I no valdrà a badar.

divendres, 22 de gener del 2016

X7

A escala global, una diferència de x7 entre les rendes més altes i les més baixes, com les que hi ha a la ciutat de Barcelona, entre els seus barris, és pràcticament, un règim comunista. 
Ho sento, però algú ho havia de dir...

divendres, 28 d’agost del 2015

BENEMÈRITA CASUALITAT

Després de matar un home a Galícia, què millor que una operació de distracció a Barcelona. Això sí, fatxendes ho són, i molt.

dimarts, 26 de maig del 2015

AMPLIACIÓ DE LA PROPOSTA DE NOU GOVERN MUNICIPAL

Per completar la proposta del post anterior, considero convenient afegir aquests punts:
1. Repartiment de la presidència dels districtes: 
  • A CiU, lògicament, li tocarien tots els districtes on ha guanyat. 
  • Als districtes on els cafres s'han imposat, el repartiment seria:
    • Sants-Montjuic CUP
    • Nou Barris PSC
    • Sant Martí ERC
  • Llavors quedarien Ciutat Vella, Horta-Guinardó i Sant Andreu, que s'haurien de repartir entre ERC i el PSC. Atès que ERC ha obtingut més vots, dos d'aquests districtes haurien de ser per ella, tot i que també es podria fer un acord que un dels tres tingués una presidència compartida. Mig mandat els uns i mig mandat els altres. Horta-Guinardó pels socialistes, Sant Andreu per ERC i llavors Ciutat Vella seria la compartida, o no. (Però cal recordar que se'ls ha de donar peixet als sociates).
2.Fer un marcatge estret als elements d'ICV-EUiA, que són els que acabaran controlant la cafrada, utilitzant les tècniques estalinistes d'infiltració en els llocs claus i aniran eliminant la resta de sectors. Parlo, naturalment d'Ortiz, Sanz, Colom, Vidal o Verdejo, a banda dels de segona i tercera línia, que potser són més perillosos encara.


3. Per altra banda, també és cert que contràriament hi ha elements de la cafrada que poden ser contactables o dialogables. Em refereixo, és clar, a Pisarello, Asens i Viejo. A la resta no els conec.

dilluns, 25 de maig del 2015

HI HA PARTIT, SI HI HA CORATGE

La pregunta clau és quina opció sobiranista pactarà amb la Colau. Tenint present que el 27S se celebraran eleccions. Quin partit sobiranista pot arribar a acords amb una patuleia de cafres que ahir xiulaven la Colau quan ella va gosar referir-se al dret a decidir. Naturalment, tot és possible, i a aquestes alçades de la pel.lícula, pot passar de tot i ja res ens sorprèn.

Però faig una proposta. Abans, però, és obvi que la possibilitat d'un acord espanyolista 100% és matemàticament possible, amb 23 regidors. Cert. Però seria quelcom inaudit. 

Al marge d'aquesta possibilitat n'hi ha una altra que plantejo: un acord de govern entre CiU-ERC-PSC-CUP. Sumarien 22 regidors, majoria. En base als següents supòsits:

1. Dimissió de Xavier Trias. Trias va dir que no governaria si no guanyava les eleccions. I amb la dimissió compliria la seva promesa i quedaria com un senyor. Per altra banda, em sorprèn que no ho hagi fet a hores d'ara. Quin recorregut té Trias com a cap de l'oposició? És que es vol tornar a presentar d'aquí a quatre anys? 

2. Rotació a la iugoslava del càrrec de batlle de Barcelona entre Alfred Bosch, en Collboni i la Lecha, de forma proporcional al seu pes respectiu o bé fins i tot donant una mica més de peixet als dos darrers. Un any i escaig aproximadament cadascun d'ells. Barcelona tindria doncs, quatre anys de batlle d'esquerres.
3. CiU no ocuparia la batllia durant tot el mandat, però sí que comptaria amb una presència rellevant en el cartipàs municipal i en l'estructura política dels districtes.

4. Naturalment l'objectiu és foragitar la Colau i els cafres que l'acompanyen que poden fer una autèntica atzagaiada al país. Si ells han jugat brut, nosaltres no podem quedar-nos amb els braços creuats. Ens hi juguem massa.+

Quines raons portarien a acceptar aquest pacte:

a) CiU continuaria tenint una presència a Barcelona i per altra banda, Artur Mas es desempallegaria de la figura d'en Trias, que és dels pocs, de fet diria que l'únic, que encara li pot cantar les quaranta si li rota... i es queda tan fresc. En Puig no compta, perquè està al caire del cingle pel tema Pujol, etc. Unió no plantejaria problemes, sobretot perquè s'evitaria el govern dels cafres ( a no ser que temi més a la CUP que a la Colau and company).
b) ERC a més d'ocupar la batllia durant més d'un any, podria tenir molta visibilitat i influència en la ciutat, i en Bosch es podria preparar de cara a les properes eleccions municipals.

c) El PSC, seria com renèixer de les cendres, ara està en estat catatònic, i sap perfectament que molts dels votants colauistes abans eren seus. Naturalment, això no agradaria al PSOE, però l'alternativa de formar un pacte espanyolista amb les altres forces, és una perspectiva poc excitant. A més ocuparia la batllia de nou, tornaria a tocar cuixa, o en aquest cas, pebrotada. (És significatiu que Iceta s'hagi apressat a posar-se bé amb la Colau, però tal vegada és perquè tem, que, com semblava clar abans de les votacions, hi havia un pacte CiU-ERC-PSC cantat si Trias obtenia més vots). 

d) La CUP ja ha pactat amb CiU abans. I a més també obtindria la batllia, fins i tot amb una temporada proporcionalment superior a la que li correspondria a nivell aritmètic. I podria consolidar la seva presència a Barcelona i convertir-se en un referent de l'esquerra patriòtica desacomplexada i clarament rebel. A més els pactes amb CiU han estat molt ben rebuts per molts catalans que han destacat el sentit d'estat dels cupaires. D'estat català, s'entén, sense que això afecti el més mínim al seu radicalisme social.

En definitiva, un acord, que segurament situaria Barcelona en una situació de mig hivernació durant quatre anys, però que evitaria la catastrofe d'un govern colauista, o, en darrer terme del engrunes d'ICV.
Cal tenir en compte que la Colau no aguantarà gaire la pressió mediàtica. Aquesta gent, els mediàtics, per pròpia definició no acaben de consolidar-se en la política. Viuen massa el dia a dia. Recordem el cas, antic (eheheh) de la Rahola i el més recent, d'en Laporta. El tempo mediàtic és incompatible amb el tempo electoral, molt més lent. Colau no aguantarà, i qui realment aniran assumint protagonisme seran, com sempre, els culs de ferro d'Iniciativa, aquests no se'n van ni amb lleixiu, i se situaran de forma inexorable en els llocs claus del govern municipal, si no ho impedim amb el pacte que proposo.

Un pacte dur. Un pacte de sang. Un pacte d'un país madur que sap que s'està jugant molt, massa, per convertir-se en un titella de La Sexta i d'un nou procés constituent espanyol on, tot ho sembla indicar les coses anirien de molt mal borràs per Catalunya. Un procés, naturalment, condemnat al fracàs, perquè sempre l'espanyolisme ha emprat l'espantall del revolucionarisme per desactivar en primera instància la reivindicació nacional catalana (lerrouxisme, faisme, psuquisme, sociates, indignats, odiemos...)

Bé, és una proposta que ofereixo gratia et amore, ara comprendré que em tireu pedres, però la pregunta incial és la clau de la qüestió: quina força sobiranista gosarà pactar amb una Colau rampant?

En definitiva: hi ha partit, si hi ha coratge. I al fons, però no gaire, el 27S.

dimarts, 14 d’abril del 2015

EL PAPER DE FUMAR DEL SENYOR TRIAS

Les eleccions locals del proper mes de maig són claus de cara a les eleccions del Parlament del mes de setembre. Això, tothom ho sap, i qui negui el seu caràcter de primàries, menteix. Els governs locals que en sortin escollits, tindran un paper molt important en el procés plebiscitari. En funció de quin els dirigeixi, facilitaran en tot el possible el seu desenvolupament, o, contràriament, posaran tots els obstacles imaginables i inimaginables per a torpedinar-ho. Hem de fer el possible per aconseguir que el màxim nombre possible d'electes locals siguin partidaris de la Independència, i que governin en el major nombre possible dels municipis. 
Això, entre d'altres coses suposa que s'han d'evitar de totes totes que els polítics espanyolistes puguin decidir res a nivell local. En conseqüència, cal evitar tota temptació de donar quota d'influència ni al PP, ni recaure en l'error dels tripartits locals, on els PSC-PSOE i la Iniciativa joanaherrerista, farien tots els esforços possibles de boicotejar el procés. Naturalment, l'il.lús que pensi que les suposades opcions indignades poden aportar alguna cosa al procés, penso que ja és hora que s'adoni que s'equivoca. De maneres que aquestes també cal descartar-les completament.

Si tots els municipis són importants, no hi ha cap mena de dubte, que el de Barcelona, té un protagonisme principal, És la capital de Catalunya. I hi ha una cosa que cal tenir molt però molt clara: els espanyols faran tot el possible per evitar que Barcelona jugui un paper capdavanter en el procés plebiscitari. Vull dir amb això, que si cal fer pactes anti-natura per evitar-ho, ho faran. "Abans Ada Colau o els peperos que un favorable al plebiscit", diran els uns o els altres. Qui això no ho tingui clar, no és que sigui un analfabet funcional, és que és un irresponsable.
Per això sobta la manca de fermesa i de solidesa no només del candidat Alfred Bosch, el qual ja no sap què fer més per que algú l'escolti, sinó sobretot, i això és el més rellevant, de l'actual batlle i candidat a la reelecció, el senyor Xavier Trias.

Diguem-ho clar: el senyor Trias se l'agafa amb paper de fumar. El senyor Trias no entén un borrall del que realment passa al país. Contràriament a molts altres candidats a batlle del seu propi partit, que sí que ho entenen perfectament, i han obert les seves candidatures a sectors sobiranistes desacomplexats, i fan del pluralisme i la transversalitat un valor afegit, el senyor Trias ha optat per una candidatura pretoriana, tancada, com si res hagués passat en els darrers cinc o sis anys.

Pitjor encara: el senyor Trias viu acomplexat per l'espanyolisme mediàtic i polític. Només així s'explica les seves declaracions recents, que no reproduïré perquè em fan venir basques, i només faltaria que una servidora contribuís a difondre-les.
Que Trias és un polític acomplexat ja es va veure amb el cas de Can Vies o en altres episodis del seu mandat. Sovint sembla que hagi de demanar permís per ser i actuar com a batlle de la seva pròpia ciutat. És al.lucinant com l'espanyolisme, amb la complicitat de molts mitjans de comunicació actua com si Barcelona fos seva, patrimoni exclusiu... després de més de trenta anys de governar-la i de convertir-la en una ciutat espanyola.

Allò que ha de fer el senyor Trias és precisament tot el contrari. Actuar amb fermesa i desacomplexament i situar Barcelona al capdavant, a l'avantguàrdia -en el bon sentit del concepte- del procés, sense manies, sense dubtes. Només d'aquesta manera pot tenir opcions d'aconseguir el que realment li pot garantir el seu èxit. Tot allò que vagi en aquesta direcció serà positiu. Si opta pel sentit contrari, fracassarà. 
Només si agafa el bou per les banyes se'n sortirà. Només si dóna joc a aquells que han protagonitzat tot el procés sobiranista dels darrers anys a Barcelona, podrà guanyar. És tan elemental que sobta i emprenya que no ho vegi. Anant de puntetes no farà res, senyor Trias. Cal caminar amb pas ferm i decidit, i jugar-se el tipus, amb el convenciment que, si ho fa, tindrà moltes possibilitats d'ensortir-se'n. Per això, cal que, posats a acomplexar-se, s'acomplexi d'aquells que tenim clar que sense Independència no hi ha Barcelona que pagui la pena, perquè es convertirà en una ciutat provinciana per a ús de les elits espanyoles. O, encara millor, acomplexi's d'aquells que pensem que amb la Independència, Barcelona, com a capital nacional viurà un boom espectacular, que la farà més internacional, més important, més interessant, més estratègica... en una paraula, més de tot.

Llenci-s'hi, senyor Trias, i no faci el poca-pena. Que una Barcelona Millor i una Catalunya Millor, s´ho valen.

dilluns, 2 de març del 2015

AN EXAMPLE OF SPANISH HATE MEDIA

Now, that deserves a little attention. Just a minute of your time, not a second more. Here you have today´s front page from Madrid based ABC newspaper. Headlines states that Jihadi danger threats Catalonia

Right?. 

Only that today is the first day of Mobile World Congress 2105, in Barcelona, that turns out to be the National Capital of Catalonia. Participation expected to MWC is more than 90.000 executives and entrepreneurs from all around the World. 

It seems pretty clear to me, that ABC gang is trying to spread fear and terror in Barcelona, with this front page. And to the whole World (in the case the latter is really interested in what the former publishes, or more accurately spits or regurgigates, a situation that is not really clear).

This is an example of Spain's paranoia against Catalonia process towards Independence. And I bet this won´t be the last one. 

dijous, 5 de juny del 2014

BARCELONA, GIRONA, VIC ...

Les properes eleccions locals, poden ser el cop de gràcia a l'espanyolisme. Per això, al marge de la victòria esclatant que tindrem en el referèndum del 9 de novembre, on apallissarem els espanyols, és clau que la República de Catalunya neixi amb uns governs locals farcits de patriotes, que posin les coses clares. I la gent de Reagrupament, si alguna cosa tenim, és les coses clares. Tan clares que ens avancem en quasi tot. Per això, ja preparem les nostres llistes de candidats. A hores d'ara ja hi ha algunes d'elles que prenen forma.
Al cap i casal, és a dir, a la Capital Nacional de Catalunya, s'acaba d'escollir com a cap de llista l'Ignasi Planas. Advocat, és el President de la Federació Catalana de Rugby, i havia exercit de jutge. L'Ignasi, havia militat abans de Convergència, i després passà a formar part de Catalunya Estat Lliure (CEL), que va impulsar diverses ILPs per la sobirania de Catalunya, que van ser boicotejades per la Mesa del Parlament de Catalunya que llavors, durant el Tripartit, era presidida per un pressumpte independentista. Poc després la gent del CEL es va incorporar a Reagrupament, passant a ocupar càrrecs d'alta responsabilitat. L'Ignasi n'és el Secretari.
A Girona, en Carles Bonaventura, actual regidor de la ciutat, en serà el Cap de llista. Periodista i correctpr del diari El Punt, persona molt coneguda a la ciutat i amb un currículum activista i patriòtic ben llarg. Militant del MDT en els anys 80s, detingut i represaliat durant l'Operació Garzón, el 1992, posteriorment milità a ERC i al Partit Republicà Català. En Carles és membre de la Junta Directiva Nacional de Reagrupament des del 2009. N'és el responsable, precisament, de la política municipal.
Per acabar aquest primer lliurament, hem de parlar de l'Imma Bellafont, candidata per Reagrupament a Vic. L'Imma és una persona més que coneguda a la capital de l'Osona, sobretot pel seu activisme cultural i la seva tasca divulgadora de la cultura durant molts anys. Va ser la propietària durant molts anys de la llibreria emblemàtica de la ciutat, La Tralla, un referent de la comarca i més enllà i tot. També va destacar, més darrerament, com a Presidenta del Gremi de Llibreters de Catalunya des d'on va portar a terme una tasca de defensa d'aquest sector tan colpit per la crisi i la competència de les multinacionals. Políticament va participar, a finals dels setanta, en la fundació dels Nacionalistes d'Esquerra. Desvinculada durant molts anys per motius professionals, torna a engrescar-se amb l'aparició de Reagrupament, i el 2009 és escollida també membre de la Junta Directiva Nacional de l'associació i reelegida el 2011.

Com podeu veure, tres persones d'entorns polítics diferents, que coincideixen en un moment determinat en el plantejament transversal de Reagrupament. I totes tres d'un reconegut prestigi professional. 

Per una Catalunya Lliure!

dimecres, 2 d’abril del 2014

ENDAVANT, CAP A LA INDEPENDÈNCIA!

Avui, en un acte envoltat d'una gran solemnitat i desenvolupat en un edici de l'Escola Industrial, la Torre del Rellotge, que per cert, desconeixia totalment, s'ha signat definitivament l'acord d'associació entre Reagrupament i Convergència Democràtica de Catalunya.
Com es pot veure en aquesta magnífica foto del company Josep Lluís Gonzàlez, l'escenari imposava i feia patxoca. Comencem a treballar bé les coses i a tenir sentit d'Estat, d'Estat Català, naturalment.
Naturalment, l'acte ha estat protagonitzat pels dos màxims dirigents de sengles organitzacions. El Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, i President de CDC, Artur Mas, i l'Honorable senyor i President de Reagrupament Independentista, Joan Carretero, acompanyats tots dos pels seus més estrets col.laboradors i militants i associats, respectivament,

Carretero i Mas, per aquest ordre, han pronunciat unes paraules, que han atret una més que nodrida representació dels mitjans de comunicació. 

En Carretero, ha promès una lleialtat indestructible a l'única persona que pot liderar el procés cap a la Independència, en les condicions actuals.

Per la seva banda, el President Mas, ha posat l'èmfasi en el compromís de la celebració de la consulta i ha alertat d'aquells que volen que tot plegat fracassi.
L'acte també ha comptat amb la presència del Molt Honarable senyor Jordi Pujol i Soley que fidel al seu estil personal, s'ha pres el seu temps per conèixer tots i cadascun dels membres de la delegació de Reagrupament, amb els quals ha encaixat i parlat un cop l'acte s'havia acabat.

En definitiva, un acte molt important, que pel seu impacte mediàtic, es pot ben bé dir, que ha reforçat la moral de molts catalans i catalanes, i que no tinc cap dubte que donarà una empenta al procés en marxa.

Avui, més que mai, endavant cap a la Independència!

PD. Més info a RCAT i CDC. Més fotos

dissabte, 14 de setembre del 2013

EL TRAM 767


Tot i que, naturalment, n'hi havia en molts altres, des del Pertús a Alcanar, el tram 767 de la Via Catalana, és el que va concentrar un major nombre de reagrupats el darrer 11 de setembre.

Era el que passava pel Pla de Palau de Barcelona, on ja és tradició que l'Associació celebri el Dinar de la Diada Nacional.

Un tram, doncs, com tota la resta, òbviament, que ja ha passat a la història!

dimarts, 2 de juliol del 2013

PROPERES ACTIVITATS DE REAGRUPAMENT

Dijous 4 de juliol

Barcelona
20.00h
TERTÚLIA POLÍTICA:
"CRÒNIQUES CRÍTIQUES DEL CAMÍ CAP A LA INDEPENDÈNCIA"
Amb Salvador Cardús, Joaquim Colominas, Antoni Castellà, Xavier Serraïma i Xavier Garcia Pujol
Inclòs en el Cicle "Els dijous a Reagrupament" 
En col·laboració amb "URUK vídeo" per al Diari Gran del Sobiranisme
A la Seu Nacional C/ Roger de Llúria n.5 2n 2a

Dissabte, 6 de juliol
Barcelona
10.00 h
Parada informativa: "Reagrupament: Independència i democràcia"
Plaça Catalunya (davant FNAC)
Barcelona

Dijous, 11 de juliol


Barcelona
20.00h
TERTÚLIA POLÍTICA:
"CRÒNIQUES CRÍTIQUES DEL CAMÍ CAP A LA INDEPENDÈNCIA"
Amb Joan Carretero, Carme Forcadell, Jordi Turull i Xavier Garcia Pujol
Inclòs en el Cicle "Els dijous a Reagrupament" 
En col·laboració amb "URUK vídeo" per al Diari Gran del Sobiranisme
A la Seu Nacional C/ Roger de Llúria n.5 2n 2a

Dissabte, 13 de juliol
Barcelona
10.00 h
Parada informativa: "Reagrupament: Independència i democràcia"
Plaça Catalunya (davant FNAC)
Barcelona


diumenge, 5 de maig del 2013

PROPERES ACTIVITATS DE REAGRUPAMENT


Dilluns 6 de maig


 Barcelona - Sants
19.30h
Conferència - col·loqui: "INDEPENDÈNCIA. ON SOM?"
A càrrec de Marc Viñolas (coordinador regional de Reagrupament del Barcelonès)
A les Cotxeres de Sants - Sala de conferències
C/ de Sants n. 79, Barcelona - Sants

Dijous 9 de maig


Barcelona
19.30h
"CRÒNIQUES CRÍTIQUES DEL CAMÍ CAP A LA INDEPENDÈNCIA"
Amb Marc Belzunces, Jesús Cervera, David Vinyals i Xavier Garcia Pujol
Inclòs en el Cicle "Els dijous a Reagrupament" 
En col·laboració amb "URUK víde" per al Diari Gran del Sobiranismediarigran.cat
A la Seu Nacional C/ Roger de Llúria n.5 2n 2a

Divendres 10 de maig


Manresa
20.00h
Presentació del llibre:"QUATRE VIES PER A LA INDEPENDÈNCIA: ESTÒNIA, LETÒNIA, ESLOVÀQUIA, ESLOVÈNIA"
A càrrec de l'autor Martí Anglada Ramon Payàs
A la Llibreria Parcir de Manresa
Organitzat per: Llibres Parcir i Reagrupament Bages

Dissabte 11 de maig


Barcelona
10.00 h
Parada informativa: "Reagrupament: Independència i democràcia"
Plaça Catalunya (davant FNAC)
Barcelona


Fornells de la Selva
16.00 h
2a CONFERÈNCIA MUNICIPAL DE REAGRUPAMENT
Al Centre Social C/ Vicenç Vives n. 1 de Fornells de la Selva

Diumenge 12 de maig


Arenys de Mar
10.00 h
RUTA LITERÀRIA SALVADOR ESPRIU
Guiada per Carles Móra
Punt de Trobada: Estació de Renfe d'Arenys de Mar