L'AMIGA DE L'ALFRED BOSCH, DEL FACHIN, DEL PALÀ ....

Això és la Catalunya espanyola, la que volen que siguem, la del Ibex 35, la de l'Herrera, la de l'Évole, la de la Sexta, Antena 3, Tele5, la del Duran Lleida, la de l'independentisme teletubbie, la del Fainé i la de l'Oliu, la dels fatxanets, la de tota la deixalla, la morralla, el rebuig, el detritus, en una paraula, la de la merda espanyola. Veure aquesta desgraciada pixant-se a la cara de tots els Catalans i les Catalanes que al llarg de generacions han donat la seva vida per un Poble net, endreçat i lliure, em fa un mal insuportable i juro que no pararé fins a destrossar-los. En una paraula: 

Això és Espanya!

SEGONA, BREVÍSSIMA, ANOTACIÓ ALS FETS D'AHIR

Com s'ho farà la nova batllessa de Barcelona per governar amb un govern local format només per 11 regidors? Molt fàcil, avui ja surt a un El Singular Digital: recórrer a la mobilització popular. És de calaix. Ja que a nivell institucional no tens prou força, empres els recursos on sí que pots marcar la diferència. I en el cas de la Colau. és la mobilització dels cafres que la seguiran allà on calgui i es concentraran allà on els ordenin a cop de piulada.

Tota la cultura de l'activisme digital dels darrers anys es posarà al servei de la batllessa per tal d'ajudar-la a superar els tràngols que haurà de passar i, sobretot, per impedir que hagi de passar pel tub de les exigències dels qui, com l'Alfred Bosch, li plantejaran per continuar donant el suport. Si es pensen que la podran collar, van ben errats. El mal ja està fet, la guineu ja ha entrat al galliner, i ara, seguint una estratègia a mig camí entre l'estalinisme clàssic i els moviments populistes llatinoamericans, anirà infiltrant-se en les estructures de poder (la policia, en primer lloc, en aquest cas, la Guàrdia Urbana, fixeu-vos que dependrà directament de Presidència), i després, la resta. Allà on prevegi oposició, enviarà a dotzenes o centenars, o si cal milers de cafres a fotre bronca i a acoquinar a qui calgui.

La Barcelona sense estelades ni res de res

Jo és que la veritat, ja em veig un 11 de setembre a la Meridiana ple de banderes espanyoles amb les sigles UHP, que no vol dir Uniros HijoPutas, però casi, com la que ahir havia a la Plaça Sant Jaume, on no vaig saber veure cap estelada, per cert. (Bé pel facebook algú va dir que n'hi havien tres, però arraconades... Sense comentaris, encara pitjor). 

El CNI ha mogut peça. Ningú no va dir que seria fàcil. Però cal tenir en compte que ara hi ha una nova variable que intentarà tocar-nos el que no sona. L'agent Colau, amb la col.laboració mediàtica de la Sexta, naturalment, és a dir, del Grup Planeta, és a a dir, de l'espanyolisme desacomplexat, ens presenta un repte, un darrer repte, que hem de derrotar. No és el temps de quedar-se a casa, o sortim i plantem cara i anem a per totes o això s'acaba.

El 27S s'acosta i la Unitat Independentista ha de ser un deure. Qui no ho entengui, haurà de ser assenyalat sense cap mena de complex. Ens hi juguem massa. Ens ho juguem tot.

HI HA PARTIT, SI HI HA CORATGE

La pregunta clau és quina opció sobiranista pactarà amb la Colau. Tenint present que el 27S se celebraran eleccions. Quin partit sobiranista pot arribar a acords amb una patuleia de cafres que ahir xiulaven la Colau quan ella va gosar referir-se al dret a decidir. Naturalment, tot és possible, i a aquestes alçades de la pel.lícula, pot passar de tot i ja res ens sorprèn.

Però faig una proposta. Abans, però, és obvi que la possibilitat d'un acord espanyolista 100% és matemàticament possible, amb 23 regidors. Cert. Però seria quelcom inaudit. 

Al marge d'aquesta possibilitat n'hi ha una altra que plantejo: un acord de govern entre CiU-ERC-PSC-CUP. Sumarien 22 regidors, majoria. En base als següents supòsits:

1. Dimissió de Xavier Trias. Trias va dir que no governaria si no guanyava les eleccions. I amb la dimissió compliria la seva promesa i quedaria com un senyor. Per altra banda, em sorprèn que no ho hagi fet a hores d'ara. Quin recorregut té Trias com a cap de l'oposició? És que es vol tornar a presentar d'aquí a quatre anys? 

2. Rotació a la iugoslava del càrrec de batlle de Barcelona entre Alfred Bosch, en Collboni i la Lecha, de forma proporcional al seu pes respectiu o bé fins i tot donant una mica més de peixet als dos darrers. Un any i escaig aproximadament cadascun d'ells. Barcelona tindria doncs, quatre anys de batlle d'esquerres.

3. CiU no ocuparia la batllia durant tot el mandat, però sí que comptaria amb una presència rellevant en el cartipàs municipal i en l'estructura política dels districtes.

4. Naturalment l'objectiu és foragitar la Colau i els cafres que l'acompanyen que poden fer una autèntica atzagaiada al país. Si ells han jugat brut, nosaltres no podem quedar-nos amb els braços creuats. Ens hi juguem massa.+

Quines raons portarien a acceptar aquest pacte:

a) CiU continuaria tenint una presència a Barcelona i per altra banda, Artur Mas es desempallegaria de la figura d'en Trias, que és dels pocs, de fet diria que l'únic, que encara li pot cantar les quaranta si li rota... i es queda tan fresc. En Puig no compta, perquè està al caire del cingle pel tema Pujol, etc. Unió no plantejaria problemes, sobretot perquè s'evitaria el govern dels cafres ( a no ser que temi més a la CUP que a la Colau and company).

b) ERC a més d'ocupar la batllia durant més d'un any, podria tenir molta visibilitat i influència en la ciutat, i en Bosch es podria preparar de cara a les properes eleccions municipals.

c) El PSC, seria com renèixer de les cendres, ara està en estat catatònic, i sap perfectament que molts dels votants colauistes abans eren seus. Naturalment, això no agradaria al PSOE, però l'alternativa de formar un pacte espanyolista amb les altres forces, és una perspectiva poc excitant. A més ocuparia la batllia de nou, tornaria a tocar cuixa, o en aquest cas, pebrotada. (És significatiu que Iceta s'hagi apressat a posar-se bé amb la Colau, però tal vegada és perquè tem, que, com semblava clar abans de les votacions, hi havia un pacte CiU-ERC-PSC cantat si Trias obtenia més vots). 

d) La CUP ja ha pactat amb CiU abans. I a més també obtindria la batllia, fins i tot amb una temporada proporcionalment superior a la que li correspondria a nivell aritmètic. I podria consolidar la seva presència a Barcelona i convertir-se en un referent de l'esquerra patriòtica desacomplexada i clarament rebel. A més els pactes amb CiU han estat molt ben rebuts per molts catalans que han destacat el sentit d'estat dels cupaires. D'estat català, s'entén, sense que això afecti el més mínim al seu radicalisme social.

En definitiva, un acord, que segurament situaria Barcelona en una situació de mig hivernació durant quatre anys, però que evitaria la catastrofe d'un govern colauista, o, en darrer terme del engrunes d'ICV.

Cal tenir en compte que la Colau no aguantarà gaire la pressió mediàtica. Aquesta gent, els mediàtics, per pròpia definició no acaben de consolidar-se en la política. Viuen massa el dia a dia. Recordem el cas, antic (eheheh) de la Rahola i el més recent, d'en Laporta. El tempo mediàtic és incompatible amb el tempo electoral, molt més lent. Colau no aguantarà, i qui realment aniran assumint protagonisme seran, com sempre, els culs de ferro d'Iniciativa, aquests no se'n van ni amb lleixiu, i se situaran de forma inexorable en els llocs claus del govern municipal, si no ho impedim amb el pacte que proposo.

Un pacte dur. Un pacte de sang. Un pacte d'un país madur que sap que s'està jugant molt, massa, per convertir-se en un titella de La Sexta i d'un nou procés constituent espanyol on, tot ho sembla indicar les coses anirien de molt mal borràs per Catalunya. Un procés, naturalment, condemnat al fracàs, perquè sempre l'espanyolisme ha emprat l'espantall del revolucionarisme per desactivar en primera instància la reivindicació nacional catalana (lerrouxisme, faisme, psuquisme, sociates, indignats, odiemos...)

Bé, és una proposta que ofereixo gratia et amore, ara comprendré que em tireu pedres, però la pregunta incial és la clau de la qüestió: quina força sobiranista gosarà pactar amb una Colau rampant?

En definitiva: hi ha partit, si hi ha coratge. I al fons, però no gaire, el 27S.

ELS CARTELLS

Síiiiii, ja sé que pertocaria fer una anàlisi de la campanya digital, dels comptes a twitter, instagram, facebook, dels vídeos.... però què voleu que us digui, potser ja és l'edat, però ara vull analitzar els cartells dels partits polítics o candidatures que es presenten a les eleccions en concret a la nostra Capital Nacional, és a dir, Barcelona.

Millor Barcelona

Millor Barcelona és la candidatura unitària de l'independentisme desacomplexat, lliure i que per això es declara profundament compromes amb la Declaració Unilateral d'Independència de Catalunya. Pel que fa al cartell, hi destaquem dos aspectes. 

El primer és la imatge omnipresent del seu candidat i cap de llista, l'Ignasi Planas, advocat, secretari de Reagrupament, és a dir, legalment, el número 3, i President de la Federació Catalana de Rugby. Planas ja havia format part de la candidatura UxB en les eleccions del 2011, i que no s'ha reeditat per la negativa de l'actual candidat d'ERC, més preocupat en fitxar sociates que vagaven per l'espai sideral després del Big Bang del PSC. En Planas dóna una imatge de tipus enrotllat i a l'hora com cal, i a mesura que passen els dies, el seu reconeixement és cada cop més alt.

El segon element és la idea força de la unitat independentista que es concreta clarament amb la reproducció dels logos de les dues forces polítiques que el composen: Reagrupament i Solidaritat, que acompanyen al logo de la candidatura. La idea és molt clara, la unió de les opcions independentistes és el que pertoca ara. Una idea que d'haver-se generalitzat al conjunt de forces patriòtiques ens hauria situat en una posició molt més avantatjosa que l'actual. Però ja se sap, que als catalans ens agrada complicar-nos la vida ... tot i que al final ens en sortim. Sempre.

CiU

Bé, dir que aquest cartell és de CiU és un eufemisme, entre d'altres raons per que com es pot veure clarament, el logo de la federació ocupa una posició marginal, en benefici de la imatge del candidat. És l'exemple paradigmàtic d'un cartell electoral on el partit del candidat fa nosa, i quasi se l'obvia, per reforçar la imatge potent del candidat. De fet, penso que és un cartell que fa un flac favor al partit, perquè és un reconeixement explícit que el partit (la federació) està en hores baixes. De fet, a manca de mesures més contundents, com per exemple l'expulsió de tots, vull dir tots, els corruptes, sobretot si són confessos, que penso que ja han fet tard, el més lògic seria desempallegar-se'n d'una marca que fa més nosa que servei. Fet que de passada serviria per fer net d'altres elements indesitjables que són un enorme llast o una creu que arrosseguen, i que cada divendres encara pesa més.

Dit això, des d'un punt de vista artístic, diríem, el cartell és genial. Sobretot el detall de les ulleres, és una gran troballa, que aconsegueix, en les diferents versions, fer del candidat un tipus proper, entranyable, un avi o un tiet que tots voldríem a casa. També és interessant el text emfatitzat amb negreta, que assenyala una vocació transversal, que al no anar associada a res, vol dir que aspira a recollir vots arreu, tant d'independentistes com de no independentistes, d'esquerres com de dretes, de corruptes com de no corruptes. etc. etc. El problema del senyor Trias, que l'ha obligat a corregir en plena campanya, i això és sempre un passiu, és el seu acomplexament envers La Vanguardia i els sociates (encara que sembli increïble), que l'ha dut primer a formar una candidatura pretoriana, que no ha recollit les noves sensibilitats de la societat catalana en marxa cap a la Independència, la qual cosa ha estat lamentable i que ha obligat a l'aparició d'altres opcions menys tiquis-miquis. I després, a desvincular la campanya del procés independentista que estem vivint, negant-se inicialment a signar el compromís per la Independència... per després signar-lo cuita corrents quan ha vist el cataclisme que li queia a sobre. Per sort, per ell, la correcció es va fer en els primers dies de campanya, quasi diríem, en les primeres hores. D'haver persisit la negativa a fer-ho, l'ensorrament hauria estat total.

ERC

El cartell d'ERC associa clarament el candidat amb un dels símbols recuperats recentement a Barcelona, com són les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch, i també amb el SÍ del suport a la Independència,tot i que aquesta paraula no surt en el cartell. Tal vegada, venint del segon partit més important del país, es podria haver esperat més. Sembla un cartell d'un partit petit, com si encara no es creguessin que són els destinats a governar un dia Catalunya, en general, i Barcelona en particular. Clar que si tenim en compte, que l'elecció del candidat en les primàries, va ser traumàtica, i que un cop elegit es desempallegà dels seus socis en les eleccions del 2011, tot ja s'entén una mica més. De fet, en la imatge del cartell hi veig una mica la paradoxa de la faula de La lletera: uns que s'ho prometien molt feliços i que s'ho menjarien tots, i que em temo que, com a molt es quedaran a mig camí. Una llàstima.

CUP

Quan vaig veure el cartell de la CUP, em van venir al cap dues idees. La primera, un record del mític cartell del PSUC on un suposat obrer, probablement un buròcrata sindical, mostrava les seves mans, com dient que eren l'únic que tenia per treballar. La segona, és que es tracta, també aparentment, de mans exclusivament masculines, fet que, sincerament, contrasta amb el discurs públic del partit, en les assemblees del qual s'acostuma molt sovint a utilitzar les formes femenines d'autoreferència. Dit això, és evident que el recurs a l'element casteller és sempre agraït, no debades és una de les aportacions culturals no materials que els catalans i les catalanes hem fet a la cultura humana universal. Sense complexos ni agafar-se-la amb paper de fumar. 

Aquest cartell, per altra banda, i coherentment, és l'antítesi del de CiU, atès que aquí, les sigles i el logo són tan preeminents, que tapen la referència a la candidata. Una opció lògica des de la perspectiva d'aquells que no volen caure en la trampa dels mediàtics, és a dir, de la submissió als mitjans de comunicació, com ho van demostrar amb la negativa o el rebuig a fer candidat al polític més ben valorat del Parlament de Catalunya dels darrers anys.

Bé, si he de ser sincer, quan vaig veure el cartell, vaig pensar una tercera cosa. Concretament, en el meu interior, vaig saltar amb un "Hòstia, els de la CUP em copien!", o si no veieu què vaig escriure jo, en aquest mateix bloc, el 8 de novembre passat, és a dir, el dia anterior a la votació del 9N. Ep! Però cap problema, content i orgullós, si això fos així, de què hagi passat.

EL PAPER DE FUMAR DEL SENYOR TRIAS

Les eleccions locals del proper mes de maig són claus de cara a les eleccions del Parlament del mes de setembre. Això, tothom ho sap, i qui negui el seu caràcter de primàries, menteix. Els governs locals que en sortin escollits, tindran un paper molt important en el procés plebiscitari. En funció de quin els dirigeixi, facilitaran en tot el possible el seu desenvolupament, o, contràriament, posaran tots els obstacles imaginables i inimaginables per a torpedinar-ho. Hem de fer el possible per aconseguir que el màxim nombre possible d'electes locals siguin partidaris de la Independència, i que governin en el major nombre possible dels municipis. 

Això, entre d'altres coses suposa que s'han d'evitar de totes totes que els polítics espanyolistes puguin decidir res a nivell local. En conseqüència, cal evitar tota temptació de donar quota d'influència ni al PP, ni recaure en l'error dels tripartits locals, on els PSC-PSOE i la Iniciativa joanaherrerista, farien tots els esforços possibles de boicotejar el procés. Naturalment, l'il.lús que pensi que les suposades opcions indignades poden aportar alguna cosa al procés, penso que ja és hora que s'adoni que s'equivoca. De maneres que aquestes també cal descartar-les completament.

Si tots els municipis són importants, no hi ha cap mena de dubte, que el de Barcelona, té un protagonisme principal, És la capital de Catalunya. I hi ha una cosa que cal tenir molt però molt clara: els espanyols faran tot el possible per evitar que Barcelona jugui un paper capdavanter en el procés plebiscitari. Vull dir amb això, que si cal fer pactes anti-natura per evitar-ho, ho faran. "Abans Ada Colau o els peperos que un favorable al plebiscit", diran els uns o els altres. Qui això no ho tingui clar, no és que sigui un analfabet funcional, és que és un irresponsable.

Per això sobta la manca de fermesa i de solidesa no només del candidat Alfred Bosch, el qual ja no sap què fer més per que algú l'escolti, sinó sobretot, i això és el més rellevant, de l'actual batlle i candidat a la reelecció, el senyor Xavier Trias.

Diguem-ho clar: el senyor Trias se l'agafa amb paper de fumar. El senyor Trias no entén un borrall del que realment passa al país. Contràriament a molts altres candidats a batlle del seu propi partit, que sí que ho entenen perfectament, i han obert les seves candidatures a sectors sobiranistes desacomplexats, i fan del pluralisme i la transversalitat un valor afegit, el senyor Trias ha optat per una candidatura pretoriana, tancada, com si res hagués passat en els darrers cinc o sis anys.

Pitjor encara: el senyor Trias viu acomplexat per l'espanyolisme mediàtic i polític. Només així s'explica les seves declaracions recents, que no reproduïré perquè em fan venir basques, i només faltaria que una servidora contribuís a difondre-les.

Que Trias és un polític acomplexat ja es va veure amb el cas de Can Vies o en altres episodis del seu mandat. Sovint sembla que hagi de demanar permís per ser i actuar com a batlle de la seva pròpia ciutat. És al.lucinant com l'espanyolisme, amb la complicitat de molts mitjans de comunicació actua com si Barcelona fos seva, patrimoni exclusiu... després de més de trenta anys de governar-la i de convertir-la en una ciutat espanyola.

Allò que ha de fer el senyor Trias és precisament tot el contrari. Actuar amb fermesa i desacomplexament i situar Barcelona al capdavant, a l'avantguàrdia -en el bon sentit del concepte- del procés, sense manies, sense dubtes. Només d'aquesta manera pot tenir opcions d'aconseguir el que realment li pot garantir el seu èxit. Tot allò que vagi en aquesta direcció serà positiu. Si opta pel sentit contrari, fracassarà. 

Només si agafa el bou per les banyes se'n sortirà. Només si dóna joc a aquells que han protagonitzat tot el procés sobiranista dels darrers anys a Barcelona, podrà guanyar. És tan elemental que sobta i emprenya que no ho vegi. Anant de puntetes no farà res, senyor Trias. Cal caminar amb pas ferm i decidit, i jugar-se el tipus, amb el convenciment que, si ho fa, tindrà moltes possibilitats d'ensortir-se'n. Per això, cal que, posats a acomplexar-se, s'acomplexi d'aquells que tenim clar que sense Independència no hi ha Barcelona que pagui la pena, perquè es convertirà en una ciutat provinciana per a ús de les elits espanyoles. O, encara millor, acomplexi's d'aquells que pensem que amb la Independència, Barcelona, com a capital nacional viurà un boom espectacular, que la farà més internacional, més important, més interessant, més estratègica... en una paraula, més de tot.

Llenci-s'hi, senyor Trias, i no faci el poca-pena. Que una Barcelona Millor i una Catalunya Millor, s´ho valen.

A QUÈ JUGUES ALFRED BOSCH?*

Autor: Ignasi Planas, cap de llista de Millor Barcelona (RCAT+SCI)

De sempre m’ha resultat difícil d’entendre que algú es cregui amb el dret de fiscalitzar si algú altre ha de presentar-se o no a unes eleccions. Les objeccions en tal sentit no amaguen sinó una deficient comprensió del fet democràtic, una intenció encoberta de substituir la manifestació universal de la voluntat ciutadana a través del vot, emparant-se en una opinió merament individual.

I això precisament, l’objecció a que Reagrupament i Solidaritat haguem bastit una candidatura a l’Alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona sota la marca de Millor Barcelona, és el que traspua tot l’article publicat aquest dimecres a directe.cat sota el títol de “A què juga Carretero?”

Dit això. És positiva la unitat de l’independentisme? Sembla evident que si. Té sentit doncs que Alfred Bosch hagi dinamitat el pacte independentista municipal que representava Unitat per Barcelona? Com explica Alfred Bosch haver ofert i haver fracassat en que els ex-PSC de Jordi Martí vagin a la seva llista? Com vol donar-nos lliçons d’unitat l’Alfred Bosch quan no ha aconseguit unió ni a dins del seu propi partit?

A Millor Barcelona tenim les coses clares. La capitalitat de Barcelona té tanta transcendència que l’independentisme ha de tenir-hi una representació nítida, inequívoca, compromesa, incondicional. Per tant, que no comptin amb nosaltres ni Ada Colau, ni el PSC, ni Duran Lleida. Per contra, que si que comptin amb nosaltres aquelles i aquells que creuen en una Barcelona al capdavant d’una Catalunya lliure, que creuen en una ciutadania activa, participativa i compromesa, en una ciutat oberta, socialment justa i econòmicament pròspera, conscients però en tot moment que aquests objectius seran plenament abastable només a partir de la recuperació de la llibertat i de la dignitat del nostre poble.

Hem fet un acord transversal de candidatura perquè hem forjat un acord a l’entorn d’una causa comuna i no d’un interès individual o de partit, hem triat construir i no destruir, hem triat sumar amb aquells que han volgut sumar i no restar. Aquesta és la raó del nostre pacte, de la nostra ambició i del nostre compromís per una Catalunya lliure i per una Millor Barcelona.

*(NOTA: Article aparegut al directe! el 19.2.2015)

Gran article! (JS)

SENTIT D'ESTAT, D'ESTAT CATALÀ, NATURALMENT

Corro el risc de repetir títol de post. Però m'és igual, si cal ho repetiré cent mil vegades, si cal. Acabo de llegir l'article de l'Agustí Colomines que posa el dit a la nafra en quant al terrible despropòsit que ERC ha comès abstenint-se en el tema del recurs al Suprem respecte l'absolució dels terroristes espanyols que  van agredir els parlamentaris catalans. En Colomines no utilitza aquest vocabulari, benentès, però essencialment coincidim en les conclusions. Vull dir que és un llenguatge meu.

En aquest post, però no repetiré els arguments que ja he plantejat en anteriors. No. Només vull remarcar  les dificultats que en Junqueras va tenir per argumentar la decisió del sentit del vot que es van fer paleses en el programa .Cat de TV3, emès el passat dijous

A pregunta del Toni Aira, Junqueras va donar una resposta confusa, embolicant-se tant en les opcions que al final va necessitar l'ajuda del gran ideòleg Joan Manel Tresserres, per ensortint-se, si bé no d'una manera gaire reeixida. Tan difícil és reconèixer que la van pifiar? Tant és el complex d'inferioritat que es té respecte l'esquerra de manual? Tanta és la por a perdre uns quants milers de vots respecte la CUP o ICV, que s'ofereix en safata un nou assalt al Parlament de Catalunya? 

Jo és que al.lucino, parlant acadèmicament, que no vegin que la dignitat és quelcom que no només s'ha de tenir sempre, per principis, sinó que a més la gent, la bona gent, ho veu amb bons ulls, i doncs, si en comptes de seguir el joc dels carronyaires, ERC s'hagués plantat, i hagués demostrat sentit d'Estat, d'Estat Català, naturalment, s'hauria guanyat llur confiança, com a opció de govern. Però no ho van fer. I en Junqueras, amb la seva resposta va posar al mateix nivell, 19 terroristes espanyols amb la dignitat del poble català. Lamentable.

Va ser una llàstima, perquè en Junqueras va començar força bé la seva intervenció en el programa televisiu. Fins i tot una mica accelerat i tot, però contundent i clar. L'exèrcit digital erky destaca en la xarxa com va massacrar una becària del complex Fatxanet, que sempre va de mosqueta morta, però que és verí amb potes, i segons he llegit no sé on, la nena del Marhuenda. Certament va ser una estossinada en tota regla, però la veritat que no calia ser el secretari general del segon partit de Catalunya per acabar, sense estressar-se gaire, amb aquest insecte insignificant del paleoespanyolisme més tronat. D'aquesta manera aquesta victòria prèvia ha servit de cortina de fum per amagar la seva desastrosa actuació posterior, quan no va saber respondre al rei de les tertúlies, que certament es troba unes quantes pantalles més evolucionat que la mosqueta.

Bé, per acabar, no vull més que felicitar l'amic Junqueras, que de la mà de l'amic Bosch ha aconseguit guanyar la nominació com a cap de llista de les eleccions municipals a Barcelona. La junkerització del Cap i Casal és un fet, i ens hem estalviat el perill d'una neo-margallització que hauria estat terrorífica. I a més suposo que això comportarà que deixarà el seu escó a Madrid, fet que permetrà que la reagrupada Ramona Vergés, el substitueixi. Serà un exercici de transparència política i evitarà una acumulació de càrrecs que en el context actual d'exigència democràtica, és d'obligat compliment.

ESCRIVINT LA INDEPENDÈNCIA 2X05

Programa de seguiment del procés independentista que s'emet els divendres a les 23h a Canal Català. Dirigit i presentat per Igor Llongueres.

Inclou, entre d'altres seccions:

- LA DADA: JOAN CANADELL, vicepresident executiu del Cercle Català de Negocis, ens explica que el 95% de l'endeutament privat de l'Estat espanyol correspon a les grans empreses (12:03)

- NEUS LLOVERAS, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, parla del procés independentista (17:52)

- Entrevista a plató amb el periodista de NacióDigital.cat QUICO SALLÉS (24:28)

- ALFRED BOSCH, portaveu d'Esquerra Republicana-Reagrupament-Catalunya SÍ al Congrés, passa el TEST del programa (45:03)

Twitter: @Escrivint / #escrivintlaindependència

https://twitter.com/Escrivint


www.facebook.com/EscrivintLaIndependenci­­­­a

CAL ANAR-HI!

Demà cal ser a Terrassa, a l'acte que organitza Reagrupament, amb la presència de diferents representants destacats de l'Independentisme.

Vivim uns moments crítics pel que fa a la consistència de la democràcia a casa nostra. Els nostres enemics, que no adversaris, ens volen fer callar la boca de totes totes i no ho podem consentir. Cal parlar alt i fort, clar i català, i no amagar-nos de res. Tenim la força de la gent i de la raó. No ens podem permetre vacil.lar. Ho estem aconseguint però encara hem de fer un esforç final.

És per això que l'acte de demà ha de tenir un gran èxit, i ha de ser llegit com una resposta als atacs d'Espanya contra la lliure expressió democràtica dels Catalans i les Catalanes. Contra la Democràcia no hi ha barreres que valguin.

Us esperem, doncs, a Terrassa. No hi podeu faltar!