ELS CARTELLS

Síiiiii, ja sé que pertocaria fer una anàlisi de la campanya digital, dels comptes a twitter, instagram, facebook, dels vídeos.... però què voleu que us digui, potser ja és l'edat, però ara vull analitzar els cartells dels partits polítics o candidatures que es presenten a les eleccions en concret a la nostra Capital Nacional, és a dir, Barcelona.

Millor Barcelona

Millor Barcelona és la candidatura unitària de l'independentisme desacomplexat, lliure i que per això es declara profundament compromes amb la Declaració Unilateral d'Independència de Catalunya. Pel que fa al cartell, hi destaquem dos aspectes. 

El primer és la imatge omnipresent del seu candidat i cap de llista, l'Ignasi Planas, advocat, secretari de Reagrupament, és a dir, legalment, el número 3, i President de la Federació Catalana de Rugby. Planas ja havia format part de la candidatura UxB en les eleccions del 2011, i que no s'ha reeditat per la negativa de l'actual candidat d'ERC, més preocupat en fitxar sociates que vagaven per l'espai sideral després del Big Bang del PSC. En Planas dóna una imatge de tipus enrotllat i a l'hora com cal, i a mesura que passen els dies, el seu reconeixement és cada cop més alt.

El segon element és la idea força de la unitat independentista que es concreta clarament amb la reproducció dels logos de les dues forces polítiques que el composen: Reagrupament i Solidaritat, que acompanyen al logo de la candidatura. La idea és molt clara, la unió de les opcions independentistes és el que pertoca ara. Una idea que d'haver-se generalitzat al conjunt de forces patriòtiques ens hauria situat en una posició molt més avantatjosa que l'actual. Però ja se sap, que als catalans ens agrada complicar-nos la vida ... tot i que al final ens en sortim. Sempre.

CiU

Bé, dir que aquest cartell és de CiU és un eufemisme, entre d'altres raons per que com es pot veure clarament, el logo de la federació ocupa una posició marginal, en benefici de la imatge del candidat. És l'exemple paradigmàtic d'un cartell electoral on el partit del candidat fa nosa, i quasi se l'obvia, per reforçar la imatge potent del candidat. De fet, penso que és un cartell que fa un flac favor al partit, perquè és un reconeixement explícit que el partit (la federació) està en hores baixes. De fet, a manca de mesures més contundents, com per exemple l'expulsió de tots, vull dir tots, els corruptes, sobretot si són confessos, que penso que ja han fet tard, el més lògic seria desempallegar-se'n d'una marca que fa més nosa que servei. Fet que de passada serviria per fer net d'altres elements indesitjables que són un enorme llast o una creu que arrosseguen, i que cada divendres encara pesa més.

Dit això, des d'un punt de vista artístic, diríem, el cartell és genial. Sobretot el detall de les ulleres, és una gran troballa, que aconsegueix, en les diferents versions, fer del candidat un tipus proper, entranyable, un avi o un tiet que tots voldríem a casa. També és interessant el text emfatitzat amb negreta, que assenyala una vocació transversal, que al no anar associada a res, vol dir que aspira a recollir vots arreu, tant d'independentistes com de no independentistes, d'esquerres com de dretes, de corruptes com de no corruptes. etc. etc. El problema del senyor Trias, que l'ha obligat a corregir en plena campanya, i això és sempre un passiu, és el seu acomplexament envers La Vanguardia i els sociates (encara que sembli increïble), que l'ha dut primer a formar una candidatura pretoriana, que no ha recollit les noves sensibilitats de la societat catalana en marxa cap a la Independència, la qual cosa ha estat lamentable i que ha obligat a l'aparició d'altres opcions menys tiquis-miquis. I després, a desvincular la campanya del procés independentista que estem vivint, negant-se inicialment a signar el compromís per la Independència... per després signar-lo cuita corrents quan ha vist el cataclisme que li queia a sobre. Per sort, per ell, la correcció es va fer en els primers dies de campanya, quasi diríem, en les primeres hores. D'haver persisit la negativa a fer-ho, l'ensorrament hauria estat total.

ERC

El cartell d'ERC associa clarament el candidat amb un dels símbols recuperats recentement a Barcelona, com són les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch, i també amb el SÍ del suport a la Independència,tot i que aquesta paraula no surt en el cartell. Tal vegada, venint del segon partit més important del país, es podria haver esperat més. Sembla un cartell d'un partit petit, com si encara no es creguessin que són els destinats a governar un dia Catalunya, en general, i Barcelona en particular. Clar que si tenim en compte, que l'elecció del candidat en les primàries, va ser traumàtica, i que un cop elegit es desempallegà dels seus socis en les eleccions del 2011, tot ja s'entén una mica més. De fet, en la imatge del cartell hi veig una mica la paradoxa de la faula de La lletera: uns que s'ho prometien molt feliços i que s'ho menjarien tots, i que em temo que, com a molt es quedaran a mig camí. Una llàstima.

CUP

Quan vaig veure el cartell de la CUP, em van venir al cap dues idees. La primera, un record del mític cartell del PSUC on un suposat obrer, probablement un buròcrata sindical, mostrava les seves mans, com dient que eren l'únic que tenia per treballar. La segona, és que es tracta, també aparentment, de mans exclusivament masculines, fet que, sincerament, contrasta amb el discurs públic del partit, en les assemblees del qual s'acostuma molt sovint a utilitzar les formes femenines d'autoreferència. Dit això, és evident que el recurs a l'element casteller és sempre agraït, no debades és una de les aportacions culturals no materials que els catalans i les catalanes hem fet a la cultura humana universal. Sense complexos ni agafar-se-la amb paper de fumar. 

Aquest cartell, per altra banda, i coherentment, és l'antítesi del de CiU, atès que aquí, les sigles i el logo són tan preeminents, que tapen la referència a la candidata. Una opció lògica des de la perspectiva d'aquells que no volen caure en la trampa dels mediàtics, és a dir, de la submissió als mitjans de comunicació, com ho van demostrar amb la negativa o el rebuig a fer candidat al polític més ben valorat del Parlament de Catalunya dels darrers anys.

Bé, si he de ser sincer, quan vaig veure el cartell, vaig pensar una tercera cosa. Concretament, en el meu interior, vaig saltar amb un "Hòstia, els de la CUP em copien!", o si no veieu què vaig escriure jo, en aquest mateix bloc, el 8 de novembre passat, és a dir, el dia anterior a la votació del 9N. Ep! Però cap problema, content i orgullós, si això fos així, de què hagi passat.

"SI COLAU GUANYA LES ELECCIONS, EL PROCÉS QUEDARÀ ATURAT"*

"Alfred Bosch i només ell va decidir que no es repetís la coalició amb Rcat i Democràcia catalana que existeix a l'Ajuntament", diu l'alcaldable de la coalició Reagrupament-Solidaritat

Entrevista a Ignasi Planas, cap de llista de Millor Barcelona

Alèxia Ferret (El Singular Digital)

Millor Barcelona, la coalició entre Reagrupament i Solidaritat Catalana per la Independència, es presenta a les eleccions del 24 de maig a Barcelona, amb la intenció de “treure tota la potencialitat a la capital de Catalunya”. L’advocat i president de la Federació Catalana de Rugbi, Ignasi Planas, és el cap de llista. Planas, que va començar la seva carrera política a CDC, on va ser conseller nacional, des de fa temps milita a Reagrupament. Ara, amb aquesta coalició, vol posar Barcelona al capdavant del procés sobiranista.

Què volen vostès a Barcelona?

Que tota la potencialitat de la ciutat pugui sortir. És una ciutat limitada per diversos factors, entre els quals es troba un Estat que no ajuda, sinó que vol frenar les capacitats de desenvolupament. Nosaltres volem fixar-nos molt més en tot el que és el coneixement, i no concentrar-nos de forma obsessiva en el món del turisme, que té el recorregut que té, que aporta una riquesa a curt termini de baixa qualitat.

Tenen coincidències sobre el turisme amb el partit d’Ada Colau?

Jo crec que no, perquè hem intentat ser molt realistes. Moltes vegades als independentistes els jutgen de somiadors o utòpics. Però creiem que la realitat és molt tossuda, i com que estem convençuts que Catalunya camina cap a la independència, les polítiques han de ser molt comprensibles pel ciutadà. És molt criticable el turisme, però la resposta han de ser mesures factibles.

Si Ada Colau guanya a Barcelona, es pot aturar el procés sobiranista?

La victòria d’Ada Colau representaria posar Barcelona com a contrapunt i fre de l’avançament del procés sobiranista. La força de l’Ajuntament sempre serà subsidiària del Parlament i de la Generalitat, però aporta un valor afegit molt superior al que tindríem si realment aquest interès pel procés quedés aturat. I passaria així si Colau es converteix en la nova alcaldessa, perquè hauria de comptar amb suports del PSC i de Ciutadans.

Si no obtenen representació, no es perdran vots sobiranistes amb vostès?

Si votem Unió, és probable que s’estiguin perdent vots sobiranistes. Si votem un partit que acaba pactant amb Ada Colau, tots els vots sobiranistes s’hauran perdut. Amb Millor Barcelona no permetrem que Unió camini cap al PP, ni que ERC camini cap a Ada Colau. Entenem que, si hi ha una opció forta de retenir Barcelona en l’àmbit del sobiranisme, és que nosaltres marquem aquests condicionants. El vot és útil segons la feina que ha de fer. 

Reagrupament mentrestant dóna suport al president Mas…

Sí. Mentre no canviï de manera de pensar, i el que diu que farà ho vagi fent. De moment creiem que mereix la nostra confiança.

Van intentar anar en la candidatura de Xavier Trias o d'Alfred Bosch?

Sí, i les converses no van fructificar de manera satisfactòria. Nosaltres provenim d’Unitat per Barcelona, un pacte que es va fer a les anteriors eleccions municipals entre Reagrupament, ERC i Democràcia Catalana, que ha funcionat perfectament. Representava la primera prova d’unitat entre forces sobiranistes que s’havia donat en molts anys, i que es va repetir per fer diputat Alfred Bosch al Congrés. Però ara ell, només ell, va decidir que no es repetís.

I per quin motiu Alfred Bosch no va voler repetir l'acord?

Va donar excuses. Que havia passat per unes primàries molt dificultoses i havia de tenir contents els diferents corrents del partit posant gent determinada a les llistes. Cosa que s’ha vist que és mentida. Perquè el que ha fet és una neteja de tot l’equip de Jordi Portabella a la llista i s’ha preocupat d’ubicar-hi ex del PSC i federalistes, s'ha concentrat en l’eix esquerre i no en l’eix nacionalista. Ja ho hem vist quan ERC ha rebutjat la llista unitària amb el president Mas, cosa que és una sincera manca de voluntat d’unitat de l’independentisme i una preocupació enorme per mantenir Esquerra com un partit predominant.

Però després de les eleccions europees, Bosch anava primer a les enquestes…

Sí, i ara només té per sota la CUP. Crec que l’electorat ha vist que ERC no està per la unitat de l’independentisme, sinó tot al contrari, i els electors li estan fent pagar aquesta mala actitud.

Quin paper ha de jugar Barcelona en el procés sobiranista?

Barcelona té una imatge internacional superior a la de Catalunya. Per tant, el fet que la ciutat, a través del seu alcalde, es posi al capdavant de la reivindicació i de la presència pública i internacional del procés és fonamental. Barcelona ha de remar en la mateixa direcció que el Govern i el Parlament de Catalunya.

Creu que obtindran representació?

Sí. Cada un dels vots que rebi Millor Barcelona tindran la seva continuïtat durant els pròxims quatre anys. No he tingut cap càrrec polític, sempre m’he mogut en el món privat. Veig molt important el fet que hi hagi persones anònimes que dipositin la nostra confiança en nosaltres i en la meva persona. Per tant, sigui quin sigui el nombre de persones que confiïn en nosaltres, em sentiré obligat a mantenir el nostre projecte fins al maig del 2019.

Quants regidors espera treure?

Sabem que hem d’arribar als 30.000 vots per entrar a l'Ajuntament. En qualsevol cas a partir del primer regidor ja serà un èxit, I a partir del primer vot, també.

*(Font)

"L'ÈXIT D'ADA COLAU SERIA UN DELS ENTREBANCS MÉS FEROTGES AL PROCÉS"

Autora: Laura Aznar

Data: 13.05.2015

Font: Nació Digital

Millor Barcelona es presenta a les municipals amb un programa vertebrat en els eixos de la participació ciutadana i la independència

L'Ajuntament està més preocupat pels turistes que pels ciutadans, diu l'alcaldable de la coalició de Solidaritat i Reagrupament

Sota el nom Millor Barcelona, la coalició de Reagrupament Independentista i Solidaritat Catalana per la Independència concorren als comicis del 24 de maig, liderats per l’alcaldable Ignasi Planas. Veí de l’Eixample, advocat i president de la Federació Catalana de Rugbi, la trajectòria política de Planas comença a CDC, formació de la qual va ser-ne conseller nacional. Ha estat també president de l’Associació Catalunya Estat Lliure i membre de Reagrupament des del 2009.

El cap de llista de la coalició Millor Barcelona té un aspecte casual. No titubeja, gesticula recurrentment i es permet a vegades la llicència d’incorporar experiències pròpies per fer més amè el seu discurs. Té perfectament interioritzades les tècniques dialèctiques pròpies de la política: mirada fixa, els tempos adequats, la veu clara i l’entonació òptima.

- Quines són les principals critiques que faria a l’actual govern municipal?

- La principal neix d’una constatació prèvia. El govern de Trias es va presentar a les últimes eleccions dient que la seva política principal era la creació de llocs de treball. De fet torna a repetir el mateix missatge en aquestes eleccions, el mateix que, per cert, també fa servir el PP. Al final, aquest criteri d’actuació s’ha convertit en l’únic objectiu i això ha comportat la creació d’un model de ciutat amb més desigualtats econòmiques. L’Ajuntament, obsessionat per l’activitat turística, ha creat llocs de treball però de ínfima qualitat, temporals, amb uns horaris kafkians i amb uns salaris molt baixos. D’altra banda, ha oblidat les mesures que compensen les desigualtats, les que tenen a veure amb la formació dels aturats o amb els equipaments públics, que permeten la conciliació de la vida familiar i laboral. En comparació amb el turisme, els sectors de la investigació, el del coneixement i el de la formació han crescut a un ritme molt més moderat.

- Quina és l’aposta de Millor Barcelona en el camp de la participació ciutadana en aquest moment de canvi polític?

- La política de govern obert és fonamental i en aquest sentit assumim els eixos de participació, la transparència i la col·laboració. Què vol dir transparència? Per nosaltres vol dir que al web de l’Ajuntament digui allò que guanya l’alcalde. No pot ser que només surti el seu salari i no el que cobra en dietes, si disposa o no de cotxe set dies a la setmana…

- La retribució única que vostès promouen, vaja.

- Exactament. I amb això retornem la confiança al ciutadà, optimitzem la utilització dels diners públics i fem que la democràcia realment es pugui palpar. Junt amb això proposem la col·laboració amb les entitats privades, som uns ferms defensors del teixit social, cultural i esportiu barceloní. Llavors el que falta és que tots els ciutadans puguin participar directament de les polítiques administratives, des de pressupostos participatius, passant per processos deliberatius sobre totes les decisions que es prenguin, fins al rendiment de comptes i el seguiment de l’activitat dels representants.

- I quin model turístic proposen?

- Barcelona pateix una patologia, nosaltres li diem “la síndrome de Barcelona”, que implica que hem arribat a un extrem en què els serveis pels turistes preocupen més a l’Ajuntament que els serveis pels propis habitants. Fixem uns horaris comercials vinculats als interessos dels creuers i dels hotels, o posem una línia de metro que uneix l’aeroport amb l’entrada de la ciutat. En canvi, ens oblidem de la part que uneix Nou Barris, Horta, o Sarrià. Al final resulta que aquesta gallina dels ous d’or pot acabar per convertir la ciutat en un autèntic Marina d’Or Ciudad de Vacaciones, on confonguem el model de comerç tradicional amb el del Passeig de Gràcia, que promou un comerç de luxe, més adreçat la gent que ens visita.

- Sense abandonar el turisme, quina es la seva percepció del Mobile World Congress?

- En principi positiva, es un element que fa confluir la tecnologia més puntera, que aporta diners i la internacionalització de la ciutat, que ubica Barcelona al món, però hem de vigilar molt amb aquestes disfuncions. EL MWC en si mateix no té res de negatiu, el que és negatiu és utilitzar exclusivament els esforços del pressupost municipal i de la Generalitat en això.

- Un punt que m’ha semblat especialment curiós del seu programa és l’accent que posen en l’esport...

- Això és un vici meu, que sóc un boig de l’esport. Confio en els elements positius de l’esport en la joventut i en general. Crec que la formació de les persones no s’ha de limitar a l’escola. La família és un factor molt important, però també l’entorn social, i el que dóna l’esport la majoria de les vegades és positiu: solidaritat, compromís, reconeixement de l’esforç, superació i també de transgressió.

- Vostès han reclamat a Alfred Bosch que recuperi la unitat del independentisme, que ha tingut presència a l’Ajuntament amb la coalició Unitat per Barcelona. Per què és important recuperar aquesta unitat? Només per treballar en la qüestió sobiranista?

- El consens és positiu en gairebé tot. Ara bé, si hi ha un element en que és necessari fer un esforç extraordinari en la unitat, aquest és el procés independentista. És per això que no posar-nos d’acord en segons quines polítiques econòmiques, socials, culturals o esportives pot ser més positiu o menys, però el fet que Alfred Bosch hagi trencat unilateralment l’aposta per la unitat del sobiranisme ens sembla especialment negatiu i així ho denunciem.

- Durant la presentació de la candidatura a les Corts vostè va atacar frontalment Ada Colau, dient que les forces i mitjans espanyolistes tenen interès en que sigui l’alcaldessa. En què basa aquest argument?

- Hem vist perfectament com se li ha donat una cantxa que a dia d’avui encara ha de demostrar que la mereixi, perquè per ara, està incorrent en enormes contradiccions i ha canviat el seu discurs pel que fa al MWC i a la renda mínima barcelonina. A partir d’aquí el que estem veient és que hi ha un interès evident dels mitjans de comunicació que no estan a favor del procés, d’elevar aquesta candidata. Des del meu punt de vista, l’èxit d’Ada Colau podria representar un dels entrebancs més ferotges al procés independentista de Catalunya, i com que no crec en les casualitats, sempre penso que hi ha una intencionalitat darrere les coses.

- La DUI és, segons expliquen, l'única via possible per assolir la independència.

- Cada dia es mes evident. Quan Pablo Iglesias, exemple excels de la democràcia i la participació, ens fa creure que la Constitució no permet el referèndum, malgrat que un referèndum neix d’un acord polític i no des d’un marc jurídic, el que posa de manifest és que la única coincidència entre l’extrema dreta i l’extrema esquerra espanyola és que Catalunya no pot decidir el seu futur. A partir d’aquí l'única sortida democràtica es la DUI.

- Quin paper ha de jugar Barcelona en aquest procés?

- Barcelona té dos elements de màxima rellevància: la visibilitat internacional i el seu volum com estructura administrativa, només superat per la Generalitat. A partir d’aquí, el lideratge polític de l’alcalde és molt important i és imprescindible que en les properes eleccions municipals el govern de la ciutat estigui en mans de partits independentistes.

- Entén, doncs, Barcelona com a capital d’un nou estat? 

- Ho ha de ser. Ha de ser una capital de influència econòmica, cultural, social i política, a través de la qual abastim tot l’àmbit de l’arc Mediterrani.

"LA RUPTURA CON ERC SE DEBE A ALFRED BOSCH"*

Ignasi Planas, candidato de Millor Barcelona

Ignasi Planas es candidato a la Alcaldía de Barcelona por Millor Barcelona, la coalición formada por Solidaritat y Reagrupament. Los desafíos para la formación ante la cita electoral pasan por la lectura en clave independentista y la rivalidad con ERC, antiguo aliado de coalición en las pasadas municipales.

¿Cuáles son los puntos fuertes de esta nueva marca ante las elecciones?

Nosotros trabajamos con tres ejes fundamentales: independencia, regeneración democrática y trabajo. Somos los únicos que hacemos un esfuerzo real por la independencia. Segundo, hace tiempo que hablamos de cuestiones como la transparencia o la limitación de mandatos. En cuanto al trabajo, planteamos una manera de entender la ciudad que ve a la ciudadanía vinculada al conocimiento, la cohesión social o al desarrollo económico.

Defiende el pequeño comercio y un nuevo modelo turístico, pero eso es algo que también proponenBarcelona en Comú o la CUP.

No sé lo que ellos dicen. Lo que nosotros apuntamos es que los perjuicios derivados del actual modelo son mayores que los beneficios económicos. Lo vemos en casos como el desarrollo de la Línea 9 de metro o el horario comercial: en ambos casos hay una adaptación a los turistas y no al ciudadano. Hablamos también de casos como los del Raval, Gràcia, el Born, Poble Sec...Si seguimos así, Barcelona se convertirá en la Marina d'Or del sur de Europa.

¿Por qué alguien debería votaros cuando ERC o la CUP también ofrecen una vía a la independencia?

Haces bien en no incluir en ese grupo a CiU, porque es evidente que no está por la labor. Por otra parte, ERC se ha convertido en un lugar de encuentro de ex federalistas y socialistas. En cuanto a la CUP, el modelo que ellos proponen es nítidamente marxista y muy radical.

También ha dicho que quiere ser una tercera vía sin ser una muleta de nadie. ¿Cómo puede influir así en la política municipal?

Bueno, nosotros tenemos una propuesta que pasa por hablar muy claro en el eje nacional y municipal. Lo que tenemos claro es que Barcelona como elemento principal debe estar gobernada en los próximos cuatro años por un gobierno independentista. Ni Ada Colau ni Unió representan eso. Nuestra función es evitar que ERC se pase a Ada Colau, o que Unió se acerque al PP, utilizando para ello nuestra influencia.

Tras las elecciones, ¿ve alguna vía abierta al pacto con ERC?

Sin ninguna duda. Estamos al servicio del país. Si para ello es necesario ponerse de acuerdo, nos pondremos al servicio del partido que sea.

*(ENTREVISTA A EL MUNDO, 11.05.2015)

ENDAVANT!

UNA CATALUNYA MILLOR*

Com era de preveure, les eleccions municipals s'estan convertint en una trinxera de cara a les eleccions plebiscitàries del 27S, que ja són, com aquell qui diu, a la cantonada. La política local és molt més important del que sovint es pensa. Fins i tot en el context actual on sembla que el realment rellevant són els conflictes globals. Doncs bé, la dicotomia entre allò local i allò global és falsa. En un món interdependent no hi ha compartiments estancs.

Ignasi Planas

Fixem-nos, per exemple, com en els darrers anys, els lectors de diaris The Guardian, el New York Times, o l'audiència d'AlJazzera o de Bloomberg TV, han pogut llegir o veure articles o cròniques sobre aquells municipis catalans que han destacat en el procés sobiranista. Des d'Arenys de Munt a Vic, per posar, només dos exemples. I en podríem trobar molts altres. Això demostra que la política local té també un impacte global i, naturalment, també a l'inrevès: veure equips ENG pels carrers de moltes ciutats i pobles de Catalunya, ser entrevistat per un o una periodista estranger a la porta de casa teva, o a la plaça de la vila, o davant de l'Ajuntament de tota la vida, fa que la gent prengui consciència que realment el que estem vivint és important, és rellevant. En una paraula, és global. I això ens dóna força, ens dóna moral, ens omple d'orgull perque constatem que Catalunya i la seva lluita per la Llibertat, per la Independència, interessa al món. I això ens definitiva, ens fa que el compromís de construir una Catalunya millor, una Catalunya lliure, una República Catalana, sigui cada cop més intens en cadascun de nosaltres, i cada cop més extens en el conjunt del país.

Per això, les eleccions locals, en general, són sempre importants. I en concret, aquestes properes eleccions locals, ho són de forma majúscula. Són estratègiques perquè dibuixaran el panorama polític previ a les eleccions plebiscitàries que han de marcar el nostre país de forma immediata.

A ningú no se li escapa, en aquest sentit, que per refermar la victòria independentista del 27S, per fer-la tan incontestable com sigui possible, és necessari que els governs locals estiguin en mans dels partits independentistes. Uns partits que han de col.laborar entre ells per allunyar qualsevol risc de boicot dels partits de l'odi a Catalunya. Per això s'ha de fer el possible i l'impossible, perquè ningú estigui temptat de construir nous tripartits espanyolistes o bé de pactar amb el PP. Una Catalunya governada localment pels partits catalans, sense dependències espanyoles, ni pactes corruptes, és la millor garantia per assegurar un èxit esclatant del 27S. Ens hi juguem molt. De fet, tot.

A Barcelona, per exemple, la garantia que no hi haurà tripartits espanyolistes, per una banda -que per cert, ja es comencen a insinuar-, i de l'altra que el PP no podrà condicionar la polítca local, és la candidatura unitària Millor Barcelona (MBCN), sorgida arran de l'acord entre les organitzacions territorials, barcelonines, doncs, de Reagrupament Independentista (Rcat) i de Solidaritat Catalana per la Independència (SCI), i encapçalada per l'advocat Ignasi Planas. Barcelona ha de continuar estant al capdavant del procés per la Independència, fet que, cal remarcar-ho, donarà enormes possibilitats de desenvolupament i cohesió social a milers de persones que sota l'espoli espanyol ho estem passant magre. Una Barcelona capital d'estat tindrà encara més oportunitats per esdevenir un referent global. Enfront el provincianisme al que ens vol condemnar l'espanyolisme, la garantia de benestar, prosperitat i creixement, és una Barcelona capital d'una Catalunya Lliure.

*(NOTA: Post penjat a l'e-notícies el 25.03.2015)

CARRETERO AMB MILLOR BARCELONA

Tot i que és del mes de febrer, penso que continua sent vàlid

MILLOR BARCELONA A LA XARXA

La coalició a l'ajuntament de Barcelona, Millor Barcelona, ja té pàgina web. Aquesta coalició està formada per Reagrupament i Solidaritat Catalana per la Independència, i és la garantia que Barcelona, la Capital Nacional de Catalunya, no estarà subordinada ni a cap tripartit espanyolista, ni, naturalment, al PP. És la millor manera de garantir que Barcelona jugarà el paper que li pertoca en les eleccions plebiscitàries del 27S, com a capdavantera de la Independència. 

Amb la Independència, Barcelona tindrà enormes beneficis en tots els sentits, com per exemple, convertir-se en un destí diplomàtic de dotzenes, potser més de cent ambaixades, amb tot el que això comporta d'enriquiment cultural i de negocis. No cal dir que els ambaixadors de tot el món es pegaran per ser-hi destinats. De manera que, amb la Independència, Barcelona té molt a guanyar i res a perdre (bé sí la sòmines de la subdelegada del Govern, la qual cosa ja serà una mesura d'higiene i de salut pública).

El cap de llista de Millor Barcelona, és l'Ignasi Planas, secretari de Reagrupament, i President de la Federació Catalana de Rugby. 

L'acord electoral entre Rcat i SCI, penso que és un exemple de la necessària unitat que ha guiar a tots els independentistes en els moments presents, més enllà de les diferències que en el passat han existit. No podem estar per tonteries. Tan de bo, aquest exemple es traslladés a altres formacions, sobretot aquelles que es pensen que el pluralisme independentista comença i acaba amb elles. Cosa que, realment, resulta sorprenent.

A QUÈ JUGUES ALFRED BOSCH?*

Autor: Ignasi Planas, cap de llista de Millor Barcelona (RCAT+SCI)

De sempre m’ha resultat difícil d’entendre que algú es cregui amb el dret de fiscalitzar si algú altre ha de presentar-se o no a unes eleccions. Les objeccions en tal sentit no amaguen sinó una deficient comprensió del fet democràtic, una intenció encoberta de substituir la manifestació universal de la voluntat ciutadana a través del vot, emparant-se en una opinió merament individual.

I això precisament, l’objecció a que Reagrupament i Solidaritat haguem bastit una candidatura a l’Alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona sota la marca de Millor Barcelona, és el que traspua tot l’article publicat aquest dimecres a directe.cat sota el títol de “A què juga Carretero?”

Dit això. És positiva la unitat de l’independentisme? Sembla evident que si. Té sentit doncs que Alfred Bosch hagi dinamitat el pacte independentista municipal que representava Unitat per Barcelona? Com explica Alfred Bosch haver ofert i haver fracassat en que els ex-PSC de Jordi Martí vagin a la seva llista? Com vol donar-nos lliçons d’unitat l’Alfred Bosch quan no ha aconseguit unió ni a dins del seu propi partit?

A Millor Barcelona tenim les coses clares. La capitalitat de Barcelona té tanta transcendència que l’independentisme ha de tenir-hi una representació nítida, inequívoca, compromesa, incondicional. Per tant, que no comptin amb nosaltres ni Ada Colau, ni el PSC, ni Duran Lleida. Per contra, que si que comptin amb nosaltres aquelles i aquells que creuen en una Barcelona al capdavant d’una Catalunya lliure, que creuen en una ciutadania activa, participativa i compromesa, en una ciutat oberta, socialment justa i econòmicament pròspera, conscients però en tot moment que aquests objectius seran plenament abastable només a partir de la recuperació de la llibertat i de la dignitat del nostre poble.

Hem fet un acord transversal de candidatura perquè hem forjat un acord a l’entorn d’una causa comuna i no d’un interès individual o de partit, hem triat construir i no destruir, hem triat sumar amb aquells que han volgut sumar i no restar. Aquesta és la raó del nostre pacte, de la nostra ambició i del nostre compromís per una Catalunya lliure i per una Millor Barcelona.

*(NOTA: Article aparegut al directe! el 19.2.2015)

Gran article! (JS)

L'EFECTE BENELUX

Contràriament al que se sol dir, el procés d'integració europeu no va començar ni el 1951, amb la creació de la CECA, ni el 1957, amb la creació de la Comunitat Econòmica Europea. Com a mínim, cal remuntar-se al 1921, quan es va signar la Unió econòmica entre Bèlgica i Luxemburg, coneguda com a UEBL, que preveia una durada inicial de 50 anys. El 1944, és a dir, quan encara no s'havia acabat la Segona Guerra Mundial, es va fer un pas més endavant i es va signar, a Londres, la Unió Duanera de Bèlgica, Holanda i Luxemburg, que va entrar en vigor el 1948. Naixia, llavors un nou acrònim: el Benelux. Els tres països, doncs, s'avançaven a la resta d'estat europeus de l'època, i ja van posar en pràctica el projecte d'iniciar la integració. 

Naturalment, quan el 1951 es va signar la CECA i el 1957 la CEE, aquests tres estats també hi eren, i, doncs, van formar part de la mítica Europa dels Sis, que van ser els fundadors del procés d'integració europeu, conjuntament amb la República Federal d'Alemanya, França i Itàlia. 

Seria una mica agosarat afirmar que, tal vegada, l'existència del Benelux va ser determinant per a l'activació del procés d'integració europeu. Però la veritat és que una mica d'això sí que hi ha. Sense la voluntat decidida d'aquests tres estats petits, probablement hauria estat més difícil que França i Alemanya, els dos actors centrals de la integració europea, acabessin també participant-hi.

Des de llavors, els països del Benelux, han esdevingut uns actors centrals de la integració europea. Bèlgica, de fet, i més concretament, Brussel.les, n'és la capital política. Holanda, per la seva banda, sempre hi ha tingut un paper central. Probablement hi ajuda el fet que en termes relatius, i més en concret, en termes per càpita, ha estat un dels estats que més ha contribuït al pressupost europeu, fins i tot superant a Alemanya. A banda de ser un enorme hub logístic intermodal de gran rellevància per a l'economia del continent. Finalment, Luxemburg, malgrat la seva modèstia física i demogràfica, sempre ha esdevingut un actor destacat i seu d'algunes de les institucions europees més importants.

En definitiva, i per concloure aquesta reflexió inicial, que ja dura massa, podem dir que l'efecte Benelux, consisteix en la capacitat d'influència o de protagonisme de tres actors petits, aconsegueix mobilitzar i dinamitzar actors molt més grans i centrals per tal que s'impliquin en un procés d'integració o d'unitat.

Salvant les distàncies, penso que podem aplicar aquest efecte al cas de l'independentisme català. 

El recent acord electoral entre Reagrupament Independentista i Solidaritat Catalana per la Independència, vàlida per a la ciutat de Barcelona, i que porta com a nom el de Millor Barcelona (MBCN), pot ser interpretat com un primer pas cap a la necessària unitat de les forces independentistes. Aquí, RCAT i SCI, serien el Benelux, i l'objectiu lògic seria que la sinèrgia positiva que aquest acord generi, faci moure als dos gran partits centrals de la política catalana CiU (o com a mínim CDC) i ERC, que serien l'Alemanya i la França a escala europea.

En els pocs dies que fa que l'acord és públic, el retorn rebut ha estat excel.lent. Molta gent veu amb bons ulls que dues formacions que fins no fa gaire no es podien ni veure, i que, segurament, encara tenen ferides mig obertes, han estat capaces de deixar-les al marge i unir esforços per fer de Barcelona, un actor central en el procés d'independència, del qual, no cal dir, en rebrà uns beneficis extraordinaris com a Capital Nacional d'un nou estat sobirà.

En aquest sentit, si Millor Barcelona rep un suport ciutadà alt, serà una demostració fefaent que la unitat és allò que els catalans i les catalanes més desitgem: que totes les forces polítiques sobiranistes unexin esforços per afrontar el 27S amb les majors garanties d'èxit. És per això que cal treballar el més intensament possible per tal que aquest fet esdevingui una realitat.

Que el primer pas que significa la reconciliació entre dues formacions independentistes petites quantitativament, però amb una participació qualitativa molt alta en el procés en els darrers anys, decideixi finalment, més d'hora que tard, a les dues altres formacions centrals de l'independentisme a cercar l'acord i la unió (i si potser, també incorporant d'altres de més extremes) per obtenir un triomf total i absolut en les eleccions plebiscitàries del 27S.

Que així sigui. Ens hi juguem massa. Tot.

PRESENTACIÓ DE "MILLOR BARCELONA"

 Parlament de Joan Carretero, President d'RCAT

Parlament d'Ignasi Planas, Cap de Llista de Millor Barcelona,candidatura independentista formada per Reagrupament Independentista (RCAT) i Solidaritat Catalana per la Independència.

MILLOR BCN, AMB REAGRUPAMENT I SOLIDARITAT