VÍDEO DE LA PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DEL SOFT AL HARD (14.11.2016)

L'acte comença al minut 19. Si teniu problemes per veure'l, cliqueu aquí

Josep Sort: "L’impacte internacional del procés és bàsic per a la consecució de la independència"*

Aquest dilluns  s'ha presentat el llibre Del Soft al Hard. Catalunya, la Independència i els Afers Exteriors , en un acte a la Llibreria Claret de Barcelona. Hi ha intervingut, com a presentador, el President de Reagrupament Independentista (RCAT), Ignasi Planas. A continuació ha parlat l'expert en temes militars i d'estratègia i autor del pròleg Àlex Calvo. Finalment ho ha fet l'autor del llibre, Josep Sort, politòleg, professor de la Universitat de Barcelona i responsable de Relacions Internacionals d'RCAT.

El llibre recull els articles que l'autor ha anat publicant en la secció internacional del butlletí La Veu de Reagrupament , entre el 2011 i el juny del 2016. Segons Sort, més que fixar-se en els esdeveniments d'altres nacions, els articles reflexionen sobre l'impacte internacional del procés d'independència de Catalunya, d'un abast que pràcticament mai abans s'havia donat. Segons el seu parer, l'evolució d'aquest impacte el fa ser optimista, i remarca la importància de l'àmbit internacional en la consecució de la Independència. Així, un cop hem arribat a un procés madur, és el moment de començar a desenvolupar una política hard, que implica posicionar-se clarament en aquells temes que són d'interès prioritari a nivell internacional tals com les aliances internacionals, la defensa, la seguretat, etc, perquè serà en funció del posicionament que les autoritats catalanes prenguin, que la comunitat internacional li donarà un major o menor grau de reconeixement al nou estat. I per l’autor, quant més ampli sigui aquest reconeixement, menys capacitat tindrà Espanya per oposar-s'hi. 

Per Sort, el recent relleu dels Ministres d'Exteriors, Defensa i Interior del govern espanyol, demostra l'èxit de l'estratègia independentista catalana i el rotund fracàs del govern Rajoy de fer-la fracassar tant en l'àmbit diplomàtic, com també en clau interna. És significatiu, segons Sort, que el nou Ministre d'Afers Exteriors, sigui l'anterior Representant Permanent del Regne d'Espanya davant la Unió Europea, càrrec des del qual s'ha oposat sistemàticament a la presència del Representant Permanent de la Generalitat de Catalunya davant de la Unió, el senyor Amadeu Altafaj, una oposició que, val a dir, ha fracassat totalment.

L’autor del pròleg, Àlex Calvo, ha fet una intervenció de tall realista i ha advertit que en la política internacional els estats es relacionen per la via de l'interès i de l'intercanvi de favors, i que això cal assumir-ho des del primer moment. Així ha posat l'exemple de Dinamarca, un estat de dimensions semblants a Catalunya, que ha assumit la tasca de destruir les armes químiques emmagatzemades a Líbia, fet que comporta riscos però que dóna prestigi a nivell internacional i estalvia a la resta de l'estat d'assumir-los. Calvo també ha advertit que Catalunya ha de preparar-se no només per a bastir un exèrcit professional fidel als compromisos amb els seus aliats, sinó també capaç de defensar, quan s'escaigui, la independència de Catalunya i la seva seguretat. Finalment, també ha denunciat com en l'actualitat les institucions catalanes especialitzades en temes internacionals i de seguretat, paguen a analistes que estan clarament decantats cap a les tesis favorables al govern espanyol i, en conseqüència oposades a la Independència de Catalunya. Calvo considera que això és un escàndol.

Al final de l’acte s’ha fet un breu debat amb el públic assistent, que s'ha mostrat molt interessat i partidari d'aprofundir en aquests temes que sovint són obviats o menystinguts.

En acabar, l'autor ha signat alguns exemplars del llibre.

*(NOTA: Post penjat a Reagrupament.cat, 16.11.2016)

PRESENTACIÓ DEL HARD AL SOFT A BARCELONA!

Àlex Calvo, Josep Sort i Ignasi Planas a l'acte de presentació

(i aviat el vídeo de l'acte)

EL VÍDEO

AVUI TOCA VOTAR

El mínim que es pot dir és que el Partit Demòcrata Català ha tingut un naixement complex. Fins i tot, algun representant de la vella política, és a dir, "à l'espanyola", s'ha passat de llest, i, probablement, aprofitant el buit de poder, ha donat carnassa a tots i totes aquelles que fa dies que no dormen obsessionats com estan en com matxacar-lo. I és que entre altres raons els demòcrates no patim cap complex ideològic, ni estem obsessionats en tenir l'esquerra més llarga. Però per llarga, la que tenim és la transversalitat. I aquest valor és el que fa realment por.

Avui, per sort, comença la part final d'aquesta primera etapa, la de l'elecció dels nous responsables del Partit. I aquestes són les meves opcions:

A la Presidència del Partit

Artur Mas i Neus Munté

A la Direcció Executiva Nacional 

Ignasi Planas (Renovació PDC)

A la Presidència del Consell Nacional

Mercè Conesa

A defensor de les persones associades

Enric Llauger

UN PARTIT NOU. RENOVAT

INDEPENDÈNCIA

TRANSVERSALITAT POLÍTICA

RADICALITAT DEMOCRÀTICA

NOVES CARES

IDEOLOGIA TRANSVERSAL

• L'associat : màxim decisor del partit
• Compromís amb la veritat i l'honestedat

ESTRATÈGIA NACIONAL

• Unilateralitat, aspecte clau per constituir Catalunya en Estat independent

VALORS I ÈTICA REPUBLICANA

• Funcionament intern escrupulosament democràtic
• Renovació de formes, de compromisos i de persones
• L'associat escull la direcció nacional i territorial mitjançant :
  • Eleccions Primàries
  • Llistes obertes amb elecció directa i democràtica
  • Debats de candidats

INCOMPATIBILITAT DE CÀRRECS

• Un únic càrrec per persona
• Una única funció per persona, executiva o institucional

Ignasi Planas i Marc Vinyoles

Rut Carandell

Teresa Casals

Rosa Fonoll

Jaume Fernàndez

Pere Nin

Ricard Cabré

Carles Bonaventura

Esther Ponsa

Anna Xirinachs

Rosa Cruz

IGNASI PLANAS (RCAT): "ARTUR MAS NO HA DE TENIR FUNCIONS EXECUTIVES AL NOU PARTIT"*

El president de Reagrupament ha oficialitzat la seva candidatura a liderar la nova CDC que començarà a emergir en el congrés d'aquest cap de setmana

Ignasi Planas (Rcat) està disposat a liderar un nou partit que no amagui que l'objectiu és la independència, des de la transversalitat política i amb noves cares, però també amb una separació clara entre aparell del partit i Govern. Reagrupament ha aportat 1.000 associats al nou projecte polític, que de moment mantindran la doble militància.

A les portes del Congrés de refundació de CDC, vostè presenta una candidatura per liderar la nova Convergència en nom de Reagrupament. Quin projecte ofereix?D'entrada, no volem refundar CDC, sinó crear un nou espai polític en el qual efectivament s'hi identifiqui l'estrat social que Convergència representava, però a partir d'un nou projecte polític construït sobre l'espai de centralitat, radical en algunes coses, com per exemple el compromís de culminar el procés d'independència que va començar amb el president Mas i que segueix amb el president Puigdemont. Però també amb el compromís d'assumir les màximes cotes de democràcia interna del partit, amb un funcionament absolutament depenent de les votacions dels associats pel que fa a l'elecció dels representants i els dirigents, amb un règim d'incompatibilitats fort, limitació de mandats i amb una participació de tots els associats en les decisions importants. I tot plegat ho fem amb voluntat de total renovació tant en el nom del partit com en l'equip directiu, en les maneres de fer i en el fons. 

Des del punt de vista ideològic, un dels debats que hi ha sobre la taula és si el nou partit ha de tendir més a la socialdemocràcia o al liberalisme. Quina és la seva proposta?

Nosaltres fem bandera d'un concepte que creiem que en el nostre país s'entén perfectament i que potser en altres no tant, que és la transversalitat. El partit, més que definir-se com a socialdemòcrata o com a liberal, ha de tendir a fer propostes que acullin a la gran majoria de ciutadans del nostre país, que té un concepte de país en què la iniciativa privada és molt important, però que alhora no permetria que deixéssim gent enrere. A partir d'aquí, aquesta transversalitat ens permet abordar polítiques tant de justícia social com de producció industrial, que són dos caps d'una mateixa cosa. Per repartir riquesa primer cal crear-la, és aquest pragmatisme que durant molt de temps han tingut les classes mitjanes, però que alhora va revestit d'un idealisme a l'hora de fer les coses ben fetes per tal que el benefici sigui compartit per tot el país. 

Pel que fa als lideratges del partit, quina relació s'ha d'establir amb el Govern de la Generalitat?

Defensem de forma radical una separació absoluta entre el partit i el Govern, és una qüestió de qualitat democràtica però sobretot, és la primera frontera que posem a qualsevol risc de mala gestió i del problema de corrupció que ens hem trobat en aquest país els darrers anys. El partit ha de ser una eina que assorteixi d'idees i de sentiments, que serveixi de corretja de transmissió de la societat catalana i el Govern, i no a la inversa, que és com moltes vegades ha succeït, que el partit només ha estat un altaveu de les polítiques que el Govern volia imposar en cada moment. Això ens marca molt quina és la renovació que necessitarà aquest partit, perquè així com afirmo sense cap matís que el president de la Generalitat és el millor candidat que té Convergència i el nou partit en el futur, alhora penso que és positiu per a aquesta nova organització que neix que el president Puigdemont no estigui vinculat a la direcció del partit, cosa que crec que no pretén fer. Per tant, quan sentim noms d'alcaldes i alcaldesses, diputats i diputades que sonen per dirigir el partit, creiem que la direcció ha d'estar regida per persones que no tinguin cap mena de representació institucional.

"Hem d'assumir un compromís amb la veritat i amb la finalització del procés d'independència"

Això és trencador. 

Sí, i és important, perquè si la direcció està ocupada per càrrecs institucionals, és quan es creen elits que no fan més que allunyar els partits de la gent. 

Al vostre entendre, quin paper ha de jugar Artur Mas en el nou partit?

Nosaltres no serem els que diguem que l'Artur Mas s'ha de retirar, perquè és un patrimoni del procés cap a la independència. És una persona que ha demostrat valentia i lleialtat a la llibertat de Catalunya molt superior a la majoria en altres àmbits. En aquest sentit, pensem que fóra bo que Artur Mas no tingués funcions executives al partit, sinó que les seves funcions estiguin més en l'àmbit del pensament, de la reflexió i de la representació internacional, perquè té la qualitat i la dignitat personal per fer un gran paper en aquest àmbit. En definitiva, ha de ser un think tank del nou partit. 

Els darrers dies, l'exconseller de Justícia Germà Gordó ha donat a entendre que aspirarà a liderar el partit, i que la seva idea és un partit de centre i obert als no independentistes. Per a Reagrupament, el nou partit podria admetre matisos sobre l'objectiu de l'Estat propi?

En cap cas. És una estratègia absolutament equivocada dir que per sumar gent a l'independentisme hem de fer veure que no som independentistes, perquè és exactament al contrari. Per ampliar la base social hem de parlar de les virtuts de tenir un Estat propi, de la impossibilitat de desenvolupar-nos com a poble i com a ciutadans sense les eines que representa un Estat propi i mostrar alhora com els partits independentistes poden governar i fer molt bé la gestió de govern d'un país. Hem de ser molt honestos i ser molt clars en això, assumint un compromís amb la veritat i amb la finalització del procés d'independència. És una de les decisions estratègiques que hauria de prendre qualsevol nou partit polític. 

La candidatura de Reagrupament ha pensat en aliances amb una altra llista? 

La resposta és no. En tot cas, la direcció del nou partit sortirà de les decisions que es prenguin aquest cap de setmana, i en aquest sentit nosaltres lluitarem per les llistes obertes, és a dir, perquè totes les persones de la direcció hagin de ser votades una per una. Això difumina molt la possibilitat de pactes. A partir de dilluns es quan veurem exactament davant de què ens trobem. Aquest cap de setmana coneixerem quina és la estructura de direcció marcada pels estatuts, que ara estan oberts, i després ja es votaran els candidats o candidates i de quina manera es voten, si de forma personal o en llistes tancades. Lamentablement, hi ha negociació entre "famílies", i això ens fa pensar que ens podem trobar amb una renovació relativa.

Si la refundació acabés en un simple maquillatge, Reagrupament es plantejaria abandonar l'aliança amb CDC?

Sens dubte que reconsideraríem la nostra vinculació amb la nova formació política si no es garanteix una renovació de dalt a baix en la direcció i en les formes, unes mesures de funcionament democràtic intern potents i un compromís clar amb culminar la independència.

*(NOTA: Entrevista penjada a El Món, 05.06.2016)

US HI ESPERO!

L’escriptor Quim Torra , farà una presentació del seu darrer llibre “ ELS ÚLTIMS 100 METRES. El full de ruta per guanyar la República Catalana” .

L’acte es farà el proper dilluns, 11 d’abril, a les 20h.  a la Seu Nacional de Reagrupament (c/ Roger de Llúria, 5, 2-2. 08010 Barcelona) i l’introduirà el President de Reagrupament, Ignasi Planas .

La presentació és oberta a tothom  i finalitzarà amb un torn de paraules entre els assistents.

AVUI, A VIC!

NO US HO PODEU PERDRE!

REAGRUPAMENT I EL PROCÉS CAP A LA INDEPENDÈNCIA*

La situació política del nostre país sembla estar, de moment i a grans trets, ben encaminada. Tenim un Parlament amb majoria absoluta independentista i un Govern que mirarà de dirigir el Procés Constituent cap a la independència. Una fita ineludible per a la consecució de la nostra llibertat i del marc de benestar social, espoliats juntament amb els nostres recursos econòmics per l'Estat Espanyol amb l'ajuda dels partits unionistes de casa nostra i d'aquells altres que, sota l'aparença del progressisme, encara amb mentalitat autonomista i partidista, miren de posar pals a les rodes del nostre camí cap a la plena sobirania.

No obstant això, també entre els partits independentistes que configurem aquesta majoria en el nostre Parlament apareixen diferències en la interpretació del full de ruta. El que per uns és una Declaració d'Independència ha passat a denominar-se i entendre's per d'altres com a Declaració d'Intencions. Òbviament els significats d'ambdues expressions són netament diferents en quant a la voluntat i la fermesa del tempo polític i desconcerten la nostra ciutadania, que veu com creix la incertesa i s'allarguen els terminis davant la possibilitat d'innombrables votacions futures. Què tindrem al final dels 18 mesos de legislatura amb el mandat democràtic sorgit de les urnes el 27S?

Tenim encara molta feina com a país i els Reagrupats hem d'estar sempre a punt en la defensa del nostre propi full de ruta, la DUI, la Declaració Unilateral d'Independència, últimament qüestionada, clau de volta de les nostres aspiracions com a poble.

És aquest el motiu pel qual el nostre President, l'Ignasi Planas, farà una conferència oberta a tota la ciutadania a Reus, a l'auditori de l'antic Hospital del carrer de Sant Joan, sobre com hem d'encarar els propers mesos des de la perspectiva de la situació política actual i com entenem nosaltres que s'haurien de conduir les regnes en el camí de la independència per a avançar en un procés que considerem vital, inevitable i ineludible.

*(NOTA: Article extret del web nacional de Reagrupament Independentista)

ELS CARTELLS

Síiiiii, ja sé que pertocaria fer una anàlisi de la campanya digital, dels comptes a twitter, instagram, facebook, dels vídeos.... però què voleu que us digui, potser ja és l'edat, però ara vull analitzar els cartells dels partits polítics o candidatures que es presenten a les eleccions en concret a la nostra Capital Nacional, és a dir, Barcelona.

Millor Barcelona

Millor Barcelona és la candidatura unitària de l'independentisme desacomplexat, lliure i que per això es declara profundament compromes amb la Declaració Unilateral d'Independència de Catalunya. Pel que fa al cartell, hi destaquem dos aspectes. 

El primer és la imatge omnipresent del seu candidat i cap de llista, l'Ignasi Planas, advocat, secretari de Reagrupament, és a dir, legalment, el número 3, i President de la Federació Catalana de Rugby. Planas ja havia format part de la candidatura UxB en les eleccions del 2011, i que no s'ha reeditat per la negativa de l'actual candidat d'ERC, més preocupat en fitxar sociates que vagaven per l'espai sideral després del Big Bang del PSC. En Planas dóna una imatge de tipus enrotllat i a l'hora com cal, i a mesura que passen els dies, el seu reconeixement és cada cop més alt.

El segon element és la idea força de la unitat independentista que es concreta clarament amb la reproducció dels logos de les dues forces polítiques que el composen: Reagrupament i Solidaritat, que acompanyen al logo de la candidatura. La idea és molt clara, la unió de les opcions independentistes és el que pertoca ara. Una idea que d'haver-se generalitzat al conjunt de forces patriòtiques ens hauria situat en una posició molt més avantatjosa que l'actual. Però ja se sap, que als catalans ens agrada complicar-nos la vida ... tot i que al final ens en sortim. Sempre.

CiU

Bé, dir que aquest cartell és de CiU és un eufemisme, entre d'altres raons per que com es pot veure clarament, el logo de la federació ocupa una posició marginal, en benefici de la imatge del candidat. És l'exemple paradigmàtic d'un cartell electoral on el partit del candidat fa nosa, i quasi se l'obvia, per reforçar la imatge potent del candidat. De fet, penso que és un cartell que fa un flac favor al partit, perquè és un reconeixement explícit que el partit (la federació) està en hores baixes. De fet, a manca de mesures més contundents, com per exemple l'expulsió de tots, vull dir tots, els corruptes, sobretot si són confessos, que penso que ja han fet tard, el més lògic seria desempallegar-se'n d'una marca que fa més nosa que servei. Fet que de passada serviria per fer net d'altres elements indesitjables que són un enorme llast o una creu que arrosseguen, i que cada divendres encara pesa més.

Dit això, des d'un punt de vista artístic, diríem, el cartell és genial. Sobretot el detall de les ulleres, és una gran troballa, que aconsegueix, en les diferents versions, fer del candidat un tipus proper, entranyable, un avi o un tiet que tots voldríem a casa. També és interessant el text emfatitzat amb negreta, que assenyala una vocació transversal, que al no anar associada a res, vol dir que aspira a recollir vots arreu, tant d'independentistes com de no independentistes, d'esquerres com de dretes, de corruptes com de no corruptes. etc. etc. El problema del senyor Trias, que l'ha obligat a corregir en plena campanya, i això és sempre un passiu, és el seu acomplexament envers La Vanguardia i els sociates (encara que sembli increïble), que l'ha dut primer a formar una candidatura pretoriana, que no ha recollit les noves sensibilitats de la societat catalana en marxa cap a la Independència, la qual cosa ha estat lamentable i que ha obligat a l'aparició d'altres opcions menys tiquis-miquis. I després, a desvincular la campanya del procés independentista que estem vivint, negant-se inicialment a signar el compromís per la Independència... per després signar-lo cuita corrents quan ha vist el cataclisme que li queia a sobre. Per sort, per ell, la correcció es va fer en els primers dies de campanya, quasi diríem, en les primeres hores. D'haver persisit la negativa a fer-ho, l'ensorrament hauria estat total.

ERC

El cartell d'ERC associa clarament el candidat amb un dels símbols recuperats recentement a Barcelona, com són les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch, i també amb el SÍ del suport a la Independència,tot i que aquesta paraula no surt en el cartell. Tal vegada, venint del segon partit més important del país, es podria haver esperat més. Sembla un cartell d'un partit petit, com si encara no es creguessin que són els destinats a governar un dia Catalunya, en general, i Barcelona en particular. Clar que si tenim en compte, que l'elecció del candidat en les primàries, va ser traumàtica, i que un cop elegit es desempallegà dels seus socis en les eleccions del 2011, tot ja s'entén una mica més. De fet, en la imatge del cartell hi veig una mica la paradoxa de la faula de La lletera: uns que s'ho prometien molt feliços i que s'ho menjarien tots, i que em temo que, com a molt es quedaran a mig camí. Una llàstima.

CUP

Quan vaig veure el cartell de la CUP, em van venir al cap dues idees. La primera, un record del mític cartell del PSUC on un suposat obrer, probablement un buròcrata sindical, mostrava les seves mans, com dient que eren l'únic que tenia per treballar. La segona, és que es tracta, també aparentment, de mans exclusivament masculines, fet que, sincerament, contrasta amb el discurs públic del partit, en les assemblees del qual s'acostuma molt sovint a utilitzar les formes femenines d'autoreferència. Dit això, és evident que el recurs a l'element casteller és sempre agraït, no debades és una de les aportacions culturals no materials que els catalans i les catalanes hem fet a la cultura humana universal. Sense complexos ni agafar-se-la amb paper de fumar. 

Aquest cartell, per altra banda, i coherentment, és l'antítesi del de CiU, atès que aquí, les sigles i el logo són tan preeminents, que tapen la referència a la candidata. Una opció lògica des de la perspectiva d'aquells que no volen caure en la trampa dels mediàtics, és a dir, de la submissió als mitjans de comunicació, com ho van demostrar amb la negativa o el rebuig a fer candidat al polític més ben valorat del Parlament de Catalunya dels darrers anys.

Bé, si he de ser sincer, quan vaig veure el cartell, vaig pensar una tercera cosa. Concretament, en el meu interior, vaig saltar amb un "Hòstia, els de la CUP em copien!", o si no veieu què vaig escriure jo, en aquest mateix bloc, el 8 de novembre passat, és a dir, el dia anterior a la votació del 9N. Ep! Però cap problema, content i orgullós, si això fos així, de què hagi passat.

"SI COLAU GUANYA LES ELECCIONS, EL PROCÉS QUEDARÀ ATURAT"*

"Alfred Bosch i només ell va decidir que no es repetís la coalició amb Rcat i Democràcia catalana que existeix a l'Ajuntament", diu l'alcaldable de la coalició Reagrupament-Solidaritat

Entrevista a Ignasi Planas, cap de llista de Millor Barcelona

Alèxia Ferret (El Singular Digital)

Millor Barcelona, la coalició entre Reagrupament i Solidaritat Catalana per la Independència, es presenta a les eleccions del 24 de maig a Barcelona, amb la intenció de “treure tota la potencialitat a la capital de Catalunya”. L’advocat i president de la Federació Catalana de Rugbi, Ignasi Planas, és el cap de llista. Planas, que va començar la seva carrera política a CDC, on va ser conseller nacional, des de fa temps milita a Reagrupament. Ara, amb aquesta coalició, vol posar Barcelona al capdavant del procés sobiranista.

Què volen vostès a Barcelona?

Que tota la potencialitat de la ciutat pugui sortir. És una ciutat limitada per diversos factors, entre els quals es troba un Estat que no ajuda, sinó que vol frenar les capacitats de desenvolupament. Nosaltres volem fixar-nos molt més en tot el que és el coneixement, i no concentrar-nos de forma obsessiva en el món del turisme, que té el recorregut que té, que aporta una riquesa a curt termini de baixa qualitat.

Tenen coincidències sobre el turisme amb el partit d’Ada Colau?

Jo crec que no, perquè hem intentat ser molt realistes. Moltes vegades als independentistes els jutgen de somiadors o utòpics. Però creiem que la realitat és molt tossuda, i com que estem convençuts que Catalunya camina cap a la independència, les polítiques han de ser molt comprensibles pel ciutadà. És molt criticable el turisme, però la resposta han de ser mesures factibles.

Si Ada Colau guanya a Barcelona, es pot aturar el procés sobiranista?

La victòria d’Ada Colau representaria posar Barcelona com a contrapunt i fre de l’avançament del procés sobiranista. La força de l’Ajuntament sempre serà subsidiària del Parlament i de la Generalitat, però aporta un valor afegit molt superior al que tindríem si realment aquest interès pel procés quedés aturat. I passaria així si Colau es converteix en la nova alcaldessa, perquè hauria de comptar amb suports del PSC i de Ciutadans.

Si no obtenen representació, no es perdran vots sobiranistes amb vostès?

Si votem Unió, és probable que s’estiguin perdent vots sobiranistes. Si votem un partit que acaba pactant amb Ada Colau, tots els vots sobiranistes s’hauran perdut. Amb Millor Barcelona no permetrem que Unió camini cap al PP, ni que ERC camini cap a Ada Colau. Entenem que, si hi ha una opció forta de retenir Barcelona en l’àmbit del sobiranisme, és que nosaltres marquem aquests condicionants. El vot és útil segons la feina que ha de fer. 

Reagrupament mentrestant dóna suport al president Mas…

Sí. Mentre no canviï de manera de pensar, i el que diu que farà ho vagi fent. De moment creiem que mereix la nostra confiança.

Van intentar anar en la candidatura de Xavier Trias o d'Alfred Bosch?

Sí, i les converses no van fructificar de manera satisfactòria. Nosaltres provenim d’Unitat per Barcelona, un pacte que es va fer a les anteriors eleccions municipals entre Reagrupament, ERC i Democràcia Catalana, que ha funcionat perfectament. Representava la primera prova d’unitat entre forces sobiranistes que s’havia donat en molts anys, i que es va repetir per fer diputat Alfred Bosch al Congrés. Però ara ell, només ell, va decidir que no es repetís.

I per quin motiu Alfred Bosch no va voler repetir l'acord?

Va donar excuses. Que havia passat per unes primàries molt dificultoses i havia de tenir contents els diferents corrents del partit posant gent determinada a les llistes. Cosa que s’ha vist que és mentida. Perquè el que ha fet és una neteja de tot l’equip de Jordi Portabella a la llista i s’ha preocupat d’ubicar-hi ex del PSC i federalistes, s'ha concentrat en l’eix esquerre i no en l’eix nacionalista. Ja ho hem vist quan ERC ha rebutjat la llista unitària amb el president Mas, cosa que és una sincera manca de voluntat d’unitat de l’independentisme i una preocupació enorme per mantenir Esquerra com un partit predominant.

Però després de les eleccions europees, Bosch anava primer a les enquestes…

Sí, i ara només té per sota la CUP. Crec que l’electorat ha vist que ERC no està per la unitat de l’independentisme, sinó tot al contrari, i els electors li estan fent pagar aquesta mala actitud.

Quin paper ha de jugar Barcelona en el procés sobiranista?

Barcelona té una imatge internacional superior a la de Catalunya. Per tant, el fet que la ciutat, a través del seu alcalde, es posi al capdavant de la reivindicació i de la presència pública i internacional del procés és fonamental. Barcelona ha de remar en la mateixa direcció que el Govern i el Parlament de Catalunya.

Creu que obtindran representació?

Sí. Cada un dels vots que rebi Millor Barcelona tindran la seva continuïtat durant els pròxims quatre anys. No he tingut cap càrrec polític, sempre m’he mogut en el món privat. Veig molt important el fet que hi hagi persones anònimes que dipositin la nostra confiança en nosaltres i en la meva persona. Per tant, sigui quin sigui el nombre de persones que confiïn en nosaltres, em sentiré obligat a mantenir el nostre projecte fins al maig del 2019.

Quants regidors espera treure?

Sabem que hem d’arribar als 30.000 vots per entrar a l'Ajuntament. En qualsevol cas a partir del primer regidor ja serà un èxit, I a partir del primer vot, també.

*(Font)

"L'ÈXIT D'ADA COLAU SERIA UN DELS ENTREBANCS MÉS FEROTGES AL PROCÉS"

Autora: Laura Aznar

Data: 13.05.2015

Font: Nació Digital

Millor Barcelona es presenta a les municipals amb un programa vertebrat en els eixos de la participació ciutadana i la independència

L'Ajuntament està més preocupat pels turistes que pels ciutadans, diu l'alcaldable de la coalició de Solidaritat i Reagrupament

Sota el nom Millor Barcelona, la coalició de Reagrupament Independentista i Solidaritat Catalana per la Independència concorren als comicis del 24 de maig, liderats per l’alcaldable Ignasi Planas. Veí de l’Eixample, advocat i president de la Federació Catalana de Rugbi, la trajectòria política de Planas comença a CDC, formació de la qual va ser-ne conseller nacional. Ha estat també president de l’Associació Catalunya Estat Lliure i membre de Reagrupament des del 2009.

El cap de llista de la coalició Millor Barcelona té un aspecte casual. No titubeja, gesticula recurrentment i es permet a vegades la llicència d’incorporar experiències pròpies per fer més amè el seu discurs. Té perfectament interioritzades les tècniques dialèctiques pròpies de la política: mirada fixa, els tempos adequats, la veu clara i l’entonació òptima.

- Quines són les principals critiques que faria a l’actual govern municipal?

- La principal neix d’una constatació prèvia. El govern de Trias es va presentar a les últimes eleccions dient que la seva política principal era la creació de llocs de treball. De fet torna a repetir el mateix missatge en aquestes eleccions, el mateix que, per cert, també fa servir el PP. Al final, aquest criteri d’actuació s’ha convertit en l’únic objectiu i això ha comportat la creació d’un model de ciutat amb més desigualtats econòmiques. L’Ajuntament, obsessionat per l’activitat turística, ha creat llocs de treball però de ínfima qualitat, temporals, amb uns horaris kafkians i amb uns salaris molt baixos. D’altra banda, ha oblidat les mesures que compensen les desigualtats, les que tenen a veure amb la formació dels aturats o amb els equipaments públics, que permeten la conciliació de la vida familiar i laboral. En comparació amb el turisme, els sectors de la investigació, el del coneixement i el de la formació han crescut a un ritme molt més moderat.

- Quina és l’aposta de Millor Barcelona en el camp de la participació ciutadana en aquest moment de canvi polític?

- La política de govern obert és fonamental i en aquest sentit assumim els eixos de participació, la transparència i la col·laboració. Què vol dir transparència? Per nosaltres vol dir que al web de l’Ajuntament digui allò que guanya l’alcalde. No pot ser que només surti el seu salari i no el que cobra en dietes, si disposa o no de cotxe set dies a la setmana…

- La retribució única que vostès promouen, vaja.

- Exactament. I amb això retornem la confiança al ciutadà, optimitzem la utilització dels diners públics i fem que la democràcia realment es pugui palpar. Junt amb això proposem la col·laboració amb les entitats privades, som uns ferms defensors del teixit social, cultural i esportiu barceloní. Llavors el que falta és que tots els ciutadans puguin participar directament de les polítiques administratives, des de pressupostos participatius, passant per processos deliberatius sobre totes les decisions que es prenguin, fins al rendiment de comptes i el seguiment de l’activitat dels representants.

- I quin model turístic proposen?

- Barcelona pateix una patologia, nosaltres li diem “la síndrome de Barcelona”, que implica que hem arribat a un extrem en què els serveis pels turistes preocupen més a l’Ajuntament que els serveis pels propis habitants. Fixem uns horaris comercials vinculats als interessos dels creuers i dels hotels, o posem una línia de metro que uneix l’aeroport amb l’entrada de la ciutat. En canvi, ens oblidem de la part que uneix Nou Barris, Horta, o Sarrià. Al final resulta que aquesta gallina dels ous d’or pot acabar per convertir la ciutat en un autèntic Marina d’Or Ciudad de Vacaciones, on confonguem el model de comerç tradicional amb el del Passeig de Gràcia, que promou un comerç de luxe, més adreçat la gent que ens visita.

- Sense abandonar el turisme, quina es la seva percepció del Mobile World Congress?

- En principi positiva, es un element que fa confluir la tecnologia més puntera, que aporta diners i la internacionalització de la ciutat, que ubica Barcelona al món, però hem de vigilar molt amb aquestes disfuncions. EL MWC en si mateix no té res de negatiu, el que és negatiu és utilitzar exclusivament els esforços del pressupost municipal i de la Generalitat en això.

- Un punt que m’ha semblat especialment curiós del seu programa és l’accent que posen en l’esport...

- Això és un vici meu, que sóc un boig de l’esport. Confio en els elements positius de l’esport en la joventut i en general. Crec que la formació de les persones no s’ha de limitar a l’escola. La família és un factor molt important, però també l’entorn social, i el que dóna l’esport la majoria de les vegades és positiu: solidaritat, compromís, reconeixement de l’esforç, superació i també de transgressió.

- Vostès han reclamat a Alfred Bosch que recuperi la unitat del independentisme, que ha tingut presència a l’Ajuntament amb la coalició Unitat per Barcelona. Per què és important recuperar aquesta unitat? Només per treballar en la qüestió sobiranista?

- El consens és positiu en gairebé tot. Ara bé, si hi ha un element en que és necessari fer un esforç extraordinari en la unitat, aquest és el procés independentista. És per això que no posar-nos d’acord en segons quines polítiques econòmiques, socials, culturals o esportives pot ser més positiu o menys, però el fet que Alfred Bosch hagi trencat unilateralment l’aposta per la unitat del sobiranisme ens sembla especialment negatiu i així ho denunciem.

- Durant la presentació de la candidatura a les Corts vostè va atacar frontalment Ada Colau, dient que les forces i mitjans espanyolistes tenen interès en que sigui l’alcaldessa. En què basa aquest argument?

- Hem vist perfectament com se li ha donat una cantxa que a dia d’avui encara ha de demostrar que la mereixi, perquè per ara, està incorrent en enormes contradiccions i ha canviat el seu discurs pel que fa al MWC i a la renda mínima barcelonina. A partir d’aquí el que estem veient és que hi ha un interès evident dels mitjans de comunicació que no estan a favor del procés, d’elevar aquesta candidata. Des del meu punt de vista, l’èxit d’Ada Colau podria representar un dels entrebancs més ferotges al procés independentista de Catalunya, i com que no crec en les casualitats, sempre penso que hi ha una intencionalitat darrere les coses.

- La DUI és, segons expliquen, l'única via possible per assolir la independència.

- Cada dia es mes evident. Quan Pablo Iglesias, exemple excels de la democràcia i la participació, ens fa creure que la Constitució no permet el referèndum, malgrat que un referèndum neix d’un acord polític i no des d’un marc jurídic, el que posa de manifest és que la única coincidència entre l’extrema dreta i l’extrema esquerra espanyola és que Catalunya no pot decidir el seu futur. A partir d’aquí l'única sortida democràtica es la DUI.

- Quin paper ha de jugar Barcelona en aquest procés?

- Barcelona té dos elements de màxima rellevància: la visibilitat internacional i el seu volum com estructura administrativa, només superat per la Generalitat. A partir d’aquí, el lideratge polític de l’alcalde és molt important i és imprescindible que en les properes eleccions municipals el govern de la ciutat estigui en mans de partits independentistes.

- Entén, doncs, Barcelona com a capital d’un nou estat? 

- Ho ha de ser. Ha de ser una capital de influència econòmica, cultural, social i política, a través de la qual abastim tot l’àmbit de l’arc Mediterrani.