SENTIT D'ESTAT, D'ESTAT CATALÀ, NATURALMENT

Corro el risc de repetir títol de post. Però m'és igual, si cal ho repetiré cent mil vegades, si cal. Acabo de llegir l'article de l'Agustí Colomines que posa el dit a la nafra en quant al terrible despropòsit que ERC ha comès abstenint-se en el tema del recurs al Suprem respecte l'absolució dels terroristes espanyols que  van agredir els parlamentaris catalans. En Colomines no utilitza aquest vocabulari, benentès, però essencialment coincidim en les conclusions. Vull dir que és un llenguatge meu.

En aquest post, però no repetiré els arguments que ja he plantejat en anteriors. No. Només vull remarcar  les dificultats que en Junqueras va tenir per argumentar la decisió del sentit del vot que es van fer paleses en el programa .Cat de TV3, emès el passat dijous

A pregunta del Toni Aira, Junqueras va donar una resposta confusa, embolicant-se tant en les opcions que al final va necessitar l'ajuda del gran ideòleg Joan Manel Tresserres, per ensortint-se, si bé no d'una manera gaire reeixida. Tan difícil és reconèixer que la van pifiar? Tant és el complex d'inferioritat que es té respecte l'esquerra de manual? Tanta és la por a perdre uns quants milers de vots respecte la CUP o ICV, que s'ofereix en safata un nou assalt al Parlament de Catalunya? 

Jo és que al.lucino, parlant acadèmicament, que no vegin que la dignitat és quelcom que no només s'ha de tenir sempre, per principis, sinó que a més la gent, la bona gent, ho veu amb bons ulls, i doncs, si en comptes de seguir el joc dels carronyaires, ERC s'hagués plantat, i hagués demostrat sentit d'Estat, d'Estat Català, naturalment, s'hauria guanyat llur confiança, com a opció de govern. Però no ho van fer. I en Junqueras, amb la seva resposta va posar al mateix nivell, 19 terroristes espanyols amb la dignitat del poble català. Lamentable.

Va ser una llàstima, perquè en Junqueras va començar força bé la seva intervenció en el programa televisiu. Fins i tot una mica accelerat i tot, però contundent i clar. L'exèrcit digital erky destaca en la xarxa com va massacrar una becària del complex Fatxanet, que sempre va de mosqueta morta, però que és verí amb potes, i segons he llegit no sé on, la nena del Marhuenda. Certament va ser una estossinada en tota regla, però la veritat que no calia ser el secretari general del segon partit de Catalunya per acabar, sense estressar-se gaire, amb aquest insecte insignificant del paleoespanyolisme més tronat. D'aquesta manera aquesta victòria prèvia ha servit de cortina de fum per amagar la seva desastrosa actuació posterior, quan no va saber respondre al rei de les tertúlies, que certament es troba unes quantes pantalles més evolucionat que la mosqueta.

Bé, per acabar, no vull més que felicitar l'amic Junqueras, que de la mà de l'amic Bosch ha aconseguit guanyar la nominació com a cap de llista de les eleccions municipals a Barcelona. La junkerització del Cap i Casal és un fet, i ens hem estalviat el perill d'una neo-margallització que hauria estat terrorífica. I a més suposo que això comportarà que deixarà el seu escó a Madrid, fet que permetrà que la reagrupada Ramona Vergés, el substitueixi. Serà un exercici de transparència política i evitarà una acumulació de càrrecs que en el context actual d'exigència democràtica, és d'obligat compliment.