Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris JORDI ÉVOLE. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris JORDI ÉVOLE. Mostrar tots els missatges

dilluns, 26 de juny del 2017

I DE LA GUÀRDIA CIVIL, NINGÚ NO EN DIU RES?

He de reconèixer que del Jordi Évole no me'n refio. Tota aquesta colla de periodistes-bufons de la factoria Buenafuente, més aviat em generen poca simpatia. 

De l'Évole recordo les entrevistes a Pablo Iglesias i a Albert Rivera, en un barri de Barcelona on els dos partits que encapçalaven havien sigut els més votats. És a dir, elevava un barri amb un resultats electorals que en termes estadístics eren totalment aberrants, això és, que ningú no s'ofengui, molt allunyats dels valors mitjans de Catalunya, de ser una anècdota a ser una categoria. Quasi la representació de la Catalunya que l'Évole anhela.
Perquè, és ben clar que la Catalunya real l'interessa més aviat poc. L'Évole presentant un programa com El Foraster, acabaria sent hostiat per algun pagès que no entendria, lògicament el seu sentit de l'humor. I naturalment, es faria la víctima, i aposto no un, si no dos pèsols, que no trigaria a al·ludir a la seva ascendència no catalana -amb la paraula suada que tothom sabem-, per fer populisme barato i manipulador.

Tota aquesta introducció, que potser me la podria haver estalviat, bé a tomb pel fet que resulta sorprenent com, de sobte, apareix l'Évole amb la seva entrevista al policia patriòtic i es munta un mullader considerable. Jo, naturalment, no em crec ni una paraula. O en tot cas les agafo amb pinces.

Però hi ha un pensament que em ronda i que no puc deixar de compartir. No us sembla estrany que aquest escàndol aparegui ara, per pròpia voluntat de l'Évole, que és qui demana l'entrevista, i que aconsegueix que tots els focus informatis vagin a parar a la Policia Nacional?
Passa, però, que l'estat espanyol compta també, i de manera molt principal, amb un altre cos policial: la Guàrdia Civil. I, arran de l'escàndol que afecta la Policia Nacional, de la Guàrdia Civil no se'n diu ni ase ni bèstia.

I una servidora, que, pel que fa a Espanya, sóc un desconfiat empedreït, no puc deixar de preguntar-me: és lògic que la Guàrdia Civil es quedi de braços creuats en el context actual, i tota la feina bruta se la mengi la Policia Nacional?

A veure si ens entenem. La Guàrdia Civil és un dels referents de l'espanyolitat, ja començant pel seu Todo por la Patria! que deixa les coses ben clares. A més és un cos militaritzat, on els seus oficials surten de l'Academia General Militar de Saragossa, com els de l'Exèrcit.

A mi ningú no em farà creure que la Guàrdia Civil no fa res a hores d'ara.
I per això em pregunto, no forma part l'ofensiva de l'Evole d'una operació de distracció? Jo, ho veig molt probable. Tots mirant una banda, i ens oblidem de l'altra.

Demanaria en aquest sentit, una mica més de seriositat. Les operacions d'informació dels serveis d'intel·ligència estan ben dissenyades per tal que les víctimes mirin cap el cantó equivocat. És així quan són més eficaces. I enfocar una banda, deixa a l'ombra l'altra. De manera que crido a ser cauts i astuts. No beguem a galet ni combreguem amb rodes de molí. Posar tots els ous en una mateix plat és poc intel·ligent. 

I sobretot, no ens deixem enredar per qui toca el flaviol, i vol que ens fixem en ell. Mirem allò que en anglès es diu the whole picture, i no només aquella que apareix il·luminada.

dimarts, 30 de juny del 2015

L'AMIGA DE L'ALFRED BOSCH, DEL FACHIN, DEL PALÀ ....

Això és la Catalunya espanyola, la que volen que siguem, la del Ibex 35, la de l'Herrera, la de l'Évole, la de la Sexta, Antena 3, Tele5, la del Duran Lleida, la de l'independentisme teletubbie, la del Fainé i la de l'Oliu, la dels fatxanets, la de tota la deixalla, la morralla, el rebuig, el detritus, en una paraula, la de la merda espanyola. Veure aquesta desgraciada pixant-se a la cara de tots els Catalans i les Catalanes que al llarg de generacions han donat la seva vida per un Poble net, endreçat i lliure, em fa un mal insuportable i juro que no pararé fins a destrossar-los. En una paraula: 

Això és Espanya!

dissabte, 3 de maig del 2014

“LA DRETA ESPANYOLA NO DEIXARÀ QUE VOTEU” (GRAN WYOMING)

Típica frase, aquesta, per engalipar els catalanets que pensen que una de les dues Espanyes és de confiança. Precisament, d'aquest tema en parlo en el post anterior a aquest. El Gran Wyoming personifica aquest Frankenstein de l'Espanya guai, xula, enrotllada, amb la qual els catalans ens podem entendre. 
I un bé negre!

Primer. És possible que el Gran Wyoming sigui un tio enrotllat, com ens agradaria que fossin els nostres veïns, però, oi que no serà ell qui governarà? El seu discurs guai, serà aprofitat pels Rubalcaba, Valenciano, Jauregui, de torn per tornar a ensarronar a aquelles ànimes caritatives que tornen a donar un xec en blanc a Espanya.

Com al 1982, amb Gonzàlez. Com al 2004 amb Zapatero. I què vam obtenir: la LOHPA (LOAPA), i l'Estatut ribotat.
I el que és més greu: ensarronades com la Llei de la Dependència, que amb un argumentari ultraesquerranista, va fer que fins i tot l'ERC s'ho empassés, tot i que envaïa no sé quantes competències  de la Generalitat. Ah! però era d'esquerres, ergo era bona, de manera que pelillos a la mar, i vinga a caure en la demagògia espanyolista de l'esquerra.

Dos. Wyoming treballa a La Sexta, el canal progre espanyol de moda. Tothom qui vulgui ser guai i espanyol ha de mirar aquest canal. Que si Buenafuente, que si Berto, que si Jordi Évole. Sense oblidar l'Ana Pastor... el Fuentes, el Pedrerol... Què guais, què yupis... 
Passa, però, que aquest canal pertany al grup Atresmedia, dirigit o controlat pel senyor José Manuel Lara Bosch, amo de Planeta, i també, entre d'altres. del diari La Razón. Que vol dir en Marhuenda... I sense oblidar un tertulià habitual com és el Toni Bolanyo...

Veiem, doncs, com el grup en qüestió juga a dues bandes. Què llestos!

Jo, la veritat, no veig que estiguem immunes al cercle viciós de la discussió ideològica, i que no hi hagi la temptació de prioritzar-la a l'obtenció de la independència. No em refio dels que prioritzen la transversalitat ideològica (per cert, ben migrada) a la nacional. 

Repeteixo à la Pla, "no hi ha res que s'assembla més a un espanyol de dreta, que un espanyol d'esquerra". Aviso.

dilluns, 3 de febrer del 2014

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?????


Imagineu-vos com està el pati. En un programa d'un canal espanyol de televisió, el Felipe Gonzàlez que va de poli bo, quan perd els nervis amenaça amb 300.000 morts. I va de  poli bo! De bon rotllet...

Imagineu-vos el que diuen que va de poli dolent....

La veritat, encara no ets independentista???

dilluns, 4 de febrer del 2013

INTENTAR ACABAR AMB LA INDEPENDÈNCIA

Si hi ha una veritat en el pensament polític espanyol no és altra que aquesta lapidària frase que figura en tots els quartelillos i quarters de la Guàrdia Civil, "Todo por la Patria".

I quan els espanyols, tant de dretes com d'esquerres, o com deia l'enyorat Ramon Barnils, "tant de dretes com de dretes", quan els espanyols, repeteixo, diuen "todo", vol dir, "todo". De manera que ja estem avisats. De fet, ja fa molts anys que sabem de què va aquest totalitarisme espanyol.


Fixem-nos, però, que ara que ja no poden exercir la repressió violenta, empren tàctiques de guerra psicològica i d'intoxicació mediàtica per fer tot els possible per desactivar l'independentisme, en general, i des de fa uns mesos, l'anomenada Transició Nacional.

Fins ara, la dreta espanyola, posava l'èmfasi en la immigració i en la xenofòbia, per afeblir l'independentisme, i enaltir l'espanyolitat. Durant uns anys van tenir un protagonisme destacat. Fins i tot s'han creat partits polítics anti-immigració, els quals, tinc la convicció que no són més que pantalles, bé el partit en el seu conjunt, bé els seus principals líders, dels serveis d'intel.ligència espanyols, que els fan anar per on volen. Però és clar, amb la marxa de molts d'ells, la pressió sembla haver-se rebaixat.

Després va venir l'esquerra espanyola i tot el muntatge aquest dels indignados, que no és més que un exemple de laboratori de manipulació, on nens pijos, molts d'ells potes negres, és a dir, fills dels sociates i psuqueros que han viscut trenta anys del mòmio dels ajuntaments, les diputacions i dels dos tripartits, van de radicals rebenta aparadors. I no ens oblidem, de les dues grans màfies sindicals, que aquests són els pitjors, perquè el seu grau de mobilització és directament proporcional a la seva dependència salarial,  Resulta curiós, en aquest sentit, una comparativa entre les manis de la primavera àrab, plenes de banderes egípcies, tunisianes, etc., i els akelarres indignats on no n´hi havia ni una de catalana, o si n´hi havien, es podien comptar amb els dits de les mans. L'assalt als diputats del Parlament, no ho hauria pogut fer l'extrema dreta. Ara l'extrema esquerra, sí que ho va fer, i pràcticament se n'en surt amb la seva. Va ser un espectacle denigrant.

Per sort, l'independentisme ha anat creixent en els darrers anys, i amb les consultes i les mobilitzacions que es van portar a terme, sobretot des del 2006, ha actuat com un tsunami que ha fet miques totes les barreres que se li han volgut posar. 


Tant és així, que finalment, amb la Manifestació de l'11S, un 20% de la població va sortir al carrer. Un 20%!!!. Sabeu el que això significa en una societat desenvolupada com la catalana? És brutal. 

Des de llavors, i només fa quatre mesos, tot ha canviat. Alguns polítics han comprès que o bé s'adequaven al nou escenari o els passarien per sobre. Això ha fet que a hores d'ara, la Independència sigui l'opció majoritària a Catalunya. Per primera vegada en la història dels darrers 300 anys. I això és quelcom que els espanyols de tot pelatge no es poden permetre.

Vet aquí com, després d'intentar impulsar el pacte fiscal com a titella, ara intenten colar-nos que tot plegat és culpa de la corrupció. Que si s'arregla la corrupció, Espanya anirà bé. Fins i tot, els més progres, van més enllà i suggereixen, amb la boca petita, bé una abdicació del Borbó vell en el jove, bé, directament, la proclamació de la Tercera República espanyola.


Hi ha, però, un argument molt més sibil.lí que avui he sentit en boca d'aquesta proesa de la humanitat, que es diu Jordi Évole,.exemple paradigmàtic de l'auto-odi català, que, com la Chacón, està encaparrat en triomfar a Espanya. O com la nena aquesta, la Candela Peña, que ahir no es va dignar a aplaudir a la guanyadora del Gaudí d´Honor, la veterana Montserrat Carulla, que amb unes paraules magnífiques, va recordar que era dona, actriu i independentista. A la Peña, les paraules no li van agradar, tot i ser de Gavà, i no va aplaudir ni mica ni gens. I és que de desagraïts el mñon n'és ple.

El nen Évole, declarava avui a TV3 que darrere de tota l'agitació anti-corrupció i antijoancarlista, hi veu la poteta de l'extrema dreta!


Ja hi som! Jugant al joc de sempre. L'esquerra espanyola i la catalana sempre empra la mateixa tàctica: brandar l'espantall de l'extrema dreta espanyola per guanyar vots. Dient-ho més fàcilment: pels suposats esquerranistes espanyols, no hi ha conflicte entre Catalunya i Espanya, sinó entre la dreta i l'esquerra. Es pensen que hiperideologitzant el conflicte nacional, els permetrà governar més fàcilment, perquè arraconarà la dreta. No és Espanya qui ens roba, no, és la Dreta! O pitjor l'extrema dreta! El Papu! El terror blanc.

S'obliden, però d'un petit detall que entre 1982 i 1996, primer i entre 2004 i el 2011, qui ha governat a Espanya ha estat l'esquerra (és a dir, la dreta, en opinió de Barnils), i l'espoli i la demagògia anticatalana, no només no ha desaparegut, sinó que s´ha incrementat.

Agitant el papu de l'extrema dreta, el senyor Évole, insigne representant de l'esquerra mediàtica espanyola, vol distreure el patí, No assenyala la Independència com a possible solucionador, sinó com sempre, culpa a l'extrema dreta i clama per un govern de l'esquerra l'espanyola. Amb una esquerra jove, guapa i alegre, tot anirà molt millor i la independència... vuelva usted maña, i qui dia passa any empeny. I a veure si poden arribar als 400 anys de subordinació. 

Escoltar el senyor Évole, culpant al PP de tot plegat, no és més que una immensa manipulació política, que pretén canviar el paradigma on actualment juguen els partits polítics catalans, via una espanyolització ideològica.

Ja fa molts anys que ens afaitem, i espero que molts pocs de nosaltres caiguem en aquesta trampa.

dimarts, 8 de gener del 2013

ES POT SER D'ESQUERRES I OBVIAR L'ESPOLI FISCAL?

És una pregunta que m'obsessionaria si no fos que tinc la resposta. I la resposta és no. Rotundament no. Però quan veig els diferents polítics, tertulians, sindicalistes, oenegistes, indignats, i tota altra patuleia que ho fan, és a dir, que en el seu argumentari l'espoli fiscal brilla per la seva absència, no me´n sé avenir. Com es menja això d'ignorar que amb 22 o, com ara diuen, amb 16 miliards (milers de milions) es podria fer tota la política social que es volgués, i encara sobraria pel capítol de muntar un exèrcit català modern, és a dir, reduït en nombre d'efectius, però altament tecnificat àdhuc digitalitzat, i en gran part unmanned, tal i com manen els cànons actuals.


Recordo que el problema per als nostres esquerrans de pa sucat amb oli són els 4 miliards d'euros que el 2013 s'hauran de retallar per acomplir amb el diktat de Madrid. Quatre miliards! i ens en roben 16 pel cap baix! Al.lucinant.

Jo estaria per desposseir aquesta gentola de la seva àurea de progressisme. No són més que una colla de gauche divine o d'esquerra caviar, que deia l'enyorat Ramon Barnils. Començant naturalment pels capitostos dels dos sindicats més representatius. Que van ser, per cert, els que van muntar la vaga general en plena campanya electoral, que cada cop és més clar, va tenir un efecte rellevant en el resultat. Sobretot arran de l'actuació més que sospitosa de determinats elements, tant d'una banda com de l'altra. Segur que amb el pas del temps, alguna cosa en sortirà d'aquells dies. Però serà impossible, òbviament, tornar a enrere. Ja van aconseguir el que van voler.

Però tornant a l'esquerra. És obvi que els esquerranosos de manual, són agents al servei d'Espanya. És per això inajornable elaborar un discurs desacomplexat que bandegi els peatges que tradicionalment s'ha pagat a l'esquerra espanyola.


Un exemple, estic tip de sentir a gent que va d'independentista i revolucionària, parlar que tenim 5 milions d'aturats -bé suposo que ara dirien 6 milions. 5 o 6 milions d'aturats a tota Catalunya???? Però aquesta gent quin univers mental té? Em pregunto, retòricament, és clar. Suposo que en el seu fur intern, parlar, de 800.000 aturats (al Principat) o d'1,7 milions (a tota Catalunya) és insolidari, perquè bandeges els de la resta de l'estat espanyol. Molt bé, llavors, perquè no es fa referència als aturats de la resta de la Unió Europea o, posats a fer, de la resta del món, que dit sigui de passada, en són centenars de milions? És tan difícil d'entendre-ho?

Per sort, sembla que el flamant portaveu parlamentari de la CUP ho ha entès, i no cau en aquest espanyolisme amb pell de xai, que va de solidari i de bon rotllo.

Llàstima, però, que els tres diputats de la formació esmentada, van perdre una primera oportunitat de demostrar que no són d'aquesta esquerra caviar, que no ho són, i van optar per votar contra la investidura del President Mas. És a dir, el mateix vot que el PP, el PSOE, ICV i Ciudadanos. Tant hauria costat abstenir-se, tenint en compte que es proposa fer una consulta per la Independència? No dic, òbviament, votar a favor, però oposar-se rotundament en contra, quan és evident que alguna cosa es mou, no és gaire intel.ligent.

Recordo que l'esquerra abertzale, quan se la va posar entre l'espasa i la paret, finalment va decidir donar un vot favorable, i que era decisiu, al Pla Ibarretxe. Era l'any 2004, i ho podeu llegir aquí, negre sobre blanc. Recordo també, que el Pla Ibarretxe era molt menys agosarat que, el Pacte per la Llibertat, signat per CiU i ERC, atès que no feia referència a Euskadi com a un nou estat d'Europa, sinó que es conformava amb una mena d'estat lliure associat al Regne d'Espanya.

Però aquí, els "nostres" abertzales d'esquerres, són més radicals que els bascos, faltaria plus! No fos cas que hi hagués algú més esquerrà que ells.


Paradoxalment a aquest radicalisme, resulta entendridor les imatges del portaveu del trio, petonejant-se amb la fadeta del Parlament, la que no té la paraula "independència" en el seu vocabulari. I encara més, la foto d'un bavejant Jordi Pujol mirant des de dalt estant al diputat Fernàndez. Segur que en el seu fur intern, en Pujol es devia sentir triomfant. Un Fernàndez portaveu de la CUP, tu.

Si la cosa continua així, auguro que el trio serà adoptat com els nens de la casa del Parlament. Ja no vull ni pensar què passarà, quan pareixi la diputada cupera. Com a mínim, sortiran las fotos al programa de la Garcia Melero, o al Divendres de TV3, o fins i tot, a la ràdio amb el Toni Clapés. Si fos espanyola, segur que sortiria a l'Hola i a la resta de la premsa del cor. I què faran quan els vulguin entrevistar al Salvados, de l'Évole (o Ébola?), en espanyol. por supuesto, eh? La Quintaessència del progressisme espanyol...

En fi, suposo que he acabat molt lluny d'on he sortit. L'únic que volia dir és que més intel.ligència freda, i menys posturetes ideològiques per a la galeria, a major il.lusió dels enemics espanyols, tant de dretes com d'esquerres, és a dir, com també deia l'enyorat Barnils, tant de dretes com de dretes.

(Post penjat el 29.12.2012)