ABANS MORT, QUE CATALUNYA INDEPENDENT

ELLS JA HO DIGUEREN...

HO TENS CRU, NANO

HOMES DE PARAULA, SÍ SENYOR

Van prometre que no veurien la Independència, i ho han complert

“LA DRETA ESPANYOLA NO DEIXARÀ QUE VOTEU” (GRAN WYOMING)

Típica frase, aquesta, per engalipar els catalanets que pensen que una de les dues Espanyes és de confiança. Precisament, d'aquest tema en parlo en el post anterior a aquest. El Gran Wyoming personifica aquest Frankenstein de l'Espanya guai, xula, enrotllada, amb la qual els catalans ens podem entendre. 

I un bé negre!

Primer. És possible que el Gran Wyoming sigui un tio enrotllat, com ens agradaria que fossin els nostres veïns, però, oi que no serà ell qui governarà? El seu discurs guai, serà aprofitat pels Rubalcaba, Valenciano, Jauregui, de torn per tornar a ensarronar a aquelles ànimes caritatives que tornen a donar un xec en blanc a Espanya.

Com al 1982, amb Gonzàlez. Com al 2004 amb Zapatero. I què vam obtenir: la LOHPA (LOAPA), i l'Estatut ribotat.

I el que és més greu: ensarronades com la Llei de la Dependència, que amb un argumentari ultraesquerranista, va fer que fins i tot l'ERC s'ho empassés, tot i que envaïa no sé quantes competències  de la Generalitat. Ah! però era d'esquerres, ergo era bona, de manera que pelillos a la mar, i vinga a caure en la demagògia espanyolista de l'esquerra.

Dos. Wyoming treballa a La Sexta, el canal progre espanyol de moda. Tothom qui vulgui ser guai i espanyol ha de mirar aquest canal. Que si Buenafuente, que si Berto, que si Jordi Évole. Sense oblidar l'Ana Pastor... el Fuentes, el Pedrerol... Què guais, què yupis... 

Passa, però, que aquest canal pertany al grup Atresmedia, dirigit o controlat pel senyor José Manuel Lara Bosch, amo de Planeta, i també, entre d'altres. del diari La Razón. Que vol dir en Marhuenda... I sense oblidar un tertulià habitual com és el Toni Bolanyo...

Veiem, doncs, com el grup en qüestió juga a dues bandes. Què llestos!

Jo, la veritat, no veig que estiguem immunes al cercle viciós de la discussió ideològica, i que no hi hagi la temptació de prioritzar-la a l'obtenció de la independència. No em refio dels que prioritzen la transversalitat ideològica (per cert, ben migrada) a la nacional. 

Repeteixo à la Pla, "no hi ha res que s'assembla més a un espanyol de dreta, que un espanyol d'esquerra". Aviso.

EL FRONT MEDIÀTIC (3a part)•

L’altre conglomerat mediàtic de pes, de titularitat privada, és el que forma el Grup Atresmedia i que podem considerar que cada cop té una rellevància més gran, a nivell empresarial, i, allò que ens interessa més, més influència política. Constituït, al voltant del Grup Planeta, intervé en els mons de la televisió, la ràdio, el cinema, la publicitat i l’audiovisual. Concretament, en el món de la televisió, que ja vam dir que era el que més ens interessava, controla els següents canals: Antena3, la Sexta, Neox, Nova, Nitro, Xplora, la Sexta3 i Gol Televisió. El principal d’aquests canals, Antena3, és sense cap dubte el més implicat políticament, si més no de forma explícita. El seu nacionalisme espanyol desacomplexat l’ha portat a atacar sense deturador tot el que soni a Transició Nacional Catalana. Aquest estiu, per exemple, està quasi marcant l’agenda política del Govern espanyol pel que fa al tema de Gibraltar, no tolerant cap mena de marxa enrere al respecte.

No és d’estranyar, tot plegat, atès que la figura més representativa del Grup, és José Manuel Lara, procedent del Grupo Planeta. Lara ha estat possiblement la veu empresarial que més s’ha enfrontat a la Transició Nacional, i qui no té cap recança en mostrar públicament la seva oposició més profunda a tot el procés. Lara podem dir que té una enorme influència empresarial que s’estén des d’entitats de la societat civil, i les grans finances. Ell mateix i els seus col.laboradors més estrets, estenen les seves relacions des de l’Instituto de l’Empresa Familiar, el Cercle d’Economia, fins a la Caixa o al Banc de Sabadell, entre molts altres. El Grupo Planeta, a més a més, té una enorme influència editorial, que s’estén també en l’edició en català. Tampoc es pot oblidar que Planeta controla un diari especialment agressiu amb la Transició Nacional, com és La Razón, que dia sí i dia també l’ataca sense estalviar recursos sovint amb una total manca de vergonya, perquè les diu de l’alçada d’un campanar.

En l’àmbit de la ràdio, Atresmedia compta amb Onda Cero, la tercera en l’àmbit estatal i que compta entre els seus professionals a figures com Carlos Herrera, Júlia Otero o Isabel Gemio.

Un altre aspecte a destacar és que una part minoritària d’Atresmedia és controlada per RTL, que té la seu central a Luxemburg, tot i que pertany al totpoderós grup Bertelsmann, d’Alemanya.

Una demostració fefaent de l’obsessió del senyor Lara amb el nacionalisme català, és que en el seu moment va comprar l’antiga seu de Banca Catalana, a la Diagonal, convertint-la en la nova seu corporativa del Grup Planeta.

En definitiva, tal i com es pot constatar diàriament, Atresmedia, s’ha proposat potenciar el nacionalisme espanyol més exacerbat, que fins i tot depassa altres canals no menys compromesos, com poden ser els d’Intereconomia o 13 TV.

•(NOTA: Post penjat al DGS el 28.08.2013)

EL FRONT MEDIÀTIC (1a Part)*

Si hi ha una cosa que tinc clara és que el front mediàtic serà clau en el pols que tindrem amb Espanya en els propers mesos. Podem llegir centenars, fins i tot milers de pàgines referides als arguments jurídics i constitucionals, o apel.lant a l’ètica i als principis filosòfics, que això, en definitiva, serà marginal en el moment clau. Si encara algú no s’ha adonat, vivim en una societat mediàtica, i si no partim d’aquesta elemental constatació, correm el risc d’equivocar-nos d’estratègia. Podem tenir tota la raó del món, que la tenim. Però si no guanyem la batalla mediàtica, serà molt difícil, encara que no impossible, aconseguir la victòria final.

Els espanyols, aquest plantejament, el de la rellevància del front mediàtic, el tenen claríssim. No debades han après que en la societat del segle XXI, la comunicació és clau. I per això consideren que per fer front a la Transició Nacional , és a dir a la Independència de Catalunya, impulsada per una part molt majoritària del Poble Català, i assumida com a pròpia pel President Mas i pel lider d’ERC, Junqueras, un objectiu principal a neutralitzar són els canals que depenen de la CCMA, i particularment TV3, i estan fent tot el possible per aconseguir-ho. Fins i tot, diria que una gran part de l’estratègia d’escanyament financer que practica el govern espanyol a la Generalitat, va adreçada, precisament, a aconseguir que se’n desfaci, bé per la via del tancament o de la seva privatització.  El que és claríssim és que, com l’experiència ho demostra, els espanyols no poden arriscar a que TV3 principalment, però també Catalunya Ràdio, juguin un paper actiu en l’hipotètic cas, que jo personalment veig cada cop més llunyà, que es convoqui una consulta per la independència.

Salvant les distàncies, els espanyols copien el model d’actuació militar dels Estats Units, en particular, quan han d’intervenir en un país estranger. El primer que neutralitzen són els seus mitjans de comunicació, particularment, les cadenes de televisió. Això sí, ells utilitzen els drones o les bombes de precisió. No sé si els espanyols arribarien a aquest extrem, tot i que segur que de ganes no els falta.

Naturalment, l’afebliment de l’adversari és correlatiu al reforçament propi. En aquest sentit, els grans grups mediàtics espanyols han jugat, juguen i, òbviament jugaran un paper capdavanter contra la Transició Nacional Catalana. Seran, més que mai, una brunete mediàtica, encarregada de torpedinar-la. De fet, ja es van apuntar un èxit més que notable, amb la campanya d’intoxicació que es va dur a terme durant les eleccions del 25N, amb els resultats per tots coneguts. Però això només era el començament. En els darrers mesos, personatges com José Manuel Lara Bosch, el gran referent mediàtic a escala catalana i fins i tot gosaria dir, espanyola, han esdevingut la punta de llança de l’espanyolisme. Lara Bosch, per qui no ho sàpiga, a més d’encapçalar el Grupo Planeta, és el màxim representant d’Atresmedia, el principal grup de comunicació espanyol, del qual Planeta posseeix  el 41,70%.

Però aquest no és l’únic grup mediàtic que jugarà a fons la campanya espanyolista. N’hi ha d’altres com són Mediaset, Vocento, i naturalment, tot l’entramat dels mitjans audiovisuals públics que depenen del govern espanyol (TVE, RNE…). La propera setmana ens detindrem en tots ells i n’analitzarem les seves connexions, i alguns dels seus principals referents i cares públiques.

Val a dir que hi ha altres grups mediàtics privats referencials, com són el Grup Godó i el Grup Zeta. Ambdós tenen una forta presència a Catalunya. Però a escala espanyola, a diferència del Grup Planeta, han perdut totes les guerres empresarials en les que han participat. Això no obstant, no vol dir que no tinguin una rellevància. De fet són grups que jugaran, a Catalunya, un paper clau en la formació de la decisió dels ciutadans a l’hora de posicionar-se en un sentit o en altre. Però en l’estratègia espanyolista, molt més contundent i dura, segur que tindran clarament un paper secundari, quant no sospitós. Encara que sembli impossible pensar-ho, des de Catalunya estant.

*(NOTA: Post penjat al DGS, 14.08.2013)