EL FRONT MEDIÀTIC (2A PART)

Fetes les consideracions generals en l’article de la setmana passada, toca ara entrar en material. Abans però cal deixar clara una cosa. Una servidora fa deu anys que escriu un bloc, en fa uns quants menys que té compte a Facebook, i més darrerament també a twitter a google, i a tot el que es posi a tret (ep! a tuenti no, que encara hi ha classes). Amb això vull dir, que una servidora es troba plenament inserit en el món d’internet, les xarxes socials, i tot el que penja, malgrat ser-ne allò que es diu un immigrant digital –sí, a la universitat vaig utilitzar durant molts anys la màquina d’escriure i fins i tot el paper carbó, i només als darrers anys vaig incorporar l’ordinador. Però aquesta inserció en el món digital, no m’impideix veure que encara a hores d’ara, el canal mediàtic dominant és la televisió. Matiso: si ho analitzem globalment. És a dir, si no distingim en funció de l’edat, sobretot, però també del nivell educatiu, socioeconòmic, residencial, etc. La television continua sent el mitjà més rellevant a l´hora d’entretenir-se i, també, d’informar-se. En general. No l’únic, naturalment. La Xarxa, la ràdio i la premsa escrita, la segueixen, i en el cas de la primera, la superen entre la gent més jove, i ja no tan jove.

Tot i això, a l’hora d’analitzar el front mediàtic espanyol contra la transició nacional catalana, és adient partir dels canals televisius i veure’n de quins conglomerats mediàtics formen part.

En aquest sentit, podem destacar tres grans conglomerats. Dos de privats i un de públic: Mediaset España, Atresmedia i TVE.

Mediaset España, compta amb els següents canals de televisió: Telecinco, Cuatro, La Siete, Factoria de Ficción, Boing, Divinity, Energy, Nueve, Telecinco HD i Cuatro HD. El grup compta també amb la participació de dos altres actors importants en el món mediàtic espanyol, Prisa i Telefónica. La primera és propietària del 17,3% de les accions del grup. Mediaset España és controlada en un 41.5% per l’empresa italiana Mediaset, que al seu torn és controlada per Fininvest, també italiana, fundada el 1978 pel mismíssim Sílvio Berlusconi. Mediaset España, a banda de la televisió, també treballa en la publicitat i en el multimèdia.

Les dues cadenes estrella del grup, Telecinco i Cuatro, són les que dediquen més espai a la informació política, però en general, aquesta ocupa un lloc bastant marginal en el global de la programació.

En general es tracta d’un grup que prioritza molt més l’entreteniment que la informació, però això no vol dir, ans ben al contrari que no tingui res a dir en el debat polític, atès que com ja se sap, les tendències actuals en moltes cadenes de televisió s’inclinen cap a l’anomenat infotainment, que és una manera d’incloure informació –també política- en programes de format d’entreteniment o d’oci. A més, Telecinco ha donat molta importància als Esports, una altra de les seccions tradicionals on també es fa una enorme propaganda espanyolista.

Mediaset España, com es pot veure, treballa en el món audiovisual prioritàriament, de manera que la seva presència a altres canals com la ràdio o la premsa, és més aviat marginal. Aquesta mancança, en gran part, la cobreix el seu “soci” PRISA, una companyia que en anys anteriors havia tingut una gran rellevància, però que a hores d’ara es troba en una situació complicada. Com és ben conegut, PRISA és un grup mediàtic que compta entre le seves empreses principals el diari El País i la Cadena Ser, totes dues amb una notable presència en els seus respectiu ambits, si bé El País es troba molt lluny dels seus anys de glòria.

(NOTA: Post penjat al DGS, 21.08.2013)

EL FRONT MEDIÀTIC (1a Part)*

Si hi ha una cosa que tinc clara és que el front mediàtic serà clau en el pols que tindrem amb Espanya en els propers mesos. Podem llegir centenars, fins i tot milers de pàgines referides als arguments jurídics i constitucionals, o apel.lant a l’ètica i als principis filosòfics, que això, en definitiva, serà marginal en el moment clau. Si encara algú no s’ha adonat, vivim en una societat mediàtica, i si no partim d’aquesta elemental constatació, correm el risc d’equivocar-nos d’estratègia. Podem tenir tota la raó del món, que la tenim. Però si no guanyem la batalla mediàtica, serà molt difícil, encara que no impossible, aconseguir la victòria final.

Els espanyols, aquest plantejament, el de la rellevància del front mediàtic, el tenen claríssim. No debades han après que en la societat del segle XXI, la comunicació és clau. I per això consideren que per fer front a la Transició Nacional , és a dir a la Independència de Catalunya, impulsada per una part molt majoritària del Poble Català, i assumida com a pròpia pel President Mas i pel lider d’ERC, Junqueras, un objectiu principal a neutralitzar són els canals que depenen de la CCMA, i particularment TV3, i estan fent tot el possible per aconseguir-ho. Fins i tot, diria que una gran part de l’estratègia d’escanyament financer que practica el govern espanyol a la Generalitat, va adreçada, precisament, a aconseguir que se’n desfaci, bé per la via del tancament o de la seva privatització.  El que és claríssim és que, com l’experiència ho demostra, els espanyols no poden arriscar a que TV3 principalment, però també Catalunya Ràdio, juguin un paper actiu en l’hipotètic cas, que jo personalment veig cada cop més llunyà, que es convoqui una consulta per la independència.

Salvant les distàncies, els espanyols copien el model d’actuació militar dels Estats Units, en particular, quan han d’intervenir en un país estranger. El primer que neutralitzen són els seus mitjans de comunicació, particularment, les cadenes de televisió. Això sí, ells utilitzen els drones o les bombes de precisió. No sé si els espanyols arribarien a aquest extrem, tot i que segur que de ganes no els falta.

Naturalment, l’afebliment de l’adversari és correlatiu al reforçament propi. En aquest sentit, els grans grups mediàtics espanyols han jugat, juguen i, òbviament jugaran un paper capdavanter contra la Transició Nacional Catalana. Seran, més que mai, una brunete mediàtica, encarregada de torpedinar-la. De fet, ja es van apuntar un èxit més que notable, amb la campanya d’intoxicació que es va dur a terme durant les eleccions del 25N, amb els resultats per tots coneguts. Però això només era el començament. En els darrers mesos, personatges com José Manuel Lara Bosch, el gran referent mediàtic a escala catalana i fins i tot gosaria dir, espanyola, han esdevingut la punta de llança de l’espanyolisme. Lara Bosch, per qui no ho sàpiga, a més d’encapçalar el Grupo Planeta, és el màxim representant d’Atresmedia, el principal grup de comunicació espanyol, del qual Planeta posseeix  el 41,70%.

Però aquest no és l’únic grup mediàtic que jugarà a fons la campanya espanyolista. N’hi ha d’altres com són Mediaset, Vocento, i naturalment, tot l’entramat dels mitjans audiovisuals públics que depenen del govern espanyol (TVE, RNE…). La propera setmana ens detindrem en tots ells i n’analitzarem les seves connexions, i alguns dels seus principals referents i cares públiques.

Val a dir que hi ha altres grups mediàtics privats referencials, com són el Grup Godó i el Grup Zeta. Ambdós tenen una forta presència a Catalunya. Però a escala espanyola, a diferència del Grup Planeta, han perdut totes les guerres empresarials en les que han participat. Això no obstant, no vol dir que no tinguin una rellevància. De fet són grups que jugaran, a Catalunya, un paper clau en la formació de la decisió dels ciutadans a l’hora de posicionar-se en un sentit o en altre. Però en l’estratègia espanyolista, molt més contundent i dura, segur que tindran clarament un paper secundari, quant no sospitós. Encara que sembli impossible pensar-ho, des de Catalunya estant.

*(NOTA: Post penjat al DGS, 14.08.2013)