GENT QUE SOBRA

Ara és el moment de fer neteja. Davant la imminent accessió a la Independència, els catalanets subordinats a Espanya han de sortir de la primera filera. No podem començar la nostra història com a poble independent amb uns personatges encara imbuïts de la submissió a un altre estat.

Em refereixo, per exemple, al senyor Duran i Lleida, que ara ja sabem que la seva tercera via més viva que mai, és un autèntic i un veritable bluff, que només s'aguanta per l'oxigen que li proporciona la cobertura mediàtica del Grup Godó, i probablement també pel profit que en treu Madrid, per tal que emmetzini la situació dins de CiU. Ara, és molt probable que aviat arribin a la conclusió que ja no els serveix, i el llecin com un kleenex o com un durex. Fins i tot el podrien arribar a engarjolar, tot i que si esperen que l'intercanviem per alguns dels seus, ho tenen clar. Ja poden anar esperant. Pá tí pá siempre, nens.

L'altre que ha de dimitir, ja, és aquest individu curiós que sense que ningú l'hagi escollit com a president, s'hi ha posat bé i diu, per activa i per passiva, que resistirà fins al darrer moment. No, senyor Bartomeu i Floreta, si té una mínima cultura democràtica, o encara més important, una decència personal, ha de convocar eleccions i que sigui el que els socis vulguin.Vostè no és ningú... Bé, sí, que és ... És un testaferro, un titella de tota la colla del Pont Aeri, dels vigilant del Ghetto que volen neutralitzar el Barça com a referent global de catalanitat desacomplexada. Fins i tot en Sandrusko era més agosarat, però vostè i els seus acòlits són un esclaus submissos a Espanya. No poden continuar ni un dia més. 

Molt em temo que tant l'un com l'altre s'enganxaran com la ronya a les seves cadires, i ens haurem de posar de valent per treure'ls.

Però ho hem de fer, peti qui peti.

PD. Hi ha un tercer que hauria de plegar. En Navarro, però com el PP, s'està convertint en una fàbrica d'independentistes, de manera que és millor que no ho faci. Que continuï amb la seva tasca de crear més partidaris de la llibertat. Ho fa molt bé. No defalleixi.

UN GRAN, UN ENORME RIDÍCUL DEL DURAN I LLEIDA I DELS GODÓ BOYS

Què entremaliats i dolents que són la gent del Centre d'Estudis de l'Opinió (CEO)! 

Duran i Lleida, l'artífes del 8,6% (ahahahaha)

Tres dies després que en Duran i Lleida s'esplaiés, orgasmés, a La Vanguardia sobre la tercera via i afirmés, en ple èxtasi,  badant boca i salivant per les comissures, que la tercera via estava més viva que mai, fet que va provocar crits de hooliganisme dels Carol, Cuní and company, va i la gent del CEO treu el Baròmetre d'Opinió Pública de la primera onada del 2014, i li fot un gec d'hòsties, i la cara li queda com un poema.

El Baròmetre en qüestió dóna un suport a la tercera via "més viva que mai", exactament del 8.6%.

Un 8.6%, ahahahahahah, quin tip de riure!

Vés fent el fatxenda, vés, que encara no has fet prou el ridícul!

Mira que no volia escriure més aquest mes d'abril. Però el ridícul dels terceresvies, m'ha empès a fer-ho i a acabar el dia amb un somriure d'orella a orella.

És hora que, els propis militants patriotes d'Unió,o si no tenen el coratge, la pròpia Convergència Democràtica de Catalunya, li diguin a aquest bufó d'en Duran que calli la boca d'una punyetera vegada.

No vull ni pensar quins rèdits electorals tindria una calbotada contundent per part d'uns o d'altres a aquest cadàver polític, que reneix gràcies a les transfusions de sang del Grup Godó.

EL FRONT MEDIÀTIC (1a Part)*

Si hi ha una cosa que tinc clara és que el front mediàtic serà clau en el pols que tindrem amb Espanya en els propers mesos. Podem llegir centenars, fins i tot milers de pàgines referides als arguments jurídics i constitucionals, o apel.lant a l’ètica i als principis filosòfics, que això, en definitiva, serà marginal en el moment clau. Si encara algú no s’ha adonat, vivim en una societat mediàtica, i si no partim d’aquesta elemental constatació, correm el risc d’equivocar-nos d’estratègia. Podem tenir tota la raó del món, que la tenim. Però si no guanyem la batalla mediàtica, serà molt difícil, encara que no impossible, aconseguir la victòria final.

Els espanyols, aquest plantejament, el de la rellevància del front mediàtic, el tenen claríssim. No debades han après que en la societat del segle XXI, la comunicació és clau. I per això consideren que per fer front a la Transició Nacional , és a dir a la Independència de Catalunya, impulsada per una part molt majoritària del Poble Català, i assumida com a pròpia pel President Mas i pel lider d’ERC, Junqueras, un objectiu principal a neutralitzar són els canals que depenen de la CCMA, i particularment TV3, i estan fent tot el possible per aconseguir-ho. Fins i tot, diria que una gran part de l’estratègia d’escanyament financer que practica el govern espanyol a la Generalitat, va adreçada, precisament, a aconseguir que se’n desfaci, bé per la via del tancament o de la seva privatització.  El que és claríssim és que, com l’experiència ho demostra, els espanyols no poden arriscar a que TV3 principalment, però també Catalunya Ràdio, juguin un paper actiu en l’hipotètic cas, que jo personalment veig cada cop més llunyà, que es convoqui una consulta per la independència.

Salvant les distàncies, els espanyols copien el model d’actuació militar dels Estats Units, en particular, quan han d’intervenir en un país estranger. El primer que neutralitzen són els seus mitjans de comunicació, particularment, les cadenes de televisió. Això sí, ells utilitzen els drones o les bombes de precisió. No sé si els espanyols arribarien a aquest extrem, tot i que segur que de ganes no els falta.

Naturalment, l’afebliment de l’adversari és correlatiu al reforçament propi. En aquest sentit, els grans grups mediàtics espanyols han jugat, juguen i, òbviament jugaran un paper capdavanter contra la Transició Nacional Catalana. Seran, més que mai, una brunete mediàtica, encarregada de torpedinar-la. De fet, ja es van apuntar un èxit més que notable, amb la campanya d’intoxicació que es va dur a terme durant les eleccions del 25N, amb els resultats per tots coneguts. Però això només era el començament. En els darrers mesos, personatges com José Manuel Lara Bosch, el gran referent mediàtic a escala catalana i fins i tot gosaria dir, espanyola, han esdevingut la punta de llança de l’espanyolisme. Lara Bosch, per qui no ho sàpiga, a més d’encapçalar el Grupo Planeta, és el màxim representant d’Atresmedia, el principal grup de comunicació espanyol, del qual Planeta posseeix  el 41,70%.

Però aquest no és l’únic grup mediàtic que jugarà a fons la campanya espanyolista. N’hi ha d’altres com són Mediaset, Vocento, i naturalment, tot l’entramat dels mitjans audiovisuals públics que depenen del govern espanyol (TVE, RNE…). La propera setmana ens detindrem en tots ells i n’analitzarem les seves connexions, i alguns dels seus principals referents i cares públiques.

Val a dir que hi ha altres grups mediàtics privats referencials, com són el Grup Godó i el Grup Zeta. Ambdós tenen una forta presència a Catalunya. Però a escala espanyola, a diferència del Grup Planeta, han perdut totes les guerres empresarials en les que han participat. Això no obstant, no vol dir que no tinguin una rellevància. De fet són grups que jugaran, a Catalunya, un paper clau en la formació de la decisió dels ciutadans a l’hora de posicionar-se en un sentit o en altre. Però en l’estratègia espanyolista, molt més contundent i dura, segur que tindran clarament un paper secundari, quant no sospitós. Encara que sembli impossible pensar-ho, des de Catalunya estant.

*(NOTA: Post penjat al DGS, 14.08.2013)