UNIONIST MEDIA TYCOON DIES OF CANCER*

A staunchy foe of Catalonia Independence, Mr. José-Manuel Lara Bosch, died of cancer on January 31st. Heir of a Media empire built by his father, a Spanish Legion Captain, Mr. José Manuel Lara Hernandez, who fought alongside Franco fascist army and settled in Barcelona in 1939, as a conqueror. Mr. Lara Bosch was a vocal opponent to Catalonia Independence and on a regularly basis threatened to move its firms to Madrid if Catalans vote for Independence.

He was at the forefront in the media battle against the Independence, as he was the owner of media outlets such as La Razon, a well-known, but minor, hate media totally opposed to President of Catalonia, Mr. Artur Mas, and, in general, to the Independence Process in progress.

Lately, Mr. Lara Bosch took control of Atresmedia, the biggest media complex in Spain including two TV channels such as Antena3TV (conservative) and La Sexta (liberal), both of them sharing its opposition to Catalonia Independence. In concrete, La Sexta channel was instrumental to Podemos leader, Pablo Iglesias, to become a well known pundit.

Currently he was negotiating to take control of El Periodico de Catalunya, one of the two most important Catalan journals, in what was considered a strategic move to influence public opinion against Independence.

The origin of the media empire was a publisher firm, Planeta, founded by Mr. Lara Hernandez during the Franco regime, that contributed to the dissemination of pro-Francoist writers in Catalonia, and attempted to make Spanish as the first literary language in detriment of Catalan.

Lara family is also a key contributor to RCD Espanyol football club, a historically failed attempt to oppose to FC Barcelona club.

*(NOTA: Penjat inicialment a REAGRUPAMENT. INTERNATIONAL)

EL FRONT MEDIÀTIC (4a Part)*

Els darrers esdeveniments en la trinxera politicomediàtica van en la direcció que, modestament, es va assenyalar des d’aquesta columna ara fa unes setmanes. La importància del front mediàtic en la contraofensiva espanyola respecte la Transició Nacional catalana. A mesura que s’aproxima la data de l’esdeveniment, els espanyols estan molt nerviosos. Una suor freda els recorre el cos i veuen com Catalunya se’ls escapa de les mans. Ells que van triomfar en fer fracassar la victòria absoluta de Mas. Ells que van respirar fondo quan el Tribunal Constitucional va suspendre el Declaració de Sobirania. Ara veuen com s’acosta un altre tsunami, i aquest de proporcions gegantines i amb una idea molt clara: la Independència, i el més aviat possible. El proper dilluns abans del proper dimarts. El desembre que al gener. El 2013 abans que el 2014. El 2014 abans que el 2015…

L’esdeveniment a què em refereixo i que s’ha esdevingut aquesta darrera setmana és que el representant del Grup Planeta a Madrid, ha estat identificat com la persona clau que feia de pont entre el PP i Luís Bárcenas. Es diu Mauricio Casals i en ell es fusiona la dimensió mediàtica i la política. De manera que es fa molt difícil, quasi impossible, separar els dos àmbits.

No és d’estranyar, i potser em faig una mica pesat en reiterar-ho, que els espanyols tenen entre cella i cella fer callar TV3, atès que consideren que és la principal estructura d’estat que pot afavorir el vot a la Independència. Dit d’altra manera, els espanyols no poden permetre’s el risc que TV3 sigui el principal mitjà que informi sobre el procés referendari, per la qual cosa faran el possible per tancar-la o neutralitzar-la, si finalment té lloc la consulta -probabilitat, aquesta, dit sigui de passada, que jo veig cada cop més llunyana.

Al marge d’aquestes consideracions, tres són els grups mediàtics que ens queden per esmentar. Tots ells representen sectors profundament implicats en la lluita a matadegolla amb la Transició Nacional.

Probablement el més important de tots ells, si més no en aquests moments, és el Grup Unidad Editorial, que compta entre els seus mitjans més capdavanters el diari El Mundo, l’esportiu Marca i l’econòmic Expansión. Tots tres són pesos pesants en els seus respectius àmbits. El Mundo, dirigit per l’inefable Pedro J.Ramírez, ja ha demostrat la seva capacitat de fer mal i fins i tot de condicionar unes eleccions catalanes, com va passar el 25N. És un mitjà que té entre cella i cella carregar-se el procés independentista i que compta amb importants contactes en àmbits claus com són el policial, els serveis d’intel.ligència i militars entre d’altres. El Mundo ha desplaçat en gran mesura El Pais (PRISA) com a diari referencial. Per la seva banda, Marca, és la publicació diària amb més tiratge de tot l’estat espanyol, amb una influència que va molt més enllà de l’estrictament esportiva i que abasta amplis sectors socials. Paradoxalment, Unidad Editorial està sota el control, en més d’un 96%, d’una empresa italiana, RCS, que edita també un clàssic de la premsa europea com és Il Corriere della Sera.

Vocento, és un grup comunicacional que aplega alguns dels mitjans amb més tradició, com és el cas del diari ABC o el Correo, amb molta presència al País Basc. Naturalment, penso que és innecessari incidir en el paper que històricament ha jugat l’ABC contra el catalanisme. O també un altre dels diaris històrics que també forma part del grup, com és Las Províncias, punta de llança del blaverisme en els anys de plom de la transició i en els vuitanta. L’espanyolisme tronat, cutre, és a l’ordre del dia d’aquest grup, que no té cap tipus de complex de res, malgrat que sovint fa un ridícul espantós. Com a contrapartida, però, té un profund arrelament en l’Espanya profunda i en determinat sectors funcionarials i de la societat més conservadora i carca. També cal destacar el seu compromís insubornable amb la Corona, i el rebuig a qualsevol opció republicana. Un compromís, però, que no equival a ser joancarlista, precisament…

Malgrat que el seu punt fort és la premsa escrita, Vocento, també compta amb un peu en la televisió, amb canals com Intereconomía, Paramount Channel, Disney Channel, MTV. D’ells, sense cap mena de dubte, el canal que ha tingut més impacte ha estat el primer, que en certa mesura ha protagonitzat com una mini-revolució televisiva, sobretot per la seva agressivitat ideològica o per la contumàcia dels seus convidats. Òbviament, l’independentisme català, ha estat uns dels seus objectius predilectes.

A diferència de la resta de mitjans, Vocento és propietat quasi de forma absoluta d’un seguit de famílies basques i madrilenyes, sense que es compti amb una presència important, de capital estranger.

Finalment, el darrer grup mediàtic a analitzar és un altre dels clàssics, com és la COPE, de profund arrelament amb la doctrina conservadora de l’Església Catòlica. I no cal dir que en la mateixa línia catalanòfoba, sobretot a través de la seva emissora de ràdio, i més darrerament, del canal 13TV que ha aconseguit fins i tot que semblés que Intereconomia fos moderada. Alguns dels col.laboradors de 13TV, per exemple, no s’han estat de banalitzar el feixisme i el nazisme, i naturalment, d’interpretar el règim franquista com quelcom positiu.

Com es pot veure, el front mediàtic espanyol, al qual cal sumar, la part pública, és a dir, el Grup RTVE, és per arrencar a córrer, atès que juguen de forma descarada en contra de la Transició Nacional. De fet, són tan bèsties alguns d’ells que la seva credibilitat se’n ressent, fins i tot entre aquells sectors que podrien ser propers als seus plantejaments.

És evident que algunes invencions relatives a persecucions, agressions sistemàtiques, assetjament personal, familiar, escolar, laboral, etc., dels ciutadans espanyolistes a Catalunya són tan paranoiques que la gent del seu mateix pelatge ideològic que viuen a Catalunya no se les creuen, perquè és impossible creure-se-les, perquè només cal sortir al carrer i veure que és una invenció.

Però el problema d’aquestes ofensives mediàtiques és que van adreçades a pressionar l’aparell d’estat espanyol: el polític, el judicial, el policial, el militar, els serveis d’intel.ligència, etc. per tal que tallin d’una vegada per sempre el repte de la Transició Nacional. Tanmateix, la seva desesperació és immensa, perquè s’enfronten a una realitat quotidiana d’un poble català que sembla que està defintivament en Marxa cap a la Independència, i enfront el qual són incapaços de mobilitzar grans masses espanyolistes a Catalunya, per la senzilla raó que no existeixen. Entre d’altres raons, perque tant els uns com els altres, sabem amb total certesa, que en una Catalunya independent es veuria amb un nivell de vida més alt i un benestar més extens, enfront el tradicional oligarquisme espanyol.

EL FRONT MEDIÀTIC (3a part)•

L’altre conglomerat mediàtic de pes, de titularitat privada, és el que forma el Grup Atresmedia i que podem considerar que cada cop té una rellevància més gran, a nivell empresarial, i, allò que ens interessa més, més influència política. Constituït, al voltant del Grup Planeta, intervé en els mons de la televisió, la ràdio, el cinema, la publicitat i l’audiovisual. Concretament, en el món de la televisió, que ja vam dir que era el que més ens interessava, controla els següents canals: Antena3, la Sexta, Neox, Nova, Nitro, Xplora, la Sexta3 i Gol Televisió. El principal d’aquests canals, Antena3, és sense cap dubte el més implicat políticament, si més no de forma explícita. El seu nacionalisme espanyol desacomplexat l’ha portat a atacar sense deturador tot el que soni a Transició Nacional Catalana. Aquest estiu, per exemple, està quasi marcant l’agenda política del Govern espanyol pel que fa al tema de Gibraltar, no tolerant cap mena de marxa enrere al respecte.

No és d’estranyar, tot plegat, atès que la figura més representativa del Grup, és José Manuel Lara, procedent del Grupo Planeta. Lara ha estat possiblement la veu empresarial que més s’ha enfrontat a la Transició Nacional, i qui no té cap recança en mostrar públicament la seva oposició més profunda a tot el procés. Lara podem dir que té una enorme influència empresarial que s’estén des d’entitats de la societat civil, i les grans finances. Ell mateix i els seus col.laboradors més estrets, estenen les seves relacions des de l’Instituto de l’Empresa Familiar, el Cercle d’Economia, fins a la Caixa o al Banc de Sabadell, entre molts altres. El Grupo Planeta, a més a més, té una enorme influència editorial, que s’estén també en l’edició en català. Tampoc es pot oblidar que Planeta controla un diari especialment agressiu amb la Transició Nacional, com és La Razón, que dia sí i dia també l’ataca sense estalviar recursos sovint amb una total manca de vergonya, perquè les diu de l’alçada d’un campanar.

En l’àmbit de la ràdio, Atresmedia compta amb Onda Cero, la tercera en l’àmbit estatal i que compta entre els seus professionals a figures com Carlos Herrera, Júlia Otero o Isabel Gemio.

Un altre aspecte a destacar és que una part minoritària d’Atresmedia és controlada per RTL, que té la seu central a Luxemburg, tot i que pertany al totpoderós grup Bertelsmann, d’Alemanya.

Una demostració fefaent de l’obsessió del senyor Lara amb el nacionalisme català, és que en el seu moment va comprar l’antiga seu de Banca Catalana, a la Diagonal, convertint-la en la nova seu corporativa del Grup Planeta.

En definitiva, tal i com es pot constatar diàriament, Atresmedia, s’ha proposat potenciar el nacionalisme espanyol més exacerbat, que fins i tot depassa altres canals no menys compromesos, com poden ser els d’Intereconomia o 13 TV.

•(NOTA: Post penjat al DGS el 28.08.2013)

EL FRONT MEDIÀTIC (1a Part)*

Si hi ha una cosa que tinc clara és que el front mediàtic serà clau en el pols que tindrem amb Espanya en els propers mesos. Podem llegir centenars, fins i tot milers de pàgines referides als arguments jurídics i constitucionals, o apel.lant a l’ètica i als principis filosòfics, que això, en definitiva, serà marginal en el moment clau. Si encara algú no s’ha adonat, vivim en una societat mediàtica, i si no partim d’aquesta elemental constatació, correm el risc d’equivocar-nos d’estratègia. Podem tenir tota la raó del món, que la tenim. Però si no guanyem la batalla mediàtica, serà molt difícil, encara que no impossible, aconseguir la victòria final.

Els espanyols, aquest plantejament, el de la rellevància del front mediàtic, el tenen claríssim. No debades han après que en la societat del segle XXI, la comunicació és clau. I per això consideren que per fer front a la Transició Nacional , és a dir a la Independència de Catalunya, impulsada per una part molt majoritària del Poble Català, i assumida com a pròpia pel President Mas i pel lider d’ERC, Junqueras, un objectiu principal a neutralitzar són els canals que depenen de la CCMA, i particularment TV3, i estan fent tot el possible per aconseguir-ho. Fins i tot, diria que una gran part de l’estratègia d’escanyament financer que practica el govern espanyol a la Generalitat, va adreçada, precisament, a aconseguir que se’n desfaci, bé per la via del tancament o de la seva privatització.  El que és claríssim és que, com l’experiència ho demostra, els espanyols no poden arriscar a que TV3 principalment, però també Catalunya Ràdio, juguin un paper actiu en l’hipotètic cas, que jo personalment veig cada cop més llunyà, que es convoqui una consulta per la independència.

Salvant les distàncies, els espanyols copien el model d’actuació militar dels Estats Units, en particular, quan han d’intervenir en un país estranger. El primer que neutralitzen són els seus mitjans de comunicació, particularment, les cadenes de televisió. Això sí, ells utilitzen els drones o les bombes de precisió. No sé si els espanyols arribarien a aquest extrem, tot i que segur que de ganes no els falta.

Naturalment, l’afebliment de l’adversari és correlatiu al reforçament propi. En aquest sentit, els grans grups mediàtics espanyols han jugat, juguen i, òbviament jugaran un paper capdavanter contra la Transició Nacional Catalana. Seran, més que mai, una brunete mediàtica, encarregada de torpedinar-la. De fet, ja es van apuntar un èxit més que notable, amb la campanya d’intoxicació que es va dur a terme durant les eleccions del 25N, amb els resultats per tots coneguts. Però això només era el començament. En els darrers mesos, personatges com José Manuel Lara Bosch, el gran referent mediàtic a escala catalana i fins i tot gosaria dir, espanyola, han esdevingut la punta de llança de l’espanyolisme. Lara Bosch, per qui no ho sàpiga, a més d’encapçalar el Grupo Planeta, és el màxim representant d’Atresmedia, el principal grup de comunicació espanyol, del qual Planeta posseeix  el 41,70%.

Però aquest no és l’únic grup mediàtic que jugarà a fons la campanya espanyolista. N’hi ha d’altres com són Mediaset, Vocento, i naturalment, tot l’entramat dels mitjans audiovisuals públics que depenen del govern espanyol (TVE, RNE…). La propera setmana ens detindrem en tots ells i n’analitzarem les seves connexions, i alguns dels seus principals referents i cares públiques.

Val a dir que hi ha altres grups mediàtics privats referencials, com són el Grup Godó i el Grup Zeta. Ambdós tenen una forta presència a Catalunya. Però a escala espanyola, a diferència del Grup Planeta, han perdut totes les guerres empresarials en les que han participat. Això no obstant, no vol dir que no tinguin una rellevància. De fet són grups que jugaran, a Catalunya, un paper clau en la formació de la decisió dels ciutadans a l’hora de posicionar-se en un sentit o en altre. Però en l’estratègia espanyolista, molt més contundent i dura, segur que tindran clarament un paper secundari, quant no sospitós. Encara que sembli impossible pensar-ho, des de Catalunya estant.

*(NOTA: Post penjat al DGS, 14.08.2013)