Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PABLO IGLESIAS. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PABLO IGLESIAS. Mostrar tots els missatges

dilluns, 26 de juny del 2017

I DE LA GUÀRDIA CIVIL, NINGÚ NO EN DIU RES?

He de reconèixer que del Jordi Évole no me'n refio. Tota aquesta colla de periodistes-bufons de la factoria Buenafuente, més aviat em generen poca simpatia. 

De l'Évole recordo les entrevistes a Pablo Iglesias i a Albert Rivera, en un barri de Barcelona on els dos partits que encapçalaven havien sigut els més votats. És a dir, elevava un barri amb un resultats electorals que en termes estadístics eren totalment aberrants, això és, que ningú no s'ofengui, molt allunyats dels valors mitjans de Catalunya, de ser una anècdota a ser una categoria. Quasi la representació de la Catalunya que l'Évole anhela.
Perquè, és ben clar que la Catalunya real l'interessa més aviat poc. L'Évole presentant un programa com El Foraster, acabaria sent hostiat per algun pagès que no entendria, lògicament el seu sentit de l'humor. I naturalment, es faria la víctima, i aposto no un, si no dos pèsols, que no trigaria a al·ludir a la seva ascendència no catalana -amb la paraula suada que tothom sabem-, per fer populisme barato i manipulador.

Tota aquesta introducció, que potser me la podria haver estalviat, bé a tomb pel fet que resulta sorprenent com, de sobte, apareix l'Évole amb la seva entrevista al policia patriòtic i es munta un mullader considerable. Jo, naturalment, no em crec ni una paraula. O en tot cas les agafo amb pinces.

Però hi ha un pensament que em ronda i que no puc deixar de compartir. No us sembla estrany que aquest escàndol aparegui ara, per pròpia voluntat de l'Évole, que és qui demana l'entrevista, i que aconsegueix que tots els focus informatis vagin a parar a la Policia Nacional?
Passa, però, que l'estat espanyol compta també, i de manera molt principal, amb un altre cos policial: la Guàrdia Civil. I, arran de l'escàndol que afecta la Policia Nacional, de la Guàrdia Civil no se'n diu ni ase ni bèstia.

I una servidora, que, pel que fa a Espanya, sóc un desconfiat empedreït, no puc deixar de preguntar-me: és lògic que la Guàrdia Civil es quedi de braços creuats en el context actual, i tota la feina bruta se la mengi la Policia Nacional?

A veure si ens entenem. La Guàrdia Civil és un dels referents de l'espanyolitat, ja començant pel seu Todo por la Patria! que deixa les coses ben clares. A més és un cos militaritzat, on els seus oficials surten de l'Academia General Militar de Saragossa, com els de l'Exèrcit.

A mi ningú no em farà creure que la Guàrdia Civil no fa res a hores d'ara.
I per això em pregunto, no forma part l'ofensiva de l'Evole d'una operació de distracció? Jo, ho veig molt probable. Tots mirant una banda, i ens oblidem de l'altra.

Demanaria en aquest sentit, una mica més de seriositat. Les operacions d'informació dels serveis d'intel·ligència estan ben dissenyades per tal que les víctimes mirin cap el cantó equivocat. És així quan són més eficaces. I enfocar una banda, deixa a l'ombra l'altra. De manera que crido a ser cauts i astuts. No beguem a galet ni combreguem amb rodes de molí. Posar tots els ous en una mateix plat és poc intel·ligent. 

I sobretot, no ens deixem enredar per qui toca el flaviol, i vol que ens fixem en ell. Mirem allò que en anglès es diu the whole picture, i no només aquella que apareix il·luminada.

dissabte, 23 de gener del 2016

DE CALAIX

Al senyor Iglesias, dels Odiemos, no li fa por entrar al govern, ans ben al contrari. No com d'altres que són covardes i es caguen a les calces. Que n'aprenguin!

divendres, 30 d’octubre del 2015

SERIA CONVENIENT NO PERDRE LA INICIATIVA QUE FINS ARA HEM PORTAT



A veure repetiu amb mi, que és molt fàcil: NO HI HA RES QUE S'ASSEMBLI MÉS A UN ESPANYOL DE DRETA QUE UN ESPANYOL D'ESQUERRA!.

Molt bé, ara que el Roger Palà dels collons ho copiï 45674432 vegades!

divendres, 11 de setembre del 2015

LA MARCA BLANCA DEL PP

Si en el post anterior em referia als cafres, en aquest em refereixo als seus col.legues de la marca blanca del PP a Catalunya. No és que tingui cap esperança de convèncer-los, no. Però segons les enquestes un 20% dels seus potencials votants es declaren independentistes, o com a mínim, no s'oposen a la Independència. Llavors, això és un problema (psiquiàtric, fins i tot). Àdhuc, un dels seus caps de llista (una, per ser més exactes), també se'n declara. 

Però gràcies a les declaracions del Pablito, totalment etnicistes i que treuen les màscares del progressisme, i també, a la demostració fefaent que la ni-ni Colau no accepta dissidència al grup municipal pel tema de l'AMI, i doncs de nova política na de na, ja tenim prou informació per què els afectats (el 20% em refereixo) prenguin consciència i no col.laborin en la campanya de contrainsurgència elaborada des dels laboratoris de la FAES.

Encara tenen uns quants dies de marge per prendre aquesta decisió cabal!

dijous, 10 de setembre del 2015

CADA COP MÉS FAES, ELS ODIEMOS

Cada dia que passa, la candidatura filo-feixista dels Odiemos i companyia es treu la careta. Si ahir parlava de la ni-ni Colau, avui toca al seu amo, que no és el panoli del Rabell, si no naturalment el Pablo Iglesias, el gran timoner. Ja vaig dir en un article fa unes quantes setmanes, que Odiemos  sortia de la fàbrica d'idees de la FAES. Ahir l'individu aquest en plena excitació oratòria va recórrer al tòpic de l'orgien, de l'estirp, en plena sintonia amb el missatge etnicista de la puresa de sang tan car al nacionalfeixisme espanyol. Igualet que la Falange i que tot l'integrisme espanyol. Avui més que mai es pot repetir fins a l'extenuació que no hi ha res que s'assembli més a un espanyol de dretes que un espanyol d'esquerres.
Que, després d'aquest episodi encara quedin independentistes que puguin votar a aquests fenomenus, és propi de jutjat de guàrdia, o fins i tot un tema psiquiàtric. I ho dic perquè, com a mínim n'hi ha una, i el gènere és el correcte, que a hores d'ara sembla que els votarà, perquè a més a més és candidata i a més a més és cap de llista! Si tingués un mínim de dignitat, després de les declaracions etnicistes del seu referent, ja faria hores que hauria presentat la renúncia a la candidatura...
Mira que l'independentisme es presenta de forma plural, com alguns volien. I si malgrat això, hi ha independentistes, cada cop menys, per sort, que encara votaran opcions espanyolistes és per engegar-los a pastar fang!

De totes maneres, preparem-nos per uns dies de glòria. La nostra victòria serà contundent i després ja no hi haurà marxa enrere, Ja ens obren les portes de moltes cancelleries, parlaments i fins i tot les Comissions del Congrés dels Estats Units. Ens falta molt poc, però encara hem de picar pedra. La victòria és a l'abast, però no ens podem permetre ni un segon de descans, ni de confiança. Hem d'anar a sac i hem d'anar a per totes. 

Endavant!

diumenge, 1 de febrer del 2015

UNIONIST MEDIA TYCOON DIES OF CANCER*

A staunchy foe of Catalonia Independence, Mr. José-Manuel Lara Bosch, died of cancer on January 31st. Heir of a Media empire built by his father, a Spanish Legion Captain, Mr. José Manuel Lara Hernandez, who fought alongside Franco fascist army and settled in Barcelona in 1939, as a conqueror. Mr. Lara Bosch was a vocal opponent to Catalonia Independence and on a regularly basis threatened to move its firms to Madrid if Catalans vote for Independence.
He was at the forefront in the media battle against the Independence, as he was the owner of media outlets such as La Razon, a well-known, but minor, hate media totally opposed to President of Catalonia, Mr. Artur Mas, and, in general, to the Independence Process in progress.
K32s6
Lately, Mr. Lara Bosch took control of Atresmedia, the biggest media complex in Spain including two TV channels such as Antena3TV (conservative) and La Sexta (liberal), both of them sharing its opposition to Catalonia Independence. In concrete, La Sexta channel was instrumental to Podemos leader, Pablo Iglesias, to become a well known pundit.
Currently he was negotiating to take control of El Periodico de Catalunya, one of the two most important Catalan journals, in what was considered a strategic move to influence public opinion against Independence.
The origin of the media empire was a publisher firm, Planeta, founded by Mr. Lara Hernandez during the Franco regime, that contributed to the dissemination of pro-Francoist writers in Catalonia, and attempted to make Spanish as the first literary language in detriment of Catalan.
Lara family is also a key contributor to RCD Espanyol football club, a historically failed attempt to oppose to FC Barcelona club.
*(NOTA: Penjat inicialment a REAGRUPAMENT. INTERNATIONAL)

dilluns, 22 de desembre del 2014

PABLEMOS NO ÉS EL PROBLEMA

A veure si ens aclarim. Pablemos no és el problema. Si aquest individu és la darrera arma que té Espanya per acabar amb el procés cap a la Independència, podem respirar tranquils. Quina cosa més cutre i més casposa! Però és possible que aquest individu visqui en el segle XXI? Si sembla que no hagi passat del segle XX? O potser del segle XIX. 

Un exemple. Concebre les fronteres entre estats veïns com a murs, el delata. Naturalment em refereixo a la fronteres entre estats desenvolupats, que és el que som Catalunya i Espanya. Avui en dia, entre els estats que són veïns, no hi ha murs. Hi ha, per exemple, ponts. Fixem-nos en el cas de Dinamarca i Suècia, units pel pont d'Oresund. Les fronteres són oportunitats, en el món interdependent. 
En canvi, Pablemos, quan parla de fronteres, pensa en clau espanyola. I que és una frontera en clau espanyola?. Doncs Ceuta i Melilla, amb la Guàrdia Civil hostiant a tot déu i quan cal, disparant a matar. O, en la reixa de Gibraltar, per la qual, per cert, Espanya s'està convertint en un pària dins la Unió Europea.
Repeteixo. És això el més cool que té Espanya per ensarronar els catalans? Si és això, la batalla ja la tenim guanyada abans de començar. 
El problema és que Pablemos no és el problema. El problema el tenim a casa. Aquest sí que és el problema.

Fixem-nos que Pablemos també s'apunta al tir a l'Artur Mas. Casualitat? No pas. Els seus estrategs han identificat que si matxaquen Mas, i aquest cau, el procés, pensen, se'n va a fer la mà. Per això apunten al cap, per allò de mort el gos, morta la ràbia.

El problema no és que s'equivoquen, que s'equivoquen. Tothom sap que el protagonista del procés som els catalans i les catalanes, no un de sol. 
El problema és qui ha alimentat aquesta estratègia de desconfiança en el President. Qui ha facilitat la desconfiança, i fins i tot el menyspreu, en públic i en privat cap a la figura del President escollit pels catalans. És tan fort l'auto-odi que ens han inoculat que no som capaços de veure més enllà del nostre nas. 

Caiem en els errors que mai cometen els pobles que fa anys que tenen estat. Artur Mas, encertat o equivocat, és el meu President! És així, com qualsevol persona normal pensa respecte el seu president, democràticament elegit! 

Un altre exemple. L'abraçada entre Mas i en Fernàndez. Aquesta va fer mal, molt de mal. I per això no ho perdonen. A ells no els abracen, no els estimen, gemeguen.
Pablemos no és el problema. El problema són els qui posen una pista d'aterratge a estratègies de deslegitimació de la democràcia catalana. Els que volen carregar-se en Mas al preu que sigui. I no importa el cost. 

Aquests són el problema. I no cap altre. 

dimecres, 19 de novembre del 2014

TROGLODITES!

Espanya està rabiosa després del gran èxit del 9N, i ens ho volen fer pagar. Són tan patètics!
Per una banda, ja tenim al troglodita amb uniforme, comparant una consulta popular amb una guerra colonial, la de Cuba, on per cert, els espanyols inventaren els camps de concentració per aïllar la població civil de les guerrilles independentistes.

De l'altra, tenim els polítics. Segur que em faré pesat, però repetiré el de sempre: no hi ha res que s'assembli més a un espanyol de dretes que un espanyol d'esquerres. És una frase que hauria d'estar gravada en el frontispici de tots els departaments de ciència política catalans. 
Vegeu si no, el cas de Pedro Sánchez, aquest ninot sociata. La primera que va dir va ser comparar l'independentisme amb la violència de gènere. I es va quedar tan ample. Troglodita i cafre, això és el que és. 

Però els del PP, òbviament no es queden enrere. El tal Floriano, que em sembla que és el número 3 del partit, acaba de referir-se a l'ambient de Catalunya com a "contaminat". En el més pur estil nazi. I es queda tan ample, el tio. 
Però sempre hi ha algú que ho pot superar. I aquest algú no és altre que la gran esperança espanyola, el Pablo Iglesias, que també recentment ha dit que Catalunya no té competències per fer la DUI... Ah no, i llavors qui la té? Tu, ninot? O el bisbe?. 

Si se n´ha de ser de cutre. Siguin d'un extrem o d'un altre, siguin de centre, un espanyol sempre serà un espanyol i el seu odi envers una Catalunya lliure, digna i sobirana no coneix frontera ideològica que valgui.