LANDS OF GRACCUS: 27S

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 27S. Mostrar tots els missatges

dimarts, 27 de setembre del 2016

I TAL DIA HA FET UN ANY... DE LA VICTÒRIA! ENDAVANT!

Per primera vegada en la història els espanyols van ser derrotats democràticament. Ja res ha estat el mateix, la història ens mira i ens commina. Enllestim la feina d'una vegada.

Visca Catalunya!

dimecres, 4 de novembre del 2015

VICTÒRIA GLOBAL*

El triomf de l'opció independentista en el 27S ha estat total i abassagador. Tenim el Parlament de Catalunya més democràtic que mai. I tenim el Parlament de Catalunya més independentista que mai. I tindrem, cap dubte al respecte, el President de Catalunya més independentista, amb el permís, naturalment del President Macià. A l'inrevès d'aquest, l'immediat President de Catalunya, que no serà altre que Artur Mas, no viurà el “dia més trist de la seva vida”, si no ben al contrari, el “dia més alegre de la seva vida” quan declari des del balcó de la Generalitat, o des d'on sigui, això no importa, la Independència, de dret, de Catalunya. Dic de dret, perquè de fet, des del 27S, Catalunya ja és de fet Independent. Políticament, mentalment, anímicament, i, sobretot, internacionalment.

I aquí és on volia arribar, com resulta obvi. L'impacte internacional de les eleccions plebiscitàries del 27S ha estat brutal. Superant, de llarg, moltes eleccions legislatives d'estats independents. Amb centenars de corresponsals internacionals, amb la mirada posada en el resultat. Alguns intentant comprendre i assumir el que passava, i traient-ne les consegüents conclusions. D'altres intentant posar una mica d'aigua al vi, no fos cas que ens ho creguéssim massa. I, després, naturalment, hi havia els mèdia espanyols, que naturalment, no van perdre l'ocasió de tornar a fer el ridícul. In Spain we Trust! I tant que hi confiem! La comparativa l'endemà, i en els dies següents, entre anàlisis normals i la paranoia que segregaven les televisions, ràdios, xarxes socials i premsa espanyola, era totalment desfavorable a les segones. Començant naturalment pel director del Periódico de Catalunya, que va protagonitzar episodis d'un patetisme sense mida.

Però bé, deixem els derrotats, que es coguin en la seva salsa d'odi i frustració, i centrem-nos en el bright side of life, és a dir, en el cantó bonic, brillant, de la vida. I què hi veiem? Veiem la Independència, la llibertat, els somriures, les encaixades, les abraçades, les emocions, els records, les esperances. Veiem això i molt més. Veiem un Parlament sobirà, veiem un Govern al servei del Poble, d'un Poble Lliure. Veiem un President que passarà a la història. I sobretot veiem un Món que ens diu, “Benvinguda Catalunya, ja trigàveu massa!” i que ens acull amb els braços oberts. Uns socis europeus que ja estaven farts d'aguantar el silenci per no fer emprenyar Espanya, de la qual n'estaven i n'estan, fins al monyo.

Ara cal aplicar la lògica. En el camp dels Afers Exteriors s'imposa la creació de la Conselleria corresponent (tot i que ja hauríem de canviar-nos el xip i parlar, sense complexos, de Ministeri), i del seu corresponent Departament d'Afers Exteriors. Una proposta que, per cert, ja la va fer el llavors candidat a la Presidència, Artur Mas, en les eleccions del 2003! Ara això és complirà. Ara un Ministre d'Afers Exteriors de Catalunya serà rebut sense cap recança per les autoritats internacionals. Com també ho serà el President de Catalunya. No en tingueu cap dubte. La diplomàcia espanyola ha sortit més desprestigiada que mai i ja no espanta ningú. La foto de les paperetes dels Catalans i les Catalanes que van votar a l'ambaixada espanyola a Roma, llançades a la paperera, ja ho diu tot. Com a mínim per als demòcrates. I què dir de l'episodi de la manipulació de la resposta del President de la Comissió Europea? El Junckergate?

En els moments d'escriure aquest article prossegueixen les negociacions entre les dues candidatures independentistes que han obtingut una majoria, conjuntament, al Parlament. Per les escasses filtracions que hem conegut, pinta bé la cosa. La Diplomàcia Catalana comptarà, segons sembla, amb una cinquantena d'ambaixades arreu del món. Molt bé. Cal també afegir les representacions, amb el mateix rang, en principi, als organismes internacionals, tals com l'ONU, la pròpia Unió Europea, l'OTAN, el FMI, el BM, el Consell d'Europa, etc.

I last but not least, cal també recordar que la Diplomàcia sempre va de la mà de la Seguretat, tan interna com externa, per la qual cosa, un altre dels reptes és la formació d'unes Forces de Defensa que no només vetllin pel benestar dels Catalans i les Catalanes, sinó que també assegurin que aquesta llibertat que hem conquerit amb tants d'esforços i patiment, mai més no hi hagi ningú que gosi arrabassar-nos-la.

*(NOTA: Post penjat a LA VEU DE REAGRUPAMENT, NÚM. 51, Octubre 2015)

diumenge, 4 d’octubre del 2015

SIMON HARRIS' POINT OF VIEW....

VERY INTERESTING

dijous, 1 d’octubre del 2015

A VICTORY FOR HISTORY!

On Sunday, Catalans gave to the World, to the whole Humanity, a new lesson of our greatness, and of our desire to contribute modestly to improve collective justice, liberty and ultimately, democracy.

What a great example of a people, a nation, a country! I am so proud to be part of it!

Do not doubt that now nations will look at us differently. We can travel around with our heads held high. We are a small country (país petit) no more.

It took a time to me in writing this post. I spent election day and night in the front line. Once I exhibited my Junts pel Sí identification, I was the target of not few eyes of hatred, of those Spaniards that came, in higher than ever number, to prevent our victory. And despite this, we beat them gently. Courageously, in an undeniably way. And what is more important in a plainly exquisite democratic way. But we defeated them.

Catalan people is no longer "small" or is no more afraid. Now we only need to be one thing: be smart. We must read correctly the results. And specially we have to realize that we won, beating our trisecular enemy.

There is an issue that must be overcome. Many Catalans have been socialized into a "culture of defeat". This is not unique to us. Many other peoples suffer this trauma, as they are "peoples without history". Peoples who did not succeed in building its own state at the time and this generated a self-hatred situation that push them to accept its subordinate condition that make them slaves of their rulers. Catalans have escaped from this scenario. Precisely one of the main consequences of these elections is the crushing of the culture of the acceptance of Catalonia´s subordinate condition, of the Spanish Catalonia project created since 1939 (Francoist occupation) and spread out by those entities that promoted Catalonia' submission in order to become a relax and leisure resort for Spain. That´s over for good. No doubt about that.

But a remnant of this culture of defeat is that there are still people who are not aware that they have won. Psychologically some do not understand that their enemy lies dead at their feet, and that fight is over...after spending a lifetime fighting him. Victory, to some extent, deprive their meaning of live: fight the evil, kill the wolf. To finish the Spaniard dossier.

Now we must act relentlessly, and without mercy. We have defeated them, yes, but still they move, fiercely. Hate provoke spasmodic movements. But we must show no compassion. Not even a drop.

They have done much damage. They prevented thousands of Catalans from abroad from voting. They threated us with "corralitos" (stop banks run), with prays in churches, and military measures, they used Catalanophobia tactics more than ever. They don´t deserve our recognition. Only our absolute contempt.

Now we have a solid pro-independence parliamentary majority. Its firmness is based on what many of us have been advocating for years. Now it is called mainstreaming, but years ago we called it Patriotic Front, and even more years ago, it was called National Front of Catalonia. Managing this overhelming majority must be done, I repeat, with intelligence and extreme coldness. The victory is complete and absolute, and now the process has no turning back. It remains only to tag and ribbon.

dimecres, 30 de setembre del 2015

UNA VICTÒRIA PER A LA HISTÒRIA

Diumenge, els Catalans i les Catalanes vam donar al Món, a la Humanitat sencera, una nova mostra de la nostra grandesa i de la voluntat d'aportar el nostre gra de sorra a la millora col.lectiva, a la justícia, a la llibertat, i en definitiva, a la democràcia.

Quin gran exemple de poble, de nació, de país! I com d'orgullós em sento de formar-ne part!

No tingueu cap dubte que ara, arreu del Món, ens miraran d'una altra manera. Podem anar amb el cap ben alt. Ja s'ha acabat allò del país petit!

He trigat en tornar a escriure en aquest post. Us he de dir que la nit electoral la vaig passar en primera línia, entomant les mirades d'odi de molts espanyols que es van mobilitzar en massa per impedir la nostra victòria. I malgrat això, els vam derrotar. De forma contundent, de forma inapel.lable. I el que és més important, de forma exquisidament democràtica. Però derrotar.

El poble català ja no és petit i ja no té por. Ara només li cal una cosa: que sigui intel.ligent. Que sàpiga llegir els resultats de forma correcta. I sobretot que sàpiga assimilar que ha guanyat, que ha derrotat el seu enemic trisecular.

Hi ha un tema que cal superar. Molts catalans han estat socialitzats en la cultura de la derrota. Això no és exclusiu de nosaltres. Molts pobles sense història pateixen aquest trauma. Pobles que no van reeixir en esdevenir estat en el seu moment i això els ha generat un nivell d'auto-odi que els converteix en esclaus dels seus dominadors. Els catalans i les catalanes hem sortit d'aquest pou. Precisament una de les derivades d'aquestes eleccions és l'esclafament de la Catalunya del "seni", la Catalunya del 39, la Catalunya espanyolista, la Catalunya dels Circulos, dels Fomentos, dels Planetes, i de tota la faramalla que ens volia convertir en una província d'oci i relax per a Espanya. S'ha acabat. Punt.

Però aquest remanent de la cultura de la derrota, fa que encara hi hagi gent que no sap interpretar quan ha guanyat. Psicològicament potser alguns els costa de capir que el seu enemic és mort als seus peus, i que ja no haurà de lluitar més contra ell... després de passar tota la vida fent-ho. La seva victòria, en certa mesura, li ha tret el que pensava que era el seu sentit de viure, lluitar contra el mal, matar el llop. Acabar amb Espanya.

Ara cal actuar amb contundència i sense pietat. Els hem derrotat, sí, però encara cuegen, rabiosament. L'odi que senten els provoca moviments espasmòdics. Però no hem de tenir compassió. Ni gota.

Han fet molt de mal. Han impedit de milers de catalans i catalanes votin. Han parlat de corralito, de resar, de les armes, dels bancs, s'han passat tants pobles en la catalanofòbia que ja ni tan sols els veiem ni amb uns binocles. No es mereixen el nostre reconeixement, només el nostre més absolut menyspreu.

Tenim una sòlida majoria parlamentària independentista. I la seva solidesa, sobretot, es fonamenta en allò que molts de nosaltres, hem estat defensant des de fa anys. Ara se'n diu transversalitat, però recordo, que fa anys en dèiem Front Patriòtic, i encara fa més anys enrere en deien Front Nacional de Catalunya. I la gestió d'aquesta majoria abassagadora ha de ser feta, repeteixo, amb intel.ligència, i amb una fredor extrema. La victòria és total i absoluta, i ara sí que el procés ja no té deturador. Només cal posar-hi l'etiqueta i el llacet.