Cada dia que passa, la candidatura filo-feixista dels Odiemos i companyia es treu la careta. Si ahir parlava de la ni-ni Colau, avui toca al seu amo, que no és el panoli del Rabell, si no naturalment el Pablo Iglesias, el gran timoner. Ja vaig dir en un article fa unes quantes setmanes, que Odiemos sortia de la fàbrica d'idees de la FAES. Ahir l'individu aquest en plena excitació oratòria va recórrer al tòpic de l'orgien, de l'estirp, en plena sintonia amb el missatge etnicista de la puresa de sang tan car al nacionalfeixisme espanyol. Igualet que la Falange i que tot l'integrisme espanyol. Avui més que mai es pot repetir fins a l'extenuació que no hi ha res que s'assembli més a un espanyol de dretes que un espanyol d'esquerres.
Que, després d'aquest episodi encara quedin independentistes que puguin votar a aquests fenomenus, és propi de jutjat de guàrdia, o fins i tot un tema psiquiàtric. I ho dic perquè, com a mínim n'hi ha una, i el gènere és el correcte, que a hores d'ara sembla que els votarà, perquè a més a més és candidata i a més a més és cap de llista! Si tingués un mínim de dignitat, després de les declaracions etnicistes del seu referent, ja faria hores que hauria presentat la renúncia a la candidatura...
Mira que l'independentisme es presenta de forma plural, com alguns volien. I si malgrat això, hi ha independentistes, cada cop menys, per sort, que encara votaran opcions espanyolistes és per engegar-los a pastar fang!
De totes maneres, preparem-nos per uns dies de glòria. La nostra victòria serà contundent i després ja no hi haurà marxa enrere, Ja ens obren les portes de moltes cancelleries, parlaments i fins i tot les Comissions del Congrés dels Estats Units. Ens falta molt poc, però encara hem de picar pedra. La victòria és a l'abast, però no ens podem permetre ni un segon de descans, ni de confiança. Hem d'anar a sac i hem d'anar a per totes.
Endavant!
