LA LLAVOR DE L'ODI O L'INFERN QUE ESPERA A LES 3.577 CUPAIRES A SABADELL

Els qui tenim una certa edat, els qui tenim un cert currículum en la militància independentista, en el meu cas es remunta al 1983, però n'hi ha d'altres que, naturalment, és molt més anterior, sabem perfectament que l'elecció del lloc on celebrar una reunió política, tipus congrés o assemblea, ho és tot menys neutral. 

L'exemple obvi que em ve al cap va ser les famoses Assemblees del MDT del 1986, quan es va produir l'escissió (aiiix quants anys fa d'allò!). Uns van escollir fer-la a Barcelona i uns altres vam escollir fer-la a València. I la tria, repeteixo, ho era de tot, menys innocent. L'efecte seu, podem dir, és cabdal. Qui controla el territori, l'escenari, controla l'assemblea i s'alça amb la victòria. De calaix. I això és encara més clar en aquelles organitzacions on la participació no està del tot controlada, és a dir, on és més laxa. En el cas de les cupaires, sembla que l'únic que cal per participar-hi no és ser militant de quota, si no tenir l'aval de la teva assemblea local. Diuen que hi ha unes 500 persones que han estat rebutjades i no podran participar. Però a ningú se li escapa que l'efecte seu farà que les assemblees locals cupaires de Sabadell i rodalies seran les que expendiran més avals d'assistència, per raons òbvies.

Bé, doncs si us fixeu en la foto, això és el que trobaran les participants en l'assemblea cupaire. Odi. Un odi total, letal. Tipus Gemma Ubasart, per entendre'ns. O de la Marina aquella impresentable que ara no recordo el seu cognom. Algú capaç de parir aquesta pancarta és un malalt mental que hauria de ser tancat a un psiquiàtric. 

Per altra banda, cal recordar que ja l'efecte seu va ser determinant en l'Assemblea Nacional Oberta (ANO, per cert) que es va celebrar al Bages fa unes setmanes. Territori de la femella alfa Anna Gabriel, per entendre'ns, i que va donar el resultat que va donar. Patètic.

En el cas de Sabadell, em ve al cap ara que qui circula per allà és una altra impresentable, sectària fins a la medul.la que porta per nom Esther Vivas, que no sé si és de la CUP, però que tinc per segur que no li costarà gens ser avalada per l'assemblea local corresponent. Només cal escoltar-la a les tertúlies de Catalunya Ràdio, per certificar el seu sectarisme més absolut i el seu espanyolisme integral. 

És aquesta fauna de l'extrema esquerra espanyola i espanyolista la que vol manipular l'assemblea de la CUP i destrossar les esperances de milers, de centenars de milers, de milions de catalans i catalanes. Amb l'aval corresponent del CNI, naturalment.

En definitiva, que, com sempre, els independentistes haurem de lluitar. De fet és el nostre destí, lluitar fins a la victòria, Ningú no ens va dir que seria fàcil. Però ja hem fet molt camí i ja hem guanyat, però la reacció espanyolista, ferida de mort encara es guarda algunes fuetejades més producte dels espasmes que de res més. 

Jo confio molt amb gent amb la que porto dècades lluitant, i que diumenge seran a Sabadell. Gent que conec, que confio i que estimo, encara que algun cop hagi discrepat amb ells. Gent que no pocs d'ells han patit la repressió en les seves pròpies carns, sent torturats per la policia franquista, per la policia de la transició, per la policia del PSOE i del GAL, gent que saben distingir perfectament el que era una gris o un marró del que és ara un mosso d'esquadra. Gent que més aviat tenen dificultats en expressar-se davant una càmera de televisió o d'una escarxofa de ràdio, perquè són gent d'acció, no com aquests modelnos que es pensen que parlant a La Sexta o escrivint al diari dirigit per l'Enric Hernàndez, el gran fill del Periódico de Catalunya, ja estan fent la Revolució i assaltant el Palau d'Hivern. Colla de freakies! que diria aquell.

Gent als quals confiaria la meva vida, i la dels meus éssers estimats si fos necessari. I per això no tinc cap dubte que tindran una actitud digna. I per això els exigeixo i els commino que derrotin d'una vegada a aquests sectaris que estan fent un mal terrible al país, a la moral de la gent, a l'autoestima i al record de tots aquells i aquelles que no han tingut la sort d'arribar al dia d'avui, però que amb el seu patriotisme sincer, han fet possible que siguem avui on som.

OBVIANT LA GRAN REVOLUCIÓ DEMOCRÀTICA CATALANA

Ahir escoltava la tertúlia de Catalunya Ràdio en la que participava aquest homenatge a l'auto-odi, desacomplexada, que té per nom Esther Vivas, que sembla parlar sempre des d'una càtedra, com si fos la femella alfa de la llopada. La seva anàlisi obvia sistemàticament que a Catalunya s'ha donat un moviment ciutadà per la independència sense comparació enlloc del món. Milions de catalans i catalanes han sortit al carrer durant cinc anys, per la independència, de caràcter social transversal, democràtic, pacífic, però amb una contundència exemplar. Però per la Vivas, com si plogués. Mai la sentireu referir-s'hi. Ella només parla del moviment dels indignats, de les manifestacions contra la guerra, dels nous partits, dels desnonaments, com si això fos l'únic que hagués passat en els darrers anys. 

Esperar que determinada penya reconegui que a Catalunya hi ha hagut una revolució democràtica encapçalada pels independentistes, és totalment inútil. I la Vivas, que sempre escriu els seus llibres en espanyol, per cert, n'és l'exemple paradigmàtic.

Malauradament no n'és l'únic. Tenim altres casos de femelles alfes que destaquen pel seu odi contra la independència de Catalunya. Realment fa basques esmentar-les, però tal vegada és necessari fer-ho: serien els casos de la Gemma Galdón, la Gemma Ubasart i, fins i tot, alguna altra que encara que sí que vota per la independència, ho fa, diríem, a la seva manera, que és la de putejar la majoria d'independentistes. Però que no esmento per no muntar un sarau.

Naturalment, no interpreteu aquest post en el sentit que només hi ha fòbia anti-independentista femenina. Nooo, També n'hi ha de l'altra, naturalment, i ningú podrà dir que no els he matxacat més d'una vegada, però ara m'he sentit en l'obligació moral d'escriure aquest post. Possiblement perquè la intervenció radiofònica abans esmentada, em va fiblar més del compte. I és que mai aconseguiran, aquestes espanyoles, imposar l'espiral del silenci als independentistes. Això que ho tinguin per cert.

PICA, ENCARA?

DONCS, NOMÉS ÉS L'INICI....

LA NENA ODIOSA

Aclaridores les paraules de la Gemma Ubasart. Sap greu haver-me de ficar amb una col.lega, com també em va doldre quan em vaig ficar amb aquell altre, que per més inri havia estat professor meu, que va comparar el 9N amb els Sudets dels anys trenta... I és que, precisament pel fet de ser de l'ofici, la responsabilitat és més gran, i la crítica ha de ser més dura. Per això, no cauré en el corporativisme. I per altra banda, enlloc està escrit que el fet de ser politòleg o politòloga sigui una vacuna contra l'estupidesa, o contra la demagògia o, directament, contra la mala folla.

Com a mínim és d'agrair que sigui tan clara i diàfana. Ja no es diuen ni Podemos ni Pablemos, ara es diuen o fóra més encertat dir-los Odiemos, tal i com va dir la virreina del xiringuito a Catalunya. Concretament, la campanya que faran serà la de l'odi a Mas. Amb això vol dir que no es trencaran massa el coco amb fer programes polítics, argumentaris complexos, eslògans mediàtics... No, no els caldrà. Canya al Mas, canya al President de Catalunya, és a dir, ja està clar qui és l'adversari... El PP? connais pas! 

Quina diferència hi haurà entra la Ubasart i la Camacho? De moment, el bòtox. D'aquí a deu anys, potser ni això! Però llavors ambdues hauran deixat de ser el nostre problema. 

La llista d'odiadors del Mas es completa amb els Herreras, els Iceta, Chacón, els Rivera i algú altre que no goso escriure no sigui que em diguin que creo mal ambient i mal rotllo. Però no confongueu la diplomàcia amb la ignorància. D'acord?

I no puc deixar de pensar tampoc amb els que odien a aquells que abracen el Mas. A aquests hauran de fer penitència tota la vida, oi David?. Fixeu-vos en quin país vivim.

Però tornant a la nena odiosa. Qui es pensi que la del 27S serà una campanya civilitzada, amb arguments refinats, amb intentar convèncer als que no ho veuen clar, de forma pedagògica, entenedora, si cal amb una pissarreta, o utilitzant símils esportius, més concertament del futbol, per tal que siguin més fàcilment assimilables, s'equivoquen lamentablement. Serà una campanya bruta. Serà una campanya a matadegolla, serà una campanya de o nosaltres o ells. I qui no ho tingui clar, si us plau, que es quedi al marge, perquè ens hi juguem massa, ens hi juguem molt. De fet, ens hi juguem tot. I només entra en els meus plans el guanyar, la victòria: clara, contundent, rotunda. I definitiva. Per això, cada dia que ens acostem més a la data, l'histerisme espanyol serà més accentuat.

Els Odiemos, de dreta o d'esquerra, aniran, desesperadament a per totes. Per això, allò que hem d'evitar, allò que hem de denunciar, allò que hem de matxacar és que tinguem un tonto útil entre nosaltres. Perquè serà tonto dels nostres, i útil pels espanyols. Si pot ser que el tinguin ells, que no el tindran, perquè no es mamen el dit i saben què vol dir tenir cultura d'estat, que bàsicament significa que si et mous o no surts a la foto, o directament et volen el cap.

Per això ja adverteixo que qui digui allò tan cursi que nosaltres no som com ells, li faré una cara nova, encara que només sigui virtual. Que no estem en un ball de saló, si no més aviat en una trinxera...