PUIGDEMONT: "SERAN ELS CIUTADANS QUI VALIDARAN EL REFERÈNDUM"*

En declaracions a la periodista Mònica Terribas, de Catalunya Ràdio, el President Carles Puigdemont ha afirmat que el referèndum d’independència que se celebrarà abans de finals del mes de setembre d’enguany, serà validat per la participació massiva dels ciutadans, tant dels partidaris de la Independència com dels contraris. La raó d’això és que, a diferència de la consulta del 9N, els resultats del referèndum del 2017 seran efectivament implementats, de manera que tindran efectes immediats. Puigdemont ha recordat que en el 2014, un total de 400.000 ciutadans van votar pel no a la Independència, malgrat que el seu resultat no era vinculant, només consultiu. Això ja indicava un forta predisposició per part d’aquest sector de la societat catalana.

D’aquesta manera, el President ha rebatut l’argumentació de la periodista que hi havia el risc que el referèndum català fos semblant al que es va donar al de Crimea, l’any 2014. organitzat pels russòfons, sobre la seva reunificació de Crimea amb Rússia com a subjecte de la Federació Russa. Una comparació, val a dir, ben poc afortunada, atès que les circumstàncies d’un cas i d’un altre, res tenen a veure.

Catalunya ja no forma part del règim comú

Respecte els intents del govern espanyol de fer tornar Catalunya a les negociacions entre l’estat i el conjunt de les comunitats autònomes, i molt particularment, a la reunió entre el President Rajoy i els presidents de les comunitats autònomes prevista per a finals d’aquest mes, Puigdemont ha respost contundentment que a hores d’ara, Catalunya ja no forma part del règim comú, en referència a la mobilització sobiranista i als resultats electorals que s’han produït en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya. Ha recordat que no fa pas gaire, el nombre de diputats independentistes era només de 12, i que en l’actualitat és de 72, que representa una majoria absoluta al Parlament. Això implica que, en tot cas, el que ara correspon és un tracte bilateral entre Catalunya i Espanya. Concretament, ha dit que “la bilateralitat ens l’hem guanyada a les urnes i al carrer”. També ha afegit que, si no hi ha canvis, té previst entrevistar-se amb Rajoy també a finals d’aquest mes, i que aprofitarà per insistir en la necessitat d’un referèndum pactat, que és l’opció que compta amb un suport popular i parlamentari més gran.

Sense pressupost, eleccions

Això no obstant, ha reconegut que si finalment el Parlament no aprova els pressupostos per al 2017, es veurà obligat a convocar noves eleccions, perquè sense ells no es pot tirar endavant el procés i la preparació del referèndum. Ha afegit que fins ara el procés ha superat totes les proves d’estrés que ha hagut de fer front, però que només li queda una, que és precisament l’aprovació dels pressupostos. Tanmateix, pensa que la negociació que ha de tenir lloc en els propers dies pot apropar posicions, sobretot amb la CUP, però sense descartar també amb altres grups.

Sobre les declaracions de la diputada cupera Anna Gabriel queixant-se del pressing cup, Puigdemont ha replicat que de moment, a l’únic a qui s’ha enviat a la paperera de la històriaha estat al President Artur Mas.

*(NOTA: Post penjat a l'Unilateral, 12.01.2017)

MASSATGES ARRAMBADES

Em rebenta tenir raó. Fa que la vida sigui molt avorrida. Bé, ja ha saltat un nou escàndol de guerra bruta espanyola contra el procés. I en van... 

Però en aquest post, només m'hi referiré de passada. Ja hi haurà temps, sobretot un cop se sàpiga tot el contingut de les gravacions -si és que se'n fa pública la seva totalitat, és clar.  

No, en aquest post vull subratllar la indignitat d'aquesta noia que va de Cap de l'Oposició, i que no fa més pena perquè no pot, o perquè no en sap. Intento no parlar d'ella mai, perquè és embrutar-se fer-ho.

Però avui, escoltant la seva intervenció al Parlament, davant el cap de l'oficina antifrau, no he pogut pensar més que aquesta noia s'ha equivocat d'ofici. No hauria de ser política, hauria de ser massatgista, d'aquelles que deixen content el client amb un final feliç. Perquè s'ha de tenir molta cara per fer la intervenció que ha fet. Però vaja, no resulta cap sorpresa. Massatges Arrambades, per als espanyols que fan guerra bruta contra els independentistes.... 

El més catxondo de tot plegat, però, passa al Polònia... I és que no és cap casualitat que la mateixa actriu faci d'Arrambades i de Gabriel... quins cracks!

L'INFANTILISME REVOLUCIONARI....

"Ha agafat una rellevància més gran que no pensàvem"

Amb aquesta declaració s'exemplifica de forma meridiana l'infantilisme revolucionari que pateix la CUP. I que precisament ho hagi dit un tipus gran i de barba blanca, encara ho fa pitjor. 

Demostra una manca de sensibilitat tan gran, tan enorme, tan cruel, una alienació tan gran pel patiment de la gent, que a hores d'ara ja hauria d'haver estat dimitit o cessat. Però com es pot ser tan bèstia? O pitjor, com es pot ser tan frívol? Tan inconscient? Algú ho pot entendre? Jo definitivament, no! Impossible.

És no tenir ni idea del teu poble. És ser un sòmines. És enfotre-se'n de les il.lusions, però sobretot de les necessitats d'un poble, de la gent que vol viure millor.

Però què et penses, que estàs jugant a la botifarra, talòs? 

Impresentable. Infantil. Irresponsable. I per damunt de tot, culpable! (i la prova és que no ha sortit la Gabriel, digueu-li tonta!)

ELS DILLUNS AL SOL

Setmana mogudeta, Josep Antoni. I no per a bé, precisament! Què dur és patir i no tenir cap càrrec públic que emportar-se a la boca! Anem a pams: primer a l'Espadaler se li ocorre dir que es vol presentar a les eleccions espanyoles! I va, i de forma immediata, en Francesc Homs, probablement una de les persones que més odies, salta com un tigre i us acusa de morosos i que abans de res, heu de pagar els deutes que teniu amb CDC. Quan en Luis i en Javier van sentir que us volíeu presentar, van deduir que teniu pasta en algun lloc amagada, i et juro que es van posar molt neguitosos. 

Jo, de tu, aniria amb peus de plom amb aquest parell, que te la tenen jurada. I cada setmana que passa, més. Per acabar-ho d'adobar, qui s'ha buscat un lloc sota el sol, ara, és en Sànchez Llibre, que ha estat fitxat per la CEOE. Digues-li tonto, a aquest... I, per cert, això, no és una punyalada trapera? O és que ell, deu tenir empreses a punta pala, mentre que tu, Josep Antoni, no, oi?

És parlar de l'Homs i és recordar el ja mític debat que vau tenir a Can Cuní, en el que considero que va ser el teu funeral polític, com ja vaig escriure en el seu moment. Te n'enrecordes, Josep Antoni? Vas perdre el control i semblaves boig i en Quico es va limitar a enfotre-se'n de tu... Quina pallissa que et va clavar! Potser va ser una de les poques coses que va fer bé en aquella campanya. Però als convis els va saber a glòria!

Però això no és tot. Fa pocs dies, el vostre eurodiputat, en Francesc Gambús estripava violentament el carnet unionista, i ho feia públicament. De manera que perdíeu el càrrec electe més important que encara us quedava... Què dur que serà aquest camí pel desert, Josep Antoni! Quants en quedaran al final? 

I això no és tot. Avui mateix, l'Antoni Font, ni més ni menys que el teu antic cap de gabinet, és a dir, un dels teus col.laboradors més estrets, també ha desfilat, esquinçant el carnet, que a aquest pas, tindrà una valor encara menor que el deute de la Generalitat autonòmica... Que en Font plegui, és tocar os, Josep Antoni, tu ja ho saps. Vol dir que els més fidels entre els fidels et deixen penjat, més penjat que un pernil. 

He de dir, que conec en Font de quan estudiàvem plegats Ciències Polítiques a la UAB. Llavors, si no em falla la memòria, en Font no se separava mai d'en Joan Puigcercós. Sempre anaven plegats. Eren els anys on tots treballàvem a la mítica Assemblea d'Estudiants Independentistes d'Universitat (AEIU). Encara recordo un congrés o assemblea que vam fer, precisament, a Ripoll (o us penseu que l'Anna Gabriel s'ho ha inventat ella, això de jugar a casa, per a guanyar? No cony, no, és més vell que l'anar a peu!), que va acabar com el rosari de l'aurora després d'un accident de cotxe, tornant de l'obligada farra nocturna. 

En fi, deixo les batalletes de fa més d'un quart de segle, i et recomano, Josep Antoni, que vigilis per on camines, i les ombres rere teu, que mai se sap d'on pot venir la punyalada. I sobretot, compte amb el Luis i el Javier, que estan a la que salten!

COMPTE AMB ELS SUPORTS A LA CUP!

La CUP va sortir viva de la ratera de Sabadell, on tot estava preparat per a la victòria dels NO-NO. Del no a Mas i del no a la proposta d'Acord cap a la Independència, que JxSí va presentar, i que inicialment havia de ser un preacord, però que les diputades cupaires no van voler validar, actuant de forma covarda, com ja vaig emfatitzar en una entrada anterior. Les pintades als afores del poliesportiu on es va celebrar la votació, fetes la vigília, demostraven de forma fefaent que l'escenari escollit era territori de l'odi a Mas. La compareixença estrambòtica de l'Anna Gabriel, el seu posat crispat, tens, que tot just podia dissimular -de fet, aquesta noia no sap dissimular, és traslúcida, el seu humor, es veu d'una hora lluny- les seves penques d'intentar passar el mort de nou a JxSí, demostrava ben a les clares que se sabia perdedora. Res a veure amb les rialles, les abraçades, els petonets, les manyagues que es feien en grup la nit de l'ANO al Bages, és a dir, al seu pati particular. 

Anna Gabriel eufòrica a Manresa

Anna Gabriel moixa a Sabadell

La CUP va sortir viva, perquè ara ja podríem estar parlant d'eleccions. I redéu que cada cop hi ha més gent que les demana a crits. Però les persones que van mantenir el tipus, les suposades 1515 persones que van votar SÍ-Sí, és a dir, aquelles que prioritzen, lògicament, ser ciutadanes de la República Catalana a ser súbdites d'esquerra del Rei d'Espanya, van plantar cara a l'ensarronada espanyolista. Les he de felicitar, i, modestament, em sento coresponsable de la seva gesta, atès que vaig fer tot el possible per ajudar-les, des de la xarxa, i he de dir que les entrades que van registrar les meves xarxes, van ser notablement superiors a les dels dies normals. Per això me'n sento satisfet. 

Pintades als afores del Palau d'Esports de Sabadell

Però el perill encara no ha passat. I va ser, com no, la pròpia Gabriel, la que va assenyalar quina és la seva darrera esperança per evitar la investidura de Mas i el suport a l'Acord cap a la Independència. Quan s'hi referia, la seva cara s'il.luminava de fe sectària. I em refereixo és clar a les entitats que donen suport a la CUP, però que no en formen part de la militància estricta: els anomenats suports o les entitats que formen la Crida Constituent. És en elles, ahir es va veure de forma clara, on la Gabriel diposita les seves esperances, més que en les assemblees territorials de la CUP, que suposo que considera massa patriotes. Per contra, només cal donar un cop d'ull al llistat de les entitats de la Crida Constituent, per comprendre que és el rovell de l'ou del sector espanyolista, precisament el que va fracassar ahir a Sabadell, tot i jugar en camp propi. Són les següents:

Col.lectiu Drassanes, Constituents per la Ruptura, Lluita Internacionalista, En Lluita, Corrent Roig, Alternativa d'Esquerres de Cornellà, Compromís per Ripollet, Alternativa d'Esquerres del Prat, Endavant-OSAN, Poble Lliure, Arran, Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, Coordinadora Obrera Sindical, Alternativa Ciutadana de Rubí, Estau-Estado Aragonés i Capgirem Vic

La immensa majoria d'elles, són clarament partidàries del No-No, un simple cop d'ull als seus webs ho demostra, encara que no totes, com és públic i notori en el cas de Poble Lliure.

Tanmateix, el proper dia 2 de gener, es reunirà l'anomenat grup d'acció parlamentari (GAP) de la CUP, que és qui, aparentment donarà el parer final. Segons el diari ARA, el GAP el formen una seixantena de representants territorials i un per cada una de les entitats esmentades, en total, una setantena i escaig de persones. La implantació territorial de la CUP, fa que el territori tingui un gran pes, en detriment de les organitzacions esmentades, i això, en principi sembla realment favorable a les tesis del Sí-Sí. Cal recordar que a l'ANE d'ahir, qualsevol militant de les entitats va poder votar, mentre que, repeteixo, si ho entenc bé, al GAP només podrà votar un representant per entitat i els representants territorials, que, en principi, sembla més proclius a l'acord.

Per això, si és evident que la decisió sembla clarament favorable al Sí-Sí, cosa que explicaria ben a les clares la cara d'emprenyada de la Gabriel ahir en la compareixença davant la premsa (sense preguntes, per cert), és en les properes hores que cal anar amb molt de compte, que no intentin una nova ensarronada o capgirar un resultat que sembla més que cantat, en principi. Cal anar amb peus de plom, perquè l'espanyolisme rabiós intentarà evitar un resultat que sembla bastant clar, i que serà inclinar-se a donar suport al Sí-Sí. 

Pintada a Cornellà de Llobregat

La gent normal de la CUP no pot badar, i el conjunt dels independentistes que necessitem la vostra presència en l'avantguarda per la lluita per la Independència i la República, us intentarem ajudar amb totes les nostres forces. Paraula d'honor.

US PRESENTEM L'AMIC DE L'ANNA GABRIEL, UN FEIXISTA ESPANYOL

Les anti-capitalistes de l'extrema esquerra espanyola, han empatat gràcies al vot d'un feixista espanyol. És això ètic? És això revolucionari? I un bé negre! (que no un toro)

LA LLAVOR DE L'ODI O L'INFERN QUE ESPERA A LES 3.577 CUPAIRES A SABADELL

Els qui tenim una certa edat, els qui tenim un cert currículum en la militància independentista, en el meu cas es remunta al 1983, però n'hi ha d'altres que, naturalment, és molt més anterior, sabem perfectament que l'elecció del lloc on celebrar una reunió política, tipus congrés o assemblea, ho és tot menys neutral. 

L'exemple obvi que em ve al cap va ser les famoses Assemblees del MDT del 1986, quan es va produir l'escissió (aiiix quants anys fa d'allò!). Uns van escollir fer-la a Barcelona i uns altres vam escollir fer-la a València. I la tria, repeteixo, ho era de tot, menys innocent. L'efecte seu, podem dir, és cabdal. Qui controla el territori, l'escenari, controla l'assemblea i s'alça amb la victòria. De calaix. I això és encara més clar en aquelles organitzacions on la participació no està del tot controlada, és a dir, on és més laxa. En el cas de les cupaires, sembla que l'únic que cal per participar-hi no és ser militant de quota, si no tenir l'aval de la teva assemblea local. Diuen que hi ha unes 500 persones que han estat rebutjades i no podran participar. Però a ningú se li escapa que l'efecte seu farà que les assemblees locals cupaires de Sabadell i rodalies seran les que expendiran més avals d'assistència, per raons òbvies.

Bé, doncs si us fixeu en la foto, això és el que trobaran les participants en l'assemblea cupaire. Odi. Un odi total, letal. Tipus Gemma Ubasart, per entendre'ns. O de la Marina aquella impresentable que ara no recordo el seu cognom. Algú capaç de parir aquesta pancarta és un malalt mental que hauria de ser tancat a un psiquiàtric. 

Per altra banda, cal recordar que ja l'efecte seu va ser determinant en l'Assemblea Nacional Oberta (ANO, per cert) que es va celebrar al Bages fa unes setmanes. Territori de la femella alfa Anna Gabriel, per entendre'ns, i que va donar el resultat que va donar. Patètic.

En el cas de Sabadell, em ve al cap ara que qui circula per allà és una altra impresentable, sectària fins a la medul.la que porta per nom Esther Vivas, que no sé si és de la CUP, però que tinc per segur que no li costarà gens ser avalada per l'assemblea local corresponent. Només cal escoltar-la a les tertúlies de Catalunya Ràdio, per certificar el seu sectarisme més absolut i el seu espanyolisme integral. 

És aquesta fauna de l'extrema esquerra espanyola i espanyolista la que vol manipular l'assemblea de la CUP i destrossar les esperances de milers, de centenars de milers, de milions de catalans i catalanes. Amb l'aval corresponent del CNI, naturalment.

En definitiva, que, com sempre, els independentistes haurem de lluitar. De fet és el nostre destí, lluitar fins a la victòria, Ningú no ens va dir que seria fàcil. Però ja hem fet molt camí i ja hem guanyat, però la reacció espanyolista, ferida de mort encara es guarda algunes fuetejades més producte dels espasmes que de res més. 

Jo confio molt amb gent amb la que porto dècades lluitant, i que diumenge seran a Sabadell. Gent que conec, que confio i que estimo, encara que algun cop hagi discrepat amb ells. Gent que no pocs d'ells han patit la repressió en les seves pròpies carns, sent torturats per la policia franquista, per la policia de la transició, per la policia del PSOE i del GAL, gent que saben distingir perfectament el que era una gris o un marró del que és ara un mosso d'esquadra. Gent que més aviat tenen dificultats en expressar-se davant una càmera de televisió o d'una escarxofa de ràdio, perquè són gent d'acció, no com aquests modelnos que es pensen que parlant a La Sexta o escrivint al diari dirigit per l'Enric Hernàndez, el gran fill del Periódico de Catalunya, ja estan fent la Revolució i assaltant el Palau d'Hivern. Colla de freakies! que diria aquell.

Gent als quals confiaria la meva vida, i la dels meus éssers estimats si fos necessari. I per això no tinc cap dubte que tindran una actitud digna. I per això els exigeixo i els commino que derrotin d'una vegada a aquests sectaris que estan fent un mal terrible al país, a la moral de la gent, a l'autoestima i al record de tots aquells i aquelles que no han tingut la sort d'arribar al dia d'avui, però que amb el seu patriotisme sincer, han fet possible que siguem avui on som.