RESERVOIR MAS

Ahir, el Polònia va fer un recopilatori de gags i va tenir l'encert d'incloure el millor de tots, des de la meva modesta i humil opinió. I no he pogut resistir la temptació de tornar-lo a penjar. I ho faré totes les vegades que calguin.

MASSATGES ARRAMBADES

Em rebenta tenir raó. Fa que la vida sigui molt avorrida. Bé, ja ha saltat un nou escàndol de guerra bruta espanyola contra el procés. I en van... 

Però en aquest post, només m'hi referiré de passada. Ja hi haurà temps, sobretot un cop se sàpiga tot el contingut de les gravacions -si és que se'n fa pública la seva totalitat, és clar.  

No, en aquest post vull subratllar la indignitat d'aquesta noia que va de Cap de l'Oposició, i que no fa més pena perquè no pot, o perquè no en sap. Intento no parlar d'ella mai, perquè és embrutar-se fer-ho.

Però avui, escoltant la seva intervenció al Parlament, davant el cap de l'oficina antifrau, no he pogut pensar més que aquesta noia s'ha equivocat d'ofici. No hauria de ser política, hauria de ser massatgista, d'aquelles que deixen content el client amb un final feliç. Perquè s'ha de tenir molta cara per fer la intervenció que ha fet. Però vaja, no resulta cap sorpresa. Massatges Arrambades, per als espanyols que fan guerra bruta contra els independentistes.... 

El més catxondo de tot plegat, però, passa al Polònia... I és que no és cap casualitat que la mateixa actriu faci d'Arrambades i de Gabriel... quins cracks!

POLÒNIA LA CLAVA, I EN VAN ...

AL POLÒNIA TAMBÉ PARLEN DEL NEO-DURANISME

A una servidora, se li torna a pujar la mosca al nas amb els guionistes del Polònia, quan veu aquest esquetx del Mas i el Duran. Precisament quan poc abans havia penjat un post on criticava el neo-duranisme (1 i 2). No és la primera vegada que els meus posts són replicats per la gent del Polònia. Repeteixo, no passa reeesss, molt content d'inspirar-los. I fins i tot un cert orgull -vanitat?- personal ... i intransferible

A POLÒNIA, A LITUÀNIA, A LETÒNIA...

A Polònia

A Polònia

A Lituània

A Letònia

Una esquadra del model Stryker de vehicle de combat d'infanteria dels Estats Units participa en unes maniobres a Polònia i els països bàltics, cridant, naturalment, molt l'atenció dels ciutadans d'aquests països que estan més que preocupats per la feble resposta de la Unió Europea a l'expansionisme del President Putin. Sobretot per l'actitud de la cancellera Merkel que va de tova amb el mandatari rus. No cal dir que en aquesta actitud hi té molt a veure els enormes interessos empresarials entre Rússia i Alemanya, que els països bàltics i la pròpia Polònia (i Moldàvia i Geòrgia, i fins i tot els països escandinaus), veuen com una amenaça, davant el risc que es converteixin en una moneda de canvi. 

Per altra banda, aquesta actitud submissa de la Merkel amb Rússia, no deixa de contrastar amb l'actitud duríssima amb Grècia, la qual cosa resulta un exemple paradigmàtic de com la realpolitik encara gaudeix d'una mala salut de ferro a Europa.

BRUTAL MENYSPREU EUROPEU A ESPANYA!

Aquesta imatge i totes les notícies que s'hi refereixen, són un testimoni fefaent de fins a quin punt Espanya és menyspreada per la Unió Europea. En la cimera de Brussel.les d'aquests dies, els grans estats de la UE semblen decidits a negociar directament amb Grècia, per tal d'assolir un acord. Fixem-nos però, que a la taula hi ha polítics alemanys, francesos, italians, polonesos, no sé si n'hi ha d'anglesos (no seria lògic, atès que no formen part de l'eurozona), a banda, és clar, de grecs... Però els que no hi són, segur, són els espanyols. Tanta fatxenderia de pressumir que són una de les principals potències europees, i a l'hora de la veritat, a l'hora de tallar el bacallà, no només Itàlia, sinó que fins i tot la pròpìa Polònia, la de veritat, els passa la mà per la cara. Voleu algun exemple més paradigmàtic de menyspreu i bandejament?

Que aquesta reflexió sigui utilitzada pel President Mas, o la gent d'Afers Exteriors o del Diplocat, amb tota llibertat, si ho consideren necessari. O pels eurodiputats a Brussel.les i a Estrasburg. Que se senti que els espanyols, no pinten res de res a escala europea, ni, menys encara a escala mundial. Són un zero a l'esquerra. I Catalunya ha de desconnectar-hi el més aviat possible, perquè no podem continuant fent el ridícul d'estar espoliats per aquesta gentola. Com diu en Titot, més que solidaritat, despertem compassió. I ja n'hi ha prou, d'aquest color!

ELS A10 JA SÓN A EUROPA!

Els que fa temps que ens afaitem ja sabem com acabarà el tema d'Ucraïna. Que els americans vindran a repartir uns quants mastegots i a posar una mica d'ordre. De moment els A-10, el terror de les forces terrestres, ja han aterrat a Europa, com aquell qui no vol la cosa. Llegiu aquest comunicat de fa només dos dies:

"The United States Air Force deployed 12 A-10 Thunderbolt aircraft as part of a Theater Security Package in support of Operation Atlantic Resolve to Spangdahlem Air Base, Germany. Approximately 300 Airmen and support equipment are deploying with the A-10s from the 355th Fighter Wing, Davis-Monthan AFB, Ariz. While in Germany these aircraft will forward-deploy to locations in Eastern European NATO nations. Units will conduct training alongside our NATO allies to strengthen interoperability and to demonstrate U.S. commitment to the security and stability of Europe," said U.S. Navy CAPT Greg Hicks, U.S. European Command spokesman"

Polònia, els països bàltics i els escandinaus estan en estat d'alerta. Tots ells volen una implicació més directa dels Estats Units i passen olímpicament de la iniciativa Merkel-Hollande per aconseguir apaivagar Putin. Saben que és del tot impossible. I no tenen cap por de les conseqüències. Si algú no té por d'enfrontar-se als russos són els polonesos... ho han fet tot al llarg de la història, peti qui peti...

Els Estats Units, per la seva banda, aquests dies estan entretinguts en les maniobres militars més importants de l'Àsia-Pacífic, les Cobra Gold, que se celebren a Tailàndia des del 1982. Enguany hi participen 9.000 soldats americans, tailandesos, japonesos, sudcoreans, indonesis, malais i de Singapur. Poca conya. Quan acabin, ja veurem què passa amb l'escenari europeu.

GRANS, MOLT GRANS

PERE NAVARRO, LA RIOTA FEDERALISTA

El meu primer impuls ha estat titular aquest post Pere Navarro, l'imbècil integral. Sobretot perquè contrastava amb l'encapçalament del post anterior. Però després m'he autocensurat. Vés, coses que passen. 

I és que he trobat que no hi ha res que faci més mal al projecte fals del federalisme que associar-lo al nom d'aquest indigent intel.lectual que respon al nom de Pere Navarro. D'aquesta manera, les consideracions podríem dir, estratègiques, s'han imposat, com sempre ha de passar, a les consideracions merament personals. No debades, el Navarro és un ésser tan desgraciat, que, com aquell qui diu, ni tan sols el seu pare se'l creu. No em puc imaginar com ha de ser la vida d'un individu d'aquesta calanya. No cal, doncs, inflar-lo més del compte amb epítets personals. Cal destruir-lo, com l'hem destruït, com l'hem fet a mil bocins, amb arguments polítics.

Per altra banda, els de Polònia ja s'han encarregat de deixar-lo a l'alçada del betum, amb la caracterització més cruel, sàdica i destructiva que han fet mai. Però encertada com la que més. 

I és que aquest individu ha estat la Riota de la política catalana en els darrers dos anys. Una persona sense escrúpols, que ha tornat als procediments de repressió de la dissidència típics de la guerra freda, amb un llenguatge desfasat i amb la utilització dels seus botxins (Balmon) per fotre canya. Un individu que ha tolerat pràctiques mafioses, com les de les primàries a Barcelona, que ens assenyalen clarament les tècniques manipuladores que els espanyols estan disposats a emprar per imposar-se, inútilment, en el referèndum del 9N, que, per altra banda, estic convençut que guanyarem nosaltres, la bona gent, la gent decent, per una majoría abassagadora de, com a mínim, el 80%.

Pere Navarro no té ni punyetera idea del que és el federalisme. Ni idea. És un analfabet funcional. La seva submissió al PSOE en l'akelarre de Granada, va ser patètica. Després va venir la seva submissió al PP i la famosa foto del brindis, una foto terrible, terrorífica, però ell s'hi va posar bé.

La síndrome Setcases, definitiva

Una persona que ha vist com el seu partir es va desfent, la millor prova l'hem tingut amb el que batejo amb la síndrome Setcases. 

Com se sap, Setcases és un petit poble del Ripollès, al qual, per cert, m'uneixen dues anècdotes. 

La primera és que allà vaig assistir i participar, en la meva primera, i única, matança del porc. La segona és que allà, hi vaig passar dos estius. Encara recordo que al llarg d'un d'ells vaig estar enganxat a la televisió seguint les votacions del cas Watergate, i al.lucinant com els senadors americans responien amb un YEAH o un NAY a l'hora de votar. També recordo el primer, suposo, discurs de Gerald Ford com a president. No cal dir que la gent del bar em miraven com un bitxo raro.

Tornant però, al desagradable assumpte de la riota Navarro, Setcases ha estat, diguem-ne la seva tomba política. En aquest poble, el PSC va obtenir en les darreres eleccions europees un sol vot. Terrible, oi? Però encara més terrible si es té en compte que a Setcases hi ha quatre regidors sociates! De manera que ni tan sols la seva suposada gent l'ha votat. Ni tan sols els seus regidors, que lògicament, haurien de ser els seus guàrdies de corps en el territori. Ras i curt, la síndrome de Setcases demostra l'enganyifa sociata, Demostra com el projecte espanyolista que volia imposar ha fracassat sortosament.

Obstaculitzar la justícia, fomentar l'enfrontament

Però l'episodi més lamentable, el més greu, va ser arran de la seva reacció per l'agressió que va rebre. Va apostar clarament per l'estratègia de l'enfrontament i la propagació de la idea que la Catalana és una societat enfrontada i sota un  permanent estat d'agressió. Va fins i tot obstacultizar la justícia, un delicte pel qual hauria d'estar processat, i que en qualsevol país amb una tradició democràtica ferma, ja hauria comportat la seva dimissió immediata. Terrible, que un alt responsable polític, aposti a fomentar la violència, la por, terrible, i desgraciat.

Tant ell com la seva amiga Camacho, ja haurien d'estar a la garjola, o com a mínim processats per la seva actuació clarament criminial, però mentre estiguem sotmesos a la justícia espanyola, això no passarà.

En definitiva, no vull estendre'm més en aquest personatge que, per altra banda, s'ha convertit en una màquina stakhanovista de fer independentistes, fins i tot entre els votants sociates. Tot i això segur que continuarà lluitant per impedir amb totes les seves forces, la independència i la llibertat del poble català. Espero que amb el mateix èxit amb el que ho ha fet fins ara.

PER CULPA DEL PSC, ELS GUIONISTES DEL POLÒNIA A L'ATUR

Ho dic en broma, però és un afer seriós. Després de la tupinada sociata en les eleccions primàries sociates a Barcelona, els guionistes del Polònia es poden considerar despatxats. Per què els necessita el Toni Soler i companyia, si ja tenen el guió del proper programa escrit? No us sembla?

Més enllà de la conyeta que podem fer, l'afer és molt seriós. I una demostració fefaent com els espanyols no tenen cap mania en manipular per al seu benefici, aquells mecanismes que tenen al seu abast. I no cal ser un geni, per comprendre que el tema de la immigració internacional a casa nostra i tot el relacionat amb la concessió de la nacionalitat, empadronaments, permisos, etc., són qüestions de competència principalment de l'estat -tret de l'empadronament, és clar- i els espanyols ja han deixat clar que utilitzaran aquestes cartes quan arribi el moment de la consulta, sempre en benefici propi. De manera que ull viu, i que no fem el passerell.

UCRAÏNA, RÚSSIA, AMB POLÒNIA AL FONS A L'ESQUERRA

L'intervencionisme rus a Crimea és una flagrant violació del dret internacional, que protegeix la integritat territorial d'un estat sobirà contra la intervenció d'un o d'uns altres estats sobirans. De manera que els fets que estan passant ara mateix a Crimea, que forma part d'Ucraïna, no poden ser acceptats des d'un punt de vista jurídic. És evident que Rússia està instrumentalitzant els russos que viuen a Crimea en benefici propi.

És una situació que, no cal dir-ho, és totalment diferent de la que passa a Catalunya, tal i com ha remarcat amb tota la raó del món, el propi New York Times, recentment. En el nostre cas, el principi de la integritat territorial que preval en el dret internacional, no és d'aplicació, perquè no hi ha un estat sobirà que atempta contra la integritat d'un altre estat sobirà. Aquí, per contra, s'invoca el dret a decidir, és a dir, la democràcia en base al dret a l'autodeterminació dels pobles, que, per dir-ho clarament, és un dels principis fundacionals de les Nacions Unides, des de la seva formació, l'any 1945. En el cas català, doncs, una part de la ciutadania ha decidit engegar un procés d'autodeterminació des de dins d'un estat sobirà (el Regne d'Espanya), sense la participació o influència de cap altre estat sobirà. El dret a l'autodeterminació ha permès a dotzenes de pobles esdevenir estats sobirans en les darreres dècades,per la qual cosa no és quelcom excepcional, sinó, que cada cop és més habitual. En conseqüència, el govern espanyol no pot al.legar res des de la perspectiva del dret internacional, perquè, repeteixo, aquest només regula les relacions -els conflictes- entre estats sobirans. No entre un estat sobirà i una part de la seva pròpia ciutadania.

Més enllà del que passarà demà amb el referendum pro-rus, estic convençut que Putin utilitzarà Crimea com una titella, i tard o d'hora, deixarà tirades les autoritats regionals, quan li convingui fer-ho. És impensable que l'annexió de Crimea a Rússia sigui irreversible i definitiva.

Si això passa, Europa tindrà un problema enorme. Hi hauria un efecte dominó de conseqüències imprevisibles. I qui se situaria al bell mig de la tempesta seria Polònia i probablement, els països bàltics i fins i tot Romania. 

Polònia, particularment, se sentiria, si no se sent ja, directament amenaçada per l'expansionisme rus. I actuarà en conseqüència. És a dir, plena de desconfiança envers la Unió Europea, i en especial, envers Alemanya, pels seus lligams estratègics cada cop més forts amb Rússia, buscarà un aliat segur en els Estats Units. El mateix probablement faran els països bàltics, fet que pot arrossegar, de retop els països escandinaus.

Però, remarco, Polònia serà la peça clau. Una història farcida de pugnes amb Rússia, i també d'una certa amistat amb Ucraïna, fa que si Rússia se'n surt amb l'ocupació i annexió de Crimea, Polònia farà sonar totes les alarmes i posarà en perill l'estabilitat de la pròpia Unió Europea. I és que als polonesos, heure-se-les amb els russos no els ve de nou, i no tenen cap mena mania si cal fer-ho. Tenen molt clar el que si juguen i no s'acoquinaran ni a la primera, ni a la segona, ni a l'enèsima.

La pregunta és, quant de temps marcarà paquet Putin? Quan deixi de fer-ho, què passarà amb Crimea? 

I, tot i que en un nivell molt inferior, quan trigarà la Unió Europea en afartar-se de les continuades sortides de to d'Espanya, que intenta embolicar la troca i barrejar allò que no es pot barrejar?