L'intervencionisme rus a Crimea és una flagrant violació del dret internacional, que protegeix la integritat territorial d'un estat sobirà contra la intervenció d'un o d'uns altres estats sobirans. De manera que els fets que estan passant ara mateix a Crimea, que forma part d'Ucraïna, no poden ser acceptats des d'un punt de vista jurídic. És evident que Rússia està instrumentalitzant els russos que viuen a Crimea en benefici propi.
És una situació que, no cal dir-ho, és totalment diferent de la que passa a Catalunya, tal i com ha remarcat amb tota la raó del món, el propi New York Times, recentment. En el nostre cas, el principi de la integritat territorial que preval en el dret internacional, no és d'aplicació, perquè no hi ha un estat sobirà que atempta contra la integritat d'un altre estat sobirà. Aquí, per contra, s'invoca el dret a decidir, és a dir, la democràcia en base al dret a l'autodeterminació dels pobles, que, per dir-ho clarament, és un dels principis fundacionals de les Nacions Unides, des de la seva formació, l'any 1945. En el cas català, doncs, una part de la ciutadania ha decidit engegar un procés d'autodeterminació des de dins d'un estat sobirà (el Regne d'Espanya), sense la participació o influència de cap altre estat sobirà. El dret a l'autodeterminació ha permès a dotzenes de pobles esdevenir estats sobirans en les darreres dècades,per la qual cosa no és quelcom excepcional, sinó, que cada cop és més habitual. En conseqüència, el govern espanyol no pot al.legar res des de la perspectiva del dret internacional, perquè, repeteixo, aquest només regula les relacions -els conflictes- entre estats sobirans. No entre un estat sobirà i una part de la seva pròpia ciutadania.
Més enllà del que passarà demà amb el referendum pro-rus, estic convençut que Putin utilitzarà Crimea com una titella, i tard o d'hora, deixarà tirades les autoritats regionals, quan li convingui fer-ho. És impensable que l'annexió de Crimea a Rússia sigui irreversible i definitiva.
1_of_7.jpg)
Si això passa, Europa tindrà un problema enorme. Hi hauria un efecte dominó de conseqüències imprevisibles. I qui se situaria al bell mig de la tempesta seria Polònia i probablement, els països bàltics i fins i tot Romania.
Polònia, particularment, se sentiria, si no se sent ja, directament amenaçada per l'expansionisme rus. I actuarà en conseqüència. És a dir, plena de desconfiança envers la Unió Europea, i en especial, envers Alemanya, pels seus lligams estratègics cada cop més forts amb Rússia, buscarà un aliat segur en els Estats Units. El mateix probablement faran els països bàltics, fet que pot arrossegar, de retop els països escandinaus.
Però, remarco, Polònia serà la peça clau. Una història farcida de pugnes amb Rússia, i també d'una certa amistat amb Ucraïna, fa que si Rússia se'n surt amb l'ocupació i annexió de Crimea, Polònia farà sonar totes les alarmes i posarà en perill l'estabilitat de la pròpia Unió Europea. I és que als polonesos, heure-se-les amb els russos no els ve de nou, i no tenen cap mena mania si cal fer-ho. Tenen molt clar el que si juguen i no s'acoquinaran ni a la primera, ni a la segona, ni a l'enèsima.
La pregunta és, quant de temps marcarà paquet Putin? Quan deixi de fer-ho, què passarà amb Crimea?
I, tot i que en un nivell molt inferior, quan trigarà la Unió Europea en afartar-se de les continuades sortides de to d'Espanya, que intenta embolicar la troca i barrejar allò que no es pot barrejar?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada