LLEGIR CABRÉ

Llegir Cabré és un plaer. Aquests dies estic acomplint un deute pendent de fa molts anys. Cosa de l'edat... o del mercat de treball, que em deixa moltes hores disponibles, per dir-ho tècnicament. I això m'ha permès llegir ficció, que és una activitat que, normalment, sempre faig a l'estiu. Si se'm permet dir-ho de forma grandiloqüent, tinc el goig de fer finalment el que m'havia compromès a fer el segle passat.

Estic llegint, de fet, quasi ja l'he acabada, Senyoria de Jaume Cabré.

Digueu-me tocatardà, si voleu. Però cadascú té el seu ritme, o les seves prioritats, més aviat. I a mi la ficció, no acostuma a dir-me gaire cosa, perquè és excessivament unilateral, on qui escriu té tot el monopoli i llavors, es tracta de si t'agrada o no t'agrada, de si t'atrapa o no. Hi ha, naturalment, el repte de la construcció d'una realitat virtual, que tal vegada t'ajuda a allunyar-te del dia a dia que vius, sobretot si el malvius. 

I Cabré em va atrapar ja fa uns quants estius, com ja vaig deixar constància en aquest bloc, bé, en el seu antecessor. I ara, amb aquesta novel.la molt anterior a les que ja he llegit, m'ha tornat a seduir.

Hi ha en Cabré dos trets que em convencen. La seva tasca de recerca històricocultural immensa, que et permet fer allò que és més important: aprendre. Jo amb Cabré aprenc. Aprenc paraules noves, desconegudes fins llavors. Aprenc història, aprenc cultura. De manera que em satisfà plenament.  La segona és el seu estil, la seva mala llet, el seu compromís en la lluita, allò que els quebequesos diuen, l'engagement, amb el qual m'identifico plenament i que em satisfà del tot, fins al punt que sovint penso aquest és dels meus i afegeixo, quina sort que el  tenim...

"Escriu en català. No deu pas ser republicà?" 

Aquesta pregunta (pg. 142) que fa el Marquès de Dosrius al pobre Mestre Perramon concentra en ella mateixa cent o dos-cents anys d'història. Genial.

Però què em dieu d'aquest altre?

"(...) dona, doneta, doniua, galana, formosa, bella, harmònica, esvelta, rotunda, admirable, fadadora, parençosa i encisera, angelical, incomparable, garrida, bencossada i benparida, gloriosa i esplendent, exquisida, soberga i xamosa, la meva Elvira dels somnis i dels dimecres i divendres a les cinc de la tarda".

Genial (pg. 114).

Jaume Cabré, Senyoria, Barcelona, Edicions Proa, 1991.