25 ANYS. CAL RECORDAR-HO

Avui fa 25 anys de l'assassinat de 13 patriotes lituans (més un altre que va morir d'un atac de cor), a mans del llavors exèrcit soviètic, quan intentaven protegir els edificis de la televisió i la ràdio del país. Les víctimes formaven part d'una barrera humana de més de mil persones. També va morir, bèsties com eren, un soldat assaltant, víctima del foc amic, que es diu. Va ser un dels moments crítics de l'ensorrament de l'URSS. 

Avui en dia, un quart de segle després, les víctimes són considerades herois del país. És interessant, tenir en compte, que els assaltants volien fer callar els mitjans de comunicació. Una lliçó que hem de tenir sempre present, atès que malgrat el temps passat, i l'existència i el desenvolupament de les xarxes socials, els edificis, les instal.lacions, i les infrastructures que els serveixen (antenes) continuaran sent objectes estratègics a controlar, si s'escau.

Òbviament, a banda de la tecnologia, la situació política actual és molt diferent de la de llavors. I particularment, el fet que la democràcia és un valor superior, faria totalment inviable un succés com aquest, per les conseqüències immediates que comportaria. De totes maneres, no està de més recordar-ho, sobretot en moments com l'actual on la catalanofòbia és ben extesa entre la classe política i la societat espanyoles i on els polítics espanyols no dubten en amenaçar amb tots els mals del món, contra la Independència, democràtica i pacífica que impulsem, decididament, els i les catalanes.

25 anys, fa, i sembla que va ser ahir.

A POLÒNIA, A LITUÀNIA, A LETÒNIA...

A Polònia

A Polònia

A Lituània

A Letònia

Una esquadra del model Stryker de vehicle de combat d'infanteria dels Estats Units participa en unes maniobres a Polònia i els països bàltics, cridant, naturalment, molt l'atenció dels ciutadans d'aquests països que estan més que preocupats per la feble resposta de la Unió Europea a l'expansionisme del President Putin. Sobretot per l'actitud de la cancellera Merkel que va de tova amb el mandatari rus. No cal dir que en aquesta actitud hi té molt a veure els enormes interessos empresarials entre Rússia i Alemanya, que els països bàltics i la pròpia Polònia (i Moldàvia i Geòrgia, i fins i tot els països escandinaus), veuen com una amenaça, davant el risc que es converteixin en una moneda de canvi. 

Per altra banda, aquesta actitud submissa de la Merkel amb Rússia, no deixa de contrastar amb l'actitud duríssima amb Grècia, la qual cosa resulta un exemple paradigmàtic de com la realpolitik encara gaudeix d'una mala salut de ferro a Europa.