Avui fa 25 anys de l'assassinat de 13 patriotes lituans (més un altre que va morir d'un atac de cor), a mans del llavors exèrcit soviètic, quan intentaven protegir els edificis de la televisió i la ràdio del país. Les víctimes formaven part d'una barrera humana de més de mil persones. També va morir, bèsties com eren, un soldat assaltant, víctima del foc amic, que es diu. Va ser un dels moments crítics de l'ensorrament de l'URSS.
Avui en dia, un quart de segle després, les víctimes són considerades herois del país. És interessant, tenir en compte, que els assaltants volien fer callar els mitjans de comunicació. Una lliçó que hem de tenir sempre present, atès que malgrat el temps passat, i l'existència i el desenvolupament de les xarxes socials, els edificis, les instal.lacions, i les infrastructures que els serveixen (antenes) continuaran sent objectes estratègics a controlar, si s'escau.
Òbviament, a banda de la tecnologia, la situació política actual és molt diferent de la de llavors. I particularment, el fet que la democràcia és un valor superior, faria totalment inviable un succés com aquest, per les conseqüències immediates que comportaria. De totes maneres, no està de més recordar-ho, sobretot en moments com l'actual on la catalanofòbia és ben extesa entre la classe política i la societat espanyoles i on els polítics espanyols no dubten en amenaçar amb tots els mals del món, contra la Independència, democràtica i pacífica que impulsem, decididament, els i les catalanes.
25 anys, fa, i sembla que va ser ahir.
Avui en dia, un quart de segle després, les víctimes són considerades herois del país. És interessant, tenir en compte, que els assaltants volien fer callar els mitjans de comunicació. Una lliçó que hem de tenir sempre present, atès que malgrat el temps passat, i l'existència i el desenvolupament de les xarxes socials, els edificis, les instal.lacions, i les infrastructures que els serveixen (antenes) continuaran sent objectes estratègics a controlar, si s'escau.
Òbviament, a banda de la tecnologia, la situació política actual és molt diferent de la de llavors. I particularment, el fet que la democràcia és un valor superior, faria totalment inviable un succés com aquest, per les conseqüències immediates que comportaria. De totes maneres, no està de més recordar-ho, sobretot en moments com l'actual on la catalanofòbia és ben extesa entre la classe política i la societat espanyoles i on els polítics espanyols no dubten en amenaçar amb tots els mals del món, contra la Independència, democràtica i pacífica que impulsem, decididament, els i les catalanes.
25 anys, fa, i sembla que va ser ahir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada