El Grande de Espanya, i Comte, l'estrafet Javier de Godó, té dues palanganes. Es diuen Josep Cuní i Jordi Basté. Tots dos semblen proposar-se enfonsar la Transició cap a la Independència. Es pensen que amb el seu oligopoli informatiu, podran tombar la decisió i la fermesa del poble català. Però què s'han tornat bojos, aquesta gent?
De lluny, qui ataca amb més ganes, i es veu com gaudeix, pràcticament com ejacula davant les càmeres quan carrega les tintes contra el govern és en Cuní. Ja fa molt temps, molt, que li té ganes a CiU, de quan el van fer fora de Catalunya Ràdio i van posar en el seu lloc a l'altre escolanet, l'Antoni Bassas, més domesticable, sense cap mena de dubte.
En Cuní s'envolta de la guàrdia de corps espanyolista: que si el Lluís Foix, que si el Juanjo López Burniol, que si tal, que si qual. Tots van en una mateixa direcció: trencar-li les cames a l'Artur Mas i desactivar el procés iniciat el darrer 11 de setembre. Cada dia que el veig, al Cuní, està més assedegat de sang independentista. Fins i tot hi ha dies que perd els papers tant, que fa angúnia veure´l. Pateixo fins i tot per la seva salut, perquè algun dia li donarà un patatús davant de les càmeres. No et preocupis Cuní, no ens espanten els teus monòlegs sobreactuats i plens d'autosuficiència. Per sort a tu no t'ha escollit ningú. Els catalans i les catalanes ja n'estan fins al capdamunt de tot plegat. I si tens audiència, segur que molts és per veure la pinya que en qualsevol moment et fotràs i veure en directe la teva cara de tonto que posaràs immediatament després.
El cas d'en Basté és una altra història. Bàsicament és de (manca) de quoficient intel.lectual. On no hi ha no es pot fer res, Fi de la història. En Basté mai hauria d'haver de deixat de fer esports. Allà es troba més o menys realitzat, però no se li pot demanar més. Quan la cosa es complica, no dóna la talla o fa, directament el ridícul. L'entrevista que va fer ahir a l'Ester Quintana, va ser de jutjat de guàrdia. Servil fins al bavovisme, jo al.lucinava com podia baixar-se tant els pantalons davant i a l'hora com donava canya als dolents, que gràcies a la imputació judicial ara són molt i molt dolents. La veritat he de dir que la Quintana va fer una explicació dels fets més que pobra, amb escassíssima informació. Realment, jo estic en contra de les pilotes de goma, naturalment, però també ho estic dels muntatges dels serveis d'intel.ligència espanyols. Per això no acabo de veure clar (perdó per l'expressió) tot aquest tema. Que jo sàpiga o bé hi ha una confessió de la persona imputada o s'ha de demostrar més enllà de qualsevol dubte raonable que aquesta persona ha comès un delicte. No s'hi valen suposicions. I no hi ha cap prova, cap, física que demostri, per la informació que tinc, que van ser els mossos qui van agredir a la Quintana.
Per altra banda, quan entre 1,5 i 2 milions de persones es manifesten per la Independència, no hi ha ni un sol incident, ni un sol atac. En canvi, quan ho fan d'altres, ja sabem com s'acaba sempre. Casualitat?
No, cap prova, apart de que ha perdut un ull i els metges han confirmat que només pot haver-lo perdut per una bala de goma. Et felicito, fill.
ResponEliminaGràcies mare,
ResponEliminaQue jo sàpiga han dit que "és compatible", no que "només"... Per altra banda, no hi ha cap prova directa i més enllà de qualsevol dubte raonable que relacioni la ferida amb un agent dels Mossos en concret. Per altra banda, no només els Mossos utilitzen les pilotes de gomes, oi? No sé si m'explico. Per condemnar una persona en un estat de dret, ha d'haver una prova irrefutable, o una confessió de l'implicat creïble. La resta són bajanades i intoxicacions. I, encara que no cal, repeteixo que estic en contra de les pilotes de goma, però també de les intoxicacions dels serveis d'intel.ligència espanyols.
No, no t'expliques. Les bales de goma només són cosa de la policia. I no han dit que "és compatible", han dit que només pot ser aixó.
ResponEliminaDe res, fillet.
Amb persones que menteixen és inútil dialogar.
ResponEliminaBenvolgut,
ResponEliminaDes el blog hem denunciat diverses vegades les actituds dels mariachis i mitjans afins.
El joc brut contra el President Mas, el seu soci Oriol Junqueras i els partits respectius. Excepte, excepte l'inefable cap dels mariachis, un polític unionista i democristià de cintura en amunt.
Malgrat ells,
Guanyarem!
sarrianenc
Mare de deu Senyor.
ResponEliminaBasté contra la transicio nacional? Tu tiu estas borratxo. No m'estranya la guerra dels indipendentistes amb gent com tu. Quin desastre.
Apren a escoltar. I quan a una tia li buiden un ull no s'ho fot amb una cullera, ruc.
David